Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / 2a hora 05/05

Transcript

2a hora 05/05 · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

0:18
Speaker 2: Estàs escoltant que reima això!
0:22
Speaker 0: Hola, què tal?
0:23
Speaker 0: De nou.
0:24
Speaker 0: Dimarts,
0:24
Speaker 5: cinc
0:25
Speaker 0: de maig.
0:26
Speaker 0: Dia Mundial d'Alasma i de la Igiene de Mans... que tots vam aprendre amb la pandèmia del coronavirus.
0:33
Speaker 0: No em recordo.
0:34
Speaker 0: El mil-cuatrocentosunduantacotre Cristófol Colom arriba a l'actual illa de Jamaica.
0:42
Speaker 0: Del dia com avui del mil-huicentusbuitanta Leon Fabré sol·licita la patent per un nou sistema de color amb la fotografia.
0:51
Speaker 0: A Torrtosa Sinaugura, el canal de l'Ebre.
0:55
Speaker 0: Al Mil-Noussens, a Praga es produeix un alçament antifeixista que acelereixi la fi de la Segona Guerra Mundial.
1:04
Speaker 0: Un cinc dematges del mil-noussent-sixtanta succeís l'incident del
1:08
Speaker 2: U-DOS,
1:10
Speaker 0: la Unió Soviètica en derroca una bioespia u dos dels Estats Units.
1:15
Speaker 3: M'agradaria dir-me que
1:19
Speaker 0: els Estats Units llencen a l'espai la seva primera nau tripulada.
1:24
Speaker 0: A una nau especial amb l'astronauta Alan Shepard.
1:28
Speaker 0: L'any dos mil s'estrenen cinemes, la pel·lícula Gladiator de Ridley Scott.
1:33
Speaker 0: Tal dia com avui del dos mil nou, PopCapgames llença al videojoc Plantas Contrasombis.
1:40
Speaker 0: Quantes estones bones hem passat!
1:42
Speaker 0: El dos mil i vuit i tres, l'OMS declara finalitzada l'Emergència Sanitària Internacional per la Covid-di nou.
1:49
Speaker 0: I tal dia com avui, de l'any passat, Microsoft tanca els servidors d'escaip després de més de vint i un anys en servei!
1:58
Speaker 0: Oh, l'scaip... Tant dia que m'avui ens van deixar Napoléó, Arsenio Iglesias o César Luis Menotti, dos grans noms del futbol.
2:10
Speaker 0: I si us trobeu pel carrer a Rafael Jo sóc aquell que per les noches té persigue.
2:15
Speaker 0: Salvador Illa, jo sóc el president de la Generalitat.
2:19
Speaker 0: Henry Cavill...
2:21
Speaker 5: Ai,
2:21
Speaker 0: Henry Cavil!
2:22
Speaker 0: Que volia ser el nou James Bond o el Carlos Alcaraz?
2:26
Speaker 0: Feliciteu-los, que avui fan anys.
2:28
Speaker 0: Carre Major, seguim.
2:38
Speaker 3: Tot el que passa al camp de Tarragona t'ho expliquem a Carre Majó.
3:33
Speaker 0: El territori torna a viure amb el motor amb una nova edició del Ràlia Catalunya Acosta Dourada Una prova consolidada que combina història, competició i promoció del territori.
3:44
Speaker 0: Reus i Salou... El Rally reuneix decenes de participants i veïcles històrics en un recorregut exigent per les campes reteres més emblemàtiques d'Alcada Tarragona.
3:53
Speaker 4: Amb trams mítics!
3:55
Speaker 0: La prova, organitzada conjuntament pel RACI per l'Escuderia Baix Camp és puntuala pel campionat estatal i català de veïcs històrics i combina categories de velocitat, regularitat i lègic.
4:05
Speaker 0: A més donar setantena de participants en algunes edicions recents i un recorregut tècnic, com per exemple la Mossara o les carrerines del Pribrat.
4:14
Speaker 0: Volem parlar d'això!
4:16
Speaker 0: Avui parlem amb el Josep Ramos, president de l'Escuderia Vicecam, una de les peces claus en l'organització d'esquerdes d'Aveniment que tenim a l'altre costat del fit telefònic.
4:24
Speaker 0: Senyor Ramos benvingut al Carremajó.
4:28
Speaker 3: Bona tarda, bona tarda.
4:30
Speaker 0: Quin moment viu actualment el real i Catalunya costaurada des del calendari estatal i català?
4:40
Speaker 3: en guany venissirà la dezena d'edició i viu bé, viu concidíssim des que nosaltres ens vam unir amb el règm.
4:48
Speaker 3: Vull dir, ha crescut amb força i estem vosassolint tot el que havíem quan fa l'any del year-twenty-quatre al dos mil vint i quatre vam fer aquesta unió i tot el què vam plantejar no ho estem aconseguint i hem esqueix.
5:03
Speaker 0: Aquesta prova ja s'ha consolidat com una cita de referència per als vehicles històrics?
5:11
Speaker 3: Cert, cert.
5:12
Speaker 3: Hem començat amb el campionat d'Espanya, té set proves.
5:16
Speaker 3: Dos són aquí a Catalunya i un és a Girona al mes de març.
5:21
Speaker 3: I l'altre és la nostra, el nostre rally.
5:25
Speaker 3: Són les dos millors.
5:26
Speaker 3: Vull dir, són les dues com si ésim en més força del campionatge.
5:31
Speaker 0: Quin paper te l'escodaria baixar amb l'organització?
5:34
Speaker 0: I què suposa a nivell logístic tirar endavant un rally d'aquestes característiques, senyor?
5:40
Speaker 3: Nosaltres, des de l'any que ens vam fer aquella unió... Des del dilluns que vam organitzar el Rallí costadorada a la gent.
5:56
Speaker 3: I el RAC, des del del año del año de los dos mil y siete, que no recordo exactament, organitzava en el Raller Cataluña Històric.
6:04
Speaker 3: Nosaltres des del dos mil i vint i quatre estem... La força, la part important, l'aporta al RAC perquè hi ha una trajectòria ja des de tota la vida que han organitzat carreres i són uns professionals.
6:25
Speaker 3: Són un equip gran de persones que es dediquen a organitzar carrers i nosaltres ja portem el fet que estem aquí al territori i estem a prop i és la nostra operació
6:38
Speaker 0: ha parlat vostè de territori, quin impacte té pel territori especialment per ciutats com Réus i Salou que es disputa aquest ràil i Catalunya costadorada?
6:49
Speaker 3: Des del punt de vista d'un territori és molt important aquest rali.
6:54
Speaker 3: Nosaltres cada any la gent siguin participants, seguint equips, siguin aficionats, omplim tota la majoria dels teus reus, tots els teus aquests de cap de setmana estan ocupats, estan plens, al cent per cent.
7:12
Speaker 3: Hi ha un moviment important i llavors també donem a conèixer el territori.
7:15
Speaker 3: Nosaltres ens passejem... Passegem... El rellistre és durant... Vull dir, surt.
7:23
Speaker 3: Vull dire que està amb tres comarques, que el baix cam, el terregonès i el priorat, que durant aquests tres dies la gent es passeja per aquests territoris i coneixen.
7:35
Speaker 3: I som en una manera de donar conèixe que potser sí que estan venint, són participants o no però després han conegut aquest territori i tornen a conèixer el millor sense calguer qui hagi ratllat.
7:51
Speaker 0: Baixcam, t'arregonès-hi priorat quins són els trams més exigents o emblemàtics d'aquesta edició perquè es passa per un lloc mític?
8:03
Speaker 3: Els quatre trams, n'hi ha en un divendres que és la Mossara fins al poble, fins a Castillejos Els de dissabte, que és la Taixeta.
8:15
Speaker 3: L'altre següent és de Lloa o La Figuera i l'últim de dissapte que és de Falcet a Porrere.
8:23
Speaker 3: Són molt coneguts i són emblemàtics.
8:26
Speaker 3: Fins i tot podem dir mítids perquè fins i tot des de l'any vuitantadós que es corre el carrer Catalunya per aquí de vehicles moderns s'han fet aquests quatre trams La Mossara, la Taixeta, el Molà i la Porrera Falcet aquests quatre trams sempre han estat dins del calendari dels Lallis.
8:49
Speaker 3: Són molt coneguts.
8:55
Speaker 3: I a la vegada molt exigents i sobretot el que és molt exigent és el que hi ha de Falceta-Porrere tant sigui de Porrere Falcete o de Falceda-Porrere en aquest cas en guanyes de Falzede-Porreré
9:08
Speaker 0: Home, però aquelles imatges de la corba del Molaig... que són mítiques en els amants d'Alrali.
9:18
Speaker 3: Sí, sí, sí!
9:21
Speaker 3: Aquella furquilla del Molau ha estat tot el món.
9:25
Speaker 3: Tot el món venia... era quan al Mundial se podia plegar una generació que tots volíem visc fotografies, que eren realment la quantitat de gent que s'hi anava.
9:38
Speaker 3: que s'hi posava.
9:41
Speaker 3: Sí, és cert que la forquilla del Malà potser és la més icònica des de quan hi ha... Des dels anys, des d'un mundial.
9:52
Speaker 3: Però des del punt de vista dels pilots, que és el que tu m'has preguntat si eren exigents, al tram aquest que t'ha comentat el de falset porrere potser són més exigent.
10:01
Speaker 3: Se puja fins a una carena i se va aixecar fins a porreres molt exigent en la pujada com el descens.
10:12
Speaker 0: Senyor Ramos, ha parlat vostè dels pilots quin perfil de participants tenim aquest any?
10:18
Speaker 3: Avui d'en guany tenim vint-vuitanta-quatre inscrits i amb la categoria de regularitat són com si s'havien vint cinc quante ja algo.
10:32
Speaker 3: Deixem fer els números perquè són en dos cincuant dues crec que són I de velocitat són trenta i cinc.
10:44
Speaker 3: No sé si fes sexe, si estic dividint ben els números, però deixem... Permets que m'ho miri i pugui dir amb exactitud.
10:55
Speaker 0: Clar, perquè és curiós.
10:56
Speaker 0: N'hi ha
10:57
Speaker 3: quaranta i trentenou de velocitats.
11:00
Speaker 0: Sí?
11:02
Speaker 3: I la resta són de regularitat.
11:05
Speaker 3: Vull dir, velocitat també incluïm els tituls anomenals legents, que són com si sí que res són... És una exhibició.
11:12
Speaker 3: Hi ha cotxes que són unes joies, d'oci a tinguir el kitcar de l'eseat, que són originals.
11:28
Speaker 3: I després hi ha altres... Exacte.
11:31
Speaker 3: Són cotxes històries que tenen un..., quan els veiem passar,
11:36
Speaker 0: són
11:37
Speaker 3: molt... Sí, cert, cert.
11:40
Speaker 3: I després hi ha els que resten són els de regularitat i dins la regularitat hi ha dos tipus, que són una regularitat fins a sessanta quilòmetres i l'altre és fins a setanta cinc.
11:50
Speaker 3: Crec que sí, fins als setanta-cinq quilòmetros per hora de regularitat.
11:55
Speaker 0: Senyor Ramon, el fet de combinar velocitat, regularitat... i llegir en aquests cotxes històrics amplia el públic i la participació també?
12:06
Speaker 3: Sí, sí, sí clar!
12:07
Speaker 3: Nosaltres ho dic I aquest ratll és... Em detindré en compte que tots són històries.
12:13
Speaker 3: Vull dir, són cotxes com a mínim que tenen trenta anys.
12:17
Speaker 3: És a dir, no són n'hi ha de cap de modern, com a mínimo d'entendre trentes anys.
12:22
Speaker 3: Això encara dona més valor perquè tots són historics als vehicles.
12:28
Speaker 0: El fet de tenir trams en carreteres obertes al territori, ¿com es garanteix la seguretat tant dels participants com dels espectadors?
12:39
Speaker 3: En tot cas, aquí hi ha dos temes.
12:44
Speaker 3: Durant quan la carretera és oberta, són cotxes que han d'acompanyar el reglament de trànsit com podem observar, com hem de cuidar-nosaltres quan se veu persona que va per la carretera.
12:57
Speaker 3: Sí que és cert que quan la carrer està encada poden anar a veure la velocitat que puguin i xapin.
13:05
Speaker 3: Llavors, al dins del tram, hi ha uns controls que controlen que els cotxes s'estiguin veient.
13:15
Speaker 3: Que no surti de la carretera i si surten, auxiliar-los...
13:20
Speaker 0: I la seguretat dels espectadors també es vigila?
13:24
Speaker 3: La seguretat dels espectadores és primer.
13:27
Speaker 3: Nosaltres quan fem, muntem el tram perquè podem córrer... La ciutadà dels espectadors és primordial, li diuen llocs adequats perquè els espectadors hi puguin ser.
13:41
Speaker 3: És molt important que els espectadores tinguin clar que hi ha lloc's que no s'hi pot ser i se'ls avisa que no hi xiquin.
13:48
Speaker 3: I és important que no es posin, perquè llavors és molt perillós per ells... i després poden dir pels participants.
13:58
Speaker 3: Hi ha unesones que estan prohibides expressament prohibides És més important que no s'hi col·loque ningú.
14:06
Speaker 3: El risc que pot portar si un cotxe ens surt de la carretera.
14:11
Speaker 0: Quina és el gran objectiu de futur per al Ràdio Catalunya Costal d'Odada, senyor Ramos?
14:19
Speaker 3: Quan nosaltres vam començar l'esquadria veixcam, parlàvem com si parlàvem d'Europa i avui estem molt més a prop d'aquell any del XIV que és lògic.
14:37
Speaker 3: Però ara allò era una quimera o era com si fes volar a Colombs i ara, mirar Europa no és una cosa que pot ser que sigui factible per la NQB.
14:49
Speaker 3: Encara no està ni molt menys assegurat però estem treballant perquè si la Nqb pugui ser campionat d'Europa.
14:59
Speaker 0: Segur que treballaran des de l'escuderia Baixcam, des del RAC, com a organitzadors d'aquest... de aquest rally.
15:11
Speaker 3: El RAC és una garantia que les coses s'afan i es fan bé.
15:18
Speaker 3: És com si ésim nosaltres, ens en convé... que ha de portar la seva part que tenia i sap.
15:24
Speaker 3: I crec que aquests tres anys en guanyes el tercer estem fent les coses i crec que els estem fent molt bé
15:33
Speaker 0: Josep Ramos, president de l'Escolteria Baixcà amb una de les peixes clau en l'organització d'aquest rali.
15:41
Speaker 0: Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos al Carre Majó i molt de gas!
15:47
Speaker 3: Moltes gràcies a vosaltres!
15:49
Speaker 3: Bona tarda!
15:51
Speaker 3: Diuo...
16:06
Speaker 0: Doncs després de fer uns derrapes,
16:09
Speaker 1: naltros
16:09
Speaker 0: anem a Modesse's Fins els estudis de Radicitat a Tarragona ens desplaçem en un clàssic.
16:16
Speaker 0: Ja m'agafo
16:18
Speaker 5: un porig, el que és el que veus.
16:21
Speaker 5: I competim
16:22
Speaker 0: amb l'Eduard París, que ens porta als
16:24
Speaker 5: ODSs.
16:26
Speaker 2: A veure què
16:26
Speaker 0: ens parla aquesta
16:27
Speaker 4: setmana.
16:28
Speaker 4: Eduard, bona tarda!
16:31
Speaker 4: Bona tarda Toni.
16:32
Speaker 4: Doncs ja estem aquí un dimarts més en aquest cas... ...en la secció d'ODSs aquest dimarts i avui hem ampliat una mica o bastant el redirecció perquè viatjarem fins al Nepal per conèixer una ONG, una fundació anomenada família de Etauda.
16:51
Speaker 4: I per això tenim avui aquí a la seva fundadora i presidenta Aina Barca.
16:55
Speaker 4: Bona tarda!
16:56
Speaker 1: Hola bona tarda
16:58
Speaker 4: Doncs com explicàvem no?
16:59
Speaker 4: Aina què és família d'Etauda Com sorgis aquesta idea d'aquesta ONG que per cert no ho hem comentat englobada en moltes ODS, però entre elles l'OED és la ODS-IV enfocada a una educació de qualitat.
17:13
Speaker 4: Bé, doncs
17:15
Speaker 1: tot això comença l'any dos mil doze, que és la primera vegada que jo vaig viatjar a Nepal i vaig veure com vivien els més amb discapacitats.
17:22
Speaker 1: Bàsicament no hi havia dret, parells... No hi havia escoles d'educació especial, no hi havies serveis parells A més a més, a Nepal hi ha la creença que la discapacitat és fruit d'un tastic diví per pagar els comets d'envides anteriors.
17:34
Speaker 1: És a dir, que deuen castigar i com que deien castigat perquè el motiu neixés amb discapacsitat intel·lectuals... I aquests nens quedaven completament apartats.
17:41
Speaker 1: Jo vaig arribar a veure nens tancats dintre de gàbries, nens lligats, mentre les teves famílies no van a treballar, jornades d'avui, deu o doze hores, i els nens tot el dia ja tancat sense poder-se moure.
17:53
Speaker 1: A mi això em va impactar molt.
17:54
Speaker 1: El final crec que està molt bé parlar de d'aquestes, però quan veus que hi ha algo tan bàsic no s'està complint i no només era això sinó per a mi el més fort va ser quan jo vaig començar a preguntar a la gent perquè aquests nens no van a l'escola com és que no hi ha escoles?
18:10
Speaker 1: I la resposta era que aquests nenes no tenen menys eina.
18:14
Speaker 1: Per què han d'anar a l'scola?
18:15
Speaker 1: Mai no podran aprendre.
18:17
Speaker 1: Era com si jo fos una boja que estigués preguntant perquè no hi ha escoles, perquè aquests nens no van a l'escola.
18:24
Speaker 1: I el fet que em diguessin no tenen ment... Bueno per mi ho va canviar bastant tot, però com aquesta injustícia s'havia convertit en algo normal parell.
18:33
Speaker 1: El fet d'acceptar que aquests nenes eren fruit d'un càstig divil, que hem d'acceptar que no hi hagessin escoles era lo normal i aquí va ser quan em vaig plantejar aquest dia de fer alguna cosa, perquè no vaig conèixer ningú que ho estigués fent que tingués ganes de canviar aquesta realitat.
18:50
Speaker 1: Estic parlant de fa catorze anys ja, que fa catoze anys que estic a Nepal i així va ser quan vaig decidir començar a registrar una ONG que és teva família de taula.
18:59
Speaker 1: Vam començar treballant en aquesta ciutat que es diu etauda al sud de Nepal per oferir educació als nens i joves amb discapacitat intel·lectual
19:11
Speaker 4: Clar, Aina.
19:12
Speaker 4: T'algo m'ho expliques?
19:13
Speaker 4: A mi no la sé, que a partir d'una experiència personal, que és la teva, formes tota aquesta família de taula, aquesta ONG.
19:23
Speaker 4: També et volia preguntar per què precisament ha estat així i per què el Nepal, crec que ja ho has introduït una miqueta en el tema de l'Arlejó també és bastant complex però si ens dubte parlem d'un dels països més pobres o subdesenvolupats de la regió.
19:36
Speaker 1: Exacte sí Et podria dir que el motiu és a dir, tot va sortir arrenyant aquesta experiència personal i al fet de veure-ho en primera persona.
19:44
Speaker 1: Si després et poses a mirar i a documentar-te, doncs Àsia és un dels països més... Perdona, Vellinepal és una dels paiesos més pobres d'Àsia.
19:53
Speaker 1: La discapacitat encara avui és entesa en molts contextos, sobretot els rurals com un gàstic diví.
19:59
Speaker 1: I hi ha molta feina per ser però en aquest cas concret vas fer el fet per mi de veure'm en primera persones No podia oblidar el que li ha vist.
20:09
Speaker 1: Veure un nen tancat dintre una gàbia no deixa indiferent i per mi va ser molt difícil seguir amb la meva vida d'abans.
20:17
Speaker 1: A més a més, en recordo quan jo vaig començar tot això, jo tenia vint-i-un anys treballava en un centre de tensió especialitzada amb persones amb l'horidiscapacitat m'agradava molt la meva feina, a més a mes estava estudiant al meu últim any de carrera... I em vaig plantejar De fet, em vaig preguntar molt seriaments si comences a de ser per sempre i no pots començar.
20:38
Speaker 1: I després de la meitat dius... No segueixes perquè això seria un acte superagüest en ensenyals que poden durar millor i després no seguir-ho.
20:47
Speaker 1: Jo veig nota que sí, que això s'havia de fer, que jo havia de tirar endavant.
20:51
Speaker 1: I així fa catorze anys que he vist que a Nepal... T'ha fet bueno, visc a Paball entre a Nepal i Barcelona però passo la major part del temps a Nepal per això, per oferir educació especial als nens i joves amb discapacitat.
21:05
Speaker 1: Nosaltres vam començar una primera escola a la ciutat d'Etaúdec com es diu que s'ha situat al centre de Nepal.
21:11
Speaker 1: Actualment en aquesta escola hi ha no ranta nens-i-nenes.
21:14
Speaker 1: A part d'educació també ofereix fisioterapia.
21:18
Speaker 1: I després va haver un moment que vam veure la necessitat de no només estar situats en aquestes ciutats sinó de poder començar a ampliar perquè la realitat és que a Nepal hi ha set províncies que farien l'equivalent a les nostres comunitats d'autònomes i és com si diguéssim que hi ha en comunitats autònomes senceres on no hi ha cap tipus de servei per nens amb discapacitat intel·lectual.
21:39
Speaker 1: És com si d'aquesta Catalunya o a tota Andalusia, o a tot a Galícia... No hi ha absolutament res per persones amb discapacitat intelectual i això és molt fort.
21:47
Speaker 1: Vull dir són territoris molt grans on no n'hi ha absoluta cap servei.
21:51
Speaker 1: I al moment que això va ser el dos mil vint aquest punt d'inflexió de dir no ens podem quedar només a Itauda és quan vam registrar la Fundació Ciaixa, tant a Nepal com a Barcelona o no com a Espanya per començar a ampliar aquest projecte.
22:07
Speaker 1: La escola que teníem a Itàu de fer convertir en un prototip i vam començar doncs a duplicar-la.
22:12
Speaker 1: Dintre de l'escola també ha dit que atenem tenda a la infància com també tenim tallo ocupacional per als nous que es fan grans.
22:20
Speaker 1: De dir el final són nens que han començat amb nosaltres, que van creixent... I quan es fan gran segueixen al nostre taller ocupacional on es formen diferents dropices.
22:30
Speaker 4: L'explicar és una redidacció molt gran, Aina.
22:34
Speaker 4: També et volia preguntar tots aquests projectes multidisciplinals perquè aneu més enllà de l'educació com ve estàs explicant amb tallos ocupacionals i d'emès però també crec que és interessant que ens descobreixis o que la gent entengui que en un país com el Neval entenc que us trobareu moltes dificultats fins a quin punt amb qui n'ajuda compteu al final és tot l'ONG ha de subsistir per si sol entre cometes
23:01
Speaker 1: Doncs la ONG, sobretot, tira endavant a través de socis des de diferents punts de Catalunya i d'Espanya que cada mes col·laboren amb el que cadascú bonament pot i vol.
23:12
Speaker 1: I això és un home que tirem endavant al dia i al projecte.
23:15
Speaker 1: És a dir, dels nens quedarien a poder anar a l'escola per un autobús del reculler que ja se va per anar fins a l'scola, que tinguin menjar nutritiu a l'Scola... Que una mestra els pugui estar prestant atenció i ensenyant tot això és que quan estan mal els vegin al metge, que tenen servei d'infermeria també tenen servir de fisioteràpia dins les escoles i a més hi ha nens que són orfes, que les seves famílies els han abandonat o bé que estan en risc dintre de les seues pròpies famílias.
23:44
Speaker 1: Aquests nens, que en concret actualment són vint i sis, estan vivint amb nosaltres, tenim una residència escolar com una casa per als nens qui tenen situacions complicades o que directament no tenen famílials que es puguin fer càrrecs.
23:58
Speaker 1: A més a més, a part dels socis també tenim donacions tan empreses com fundacions, com entitats privades des de diferents llocs d'Espanya que ens dona el suport.
24:08
Speaker 1: I des del Nepal... bueno, ha sigut difícil, com ve deia's, ha sigui molt difícil.
24:14
Speaker 1: Realment jo vaig arribar sent molt jove, tenia vint i un anys i no només són molt joves sinó ser dona i ser extranjera.
24:22
Speaker 1: El Nepal és un país molt masclista i va ser molt complicat els mesos Al final, era defensar un col·lectiu que no tenen veu.
24:32
Speaker 1: Literalment és que moltes vegades aquests menys no poden expressar coses tan bàsiques com vull anar a l'ababo o tinc gana i ara defensar els seus drets donant els veus en aquest col·lector que no en tenia quan les seves famílies tampoc estaven veient que això era possible i com et dic en un entorn doncs que molt es va ser molt hostil.
24:52
Speaker 1: Sí que és veritat que amb els anys les coses han anat canviant jo fa catorze anys que estic a terreny Quan vaig arribar al govern, no entenia el que era l'adocació especial.
25:01
Speaker 1: I actualment en els plans de govern sí que està contemplada l'educació especial i la educació inclusiva.
25:08
Speaker 1: Però els canvis són lents.
25:11
Speaker 1: No hi ha canvis sucessos d'un dia per l'altre.
25:15
Speaker 1: I en això estem.
25:17
Speaker 4: L'heu explicat molt bé, són catorze anys treballant sobre el terreny.
25:20
Speaker 4: Estic segur que tu l'has viscut en primera persona.
25:23
Speaker 4: La evolució deu ser amplíssima del projecte i ho has explicat tan en l'àmbit educatiu com a treball.
25:34
Speaker 4: I ja com a tancament sempre ho solen fer en aquesta secció, sigui el projecte que sigui i la OEDC que sigui.
25:41
Speaker 4: Però avui jo crec que és especialment important que estem parlant d'una experiència diguéssim vital personal no haigna que ens facis una crida a tota la gent que pugui estar interessada o volia conèixer més sobre, en este cas, família de taula ja ho has dit abans del tema dels socis i de les donacions, però com d'important és viure-ho en primera persona i conèixer aquestes realitats en aquests països?
26:08
Speaker 1: Jo des aquí animo a tota la gent que volgui saber més, afegir-nos.
26:12
Speaker 1: Ja sigui a les reds socials, a Instagram, família d'Etauda, Etauda amb vaci inicial o buscar informació nostra a la página web.
26:21
Speaker 1: Totes les persones que tinc ganes de fer un voluntariat sobretot estem buscant fisioterepeutes, mestres d'educació especial... o personal relacionat amb el tema educatiu, estan més que benvingudes a terreny.
26:35
Speaker 1: I les persones que vulguin col·laborar econòmicament per suposat és edat que ens permet tirar endavant i sostenir el projecte.
26:41
Speaker 1: Al final és com que hi sosté una família en el nostre cas actualment són un cent quarenta set nens del sistema tenent, no ranta haitauda, que és la ciutat inicial, i després vint-i-six de Berdivàs, que l'última escola que vam obrir aquest novembre passat i quanta ua que et mando un total de cinc quantes set.
26:59
Speaker 1: I poder tirar endavant això doncs requereix d'una operació, que és a vegades complexe de sostenir i només es pot tirar endavant gràcies a la solidaritat de persones que creuen que hi ha algo diferent possible i que posen en valora que tot ese de l'educació que estem parlant avui.
27:16
Speaker 4: Doncs Aina Barca presidenta i també fundadora I precursora, principal impulsora.
27:22
Speaker 4: A gent subte de família de taula ha estat un plaer d'anir-te aquí a les odeses de Carré Major i des del camp de Tarragona.
27:29
Speaker 4: Enviem també fins al Nepal la nostra força per aquest projecte continuï creixent.
27:35
Speaker 1: Moltíssimes gràcies!
27:39
Speaker 3: Sobretot les veus del territori
27:48
Speaker 0: i la veu de... l'hospitalet, de l'infant.
27:52
Speaker 0: És la nostra companya, La Maria Arribas.
27:55
Speaker 0: Miquel Lleveu, juvenil que diu sempre de... Hola, hola Toni!
27:59
Speaker 0: Hola, Maria.
28:02
Speaker 5: Hola, Hola, Toni!
28:03
Speaker 5: Veus?
28:03
Speaker 5: Veus?!
28:06
Speaker 2: Com estàs, per fer-ho?
28:08
Speaker 2: A veure, espera!
28:13
Speaker 2: Ai, no bueno... Com portes el dimarts?
28:16
Speaker 2: Bé... Com ha ganat ets festa?
28:19
Speaker 2: Sí, clar.
28:20
Speaker 2: Per això estic contenta.
28:22
Speaker 0: Sempre ajuda una mica... Però abans que la Maria descansi ella a banda dels vídeos de les enllaços
28:33
Speaker 3: i
28:33
Speaker 0: tot això i de guions ens porta la nostra agenda.
28:37
Speaker 0: Però em comencem avui, Maria?
28:38
Speaker 2: Comencem a Tarragona, a l'esset el teatre Tarragone tindrà lloc al concert del pianista Guillermo Castellano amb el nom de la primera mirada a l Últim Suspir.
28:50
Speaker 0: I de Tarragones el tema Reus, cert?
28:52
Speaker 2: Sí, a Reus a la set.
28:53
Speaker 2: A la Biblioteca Xavier Murós presenta-s'hi del llibre sobre vivir en la mente o vivir en el corazon i del conte per adults l'estrella que recordarà la seva llum d'ajudit Mateu Cox També al set, al centre de lectura, dins del cicle Converses d'interès local, Reus Ciutadín Novadora tindrà lloc la conferència de somnis i de realitats a càrrec de Cristina Casamidzana, directora del Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació I a dos quarts de nou, al Teatre Fortuny podrem gaudir de la representació de l'òpera L'Atreviata d'Averdi una producció de la Fundació òpera a Catalunya que tindrà una durada de dos hores i cinc-quanta-cinq
29:32
Speaker 0: minuts.
29:34
Speaker 0: Bueno... A veure si aplaudeixen molt
29:39
Speaker 2: els fots més llargs
29:40
Speaker 0: dels nous cincuenta-cin... No, no, mira, sempre de allò que diuen, hem de fer un descans de quinze minuts després del segon passi.
29:50
Speaker 0: Quins quince minuts, si estàs en l'abotat.
29:54
Speaker 0: Que entraran a quarts de nou i sortiran a Quarts del XII les doigts tocades?
29:59
Speaker 2: O més o més...
30:01
Speaker 5: O més!
30:02
Speaker 0: Si ho fan molt bé aquesta gent de la Fundació per Catalunya... Exacte.
30:04
Speaker 3: Perquè són boníssims.
30:06
Speaker 0: T'he dit que som boníssim..., t'ho dic una cosa, Maria?
30:09
Speaker 2: Digue'm.
30:10
Speaker 0: He mirat entrades...?
30:11
Speaker 4: Sí.
30:12
Speaker 0: I no en queden.
30:13
Speaker 2: Queden... He quedat quatre contades.
30:15
Speaker 2: Quatre
30:16
Speaker 5: i amb visibilitat
30:17
Speaker 5: reduïda?!
30:18
Speaker 2: Bueno, bueno...
30:19
Speaker 0: Bueno, bueno, clar.
30:20
Speaker 0: Si et toca...
30:20
Speaker 2: Ai, saps com t'ho pots trobar?
30:23
Speaker 2: Quina
30:24
Speaker 0: gràcia!
30:24
Speaker 0: Tu dius això amb l'atraviata i tu vols saber-di com a mola!
30:27
Speaker 0: I tu amb la colomba allà al davant, no?
30:30
Speaker 0: Quatre i amb visibilitat reduïda.
30:32
Speaker 0: Sí, bueno.
30:33
Speaker 0: Escolta'm, encara em tapables,
30:35
Speaker 0: eh?!
30:35
Speaker 2: Ja, ja.
30:37
Speaker 2: Ho he investigat, ho he
30:37
Speaker 0: investigats.
30:38
Speaker 0: Ho has investigat jo també.
30:39
Speaker 0: Mira,
30:40
Speaker 2: l'atraviata.
30:43
Speaker 0: Ens posarem el disc a casa.
30:45
Speaker 0: Li diré a Spotify.
30:47
Speaker 0: Síri, reproduc-me l'altra viata de Verdi.
30:50
Speaker 2: És més fàcil!
30:52
Speaker 0: Però no és el mateix... Maria, disfruta, parlem d'aquesta abraçada ben gran.
30:58
Speaker 0: Adéu!
30:59
Speaker 0: Amics i amigues, aquí tinc la entrada que gaudessin de l'altre viata.
31:03
Speaker 0: Ja veig la Maria.
31:07
Speaker 0: Tornem demà.
31:08
Speaker 0: Els deixem als servis informatius que vagi bé.
31:11
Speaker 2: Adeu!
31:15
Speaker 3: L'actualitat del camp de Tarragona a Carré Major.
31:23
Speaker 2: Passen quatre minuts al punt de dos quarts de sis a la tarda i nosaltres començarem aquest informatiu de Carre Major.
31:31
Speaker 2: Ja ho saben, aquell espai que fem possible les sis a mitjores que estem dia a dia treballant per portar aquest programa.
31:38
Speaker 2: A Bon Port els parlem des dels estudis del Ràdio Ciutad de Tarragona i tenim a l'Adrià Duc el control tècnic i tenim un tio que assegura que té moltes butllofes d'alegim en Lluís Blain i jo mateix l'he esperat des de la nova ràdio de reus que hi hagi una estona sortirà a córrer.
31:56
Speaker 2: Comencem parlant de la consellera d'Interior, Núria Parlón, que ha assegurat que cal reforçar i amplificar el pla per retirar les armes blanques de la via pública després dels assassinats d'un home al barri del Raval de Barcelona i també d'una jove als plugues de Llobregat.
32:31
Speaker 2: Sembla que no podem recuperar aquesta taïda.
32:35
Speaker 2: Veurem si ho podem... Fer el que sí que referir-nos també és que la consellera d'Interior Núria Parlón ha fet una crida a la convivència després dels assassinats aquest cap de setmana i ha donat algunes de les dades del camp de Tarragona.
32:53
Speaker 2: Concretament, també ha dit que tot hi ha així.
32:57
Speaker 2: Aquest balanç al camp de tarragona és positiu durant l'any dos mil vint i cinc i ha indicat que aquests fets electius van disminuir en un sis... A l'esforç de diari diu del cos dels Mossos d'Esquadra i també de la resta de policies.
33:16
Speaker 2: per si en aquests són alguns dels comentaris més destacats d'aquesta visita de la conselleria Noria-Parlón.
33:31
Speaker 2: Hem de passar al conselleri Europea i Acció Exterior Jaume Dub, que ha inaugurat el moí de costa del port de Tarragona amb l'exposició i tindran a Europa el nostre espai comú, una mostra que s'ha marcat en el primer gran acte del govern per commemorar el dia d'Europa, que se celebrarà el pròxim nou de maig
33:50
Speaker 5: Durant la seva intervenció, Duque ha sobrellat l'importància de pertanyar el projecte europeu des de fa quatre dècades.
33:57
Speaker 5: Així mateix he destacat que en un context internacional marcat per conflictes bèl·lics en forti l'espai europeu és l'única via per garantir un futur positiu i estable per a la ciutadania catalana.
34:08
Speaker 5: L'exposició impulsada pel Consorci Catalunya Internacional a partir d'un projecte original de la Diputació de Barcelona es divideixen cinc grans blocs que tracten temes com la sostenibilitat la connectivitat i la solidaritat a través d'exemples de projectes reals realitzats a Catalunya.
34:27
Speaker 2: Certes de l'Ebre i el Baix Panadès durant el passat més d'abril és la cifra més baixa des del juny de l´any passat, i que ha remuntat-se fins a l'agost del two mil vuit per trobar-ne una de similar.
34:44
Speaker 2: El passat més es va reduir la taxa desocupats en un tres com a vuitanta dos per cent respecte al març, amb mil quatrecentes cuarenta vuit persones sense feina i un tres coma noventa quarta per cent respecto a l´abril de lund any passat, amb mill quatrecientes donant set persones menys a les llistes deturats
34:59
Speaker 5: Pel que fa a l'ocupació durant el mes d'abril d'en guany, s'han incrementat en onze mil noussens vint i sis els afiliats de la Seguretat Social.
35:07
Speaker 5: Un tres com a vuitanta dos per cent més que al març L'increment interanual és similar amb nou mil quatrecentes quaranta vuit més feines generades que fa un any o un augment del dos coma seixant avui per cent Dels trenta a sis mil cinc sencies aturats de Tarragona i Lebre, vint-i-un mil setcents lliscats són dones.
35:25
Speaker 5: I quatorze mil set cents són homes.
35:28
Speaker 5: Dos mil quatre cent seixanta nou són joves menors de vint i cinc anys dels quals mil trecent vinticinç són homes... ...i mil cent quarenta quatre són donES Per sectors els serveis és on hi ha més persones sense feina en vinti cinc mil setcent e sessanta cinc però també on més ocupació s'ha generat l'abril on mil noventa sis persones han trobat feina.
35:49
Speaker 5: A la indústria hi ha tres mil doscentes cincuanta, tres persones sense feina a la construcció amb dos mil setcentos vuitant de quatre i l'agricultura mil doscents eixantenou pel que fa contractes a les comarques tarragonines i ebrenques s'han ancrat vint-i-un mil trecent quince, set cent quaranta nou més que al març i quatre cent sisenta sis més que el mateix mes de l'any anterior d'aquestes onze mil trescentes onzes són temporals i deu mil quatre són indefinits
36:18
Speaker 2: Parlem ara de la Universitat Rovira i Virgilli, que ha experimentat un creixement significatiu en el nombre d'estudiants que s'ho liciten suport a l'àrea de diversitats durant l'actual curs en tels mesos de setembre.
36:30
Speaker 2: I abril, el servei atès un total de cent cinquanta una persona, una xifra que representa un increment del cincuenta per cent en menys d'un any.
36:37
Speaker 2: Aquesta era consolida la tendència a lals dels darrers exercicis ja que al curs veint-hi tres, veint i quatre es van atendre setanta persones
36:48
Speaker 5: L'aument de la demandà s'explica principalment per a la restructuració integral de l'àrea de diversitats, dut a terme durant el curs de l'suport-de-accessibilitat i coneixement dels serveis entre la comunitat universitària.
37:03
Speaker 5: Aquesta unitat té com a missió principal impulsar mesures de suport i accessibilitat que garanteixin la igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat oferint un acompanyament estructurat davant de diverses situacions de diversitat
37:17
Speaker 2: I la Càmera de Comerç de Valls, el reunit cinc portadors de vida, nens, usions, assaies catalans a l'objectiu d'aquesta blai sinó per relacions comercials.
37:24
Speaker 2: Els empresaris escandinaus passaran tres dies a Valls on faran reunions de treball i també podrán visitar directament les finques dels productors, per tal que coneixem més detall com treballen.
37:34
Speaker 5: L'Organisme de Vallenc és el duig d'any que organitza aquestes trobades denominades Missions Comercials Inverses i fins ara han permès a les empreses del país obrir nous mercats en països com Holanda, Bèlgica, Suïssa o Japó.
37:47
Speaker 5: Les vendes de vins catalans a dinamarques estan creixent.
37:51
Speaker 5: És una gran oportunitat per tenir més garnatge, ha afirmat Cristian Dijksters un dels importadors
37:58
Speaker 2: Ja acabem aquest bloc parlant del sistema judicial, perquè Fiscal li ha demanat vint i cinc anys de presó.
38:03
Speaker 2: L'home acusat d'amat a una dona al vint-i-dots a març del two mil vint y tres amora la nova.
38:08
Speaker 2: Segons el Ministeri Fiscal, l'investigati i la víctima mantenien un amistat tot i que uns anys abans havíem mantingut una relació sentimental curta.
38:17
Speaker 2: El processat va demanar-li que sol·licités préstecs personals d'uns doscents euros aproximats des del desembre del dos mil vinte i dos fins al març dels dos mil veinte i tres provocant que tingués un deutequesa... la filàfila fins als dos mil vuit senzeuros.
38:30
Speaker 5: Arran d'això, la víctima va exigir que li tornés els diners.
38:33
Speaker 5: L'acusat va propinar cinquanta punyalades a la dona l'interior del seu vehicle.
38:38
Speaker 5: El fiscal el considerà autor d'un delicte assassinat amb traïdoria i acarnissament... ...i solicita una indemnització de set-cents mil euros per als familiars.
38:47
Speaker 5: El judici em jurat popular ha arrencat aquest dimarts en les qüestions prèvies..., ...la lectura dels escritos d'acuscició i defensa i els elegats de totes les parts.
38:57
Speaker 5: En aquesta jornada també s'ha previst que declarin els familiars de la víctima.
39:01
Speaker 5: El judici s'allargarà fins a la setmana vinent.
39:19
Speaker 2: La
39:41
Speaker 5: partida destinada a projectes generals d'entitats del sector augmentarà un cuarenta dos com a vuitanta cinc per cent arribant als cinquanta mil euros, mentre que la línia per a la promoció de l'autonomia personal creixerà un cinquenta per cent situant-se en els trenta mil euros.
39:56
Speaker 5: Una de les grans novetats d'aquest exercici és la redefinició de la modalitat centrada en l'autonomia personal, que ara prioritza exclusivament projectes de vida independent i desinstitucionalització.
40:08
Speaker 5: Aquesta línia finançarà programes d'entrenament per a les habilitats de la vida diària, l'auto-gestió, la presa de decisions i el suport de famílies cuidadores.
40:18
Speaker 5: L'objectiu principal és reforçar les capacitats funcionals i cognitives de les persones amb discapacitat a seguir del marc normatiu internacional de l'ONU.
40:30
Speaker 2: I l'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa els treballs d'apinturar les escoles Camp Clals, Serraio i Als Àngels.
40:35
Speaker 2: Aquesta actuació preveu el manteniment de més de setze mil metres quadrats de superfície entre sostres, parets, daules... ...i també passa dissus dels centres educatius o al projecte global com damunt pressupost vagé de licitació superior als doscentos i vuitanta-six mil euros
40:50
Speaker 5: La consellera d'Educació, Isabel Mascaró ha subrellat la importància de mantenir els centres en bon estat per a favorir l'aprenentatge.
40:58
Speaker 5: L'educació és un pilar fonamental de la societat i com el govern municipal treballa amb intensament per posar apunt als centres educatius que estiguin en les millors condicions possibles a explicar-la.
41:10
Speaker 5: A més, ha fet GIT que es treballi de manera continuada en el seu manteniment perquè les instal·lacions educatives han de ser entorns segurs i adequats pel que fa al calendari... i de les obres serà de tres mesos per a les actuacions a les escoles Camp Clar i Els Àngels, i de dos mesos a l'escola El Serrallo.
41:27
Speaker 5: Aquestes intervencions donen continuïtat a les tasques realitzades en el curs passat a les Escoles de la Floresta, Torreforta i Sant Salvador L'objectiu final del consistori és pintar totes les escales de Tarragona de manera progressiva.
41:41
Speaker 5: En aquesta línia l'Ajuntament ha anunciat que properament es licitaran els treballs per als centres del Miracle, Marceli Domingo i Bonavista
41:50
Speaker 2: Abandonem Tarragona i anem a Reus on l'Ajuntament ha adjudicat també la redacció del pla director d'entors escolars de l'empresa territoris XML-SEA per un import de tres de vuit mil euros.
42:01
Speaker 2: Aquest document establirà les bases per transformar els entorns al centre dels educatius en espais segurs, saludables i confortables amb zones de joc i estada, i també amb criteris climàtics i de qualitat de l´aire al pla incrobrant l'anel·ligi de llars infants, escoles i instituts per conèixer... a connectar amb aquesta situació actual i també orientar futures inversions municipals.
42:23
Speaker 5: La transformació preveu mesures com la pacificació del trànsit, la reducció de la velocitat i dels carrils, la millora dels accessos, la disminució del soroll... ...i l'ampliació d'espais vers i d'estada mobiliari urbà.
42:36
Speaker 5: L'objectiu és potenciar els entorns escolars com a espais de trobada, joc i cura... ...incorporant una perspectiva de salut i desenvolupament infantil.
42:44
Speaker 5: A més es planteja una visió urbana més amplia que inclogui tant els accessos immediats... ...com als patis i les zones properes per recuperar la ciutat des de la mirada de la infància.
42:56
Speaker 2: I seguim a reus d'on el proper SIS de maig, un total de cinc-cents trenta alumnes.
43:01
Speaker 2: Perdó, de quinze cent educatius de primària i secundaria partici per anar en una nova edició de la jornada ambiental Let's Clean Up Escola Reus dos mil trentan marcada en l'initi europei a Let's clean up i Europa i promoguda per l'agència de residus de Catalunya L'activitat organitzada per la regidoria de medi ambient i sostenibilitat de l'Ajuntament de Reus té com objectiu consensial joves sobre la problemàtica dels residus abandonats tant en torts naturals com urbans, així com fumant actituds responsables pel que fa la seva prevenció i correcte gestió.
43:33
Speaker 5: Durant els dies previst l'alumnat ha treballat a l'aula continguts vinculats de la reducció de residus i la preservació del entorn.
43:40
Speaker 5: El dia de la jornada, els diferents grups es distribuiran per diversos espais de la ciutat per dues termes acciòns de neteja... ...i un cop finalitzades es concentrarà en la plaça de la llibertat per fer el recompte dels residus recollits.
43:52
Speaker 5: Aquesta acció permetra visualitzar l'impacte real dels residues i reforçar el missatge d'ecorresponsabilitat ciutadana... que impulsar la implicació dels centres educatius en la sostenibilitat.
44:08
Speaker 2: I a Salau l'Ajuntament ha inaugurat oficialment la seva renovada sala de premsa, un espai modernitzat quin és amb l'objectiu de potenciar la comunicació institucional del municipi
44:18
Speaker 5: L'acte d'estrenar no només ha servit per presentar les millores tècniques de la instal·lació, sinó que ha posat el focus en un dels grans desafiaments del periodisme actual.
44:27
Speaker 5: El combat contra les fake news i la desinformació en l'era digital.
44:32
Speaker 5: Amb aquesta reforma, el consistori busca oferir un entorn de treball més eficient per als professionals de la comunicació i els serveis d'informació locals.
44:40
Speaker 5: La digitalització del espai permet una transmissió més àgil i directa de l'activitat municipal garantint l'oficial arribi a la ciutadania de manera clara, transparent i degudament contrastada per evitar la propagació de dades falses.
44:55
Speaker 5: El projecte es marca en una estratègia per reforçar el rigor informatiu des de l'administració pública
45:13
Speaker 2: Hi ha esports, posarem el focus avui en alguns projectes a la demarcació que hi juguen en catagories inferiors com és en futbol.
45:21
Speaker 2: La poble de Mafumet que va deixar escapar gairebé per complet les opcions d'ascens directe al passat cap de setmana.
45:27
Speaker 2: L'equip no va poder passar de l'ampat sense gols davant el mangueu i les victòries del San Juan Atlético Munkada y el Martínenc deixen molt poques possibilitats d'acabar primer o segon
45:37
Speaker 5: La distància són sis punts i els queden sis en joc, matemàticament no és impossible.
45:43
Speaker 5: La Pobla té guanyat la veratge a Mel Sant Juan i juga aquest dissabte davant el Martí Neng.
45:48
Speaker 5: Si el filial d'Elnestic Benz guanyaria també l'averatge a aquests i necessitaria un triomf la derrera jornada i una derrota del Martí Ng.
45:56
Speaker 5: L'altra possibilitat que el Sant Juan perdi els dos partits i la Poblà els guanyi els dos.
46:01
Speaker 5: La realitat és que es fa molt difícil imaginar aquests escenaris però la Povla competirà mentre tingui... Així ho afirma el tècnic Xavi Dilegut.
46:10
Speaker 4: Final, tenim un duel directe la setmana vinent que si poguéssim guanyar i posar-nos amb algú a l'averatge a favor dependria de l'última jornada, que podem passar moltes coses encara mentre estiguem vius per optar a la ciència directa, doncs evidentment ho hem d'ensenyar tant en tant.
46:22
Speaker 4: Hem d'anar al camp del Martinen a sumar els tres punts i això és l'única que ens ha de preocupar.
46:28
Speaker 5: La Pobla va recórrer una possible alineació indeguda del Sabadell V en la jornada anterior, però és un recurs que apunta a tenir poc recorregut.
46:36
Speaker 5: L'equip publicat té clar que si no arriba l'ascens directe toca assegurar la tercera plaça per afrontar el play-of d'ascents amb les màximes garanties
46:46
Speaker 2: Seguim amb futbol, però femení.
46:48
Speaker 2: Concretament de la Fundació Futbol veus que depèn del resultat de tercers per evitar el descens a la tercera federació.
46:55
Speaker 2: Malgrat la mala sort en els factors d'aquestes situacions, però no s'entén sense veure la clasificació de l'art rotginegres en aquesta temporada de debut a la categoria, a la qual han finalitzat amb penúltima posició, sobón únicament, dins o punts en vint i dues jornades
47:09
Speaker 5: Aquesta posició a la classificació les ha fet dependre del descens compensat, condicionat pels resultats de l'AEM Alleyda a la primera ref i també del Barça C a la mateixa categoria.
47:20
Speaker 5: Aquest cap de setmana l'equip de punent ha perdut per quatre dos davant el València Mestalla.
47:25
Speaker 5: Ha fet que, acompanyat d'eles victòries del club atlético de Madrid V i Cacereño Femenino les han sentenciat les llei de tanes.
47:32
Speaker 5: Aquests resultats els porten a la segona ref i obliguen a baixar a la tercera ref el seu equip B. Aquesta cadena de descensos acaba perjudicant-les directament a les reusènques que podrien sedir la seva plaça a la categoria i tornar a preferir femení Tot i això encara hi ha un últim brir d'esperança al Barça C, el filial blaugrana que està disputant l'ascens de categoria davant el jijón fútbol femenino.
47:58
Speaker 5: En cas de consumar l'accés de categòria de les catalanes, les reusen que es podrien salvar la categoria.
48:04
Speaker 5: En el partit d'anada a disputat, Asturias el resultat va ser d'empatadors mentre que el partí he tornat a ser a diumenge a les sis de la tarda a la ciutat esportiva Joan Gamper la concadenació de resultats pot suposar l'últim clau d'una temporada complicada, en canvi d'entrenador inclòs i en les quals les reusènques no han aconseguit l'objectiu de superar el Girona en una diferència de quatre punts.
48:46
Speaker 2: La
48:55
Speaker 5: nova proposta de César i Jorge Calabal, concebuda per a tots els públics, combina sàtira d'actualitat, transformacions escèniques, paraudis cantades... ...i una complicitat constant amb diverses generacions d'espectadors característiques que s'han convertit en un dels seus senyals d'identitat i en referència del humor popular.
49:14
Speaker 5: A vota Antonia el món travessa Un dels seus moments més crítics i Antonia decideix prendre els regnes creant el Partit Sentid Comun, impulsada pel cansament davant els governs actuals.
49:27
Speaker 5: Amb ell l'hem a viviremos en la glòria quan governi l'Antonio A partir d'aquesta premissa, Antònia i Iomaita hauran d'esquivar els intents del líder nacional i internacional per frenar una candidatura que amenace a adulterar l'ordre polític mundial.
49:43
Speaker 5: Los morancos tornen així a reunir personatges clàssics i noves creacions en una comèdia de gran format que promet a aconseguir una vegada més majoria absoluta en rialles i diversió
49:55
Speaker 2: Hi ha al museu del por organitzat una taula participativa sobre les entitats culturals del barri Marineer del Serla i o l'actitud de ajuda termà aquest dijous set de maig a la set de la tarda, a les salaractes de l'equipament.
50:07
Speaker 5: I participaran representants de totes les entitats culturals ser rellenques, que es van crear o que es va reorganitzar a partir de la dècada dels vuitanta.
50:16
Speaker 5: Mitjançant les seves experiències explicaran la història i activitats de cadascuna de les entitatges i a l'avegada mostraran l'evolució de l'Associació Nisme Cultural Serrellenc des del inici de la democràcia fins als nostres dies Aquesta taula participativa està inclosa en el programa de memòria democràtica de Tarragona, que en guany posa el focus al Tardo franquisme i els primers anys de la transició.
50:40
Speaker 2: En mòdica a la coordinadora de barraques d'arreus adonat aconeix el cartei definitiu per l'edició d'en guany de les Barraques de festa major de Sant Pere, que se celebraran als dies XIX, XXI i XXIII de juny, a part de la festa després d'haver desvellat algunes de les propostes
50:56
Speaker 5: Així doncs el primer dia de barracàs, el XIX pujaran sobre l'escenari Gigi i Ros auxili i crima al costat d'una banda local encara per determinar.
51:06
Speaker 5: L'endemà del vint de juny serà el torn de Parti Pérez, els catarres Dan Pedralbo i El Convoy y Greta mentre que el derredia el XXIII vigilia de Sant Joan.
51:17
Speaker 5: Els protagonistes musicals serán Doctor Prats, Juan José Excalari en la Rúder Van i un grup local que encara no s'ha confirmat Les entrades tenen un preu de tres euros per dia i de cinc euros si s'adquereix l'abonament pels tres dies a través de la web.
51:53
Speaker 5: Durant quatre dies, el públic podrà gaudir de vint i nou concerts de l'escena Emergeni, trenta a dos actuacions de música familiar i per a tots els públics en una edició marcada per l'alt percentatge de novetats.
52:05
Speaker 5: Més del noventa percent de la programació correspon a estrenes o propostes inèvites.
52:10
Speaker 5: La programació emergent presentar propostas que abraçan des de les músiques urbanes fins al pop, el rock, la cançó d'autori, l'experimentació sonora amb artistes en plena projecció La AFIIM-S reforça el seu compromís amb la representació i la diversitat.
52:26
Speaker 5: El seixanta-cinq per cent dels projectes estan liderats o formats per dones, i un deu per cent corresponen a artistes amb identitats no normatives.
52:35
Speaker 5: Paral·lelament, l'AFIIM desplega al seu programa PRO que s'ha celebrat del set al nou de maig en jornades, debats, pitchings i espais de networking.
52:45
Speaker 5: Aquest àrea professional ubicada al castell de Vilaseca és consolidar com el centre neuràgic per a la connexió entre artistes, programadors i agents culturals.
53:06
Speaker 2: El
53:08
Speaker 5: teatre auditori serà l'escenari principal d'aquesta iniciativa que donarà especial protagonisme a la emissora municipal Radio Morell i que inclourà diferents propostes al llarg de dues jornades.
53:20
Speaker 5: El cartell inclou noms com Charlie Pee amb l'espectacle Mama Cita, que compta amb el suport de la Diputació de Tarragona, podcasts com La Chocolate a Del Lloro o La Figuereta... i altres propostas que donen veu als joves creadors com Música Viva del alumnat de l'Escola Municipal de Música del Morell, o Tudéis de Déi una cita amb els joves talents de la Ràdio Municipal
53:43
Speaker 2: Doncs amb aquesta última informació, tanquem l'informatiu d'Acarre Major i tornem demà com sempre a partir de les quatre de la tarda.
53:49
Speaker 2: Amb Toni Medeus hi acompanya fins llavors que acabin de passar una gran tardada i març.
53:53
Speaker 2: Adéu-siau!