Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carrer Major | Laura Farré mostra la connexió entre la música i les matemàtiques al CaixaForum Tarragona

Transcript

Carrer Major | Laura Farré mostra la connexió entre la música i les matemàtiques al CaixaForum Tarragona · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

0:00
Speaker 0: La música i les matemàtiques semblen d'entrada a dos mons molt diferents.
0:04
Speaker 0: Un ens connecta amb les emocions, i l'altre ens fa pensar en números, fórmules i càlculs... Però hi si tinguessin molt més incòmodo el que pensem?
0:12
Speaker 0: A Caixafora un Tarragona l'exposició Música i Matemàtiques, Un viatge sonó del caos al cosmos ens convida precisament a descobrir aquesta relació.
0:21
Speaker 0: I ho fa de la mà d'una artista que coneix molt bé totes dues disciplines, la pianista i matemàdica catalana Laura Ferrer, reconeguda internacionalment ni amb actuacions arreu del món.
0:32
Speaker 0: Avui parlem en vella per descobrir què amaguen les matemáticas que hi ha darrere de la música com influïen en la nostra manera d'escoltar i fins a quin punt poden ajudar... Nos entendrà allò que sentim quan sona una melodia.
0:45
Speaker 0: Laura Ferrer, benvinguda!
0:48
Speaker 1: Moltes gràcies, bon dia!
0:50
Speaker 0: Comencem si et sembla pel concert d'avui mateix a Gachaforum Tarragona, com deiem abans, titulat del caos al Cosmos... Que hi trobarà el públic i vingui escoltar-te quina experiència vols que s'enduguin?
1:04
Speaker 1: Quan vaig dissenyar el repertori d'aquest concert, primer jo vaig tenir en compte quins tipus de sales havien previst per l'exposició o com l'havien estructurat.
1:13
Speaker 1: Aleshores vaig fer una selecció del meu tercer disc que era Espel dedicat a la música pel piano d'Armènia I vaig intentar recrear aquesta idea de l'evolució del caos en diferents estats, però sobretot per transmetre al públic que les matemàtiques també poden ser artístiques.
1:29
Speaker 1: Aleshores a llarg del concert sentirem música que no ha estat escrit a partir de les matematicues, en general accepta una obra... però sí que ens poden transmetre aquesta idea del caos en diferents estats.
1:43
Speaker 1: Hi ha una obra que va ser una obra en càrrec pel meu doctorat, el compositor Ferben Amotz, que es diu The Butterfly Effect, que precisament està escrit a partir de la teoria del cao i l'efecte papallona d'Asociació de Fibonacci, que és l'única obra del concert, que sí que està escrita a partir les matemàtiques i és el punt culminant del concert... Però tota la música està pensada per teletransmetre la part artística dels matemátics?
2:08
Speaker 0: Una mica comentaves que el concert això del que proposes és un recorregut, una mica que va de silenci al caos, del so a la música i finalment al cosmos.
2:18
Speaker 0: Com es tradueix aquest viatge en les peces que interpretaràs àpia?
2:25
Speaker 1: Sí, començo amb l'obra de comites amb aquells seguida de la tocada de Dimitri Arnenov.
2:32
Speaker 1: passen d'aquest silenci, precisament.
2:34
Speaker 1: Còmites que és un compositor que a la seva manera de descriure sempre era... No vull dir simplista però sí com... molt minimalista, poques notes però amb molt disincontingut emocional.
2:44
Speaker 1: En canvi la toca de ney-nof realment és una explosió d'assó i pot transmetre'ns aquesta idea que tenim del caos com a sistemes molt complexos.
2:54
Speaker 1: A nivell popular tenim una mica la falsa impressió que el caos és sinoní amb l'Azhar o lealtòric quan en realitat és l'antagònic, el cao són lleis deterministes i patrons suggerents Però sí que des de fora sempre ens dona l'impressió on són sistemes molt complexos i que ens costa molt d'entendre, per això els associem al concert aleatori.
3:13
Speaker 1: Aleshores la Toca Tadanoff realment m'ajuda a transmetre aquest sistema caòtic, aquesta explosió d'informació que realment no saps comprocessar i em sembla una bona idea per allassar de partir del silenci.
3:27
Speaker 1: Després el concert Hi ha la peça de Debussy per l'Epiano, que és la primera obra que va escriure a Parapiano.
3:35
Speaker 1: I també Debussy comitats van estar connectades en vida.
3:40
Speaker 1: Per mi, Debussy era com l'escenari no arribem a la música.
3:43
Speaker 1: Estem seguint diversos compositeurs que ens estan formant una mica alçó des del farits perspectius i quan arribem... La peça d'Adebissí és un moment de dir, vale!
3:53
Speaker 1: Hem acabat de confeccionar l'armonia i hi ha un ordre que és molt per certida pel plor públic.
3:59
Speaker 1: També és l'única obra del concert, que és coneguda amplament perquè és un compositor molt conegut.
4:05
Speaker 1: Això és un moment en què jo també busco que el públic connecti d'una manera inconscient, perquè segurament no és una obra que han sentit tant altres ocasions... I si no l'han sentit com a mínim, hi ha una certa reminiscència d'ona música que és coneixuda i és per conversar amb aquesta idea que arribem a la música I després, amb la peça del férbena motx el que busco és transmetre una mateixa idea.
4:31
Speaker 1: que comença d'una manera molt senzilla, com és l'elateig de una papallona.
4:35
Speaker 1: Seguir la metàfora de l'efecte papallonada, quan una papollona el ateixi a les seves eleccions en la part del món... A l'altra punta del món hi ha una gran catastrofeu i hi ha un gran efecte.
4:44
Speaker 1: Amagues Togra també comença igual.
4:45
Speaker 1: No comença amb un element molt petit motívic però després es va desenvolupant allargar l'obra i acabes tenint unes conseqüències d'alguna magnitud imprevisible.
4:54
Speaker 1: Aleshores va agradar molt aquesta evolució, començar del no res als oients l'oportunitat de visitar-la.
5:03
Speaker 1: Bàsicament segueixo amb el mateix caràcter, no?
5:06
Speaker 1: Començo en el norres a Dakot i una explosió d'assó però és una explosión que no té un ordre aparent.
5:13
Speaker 1: Aquesta explosió es va transformant de diferents maneres fins que arriba aquesta majestuositat i ordre de la música de Crotíbici i després de continuació passen altres coses i aquesta manifestació de so va evolucionant de manera que arribem en aquest efecte papallona, i acabem concloent amb una sonata d'un compositor rus que és Alexei Stanchinski, que és Arrival Cosmos.
5:39
Speaker 1: Un cop has passat per aquesta mena de Big Bang del so després has arribat a l'hora de la música, després hi ha hagut un seguites transformacions no tenies molt clar com acabaran evolucionant i al final arribes, com aquesta està dida.
5:54
Speaker 1: Hem transcendit la música i estem en un moment molt més espiritual, molt més metafísic, en el qual estem acabant d'explorar que dins del caos, dins aquest caos que aparentment sembla aleatori realment hi ha un ordre i estem transcendint aquest ordre ja estem mantenent qui és sota
6:15
Speaker 0: Ara tornarem al concert, però m'agradaria parlar una mica sobre tu.
6:20
Speaker 0: Un casc que a mi personalment m'ha criat especialment l'atenció.
6:23
Speaker 0: Tu ets pianista, ets matemàtica... Una mica com uneixes aquests dos móns a priori tan diferents veiem què no amb el que ens expliques i ho veurem més encara aquesta tarda, però com neix aquesta combinació i com unexes aquestes dues disciplines a la teva vida?
6:39
Speaker 1: Sí, inicialment va començar per la passió de que jo tenia molt clar que volia seguir amb la música perquè portava des dels cinc anys d'estudi en piano clàssic i me n'adonava doncs que per mi el piano era una companya de vida, en certa manera.
6:53
Speaker 1: I era una cosa que no podia deixar de banda.
6:55
Speaker 1: I per altra banda em vaig adonar quan estava acabant el segon debat xiderat que les matemàtiques també m'agraden moltíssim i tot i que a tothom ho entorn, em desagonsellava tirar per les dues perquè realment són dues carrers molt exigents i molt difícils.
7:09
Speaker 1: Jo vaig apostar per realment seguir la meva intuïció i seguia apostant per aquests dos mons.
7:15
Speaker 1: I amb els anys vaig anar trobant maneres de connectar-les des dels diferents punts de vista Però potser el més important és el que he acabat connectant amb el que va ser la metàgetia doctoral, que és trobar de quina manera jo podria utilitzar les matemàtiques per ser molt millor interès.
7:32
Speaker 1: És a dir, un dels principals problemes que tenim en com s'ensenya la música a nivell de conservatori i de música clàssica és que els solistes... Pianistes potser som els que tenim un repte major perquè tenim molta més informació, tenim dues mans, etcètera.
7:48
Speaker 1: Però totes són listes, violinistes, trarinatistes... Sempre que han de tocar en un concert, un recital hem de tocar de memòries.
7:54
Speaker 1: És com un estandard de professionalitat que s'assumés fins i tot quan ens estudiem I el problema que tenim és que no se'ns ensenya com.
8:01
Speaker 1: És a dir, durant els estudis musicals ens ensenyen absolutament tots els aspectes tècnics de com dominar un instrument al context històric, capacitat d'anàlisi musical de les obres que toquem però en cap moment ens està explicant com podem memoritzar d'una manera eficient i ràpida.
8:16
Speaker 1: Aleshores el que passa és que hi ha molts músics que deixen el camp de l'interpretació perquè realment no poden... no poden afrontar el penicacènic o el gran volum de feina que suposa memoritzar un obra, fins al punt del que la puguis tocar amb comoditat abans del públic sota pressió.
8:35
Speaker 1: I aleshores jo me'n vaig adonar que quan implementava... conceptes o estructures, o estratègies que m'estaven ensenyant l'almibre cita de matemàtiques amb el meu estudi del piano ja fos per entendre molt millor la partitura.
8:48
Speaker 1: O ja fó sobretot amb música escrita a partir del segle XX, que és molt més complexa i hi ha moltíssimes capes d'informació... o com estructurar millor la meva pràctica al meu estudi per tal de treure molt més rendiment perquè, evidentment, jo tenia la meitat de temps que els meus companys.
9:06
Speaker 1: I amb el temps vaig anar desenvolupant una mètode que es basa en les matemàtiques i l'enginy informàtica per tal d'estructurar-me un estudi però també per tal del meu procés d'aprenentatge de memorització és el tipus de metodologia que jo segueixo sempre que he de prendre una obra de memòria Aleshores, al meu doctorat vaig fer un pas més, el vaig formalitzar matemàticament i després també el vaig provar amb altres pianistes perquè aquí diguéssim que la gran contribució no és només ha desenvolupat un mètode que a mi em serveix sinó realment veure si puc ajudar altres músics a superar els mateixos obstacles.
9:44
Speaker 1: I amb l'intensió que en el temps sigui un mètre que es pugui ensenyar als conservatoris solucionem una mica aquest vuit que hi ha pedagògic actualment, que és que els músics puguin tenir un seguit d'eines per tal de poder solir aquests requisits.
10:02
Speaker 1: Però en general també m'ho plantejo com sobretot amb la música contemporània, que molt sovint s'interpreta amb la partitura perquè és tan complexa que molts intèrprets fins i tot en el moment del concert encara estan acabant d'entendre.
10:13
Speaker 1: És també una eina que el públic pugui connectar molt més amb aquesta música.
10:18
Speaker 1: Nosaltres quan toquem una partitura en un concert ve a ser l'equivalent a estar veient un obra de teatre i els actors estiguin llegint al guió, no estigui interpretant els personatges.
10:27
Speaker 1: I el que vull aconseguir és que fins i tot amb la música contemporània més complexa tu vagis al concert i realment ofereixi una interpretació que interpel·li amb tu directament perquè no hi ha la interferència de la partiturada.
10:39
Speaker 1: I això a la llarga el que pot acabar fent és que si la gent va a un concert de música contemporània com el que jo faig i realment connecten amb la música, no hi ha cap mena d'interferència.
10:51
Speaker 1: I els agrada.
10:52
Speaker 1: Hi ha més opcions que puguin experimentar aquesta música en directe, de la mateixa manera que podria experimentar les grans obres del repertori clàssic.
11:00
Speaker 1: Jo tinc l'esperança que sigui també una eina per combatre tots aquests prejudicis que tenim en la música contemporània, que és una música molt complicada, que no s'acaba d'entendre... i que quan vas al concert tampoc hi connectes.
11:12
Speaker 1: Jo crec que la manera que jo he trobat de connectar la música a les matemàtiques ha sigut, a partir d'una meva pròpia experiència com avianista... De trobar maneres per tal de fer la vida més fàcil als intèrprets però també per comunicar més amb el públic.
11:26
Speaker 1: I en paral·lel, com que jo al llarg dels anys he anat trobant diverses connexions entre la música i les matematiques és un món absolutament apassionant perquè com més investigo, més conneccions trobo Fins ara encara no he trobat el fi a aquesta doble especialitat.
11:43
Speaker 1: Jo també faig moltes activitats de divulgació, aquí al Queixa Forum suposo que no parlarem, faré dues conferències sobre música matemàtiques... però també tinc els meus programes radiofònics, la Sinta de Mòbils a Catalunya amb música i muslimàtiques de ràdio clàssica on també busco maneres divertides d'utilitzar la música per explicar concepts matemàtics que són molt complexos.
12:03
Speaker 1: Aleshores jo diria que la meva manera de connectar amb música matemràtica és bastant diversa perquè parters de la meva fase d'interprets però també tenen moltes ramificacions en l'àmbit de la divulgació científica
12:16
Speaker 0: Doncs precisament ho comentaves Laura Tornaràs al Caixaforum el dia tres i el dia vint-i-quatre de novembre amb aquestes dues conferències que comentes.
12:28
Speaker 1: Sí, una de les conferèncires s'agrassa la percepció musical, és a dir, de quina manera podem utilitzar les matemàtiques... per entendre millor com funciona la nostra cognició, la percepció musical.
12:38
Speaker 1: Nosaltres no ens en són conscients però sembla que escoltem música o qualsevol manera de so el nostre servei automàticament està realizant càlculs matemàtics per processar-lo, per entendr'ho i trobaré una lògica.
12:48
Speaker 1: I d'això ens donem quan programem els ordinadors per processats so ordinadors que no saben res, que són com una taula rasa nosaltres els hem de fer entendre quins tipus de cànculs han de fer per entendra la música i això són càlsculs que nosaltres fem de manera totalment inconscient Però tal com fent càculs matemàtics de manera implícita per escoltar música... També podem enganyar la nostra percepció musical a partir de les matemàtiques, és a dir, podem construir l'equivalent musical de paradoxes visuals.
13:17
Speaker 1: Podem construir paradoxes auditives i fer creure que estem sentint coses que no estem sentim.
13:22
Speaker 1: Aleshores aquesta conferència, que serà la primera de les dues, anirà molt d'explicar quines matemátiques hi ha darrere de la nostra percepció però també jugarem al públic i els posaré alguns reptes de veure què escolten, no?
13:35
Speaker 1: I els explicaria si realment allò que estan sentint és el que es pensa o no I la segona, pensant també en la temàtica del concert d'avui que farem amb l'artista visual al VG Corral a El Caos del Cosmos és una conferència que situa caos de la teoria de la música per tal d'explicar que realment el caos té un forament matemàtic.
13:55
Speaker 1: però també el podem trobar a la música.
13:57
Speaker 1: I el podem Trobar la música de manera volguda, perquè hi ha compositors que l'han intentat recrear allà de la història de diferents maneres, les seves composicions, alguns ja explico a la conferència, alguns ho han fet correctament entenent en què consisteix el caos... Però també a l'exemple d'algun compositor que no va acabar de entendre el seu dia i ho va intentar tan malament i llavors la música va crear també és la conseqüència d'això I després també una cosa que és molt sorprenent, és com trobem el caos de manera implícita.
14:24
Speaker 1: És a dir... El caos el podem utilitzar nosaltres com a inacreativa musical però també encara que no l'utilitzem, el trobarem a la música de diferents maneres.
14:33
Speaker 1: Aleshores la conferència va a descobrir totes aquestes possibilitats que té al caos.
14:37
Speaker 1: També la música que em sembla molt interessant i em sembla una bona manera també d'acomplavant-te al contingut de l'exposició però també la visió artística que intento transmetre amb el concert d'avui
14:49
Speaker 0: Doncs Laura Ferrer, pianista i matemàtica, moltes gràcies per ajudar-nos a descobrir aquesta connexió entre dos mons que potser no estan tan allunyats com ens pensem.
14:59
Speaker 0: Gràcies per acompanyar-nos, Laura, i fins aviat!
15:02
Speaker 1: Moltíssimes gràcies a vosaltres.
15:03
Speaker 1: Que tingui un bon dia...