Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Especial Carrer Major | 25a Festa del Comerç Just i la Banca Ètica

Transcript

Especial Carrer Major | 25a Festa del Comerç Just i la Banca Ètica · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:18
  Speaker 6: Carré Major, un programa de ràdio ciutat d'Aterragona.
• 0:22
  Speaker 6: Ràdio Montblanc, Ràdio la Selva... La nova ràdia de Reus, ràdiu hospitalet de l'infant i Baixcam Radio en col·laboració amb la xarxa de comunicació local.
• 0:34
  Speaker 1: Molt bona tarda!
• 0:34
  Speaker 1: Benvingudes i bienvinguts a un nou programa especial de Carré Majó.
• 0:38
  Speaker 1: A ell els companys de la nova rádio de reus feien d'enfitrions des de la plaça del Prima en un programa especial Avui estem en directe des de la plaça Corsini de Tarragona, que a partir de les cinc de la tarda es convertirà en l'epicentre de la solidaritat, la consciència social i el consum responsable amb la celebració de la veinte-cinquena edició de la festa del comerç just i la banca ètica.
• 1:00
  Speaker 1: Una jornada que enguanya arriba sota el tema jo-triom sector textil transformador posant el focus en la defensa dels drets laborals de les treballadores d'aquest sector textili i també en la necessitat d'avançar cap a models més sostenibles i respectuosos al medi ambient Amb tota la tarda, aquesta plaça on som s'omplirà d'activitats per a tots els públics amb una cercabila, amb contacontes, amb relectura... diverses vegades d'un manifest i amb música.
• 1:23
  Speaker 1: En directe, una festa impulsada per diverses entitats del territori que treballen cada dia per construir un món més just, més humà i més conscient per intentar construir un munt millor!
• 1:34
  Speaker 1: Des d'aquí, des del cor de Tarragona volen apropar-vos tot el que passarà en aquesta celebració tan especial que enguany conmemora un quart de segle promovent els valors del comerç just i la banca ètica.
• 1:44
  Speaker 1: I també perquè totes les entitats que hi participem puguin donar-se coneixe, que ens expliquin qui són, què fan i per què existeixen... Així que gràcies per ser-hi, per escoltar-nos i per somar-vos vosaltres també a aquesta aposta per transformar el món des de les petites decisions del dia a dia.
• 2:01
  Speaker 1: Això és Carre Majó!
• 2:02
  Speaker 1: Avui Radio Ciutat de Tarragona fem d'anfitrions des de la plaça Corsini però ens acompanyen com sempre les amisores del camp Tarragone.
• 2:08
  Speaker 1: Ràdio Montblanc, Ràdio La Selva, Rádio L'Hospitalet de l'Infant... ...la nova ràdio de Reus i Baixcam Radio i tot l'equip que el fem possible.
• 2:15
  Speaker 1: La Maria Rivas, de d'Aix Pérez i avui des de la Corsina de Tarragona l'Adrià Duquilador París.
• 2:20
  Speaker 1: No me'l deixo a control tècnic als nostres estudis i tenim en Luis Blaín i que us parla Adrià Tella.
• 2:25
  Speaker 1: I començo aquest programa especial saludant els meus companys que el tinc aquí al costat de la meva taula.
• 2:30
  Speaker 1: Adoro París, molt bona tarda!
• 2:33
  Speaker 3: Fem divendres des del càrrem a Jopla, s'acord si hi ha avui aquesta festa de comerços i la banca ètica.
• 2:39
  Speaker 3: Escolta,
• 2:39
  Speaker 1: et toquen de ben a prop... I la gent que escolti càrrrema jo ho sap bé perquè aportes tot l'any fent aquesta secció que fem cada dues setmanes d'ONJs.
• 2:46
  Speaker 1: En parlarem avui amb molta gent que ja ha passat pels nostres estudis de radicitat de Tarragona per promoure les activitats que fan allà de l'anima per donar-se coneixe i avui se grupen molts dels aquí
• 2:56
  Speaker 3: serà una espècie d'intensiu, no?
• 2:58
  Speaker 3: El que tenim amb capsuletes de cada quinze dies ho tindrem molt més condensat i en més en tema d'actualitat.
• 3:03
  Speaker 3: Aquesta festa del comerços i la banca ètica jo era un protagonista és com diem què ja han passat per la secció de ONG's i també algun que altre de nou que debutarà avui al carrer major.
• 3:13
  Speaker 1: Us venirem explicant evidentment anirà passant moltíssima gent és el nostre objectiu aquí avui que totes les entitats que formen part d'aquesta festa que organitzen aquesta Aquesta festa, que encara estan organitzant aquí davant a la plaça Cursi, puguin passar per aquests micròfons i ens puguin explicar què fan no només avui sinó sobretot al llarg de l'any.
• 3:30
  Speaker 1: Què fan també des del local?
• 3:31
  Speaker 1: Des de Tarragona perquè moltes activitats i moltes entitats de les que avui parlarem segurament a molts ho sonaran a nivell nacional, català o internacional algunes però també treballen des de casa nostra i ho volem conèixer.
• 3:42
  Speaker 1: Tenim tu amb nosaltres Adrià Duc, bona tarda!
• 3:44
  Speaker 1: Bona tarda, Adrià.
• 3:45
  Speaker 1: Escolta com m'ho veus que esperis d'això... Jo com sóc el de la furgo, avui la furgó l'he deixada per cada aquí al costat d'una propa a la Rambla.
• 3:53
  Speaker 1: He vingut caminant de peator però també estarem movent-nosé per la plaça per agafar una mica aquest ambient que hi haurà a la plaç, aquesta cercabil·la que, com deia, es farà en una estona les cinc de la tarda i això agafa una mica les impressions del públic, de la gent que vingui a participar-hi i també de les entitats Doncs ara sí, us ho explicarem tot.
• 4:14
  Speaker 1: Us ho explicareu també quin és el calendari d'activitat de aquesta festa a partir de la setmana tarda.
• 4:19
  Speaker 1: S'inici amb aquesta cercavila però ben aviat us explicarem què més hi haurà?
• 4:24
  Speaker 1: Què més hi trobareu per la gent que sigueu de prop i vulgueu passar-hi?
• 4:27
  Speaker 1: Pugeu saber què us hi podeu trobar i aquí us hi pudeu troba especialment important en el dia d'avui.
• 4:32
  Speaker 1: I parlarem ben aviat la primera convidació serà l'Aura Aguadé de Setemte-Ragona i una persona que ha estat a les vinticin edicions, que s'han fet de la festa del comerç justi i la banca ètica.
• 4:41
  Speaker 1: Per tant, amb ningú millor que en vella per saber com ha evolucionat tot això... I què ens espera avui?
• 4:47
  Speaker 1: París Duc, gràcies i fins ara!
• 4:49
  Speaker 3: Merci.
• 4:51
  Speaker 1: I nosaltres ara el que fem és fer com cada dia a Carrer Major mai ens n'oblidem ni tan sols els dies especials un repàs a la informació més destacada de casa nostra.
• 4:58
  Speaker 1: Som-hi!
• 5:05
  Speaker 1: Cada tarda de dilluns a divendres fem parada a Carré Major T'ho fem com acostumem a fer cada dia liderant l'informatiu, precisament al costat del nostre company de Adrià Duc, que ara parlàvem.
• 5:34
  Speaker 1: I ens saludàvem ells des d'Reus, feia un servidor aquest dail informatiu de uns deu minutets per saber el més destacat de casa nostra.
• 5:41
  Speaker 1: Ens saludàven a mi des de aquesta edició especial de Carremajó pel Trapez i a Reus avui a Leis Pere des de la nova ràdio.
• 5:48
  Speaker 1: Leis molt bona tarda!
• 5:50
  Speaker 4: Bona tarda Adrià, tenia aquí companyia.
• 5:52
  Speaker 4: És el partit de tornada, eh?
• 5:53
  Speaker 4: Això ha sigut un partit als reus, els dijous dels reus i el diumenge als divendres d'aquí a Tarragona.
• 6:01
  Speaker 4: Per tant és un gust poder-vos saludar, espero que estigueu bé.
• 6:04
  Speaker 4: És a la plaça Corsini sinó que m'equivoco que ho s'havia canviat d'ubicació.
• 6:06
  Speaker 1: Sí, estem a Corsinid just davant del Carilló per tant hi ha ubicació privilegiada al cor de Tarragone i esperem que gaudi molt aquest programa d'aquestes dues hores i que la gent gauda així fins que s'acabi aquesta festa del comerç just i la banca ètica
• 6:20
  Speaker 4: Escolta, l'Aix.
• 6:22
  Speaker 1: Et començo a preguntar una mica què ens portes avui i quina informació ens destaques en aquesta capsula que tenim?
• 6:29
  Speaker 4: Doncs mira comencem parlant d'un tema que porta sent notícia també les últims mesos aquí al camp de Tarragona perquè la futura n'hi ha de molt alta tensió entre Aragó i Tarragone.
• 6:37
  Speaker 4: El rehover aquest conflicte hi ha debat sobre un model energètic que segons els seus detectors allunyarà la producció de les zones de consum penalitzar les zones més rurals i afectarà-la sobirania energètica institucions locals, pagesos i entitats suposen a la infraestructura que segurament serà una nova siga trio de fer-lo.
• 6:53
  Speaker 4: I que creuen que hipotecarà el paisatge i el desenvolupament socioeconòmic del territori.
• 6:58
  Speaker 4: De fet té mena en què l'AMAT, si la porta d'entrada de nocs perzeòlics i solars pel taban de radioel·lèptica defensa que consensuarà el traçat de l'EMAT.
• 7:08
  Speaker 4: I des de La Selva es recorda que una consulta i molta pedagogia social van permetre suderar la tram de l'mat a l'ALT a emportar Aquesta decisió ha portat a detectors d'ajuntaments, en mitats ambientalistes i països s'ha envolcat en aquesta oposició.
• 7:25
  Speaker 4: El projecte ha rebut més de catorze mil elegacions.
• 7:27
  Speaker 4: De fet, diem set mil, si sumen les recollides a Teraul i la electrica defensa que aquesta línia de molta atenció es farà amb el consens del territori i obrint un procés de diàleg Recordem que és una línia, que és escenària de cent vuitanta quilòmetres des de la localitat Saragusanat d'Esquadron fins a la secuïta.
• 7:46
  Speaker 4: Afectant vint i uit municipis de la Terra Alte, la Rivera-Debrè al Pirat, el Baixcami també Alte-Ragonès.
• 7:52
  Speaker 4: Actualment la electrica està tramiten els permisos per desmantar ja la infraestructura actual i construïna una de nova amb el triple de potència i les torres més altes On sembla que també hi ha problemes i manifestacions és a Nestlé, on els treballadors de les fábriques de Reusi també a Girona s'han concentrat aquest demitzi davant les plantes per mostrar el seu rebutge a l'experiència de regulació d'ocupació al Lero que ha presentat la companyia A una dalt migdia hi coinciden amb el canvi de torn.
• 8:23
  Speaker 4: A la capital del Baix, Can Sam, ha manifestat una quarantena de persones pel que fa als acomiadaments.
• 8:28
  Speaker 4: L'empresa em preveu vuit a reusir la resta a Allesplogues i Girona des de Comissions Obreres.
• 8:34
  Speaker 4: Consiguen que l'euro no està justificat i han dit... ja he dit que no és l'eslava del comitè d'empresas d'Anesley a Espanya El sindicat que està negociant avui amb l'empresa ha demanat prejubilar els majors de sis i cent anys.
• 8:47
  Speaker 4: A l'Abril Nesla hi va anunciar aquest heroe, que efectualment té tres anys d'uns treballadors a l'estat espanyol.
• 8:52
  Speaker 4: Cent setanta uit dels quals corresponen aquí
• 8:54
  Speaker 0: a
• 8:54
  Speaker 4: Catalunya.
• 8:55
  Speaker 4: Al pròxim vint de maig està previst també que la plantilla... que la planteja les oficines sentals d'Espogada i Ubregat també es manifesti en aquest centre de treball.
• 9:05
  Speaker 4: Parlem un fet que va passar ahir dijous perquè també val la pena d'assecar i és que la central nuclear van de llocs va celebrar el simulacre anual del Pla d'Emergència Interior, un exercici que va simular una agressió hostil de procedència externa que suposaria hipotèticament l'activació de la direcció de l'emergència als dotacions de bombers i la unitat de resposta de la Guàrdia Civil.
• 9:27
  Speaker 4: En aquesta situació s'hauria d'aclarir la categoria Quatre de la Pei, en un simulagran al qual les viades de primera i segona intervenció del servei contra incendis de la central han assajat aquest protocol d'actuació així com a la pla d'activació d'emergència, la vigilància radiològica i d'emergencia o les pàctiques de salament, primers auxilis i descontaminació.
• 9:48
  Speaker 4: Ha sigut un dia mogut amb la política ludgal ja que s'han travat els plans respectius de Tarragona i Reus Fem quatre pinzeïades d'aquests dos plens.
• 9:57
  Speaker 4: Pel que fa a la Tarragona, s'ha fet una emoció de junts per al que l'Ajuntament impulsi judicialment l'expulsió de la ciutat de delinqüents multirleincidents al PSC i el Partit del Govern.
• 10:08
  Speaker 4: Hi ha hagut altres favors juntament amb el PP, Esquerra i Vox.
• 10:12
  Speaker 4: S'han abstingut mentre, com ho podem dir tres seguidors no escrets, hi han votat contra l'aplicació de la mesura nivell efectiu però davant del depret d'alcaldia que s'estoriadarà jurídicament També s'ha tirat endavant el canvi de la cataulogació a diferents espais del Difici de la Tava Calera, en ople d'equivaments bibliotecaris.
• 10:29
  Speaker 4: La redefinició de les línies del bus Urbà i també s'han aprovat provisionalment al nou barri de la zona del Nàstic.
• 10:37
  Speaker 4: A més enllà de totes aquestes notícies arreu's.
• 10:41
  Speaker 4: També es ha aprovat un nou sistema d'incentius econòmics per saber-hi nocturs festius i a cap de setmana la Guàrdia Urbana amb l'objectiu de millorar la cobertura dels torts i també reconeixer les condicions especials en aquests horaris Per altra banda, també s'ha aprovat l'Ordenança Fiscal de l'Impost de Vents i Mòbles Libi per incentivar la promoció d'habitatge assequible a la ciutat.
• 11:02
  Speaker 4: Una mesura que incorpora la bonificació de fins al noventa cinc per cent de l´equota del Libí per habilitats politits vinculats en el pla cinquanta mil de la Generalitat.
• 11:10
  Speaker 4: Sembla que és destinada a lloguer social i siguin declarats d'especial interès o utilitat municipal.
• 11:17
  Speaker 4: També recorda que en aquest mateix ple s'han aprovat modificacions d'altres ordenances fiscals municipals Parlem ara de Montblanc, on la unió de botigues i comerciants del municipi ha creat la col·lecció d'allà pis dels seguissis festius de Mont Blanc amb les bècies i gegants diners com a protagonistes.
• 11:33
  Speaker 4: es posaran a vent de partida demà, aquest dissabte la plaça major durant les festes de Sant Maties.
• 11:38
  Speaker 4: Es tracta d'una col·lació de vuit llapis quedats amb una impressora tres-deit pintat demà per l'empresa Montblanc, Quina Lóva Creacions.
• 11:44
  Speaker 4: Si podrán veure els caps de la Mola Saldrac, La Liga, la Cucafera, els gegants del nano, la nana, el gegant i també s'han fet un total de huitcentes unitats Acabarem a aquest erecte final d'aquest daily amb els esports de Tarragona, que rep dissabte les nou del vespre a l'Europa en una situació límit.
• 12:04
  Speaker 4: Si el nazi que peri al terraton aguanya el camp del filial dels Betis, algun junc gran està condenat al descens.
• 12:11
  Speaker 4: Si el Tarragona puntua i el Nàstic no guanya aquesta pel·lícula, aquest somni, aquesta aventura primera federació també haurà acabat pels terregonins.
• 12:18
  Speaker 4: Per tant, no serveix res més que la victòria davant l'Europa repetim i no serviria per salvar-se sinó que seria tenir una última oportunitat de seguir vius en la derrera jornada al camp d'Hércules.
• 12:31
  Speaker 4: Perquè fa la segona federació al play-off de Sens, el conjunt Rauseng.
• 12:34
  Speaker 4: El resultat del club de disc ja viatza cap a Orense per jugar aquest partit de tornar després de l'ampat a zero.
• 12:40
  Speaker 4: Els Rausens ho fan però amb dos grans notícies.
• 12:43
  Speaker 4: La primera és que Miquel Ostreia el davanter Rausen viatja amb l'equip després d'una legió que se li havia complicat sembla que podria tenir minuts aquest partid de demà a les sis de la tarda I per altra banda, que també una mesura cautelar permetrar-la a l'Usens disputant públic.
• 12:59
  Speaker 4: Una hipotètica anada final a l'Stadi Municipal També parlem d'OK i aquest reus de Portiobràs ja comença la seva aventura al Playoff pel títol en un derby del Camp amb el que feia el millor de tres aquest dissabte dels quarts d'avuita que la feia jugar aquest primer partit passi el que passi a la deliminatòria passarà pel Palau d'Esports
• 13:17
  Speaker 2: la setmana
• 13:18
  Speaker 4: vinent i res!
• 13:19
  Speaker 4: Amb aquesta última informació també he comentat que a la final te veig i també he viscut Aquesta és l'última informació que dono en aquest daily d'avui.
• 13:48
  Speaker 1: La informativa i gràcies també per desitjar-nos sort.
• 13:51
  Speaker 1: I ens veiem la setmana vinent, evidentment dilluns tornarem amb la normalitat de moment a Carré Major.
• 13:55
  Speaker 1: Gràcies a l'Eix!
• 13:57
  Speaker 4: Molt bon cap de setmana, adeu-siau...
• 13:59
  Speaker 1: I nosaltres ara sí, arranquem aquest programa especial.
• 14:09
  Speaker 6: Ara
• 14:32
  Speaker 1: arranquem aquest programa especial.
• 14:34
  Speaker 1: Aquests dies parlem dels companys de les venejes que han anat passant per Carre Major, al llarg d'aquesta temporada i preguntant amb qui podríem començar per parlar una mica del que és la festa en aquesta festa del Comerç Justi La Bancaetica.
• 14:44
  Speaker 1: És ja un quart de segle de vida.
• 14:46
  Speaker 1: Són veinte i cinc edicions a Anguany.
• 14:48
  Speaker 1: I ens comentàvem... Creiem que amb la Laura perquè ella les ha viscut totes.
• 14:51
  Speaker 1: Laura Guadé, de Setembre.
• 14:53
  Speaker 1: Laura benvinguda bona tarda.
• 14:56
  Speaker 1: Escolta Laura, expliquen-nos una mica Com va néixer aquesta festa i què significa per tu haver viscut ja les vint-i-cinc edicions que en guany celebreu?
• 15:06
  Speaker 2: Doncs home, aquest any ens fa molta il·lusió.
• 15:08
  Speaker 2: De la mateixa manera que quan vam fer els vint anys també va ser tot una fita,
• 15:12
  Speaker 2: no?,
• 15:13
  Speaker 2: i aquest any encara amb més motiu, amb vint i cinc anys, que estem portant a Tarragona el concepte del comerciós i de la banca ètica, conceptes que no han quedat, diguem, antics sinó que estan encara... els hem de posar molt damunt de la taula Per seguir posant el bé comú al centre de tot el que fem, per seguir posar en el consum responsable i per seguir pujant mesures anticapitalistes també damunt la taula.
• 15:38
  Speaker 2: Per això encara és necessari el comerç just.
• 15:41
  Speaker 2: Vam començar fa vint-i-cinq anys de setem Catalunya a l'Onege amb la castig membre en cap als anys, i ja començaven... Jo sóc d'un poble.
• 15:54
  Speaker 2: No sóc de Quiterragona.
• 15:55
  Speaker 2: Sóc de Vilavella del Alcam.
• 15:57
  Speaker 2: I vaig anar a Nicaragua el primer any amb una comunitat rural i quan em vaig tornar des de setembre van començar a parlar de comerços però jo pensava, comers justos!
• 16:04
  Speaker 2: Què vol dir comerços?
• 16:05
  Speaker 2: Perquè un dia es va preguntar si hi havia comerços o si hi havien comerços injusts.
• 16:10
  Speaker 2: És com preguntes que un no s'havia fet mai.
• 16:14
  Speaker 2: I aleshores parlaven del cacau el cafè, del gas i del patròlic.
• 16:20
  Speaker 2: D'on venia tot això?
• 16:21
  Speaker 2: Coses que jo no m'havia preguntat mai.
• 16:25
  Speaker 2: Per exemple, el café hi havia cooperatives de Nicaragua o Aguatemala o a molts països de l'Àfrica, cooperatives que feien comerç just amb el seu cafè i el venien directament a un egés d'aquí.
• 16:37
  Speaker 2: Aleshores em va semblar molt interessant... I va ser quan vam començar a parlar de la possibilitat de fer comerç Just aquí a Tarragona.
• 16:45
  Speaker 2: Va començar una botigueta que es deia tot món, que jo crec que havia d'iniciar als anys ninenta més o menys i venien productes de comerços.
• 16:54
  Speaker 2: I l'any dos mil és que engeguem aquí a Tarragona la primera festa del comerç just.
• 16:59
  Speaker 2: En aquells moments no parlàvem encara de la banca ètica però sí de comerç juste.
• 17:04
  Speaker 2: I es va fer a través d'un veixell, que li diem el veixeller del comercius, que era un veixella pirata del segle... No sé quin segle?
• 17:10
  Speaker 2: Era autèntic i aquest veixelle va recórrer Itàlia va entrar al porto personal de Vilanova i a Tarragona, quatre o cinc entitats que entraran ara, que eren Intermón, Cúmites Escormero i Satem.
• 17:25
  Speaker 2: vam demanar que es podia portar el beixell, aquí va trecar a les escales reals del Port de Tarragona i aleshores així vam començar a parlar del comerç just.
• 17:36
  Speaker 2: Aquella era el beixell del comercius, molta gent hi van anar, vam fer talles dintre... i vam posar una cafeteria dintra de comerços i vam comença a parlar dels comerços.
• 17:45
  Speaker 2: I vam veure que realment havíem tingut forts èxits I a partir d'aquells moments setem va plantejar tarragones si volíem continuar fent la festa del comerç just.
• 17:54
  Speaker 2: No hi ha format veixells, no hi ha un altre format que és el que tenim actualment i vam dir que sí.
• 17:59
  Speaker 2: I s'han anat sumant entitats.
• 18:01
  Speaker 2: Vull dir, actualment són vuit entitats... Antigament potser n'havíem sigut més però és una festa que s'ha anat mantenint.
• 18:08
  Speaker 1: Escolta Laura abans d'entrar a parlar de aquesta festa ens fa explicar ara l'importància del comerc just, de què és el comerc Just.
• 18:14
  Speaker 1: Jo crec que hi ha molta gent que no ho sap o desconeix bastant.
• 18:18
  Speaker 1: Com serveix aquesta festa i com aconsegueu que la gent que passi per aquí sortis sabent què feu aquí avui, i què és el comerç just?
• 18:28
  Speaker 2: El dir-li festa del comerç just, de vegades les entitats hem dit.
• 18:31
  Speaker 2: Ostres, igual li perdem rellevància a l'objectiu que perseguim realment, que és que la gent ens conegui, coneguin les entitat i coneguit també el que pot ser un comerç però un comerci que sigui just on posem el centre de les persones.
• 18:47
  Speaker 2: Avui jo crec que aquí amics de Rwanda hi ha comitès als corromeros mans unides, hi haurà finestra al món... Hi ha Addicae, també estem setem, Vicente Ferrer, Mans Unides Totes en conjunt estem apostant per un comerç just.
• 19:00
  Speaker 2: Això vol dir que el comerç darrere del comerc, darrera de tot el que comprem ha d'estar lliure d'explotació laboral infantil, lliura de qualsevol tipus d'explotació sobretot cap a la dona quan parlem sobre tot de peces de roba, que siguin les comunitats als països del sud global que puguin liderar com s'ha de vendre aquests productes del comerç, no com es fa ara?
• 19:22
  Speaker 2: que els camparols cobren molt poc, i quan hi van les empreses majoritàriament ni es li per ficar-ne alguna bonca ni en un munt.
• 19:29
  Speaker 2: Quasi tot a les convencionals paguen preus molt injustos i d'esclavitud.
• 19:34
  Speaker 2: Quan després anem al súper i comprem un cafè per tres euros o per un euro vas divís per preuos molt baixos, qui ha pensat... Ostres el que deuen pagar als camparolls no?
• 19:42
  Speaker 2: Per tant el comerç és aposta per un comerç on els camperolls d'allà que puguin conregar el seu cafè i vendre-ho a preus justos, que els hi permeti viure.
• 19:50
  Speaker 2: I que els beneficis reberteixin en la comunitat amb els seus pobles i ciutats.
• 19:55
  Speaker 2: I sobretot comunitats petites, que reverteixen en sòls justos... Que no hi hagi treball infantil perquè la NESLE i altres multinacionals fan utilitzar una obra barata molt, però quan dic baratès, molt barata.
• 20:11
  Speaker 2: Per tant, el comerciós és necessari.
• 20:13
  Speaker 2: Estem parlant d'indignitat, estem parlant de posar el sent... entre els drets humans i avui més que mai, amb tot el que està passant a Palestina, l'Iran, el Sudan... Tot el que está passant al món hem de apostar per un món més just.
• 20:24
  Speaker 2: I el comerç just entra dins aquest món més Just també.
• 20:28
  Speaker 3: Ens ho has introduït molt bé Laura però és el que comentàvem no?
• 20:33
  Speaker 3: És una festa del comerç, però darrere d'aquesta festa hi ha un missatge divulgatiu molt potent i al final són vint-i-cinq anys.
• 20:39
  Speaker 3: Però la gent que s'aproparà avui aquí a partir de l'E-Sinc, ja t'hi queda a menys d'una hora... Què podrà trobar?
• 20:45
  Speaker 3: I també sobretot ho has explicat tu molt bé, però aquesta evolució també és molt important,
• 20:49
  Speaker 3: no?,
• 20:49
  Speaker 3: dels aquests vint i cinc anys de com va començar amb l'Obaixell.
• 20:51
  Speaker 3: Hi ha el que feu ara o faré-ho avui, o el que he fet en els anteriors, i el que vindrà també, no?
• 20:55
  Speaker 2: Sí, sí.
• 20:56
  Speaker 2: Doncs jo crec que passen pels estants... Bueno aquí tenim un roll-up que parla una mica de què és el comerç just i dels seus principis, lliure d'espotació infantil, sols salaris justos... A cada estant que hi ha aquí s'estan venent productes de comerciós i se n'aniran repartint flyers d'informació, tant de la festa d'avui de per què estem aquí com per què aquestes entitats també estan aquí representant la festa del comerciòs i la banca ètica.
• 21:23
  Speaker 2: També la Banca Ética el posa per una banca que sigui ètic, això vol dir que puguem... posar els nostres diners i també els nostre estalves i inversions en banca que no venguin o que no apostin per invertir els seus diners amb compra d'armes de tot tipus.
• 21:43
  Speaker 2: Aleshores, també hem ficat aquí... Quina és la teva petjada amb armes?
• 21:47
  Speaker 2: Que hem ficats uns cartellets.
• 21:49
  Speaker 2: I allà hi ha un codi de barres.
• 21:50
  Speaker 2: Cada persona que vulgui propar-se amb el seu mòbil podrà entrar al codi del barres i a dintre i sortir en totes les banques convencionals Busques quina és la teva i mires quant diners la teve banca convencional està invertint en armes.
• 22:07
  Speaker 2: Quina és l'alternativa a la banca ètica?
• 22:09
  Speaker 2: La banca ética, les cooperatives apostar perquè els nostres diners no vagin tant a vendre armes que al final surti amb el carrer Vas a protestar perquè a Palestina hi segueix ven un genocidi però tenim els nostros diners en bancs que estem cooperant amb aquesta venda d'armes també
• 22:26
  Speaker 1: Expliqui'm-nos una mica l'hora per què aquesta edició, a la final es colliu temàtic és any en guany.
• 22:31
  Speaker 1: Voleu parlar del sector tèxtil d'aquest paper de la dona?
• 22:35
  Speaker 1: Per què escolliu això en guanya?
• 22:37
  Speaker 2: Cada any vam escollir l'agricultura ecològica.
• 22:40
  Speaker 2: Aquest any volem ficar la mirada en la indústria tèxic.
• 22:44
  Speaker 2: Estem buscant una mirada més feminista també aquest any perquè les empreses tèxtils d'inditex, que per exemple Inditex el noventa nou com a nou percent de les seves empreses de teixit estan ubicades al sudglobal, la Índia Centra Amèrica.
• 22:58
  Speaker 2: I amb aquestes fàbriques ho dic perquè jo vaig estar vivint en Nicaragua i ho vaig viure o si vaig poder... Tenia entrada en aquestes fàbriques tèxils i veiem nens, que usin els botons.
• 23:08
  Speaker 2: Cusin cremalleres... Infants!
• 23:09
  Speaker 2: Infants que després treballàvem amb ells perquè eren infants de carrer i moltes dones joves també.
• 23:14
  Speaker 2: Aleshores el que començàvem a reclamar amb la campanya Roba Netta era comprar roba neta d'injustícies com comprant roba per exemple de segona mà i anant a botigues que siguin d'aquí de quilòmetre o zero però evitar Com a mínim, no estem dient, prohibit entrar a Sara, prohibits entrar a Inditex, qualsevol bútiga d'Inditex i moltes d'altres, sinó que és que ens informem també.
• 23:39
  Speaker 2: No tant!
• 23:39
  Speaker 2: Si la campanya robaneta el manifest de catany no intenta evitar això.
• 23:43
  Speaker 2: No entreu a comprar al Sara?
• 23:45
  Speaker 2: No.
• 23:45
  Speaker 2: No estem diant això.
• 23:46
  Speaker 2: Entreu i pregunteu on ve aquesta roba... I puguem reclamar també els seus caps, els seus jefes, que puguin apostar per una indústria tèxtil justa.
• 23:57
  Speaker 2: Que no passi per aquí
• 23:59
  Speaker 1: Escolta, Laura.
• 24:00
  Speaker 1: Ara parlem una mica de setembre amb l'Eduard i ja ho heu fet al carrer major però també ho hem explicat una mica què feu vosaltres concretament però parlaves d'aquestes estan a Nicaragua veure infants absolutament infants treballant jo crec que aquí molta gent tenim present que això està passant però a la vegada no t'ho imagines o no has vist imatges i et quedo una mica tot molt lluny en aquests països es normalitzen aquestes coses?
• 24:24
  Speaker 2: Es normalitza perquè es passa gana Es normalitza perquè es passa gana.
• 24:28
  Speaker 2: Aleshores, jo recordo que vaig estar tres anys sobre territori i Nicaragua treballant amb nens a carrer.
• 24:33
  Speaker 2: Molts d'ells estaven treballant per empreses... Jo quan veia les marques m'agarrifava, m'aposava les mans al cap, l'Evis Straus, per exemple, i una ura molt coneguda que treballava molt en Nicaraguà.
• 24:43
  Speaker 2: Benetón Cortenglés, o sigui diverses, no?
• 24:47
  Speaker 2: I a partir d'allí sí que... És que em veies garrifar i em vaig sensibilitzar moltíssim.
• 24:53
  Speaker 2: Però això després vam començar a apostar per aquesta roba neta, allà ho normalitzaven perquè molts nens treballaven pel carrer en Nicaragua.
• 25:02
  Speaker 2: Ara no tant... pel que sigui, però encara n'hi ha molts països del món.
• 25:06
  Speaker 2: Hi ha milers i milers de treball infantil al món.
• 25:09
  Speaker 2: Els pares envien els nens perquè sensibilitzen més el comparador.
• 25:12
  Speaker 2: Quan un comparador veu una criatura... Nosaltres veiem criatures fins a tres anys treballant.
• 25:18
  Speaker 2: Un adult li comprarà més ràpid un caramel o un xiclet, una botelleta d'aigua com un adult no?
• 25:22
  Speaker 2: I per això enviaven als infants a vendre les mares.
• 25:25
  Speaker 2: Sobretot enviaven si els nents no venien.
• 25:28
  Speaker 2: A vegades eren maltractats també perquè no menjaven.
• 25:31
  Speaker 2: Per tant es normalitzava entre cometes des d'aquest aspecte, sí.
• 25:37
  Speaker 3: La parlem l'Aura també del tema de setembre i per suposat avui sou una de les ONGs, de les associacions que aglutinaré un més activitat tot desenfocades precisament aquest any des del sector textil, que veiem aquí el cuvell ja improvisant perquè la gent pugui anar
• 25:56
  Speaker 4: dipositant
• 25:56
  Speaker 3: no allà de tota la festa però el que comentàvem és que sou una d'elles entitats que impulsaran més activitats dins del programa que tindrem aquesta tarda a plaça Corsini
• 26:05
  Speaker 2: Quines activitats?
• 26:06
  Speaker 2: Doncs les activitat seran... Hi ha moltes activitades permanents perquè no ens avorrim.
• 26:12
  Speaker 2: Espero que no ens avorrim tampoc, ningú.
• 26:13
  Speaker 2: Però a vegades és que quan ja parem de fer els contes ja sembla que n'hi hagi res.
• 26:18
  Speaker 2: O sigui ara a tres quarts de cinc més o menys arrencarem un toc d'agralles i timbalts, que farem una petita cerca vila per aquí la plaça... Després farem l'elector del manifest aquest any.
• 26:28
  Speaker 2: L'objectiu és parlar de feminisme i teixit responsable.
• 26:32
  Speaker 2: Després Vicente Ferrer, la fundació Vicenç Ferrer explicarà un conte solidari A continuació vindrà el Conta a Contes Agustí Ferrer, que també ens parlarà d'un conte sobre comerç just.
• 26:45
  Speaker 2: I ja més cap a la tarda pensem que ens upse quere marquats amb un pastís dels veinte i cinc anys, que ja el anirem repartint també... I cap a Tresports avui atindrem els balladors i balladores de Pioneros del Rim Motàrrego, que penso que ens deleiteran molt i que ho direm molt d'ells i elles.
• 27:03
  Speaker 2: I d'activitats permanents, doncs, setem, ficarem jocs per treballar la pau també i les justícies... i per treballant quines són les injustícies amb joc infantils.
• 27:15
  Speaker 2: Hi haurà la Haima, que dintre hi feirem contes també perquè els nens els puguin consultar i els pugui llegir.
• 27:21
  Speaker 2: També tenim aquest container que és una campanya també de la Universitat per poder reciclar-la roba i poder-la reutilitzar, que tothom que vulgui pugui portar estovalla o roba el que sigui.
• 27:34
  Speaker 2: I sabates, també, que després formació i treball ho reciclerà.
• 27:39
  Speaker 2: També hi haurà els tallers al mosaik dels vint i cinc anys que mans unides faran tallar pels infants i després omplirem uns penells de fotografies dibuixos que els infants puguin dir què és per ells l'apau, que és per a ells un comerciós, un món solidari... També penso que més ja no em deixo res, més o menys això.
• 27:58
  Speaker 1: Molt bé, no?
• 27:58
  Speaker 1: Crec
• 27:58
  Speaker 2: que estarà guai i serà molt bé.
• 28:00
  Speaker 1: I és bastant complet perquè s'ha d'acomplicar a avorrir-se.
• 28:05
  Speaker 1: Ja ho heu parlat al llarg de la temporada.
• 28:07
  Speaker 1: Jo he passat diverses vegades des del setem, però per què la gent que ens estigui escoltant sap qui sou setem i què feu?
• 28:16
  Speaker 2: Setem vol dir... És una mica encara... el nom vol dir servei tercer món, no l'hem canviat perquè evidentment no podem parlar de primers i tercers.
• 28:25
  Speaker 2: Ja estem parlant de primils de casa per tant no volem parlar de tercer món perquè això és una distribució jeràrquica del món i superior primer món però ens seguim dient així perquè tothom ens coneix per setem.
• 28:37
  Speaker 2: Però a Setem el que fem és els objectius que tenim és donar conèixer al comerç just, donar coneixe la banca ètica, dona conèxia també... apostar per mòbils que siguin lliures també d'injustícies, reciclar-los, poder-los arreglar o si no llançar-los de seguida.
• 28:55
  Speaker 2: I també se tem fa camps de solidaritat a països del sud global grups que poden instal·lar-se un mes en famílies a Guatemala, per exemple.
• 29:04
  Speaker 2: Coneix el país des de l'abesant més real del poble i del país amb paparça del que passa en aquests països.
• 29:13
  Speaker 2: I quan arribin aquí potser portaveus com veig fer jo vaig començar a xisatem també.
• 29:18
  Speaker 1: Doncs Laura, moltíssimes gràcies.
• 29:19
  Speaker 1: Ha estat un plaer parlar amb tu i que vegi molt bé aquesta
• 29:22
  Speaker 2: festa.
• 29:22
  Speaker 2: Moltes gràcies per l'espai!
• 29:23
  Speaker 1: Gràcies, Laura.
• 29:25
  Speaker 1: Nosaltres continuarem parlant ara... amb una altra companya que hem dintre en passant d'entitats.
• 29:30
  Speaker 1: Fem-ho una petita pausa, arranquem amb la següent entrevista.
• 29:35
  Speaker 1: L'actualitat del camp de Tarragona a Carré Major I arranquem amb la següent convidada de TVM ara a Oxfam Intermón, una de les entitats que he combatut desigualtats a tot el món des de fa molt temps.
• 30:02
  Speaker 1: Però també fantàstica a nivell espanyol i català, a prop de quaranta ciutats donant suport a organitzacions que desenvolupen una feina fonamental per transformar la nostra societat.
• 30:11
  Speaker 1: Amb elles es centren en la lluita per la igualtat de drets i oportunitats i treballen especialment pels drets de les dones joves i migrants.
• 30:17
  Speaker 1: Avui també Estem presents com diem en aquesta festa del Comerç Just i la Banca Ítica, i tenim amb nosaltres a la Lídia Pasqual, representant d'Oxfami Intermón.
• 30:25
  Speaker 1: Lídi, molt bona tarda!
• 30:28
  Speaker 1: Escolta Lídya, quin paper explica'ns una mica qui sou Oxfami intermón?
• 30:31
  Speaker 1: I què feu, Oxfam Intermós?
• 30:34
  Speaker 5: Nosaltres som una organització sense nens de lucre, col·laborem amb cooperatives que reuneixen una sèrie de condicions, que són per exemple salaris justos, que no hi hagi diferències entre homes i dones... Respectem el món infantil, la protecció infantil perquè cap de les cooperatives que treballen a nosaltres tenen nens treballant.
• 30:57
  Speaker 5: I després també lluitem pel medi
• 30:59
  Speaker 2: ambient.
• 31:00
  Speaker 5: Per exemple en les nostres botigues ja fa anys que hem descartat bosses de plàstic i només utilitzem
• 31:04
  Speaker 2: papers.
• 31:06
  Speaker 1: Et vull preguntar Lídia per què ho farem avui amb tots vosaltres?
• 31:09
  Speaker 1: Al final alguns sou d'identitats... que la gent pot conèixer a nivell nacional i internacional.
• 31:14
  Speaker 1: Quin paper jugueu des del nivell local?
• 31:16
  Speaker 1: Aquest cas, des de Tarragona en aquesta igualtat d'oportunitats en un món cada vegada més globalitzat on hi ha situacions molt complicades de controlar com ho feu?
• 31:26
  Speaker 5: Nosaltres a la botiga, que des d'aquí convida tothom que vulgui passar per allà, que trobarà una diversitat de productes, col·laborem amb entitats i cooperatives que treballen per protegir a les dones, inclús cooperatives que estan liderades i portades únicament per dones.
• 31:47
  Speaker 5: Nosaltres aquests productes que venem són per millorar la seva igualtat amb respecte als homes...
• 31:57
  Speaker 3: Parlem-li d'un món globalitzat però és una situació, aquesta igualtat de oportunitats i el treball que feu des d'Oxfam Intermón també ha obligable a Espanya perquè també hi ha terreny per recórrer i treball.
• 32:07
  Speaker 3: És a dir sempre hi ha treball per fer a nivell nacional i en aquest cas més de proximitat.
• 32:12
  Speaker 5: Sí, el que passa és que nosaltres la majoria de productes que tenim venen de fora i són cooperatives de diferents parts
• 32:21
  Speaker 2: del món.
• 32:23
  Speaker 5: Sembla que aquí la cosa estigui com una miqueta més fàcil, però fora d'aquí encara hi ha molta
• 32:28
  Speaker 2: feina a fer.
• 32:30
  Speaker 1: Ens parles d'aquestes tasques que feu des d' Aquí?
• 32:32
  Speaker 1: No sé si en aquest moment en aquest tema ara, en el que se s'està donant a terme la regularització de migrants, des dèuxim intermón a Quiterragona teniu algun paper destacat?
• 32:43
  Speaker 5: Nosaltres amb això de la regularización no fem, potser no hi podem fer res perquè les lleis ja estan per damunt nostre
• 32:52
  Speaker 1: Explica'ns una mica, Lídia.
• 32:54
  Speaker 1: Ens expliquem el que passa a veure aquesta botiga on esteu situats, quanta gent sou, quant de gent hi participeu?
• 33:02
  Speaker 5: Nosaltres vam començar al carrer Saint-Françès, ara ja fa uns anys que ens hem canviat el carrer Gus XVI i està portada únicament per voluntaris.
• 33:10
  Speaker 5: Tots els que li col·laborem són persones voluntàries, que ho fem molt a gust perquè ajudem a millorar el món, que és el que volem!
• 33:19
  Speaker 5: Hi ha una sèrie de productes, tots de molt bona qualitat.
• 33:22
  Speaker 5: Tenim un ventall molt ampli, tenim alimentació, tenim roba, tenim cosmètica, tenim visoteria... Tenim una sere de coses que jo penso que la gent... Bueno, estaria bé que vingui i que ens conegui.
• 33:36
  Speaker 1: Expliquem-nos una mica la importància d'això.
• 33:38
  Speaker 1: Ens parles de que sou voluntaris.
• 33:40
  Speaker 1: A vegades és complicat gestionar tot això.
• 33:42
  Speaker 1: Tothom té la seva vida a part d'aquesta voluntariat, d' aquesta ajuda... Es fa difícil a vegades o la voluntat i les ganes de fer coses van per sobre?
• 33:51
  Speaker 5: Efectivament, voluntària vol dir voluntat.
• 33:54
  Speaker 5: Llavors ja moltes de nosaltres potser hem començat a fer això una vegada jubilades.
• 33:59
  Speaker 5: I bueno som un grupet molt maco i si algun dia alguna pel motiu no pot desistir, de seguida hi ha un altre que cobrirà el seu torn.
• 34:08
  Speaker 5: No tenim problemes, són molt solidaris.
• 34:11
  Speaker 3: Bé, en Lluya, de més la festa comença d'aquí a menjia de trenta minuts.
• 34:15
  Speaker 3: Tenim la parada ja muntant, és tot el que has comentat, tot el tema de la botiga, de comerciació, especialment la festa que avui ho porteu aquí també precisament per donar-te'l a veu i esta visió a tota la gent que s'aproparà.
• 34:27
  Speaker 5: Exacte!
• 34:27
  Speaker 5: Nosaltres hem portat una miqueta cada cosa És un bon lloc perquè la gent ens conegui i després ens visiti allà a la botiga.
• 34:37
  Speaker 1: Què suposa per vosaltres poder venir aquí al Corsini, el cor de Tarragona, demostrar que esteu a Tarragone, que teniu la botigua aquí al costat?
• 34:45
  Speaker 1: I es fa difícil explicar-li la gent que passa per aquí qui és exactament aquesta intenció de comerç just, de peces i productes que tenen un origen... positiu i no han passat per circumstàncies que ningú li agrada.
• 35:01
  Speaker 1: Es fa complicat fer arribar a la gent aquesta idea?
• 35:03
  Speaker 5: Bueno, aquest és un bon punt per donar-nos aconeixer, la gent que encara no ho ha fet... La majoria de gent ja sap qui som i què fem.
• 35:14
  Speaker 5: Que no és complicat perquè molta gent ens coneixi i la que no avui té l'oportunitat de fer-ho però sí, ja saben molt bé com treballem i per aquí treballem
• 35:27
  Speaker 1: Laura, expliqui'ns una mica quantes sou les que participeu ara mateix.
• 35:32
  Speaker 1: El fet de ser voluntària és entenc que fa que quan més sigueu millor és més fàcil organitzar-se quanta gent sou ara mateix a Oxomint Hermona i Tarragona.
• 35:41
  Speaker 5: Tenim torts al matí tard, sempre són mínim dos persones a cada torn dillums a divendres i després dissabtes el matí que també obrim.
• 35:50
  Speaker 5: Bueno, la majoria fem... bueno, hi ha alguna companyia que fa més d'un torn però sí, som... Per dir més que res, hi ha aquesta solidaritat entre nosaltres.
• 35:59
  Speaker 5: Si algun dia alguna té un problema, no estic convocat fer dos d'ors en una setmana al fem i ja està.
• 36:05
  Speaker 1: Lídia, ja va anar acabant.
• 36:07
  Speaker 1: Què espereu d'aquesta festa d'avui?
• 36:09
  Speaker 1: Per què ha de servir per Oxfam Intermóni... ...per la resta d'entitats que esteu avui aquí?
• 36:14
  Speaker 5: És un bon moment perquè la gent es conegui i col·labori amb fer un món més just que tots
• 36:23
  Speaker 2: el que voldríem
• 36:24
  Speaker 1: Entenc que en això és el que compartiu totes les entitats que som.
• 36:28
  Speaker 1: Entenc també us agrada veure que sou tantíssimes entitats participant d'una festa que ja té un quart de segle, que arriba a guitarra una del quart de sécle.
• 36:36
  Speaker 1: Veure que teniu moltes entitats, molta gent que sou voluntaris, també la majoria de vosaltres veig haver-hi totes las entitats i que us uniu aquí avui per aquesta causa.
• 36:45
  Speaker 5: És molt maco, no?
• 36:46
  Speaker 5: Perquè a vegades diem que la gent... No sé com és, però veus que realment hi ha moltes persones disposades a ajudar amb el seu temps, que això no té preu.
• 36:58
  Speaker 1: És la primera vegada el primer any que passés per aquí?
• 37:00
  Speaker 1: Li deuen aquesta festa o portes ja uns anys?
• 37:02
  Speaker 5: Jo hi he vingut abans de llegir al manifest l'acompanya Rosé, que ja no és entre nosaltres i jo vinc cada any.
• 37:11
  Speaker 5: Sí, sí, vinc a dany, aquí a col·laborar.
• 37:13
  Speaker 1: Des de fa molts anys què passes... Què et sembla aquesta festa i el que genera també per la ciutat i per la gent que s'hi pot acostar?
• 37:21
  Speaker 5: Bé, a mi m'agrada perquè hi ha una sèrie d'entitats que es coneixen però és
• 37:28
  Speaker 2: un bon lloc
• 37:29
  Speaker 5: i un bon moment perquè la gent s'apropi.
• 37:32
  Speaker 5: I el que no els coneixia, doncs que preguntin... Nosaltres l'informem perquè vegem en altres aquí tenim un cartellet que el que volia presentar com a voluntari també l'acceptem.
• 37:42
  Speaker 5: És un bon moments per conèixer tot el que es fa i
• 37:45
  Speaker 1: això.
• 37:46
  Speaker 1: Doncs Lídia Vascoal d'Oxfam Intermón.
• 37:48
  Speaker 1: Lídian, moltes gràcies per passar per aquí.
• 37:49
  Speaker 1: He estat un plaer parlant amb tu
• 37:51
  Speaker 5: Gràcies a vosaltres per donar-nos visibilitat.
• 37:54
  Speaker 1: Moltes gràcies, li diria que vegi molt d'aquesta festa.
• 37:57
  Speaker 1: Nosaltres continuem, anem amb la següent entrevista.
• 38:24
  Speaker 1: Doncs nosaltres continuem en aquesta vint i cinquena festa del Comerç Justi i la Banca Ítica des de la plaça Corsini de Tarragona.
• 38:30
  Speaker 1: Anem amb el tercer entrevistat ara ho fem amb l'antitat ADCAE també aquí a Tarragone parlem amb el Marcos Fegger.
• 38:37
  Speaker 1: Marcos benvingut!
• 38:41
  Speaker 1: Escolta Marcos, explica'ns una mica com hem fet amb tots.
• 38:43
  Speaker 1: Sobretot és el que volem fer nosaltres aquí avui, que ens pugueu explicar qui sou dedicada i què feu?
• 38:49
  Speaker 0: Bueno, a DICAE som una associació de consumidors usuaris... I la nostra tasca principal és defensar els drets dels consumidòs, principalmente, i sobretot de les grans empreses i en concret de la banca i una miqueta del que seria tot el sistema financer.
• 39:12
  Speaker 1: Com ha evolucionat l'entitat a dedicar des dels seus inicis?
• 39:15
  Speaker 1: I com va néixer?
• 39:17
  Speaker 0: Bueno, és possiblement una de les entitats més antigues que hi hagi.
• 39:22
  Speaker 0: Té treinta-cinq anys d'història... i venim de l'època de les cases d'Estalvis quan encara... Encara d'alguna manera no eren societats anònimes, sinó que eren entitats dels propis impositors.
• 39:41
  Speaker 0: I aleshores una miqueta als origens era això, mirar de fer força aquells petits impositors perquè poguessin defensar els seus drets i una vegada van començar a creixer les caixes d'estalvi, ja no existeixen, ara ja són grans bancs... i continuem lluitant, evidentment perquè a tot el que és la banca sempre imposa les seves condicions.
• 40:10
  Speaker 0: I al consumidor es veu molt desprotegit.
• 40:13
  Speaker 3: A més, Marco és el que t'anava a dir quan ho has comentat i que això ja no existeix en un donat pas aquests grans bancs o la banque cada cop més globalitzada.
• 40:22
  Speaker 3: No hi és el què t'anava a preguntar també.
• 40:25
  Speaker 3: Estos problemes no de cara als consumidors, que a lo millor se'ls traslladen a l'altre.
• 40:30
  Speaker 3: Sobretot els problemes de càier financer.
• 40:32
  Speaker 3: Diguéssim que han evolucionat i segurament hauran augmentat també.
• 40:35
  Speaker 0: Home, també és veritat que cada vegada hi ha més usuaris, cada vegades l'efectiu és més escas.
• 40:43
  Speaker 0: Bueno sembla que tot el sistema es dirigeix cap a una banca digital i, evidentment, els problemes són més patents en el moment en què tot està més controlat de forma més individual.
• 41:01
  Speaker 0: És molt difícil una persona que no estigui bancaritzada en aquesta societat.
• 41:06
  Speaker 0: Vull dir, avui en dia... No hi ha ningú que vagi a cobrar porta per porta.
• 41:14
  Speaker 0: Tot està domiciliat i estem, sí o sí, abocats a tenir un compte bancari i, per tant, està dintre del que seria el sistema.
• 41:25
  Speaker 1: En què es diferencia?
• 41:26
  Speaker 1: Perquè hi ha altres entitats de defensa de consumidors en què es differentiateu des d'edicar-hi.
• 41:31
  Speaker 0: Bueno nosaltres som una associació amb nostre lema és que som consumidorns crítics responsables i solidaris I també entenem que hi ha d'altres associacions, que en el moment en què hi ha problemes que s'han d'alguna manera de judicialitzar sempre mirem de promoure les accions judicials col·lectives que estan previstes a la llei i que sembla ser que no tothom les està fent servir com l'associació entén que s´haurien de fer servir.
• 42:10
  Speaker 3: d'entre totes les problemàtiques, Marcos que teniu estic segur que una de les més recurrents és tot el tema de fraus no phishings, malgrats pràctics o què diem abans, que al final la banca ja no... Diguem que no és directament culpa de la banquesa sinó que aquesta globalització hi ha molta gent que s'aprofita està a fer el que diem phishing i el final des de Dicaa entenc que ho deposa molt d'empesi també en l'educació financera entre cometes.
• 42:33
  Speaker 0: Correcte!
• 42:34
  Speaker 0: És a dir hem tingut una època molt de mirada, de recuperar imports que ja estaven perduts com era el tema d'ara esclausula sol, del tema de les preferents.
• 42:47
  Speaker 0: Tot això sí que es podia canalitzar i recuperar però en el cas de les estafes i tot el tema del phishing, això és molt difícil de recuperar tot i que sí que estem intentant responsabilitzar la banca, que considerem que són responsables a ells també.
• 43:07
  Speaker 0: però sí que entenem que és una tasca que requereix molta difusió i molta prevenció, no tant una tascada després de mirar-ho.
• 43:20
  Speaker 0: És un dels reptes que hi ha ara, a més a més d'aconseguir que els bancs es facin responsables perquè ho són, perquè avui en dia a dins del telèfon portem tots els calés.
• 43:34
  Speaker 0: Això no havia passat mai!
• 43:37
  Speaker 0: Aleshores en un moment donat, un clic mal fet pot implicar la perduda de tots els estalvis i de quantitats que quan arriben a l'associació dius on re.
• 43:51
  Speaker 0: Això és preocupant.
• 43:53
  Speaker 1: Segurament fa molts anys quan neix a dedicar, eh?
• 43:56
  Speaker 1: Seguramente la ciutadania tenia poca informació per entendre vegades productes bancaris i com funcionava tot.
• 44:03
  Speaker 1: Ara potser hi ha un excés... I jo crec que en les dues situacions això genera un problema, que hi hagi molta gent que se n'allunyi una mica i no ho acabi de tenir clar.
• 44:12
  Speaker 1: Com viviu, això?
• 44:13
  Speaker 0: Bueno, és això.
• 44:14
  Speaker 0: Vull dir, la problemàtica és que arriben amb un accés d'informació que fins a la natura, la informació que t'està adonant, la persona en què estàs mirant d'ajudar et supera.
• 44:28
  Speaker 0: I dones tot això que m'explica vostè i sí, clar... És una miqueta al terrenó de avui dia que no és tan la manca sinó poder l'accés que t't expliquen coses que dius, bueno, i vostè això no ho ha tret.
• 44:49
  Speaker 3: L'evolució actual és a dir, jo des d'aquí tornem per fer no que cada vegada és més... tot el tema on l'onlai, de lo que has dit abans o de portar al final.
• 44:58
  Speaker 3: Tot el teu patrimoni entre com ets el telèfon però veu que hi ha alguna manera d'evitar que això es globalitzi cada vegà de mes perquè al final en tenim la llarga des de dedicar-hi.
• 45:08
  Speaker 3: No es té uni molt menys d'acord amb què això s'radicalitza cada vegat de mes.
• 45:14
  Speaker 0: Bueno, a veure... És un tema, nosaltres una de les tasques en què més hem facit és mirar d'empodar el consumidor a través de donar una informació que considerem que està validada.
• 45:33
  Speaker 0: El final sí que és veritat que els diners des d'aquí al mòbil podem transparir els diner a un paradís fiscal i ja està Clar, no és molt difícil lluitar més enllà de la formació amb aquesta tasca.
• 45:54
  Speaker 0: que insistim força en què els bancs, en cert tipus d'estafes s'han de responsabilitzar del que seria el que ells han beneficiat.
• 46:06
  Speaker 0: De tancar oficines i de reduir al seu personal fent servir els canals on-line després resulta que quan aquests canals online estan donant problemes ells no se les fan responsables aleshores Aquesta part és la que entenem, que hi ha un recorregut que encara no s'ha fet i que és on s'han de fer els avanços de veritat, que responsabilitza a les entitats de la seva expansió digital.
• 46:45
  Speaker 1: Doncs Marcos, has estat un plaer parlar amb tu que ens expliquis perquè sabem perfectament que hi ha molta gent que segurament no acaba de conèixer a dica.
• 46:52
  Speaker 1: No sap què feu i no sap que esteu també aquí a Tarragona i que esteus avui en aquesta festa.
• 46:58
  Speaker 1: Gràcies per parlar-nosotres i que vagi molt bé aquest acte.
• 47:00
  Speaker 1: Molt bé!
• 47:00
  Speaker 0: Ens podeu trobar al nostre web quan vulgueu.
• 47:04
  Speaker 1: Moltes gràcies, Marcos.
• 47:04
  Speaker 1: Que vagi malauradament.
• 47:06
  Speaker 1: Doncs continuem nosaltres i anem ara amb la següent entrevista.
• 47:14
  Speaker 4: Ja fa temps, no oblidats quan les ombres van
• 47:18
  Speaker 2: marxar
• 47:18
  Speaker 4: i l'animal
• 47:19
  Speaker 2: de dins sortia
• 47:20
  Speaker 6: jugant.
• 47:25
  Speaker 2: Doncs
• 47:27
  Speaker 1: continuem nosaltres des d'aquesta festa del comerç just i la banca ètica.
• 47:32
  Speaker 1: Seguim amb la següent entitat i ho fem ara amb la Laura Roman... ...de la Fundació Vicente Ferrer.
• 47:37
  Speaker 1: Laura, molt bona tarda!
• 47:38
  Speaker 5: Hola, molt buena tarda
• 47:39
  Speaker 1: Escolta, vam parlar amb tu fa ben poc a Carré Major als Estudis de Radicitat.
• 47:43
  Speaker 1: Avui ja fem aquí la festa del Comerç Jus i la banca ètica.
• 47:45
  Speaker 1: Expliqui'ns una mica com ho viviu des de la Fundació Vicente Ferrer?
• 47:49
  Speaker 5: Bueno per nosaltres aquest és un dia especial molt especial perquè part de l'activitat de la fundació
• 47:54
  Speaker 2: Vicentes Ferrer
• 47:55
  Speaker 5: consisteix justament en això.
• 47:57
  Speaker 3: En donar
• 47:58
  Speaker 5: i crear oportunitats a dones de la Índia situacions de vulnerabilitat per poder elaborar productes allà Òbviament d'una forma justa i solidària
• 48:10
  Speaker 1: que després,
• 48:11
  Speaker 5: per exemple, en altres portem aquí i veiem
• 48:14
  Speaker 1: agorir.
• 48:15
  Speaker 1: Laura, precisament la temàtica d'enguany com vens tu dius, un guany us toca molt de prop.
• 48:20
  Speaker 1: Per què aquesta temàtic anguany?
• 48:22
  Speaker 1: I quina importància té que la gent es conscienci del que està passant lluny d'aquí i llunys dels productes que comprem aquí amb tota normalitat?
• 48:30
  Speaker 5: Molt bé!
• 48:31
  Speaker 5: Com tu veus, jo crec que el gran objectiu d'avui és això.
• 48:35
  Speaker 5: És justament fer aixecar la mirada a la gent que ve aquí.
• 48:42
  Speaker 5: El dia-a-dia de les persones en general, de tots nosaltres, acostuma a ser estressant.
• 48:46
  Speaker 5: Avui és una oportunitat per aixecar la mirata i per anar una mica més enllà i per prendre consciència que no sempre les cadenes de producció són justes, són solidaris...
• 48:58
  Speaker 0: i fins i tot són les vegades.
• 49:01
  Speaker 5: Per tant, avui també es tracta d'això.
• 49:06
  Speaker 3: A més Laura, ho veurem durant tota la tarda no que l'infància en el col·lectiu dels més petits interactivitats per a ells especialment enfocades però des de la fundació també poso molt d'emfaç i no anar a aquesta educació des del ben petit amb tot el tema de comerços, banca ètica... En un país com l'Índia, tanta població doncs s'ha de fer molt de treball per aquesta part.
• 49:30
  Speaker 5: Sí, el tema de la infància i els nostres nens i nenes són privilegiats.
• 49:37
  Speaker 5: Ho som ells o nosaltres ho és a la nostra societat però és veritat que més enllà de les nostres fronteres... hi ha col·lectius de nens i nenes molt vulnerables, i que moltes vegades justament és això que comentàvem abans.
• 49:49
  Speaker 5: Participen de forma que no els toca parlar del que tenen en processos de producció, que són durs... I que no voldríem ningú pels nostres nens o nenes.
• 49:59
  Speaker 0: D'altra
• 50:00
  Speaker 5: banda som conscients també que els nostres nenes privil·ligiats han de saber i s'han ensenyat que la realitat no és única, no és només d'aquells viuen sinó que hi ha altres realitats.
• 50:13
  Speaker 5: Per a la nostra feina també consisteix aquí a la ciutat de Tarragona anar per les escoles i parlar una mica d'altres experiències més enllà del nostre ciutad.
• 50:22
  Speaker 5: Et
• 50:22
  Speaker 1: volia preguntar precisament per això?
• 50:23
  Speaker 1: Jo ho parlava amb altres entitats, l'importància perquè potser sou entitats moltes gent us pot conèixer a nivell nacional, català, internacional algun... Com d'important és aquesta tasca a nivell global?
• 50:35
  Speaker 1: Hi ha cada zona en aquest cas a Tarragona i a l'entorn també hi sigueu.
• 50:39
  Speaker 1: Intenteu que els nens de casa nostra siguin conscients de tot això.
• 50:45
  Speaker 5: El món està interconnectat, no?
• 50:47
  Speaker 0: Vivim amb un món global,
• 50:49
  Speaker 5: parlem de la globalització... La globalització també és això!
• 50:53
  Speaker 5: i és entendre que aquest petit gest que fas aquí en la ciutat de Tarragona
• 50:58
  Speaker 0: va molt
• 50:58
  Speaker 5: més enllà, no?
• 50:59
  Speaker 5: I que a moltes vegades va molt más enlla de les nostres fronteres.
• 51:02
  Speaker 5: I que moltes vezes va més enlla amb un to que no ens agradaria.
• 51:08
  Speaker 5: Parlar-me als nens i explicar-los... simplement, perquè són nens i nenes.
• 51:13
  Speaker 5: Tampoc els hi podem demanar molt per explicar-li simplement que hi ha altres realitats i que hi han altra canalla, que ells no coneixen i que viuen
• 51:21
  Speaker 0: una altra
• 51:22
  Speaker 5: realitat molt
• 51:23
  Speaker 0: més...
• 51:24
  Speaker 5: moltes vegades molt més dura, doncs simplement amb això ja està molt.
• 51:27
  Speaker 5: Nosaltres d'altra banda a la Fundació Vicent de Ferret treballem molt en els apadrinaments de nens y nenes i som conscients que aquí a Tarragona hi ha moltes famílies
• 51:37
  Speaker 0: per
• 51:38
  Speaker 5: ensenyar-ho als seus fills i filles, el que fan a vegades és apadinar
• 51:41
  Speaker 0: un nen d'allà.
• 51:43
  Speaker 5: Molts nens i nenes de la ciutat de Tarragona creixen
• 51:46
  Speaker 0: amb un amic
• 51:47
  Speaker 5: solidari
• 51:48
  Speaker 0: de l'Índia
• 51:50
  Speaker 5: i l'acompanyen al llarg del seu creixement una manera més de conèixer aquesta realitat des d'aquests petits
• 51:59
  Speaker 3: Ja l'ha passat, no com acabes d'explicar de l'apadrinament però tal com expliques dona la sensació que en aquesta formació respecte als conceptes de comerços bancaètics a nivell espanyol, català, Tarragoni, diem-li com sigui hi ha marge de millora i en dies com avui és quan realment s'ha d'aprofitar per a dones del Tabeu.
• 52:20
  Speaker 5: Sí, sí, totalment!
• 52:22
  Speaker 0: Totalment, hi ha
• 52:24
  Speaker 5: molt marge de millora.
• 52:26
  Speaker 5: I sí perquè a vegades tenim la tendència que això també és important de sempre s'anyar-la fora les nostres fronteres i jo crec que aquí també... molt més i de
• 52:34
  Speaker 0: millora.
• 52:35
  Speaker 5: Jo crec que la reflexió sobre justícia i solidaritat global són reflexions que s'han de fer, i no sempre les fem en consciència.
• 52:45
  Speaker 5: A part tan a la jornada d'avui té aquest to festiu però també té el to d'obrir els ulls de la gent i dir-li
• 52:52
  Speaker 0: per un moment, per uns minuts
• 52:53
  Speaker 5: quan estigueu aquí penseu en la Índia ni Caràgua, en Palestina... Però penseu des d'aquí i amb la nostra consciència d'aquí la nostra dia a dia.
• 53:04
  Speaker 1: Laura, ens quedem sense temps en aquesta primera hora el nostre objectiu avui és que passeu els màxims possibles per aquí i això fa que ho haguem d'encapsular tot una mica, afortunadament també ho heu pogut passar durant l'any pels micròfons de Carremajó a Radio Ciutat així que gràcies i que vagi molt bé aquesta jornada.
• 53:18
  Speaker 0: Molt bé, moltes
• 53:18
  Speaker 5: gràcies a vosaltres per estar aquí parlant-nosaltres, això també és
• 53:22
  Speaker 0: molt important.
• 53:22
  Speaker 1: Gràcies Laura, que vagin molt bé.
• 53:25
  Speaker 1: Doncs nosaltres que acabem aquesta primera hora de Carremajón hem pogut ja parlar amb quatre entitats.
• 53:30
  Speaker 1: La primera més ho hem fet amb la Laura Guadé perquè ens expliqués una mica l'evolució i els orígens d'aquesta festa del comerç justi de banca ètica, que fa veintisinc edicions.
• 53:39
  Speaker 1: Ara fem nosaltres una pausa a Corteta i en la següent, quan ho reprenem, seran ja les cinc i pocs minuts.
• 53:44
  Speaker 1: Això, en principi haurà començat per aquesta previsió que comenci a la tarda.
• 53:48
  Speaker 1: Per tant, nosaltres fem una paosa... I ara mateix tornem des de la plaça Cursini fins ara!
• 53:55
  Speaker 1: Carre Major.
• 54:18
  Speaker 5: Molt bona
• 54:19
  Speaker 1: tarda, de nou a aquest programa especial en directe que fem des de la plaça Corsini i de Tarragona, que des d'ara mateixes converteixen l'epicentre de la solidaritat, la consciència social... I el consum responsable perquè arrenca ara mateix estar previst a les cinc de la tarda la veinti-cinquena edició de la Festa del Comerç Just i la Banca Ítica.
• 54:34
  Speaker 1: Durant tota aquesta tarda aquesta plaça s'omple d'activitats per tots els públics amb una cercabila amb contacontes, amb lectura de manifest I amb música en directe, que ho escoltem ara mateix.
• 54:43
  Speaker 1: Les gralles i els timbals de fons és una festa impulsada per diverses entitats del territori terrauní El que fem és intentar i permetre que les entitats i exactament per què existeixen i quina tasca fan.
• 55:23
  Speaker 1: No només avui, sinó sobretot al llarg de tot l'any.
• 55:25
  Speaker 1: Hem parlat ja amb diverses a llar de la primera hora... I ara volem parlar amb el comitè Òscar Romero.
• 55:32
  Speaker 1: Tenim nosaltres el Xavier Riu, Xavier.
• 55:34
  Speaker 1: Bona tarda i benvingut!
• 55:37
  Speaker 1: Escolta, Xavier, hem tingut ja l'oportunitat de parlar amb tu al llar del any a Carre Majo als nostres estudis.
• 55:43
  Speaker 1: Avui estem aquí en aquesta vint-i-cinquena edició de la Festa del Comerç Just que suposa per vosaltres pel comitès Òskar Romeros si avui aquí.
• 55:50
  Speaker 6: Efectivament ens coneixem, és un gust tornar a estar aquí amb vosaltres.
• 55:55
  Speaker 6: Doncs per nosaltres una part important de la nostra tasca és la sensibilització.
• 56:01
  Speaker 6: És donar conèixer a l'agent d'aquí i les nostres comarques els problemes que hi ha lluny d'aquí.
• 56:10
  Speaker 6: I el que en diem al sud global, als països que eufemísticament en diemen desenvolupament però que és molt difícil que es desenvolupin perquè continua el colonialisme, no?
• 56:22
  Speaker 6: Continua la forma d'extracció de les riqueses del sud cap al nord.
• 56:28
  Speaker 6: I això, moltes vegades, no som conscients però és el sistema que tenim.
• 56:32
  Speaker 6: El sistema capitalista dels multinacionals fa... que sigui difícil que els països més pobres en diem empobrits precisament per a això, perquè són difícils,
• 56:45
  Speaker 6: no?,
• 56:47
  Speaker 6: són rics!
• 56:48
  Speaker 6: en recursos naturals, però la seva població és pòbara.
• 56:51
  Speaker 6: Aquesta realitat és la que ens permet un dia com avui també donar-li difusió.
• 56:56
  Speaker 1: Com escolteu?
• 56:57
  Speaker 1: És una jornada amb un caire festiu de fons, però a la vegada que intenta tractar i conscienciar la població té més molt importants a nivell internacional.
• 57:04
  Speaker 1: Expliques, Xavier, com neix el comitè Oscar Romero per què aquest nom qui sou?
• 57:10
  Speaker 1: Explica'ns una mica!
• 57:11
  Speaker 6: Sí, mira, el comiteo Oscar Romeró va néixer perquè hi havia un bisbe al Salvador... que es deia Óscar Romero, Òscar Arnulfo Romero.
• 57:21
  Speaker 6: Aquest home, aquest visbe denunciava la situació del Salvador, denunciava precisament el que he comentat abans a nivell intern un noventa cinc per cent de la població era pobre, molt pobra mentre que unes quantes famílies acabaven la riquesa.
• 57:37
  Speaker 6: Ell des del seu púlpit, des de la seva posició denunciava aquesta situació i com a conseqüència el van assassinar les famílies benestants potents del Salvador, que és normal en els països latino-americans van contractar un assassí i el va assassinar.
• 58:01
  Speaker 6: A partir de llavors ell deia que era la veu dels que no podien denunciar, ell feia la veua dels pobres, dels empobrits.
• 58:11
  Speaker 6: Doncs a partir del seu assassinat... van sorgir tota una sèrie de veus a tot el món, perquè hi ha més de cinquanta comitès Oscar Romero.
• 58:20
  Speaker 6: Aquí a Espanya som quatorze i la nostra tasca fonamentalment és continuar el que feia ell, continuar denunciant les injustícies però aquesta denúncia no és només de paraula sinó que també té una part positiva, però també col·laborem amb el desenvolupament d'aquests països, o sigui que és denuncia i a la vegada col·laboració amb el desenvolupament.
• 58:47
  Speaker 6: Sobretot aquí denunciem, donem a conèixer aquesta situació però allà al Salvador
• 58:54
  Speaker 1: on dures
• 58:55
  Speaker 6: a Nicaragua i Guatemala
• 58:57
  Speaker 5: que són els països
• 58:58
  Speaker 6: centro-americans més al voltant del Salvador.
• 59:03
  Speaker 6: Allí col·laborem en projectes de desenvolupaments
• 59:06
  Speaker 3: Ja he vist que t'ha anat a comentar el punt de partides al Salvador, però teniu seus entre cometes, Guatemala, Nicaragua o Honduras.
• 59:16
  Speaker 3: En els països de l'Amèrica Central i del Mar Carim no, d'allí del Bolzán... ¿Se trobeu que la voluntat política per evolucionar cap als ideals europeus està?
• 59:26
  Speaker 3: O queda molt de treball encara per fer-ho?
• 59:30
  Speaker 6: Quedeu en treball menys.
• 59:33
  Speaker 6: Primer perquè... Com diuen ells, la institucionalitat és pobra.
• 59:39
  Speaker 6: Les institucions... Quan parlem d'institucions, quan ens referim al govern, en referim als jutges i a la policia o a l'exèrcit són molt fèlbles.
• 59:51
  Speaker 6: Són molt fàcils vol dir que, mentalment, són fàcils de comprar.
• 59:57
  Speaker 6: I els països rics el que fem és això precisament.
• 1:00:01
  Speaker 6: És que amb els nostres diners com que els tenim doncs comprem les voluntats i ells se deixen comprar fàcilment.
• 1:00:08
  Speaker 6: Per tant, els diners que nosaltres injectem per dibuixir amb aquests països van aparar fonamentalment a les butxaques privades no serveixen per desenvolupar el poble.
• 1:00:20
  Speaker 1: Xavi, al fet de... està molt lluny dels països els quals col·laboreu perquè puguin créixer i millorar la seva situació.
• 1:00:28
  Speaker 1: El fet de no treballar sobre el terreny, d'intentar conscienciar una població que estem molt ben acostumats, que vivim molt lluntos a això, que moltes vegades sí segurament ens soneu amb l'escoltat però no ho veiem ni ho vivim... Això genera moltes dificultats o té part positiva també?
• 1:00:44
  Speaker 6: Sí!
• 1:00:45
  Speaker 6: Bueno, avui en dia és que vosaltres segur que us sabeu que donar, conèixer situacions que són lluny de nosaltres és difícil.
• 1:00:57
  Speaker 6: La informació perquè corri és difícil no?
• 1:01:01
  Speaker 6: Però allà estem i no es pot ser dit, s'ha de continuar gota a gota, doncs gota-gota.
• 1:01:11
  Speaker 6: Algunes vegades és més fàcil, nosaltres vegades... És més complicat però aquí estem.
• 1:01:16
  Speaker 6: No defallim.
• 1:01:17
  Speaker 6: Mon senyor Romero no va defallir i és el nostre model".
• 1:01:22
  Speaker 3: A més, Javi comentàvem que hi ha en la festa d'avui, com sempre, el seu àmbit, l'San Econòmic.
• 1:01:29
  Speaker 3: Precisament parlaves de això, de la feblesa dels governs... Com ho enfoqueu avui?
• 1:01:36
  Speaker 3: És a dir, enfocat a la temàtica d'aquí de la festa del comerciós, quin missatge és el que voleu transmetre tota la gent que s'apropa?
• 1:01:44
  Speaker 6: El missatge es aquesti.
• 1:01:46
  Speaker 6: Hi ha països que necessiten... d'estar al costat seu, i per exemple amb tema de comerços doncs també nosaltres tenim aquest apartat és un apartat més d'aquesta difusió del missatge.
• 1:02:02
  Speaker 6: Doncs tenim cacao, tenim xocolata, tenim cafè dels països del sud
• 1:02:08
  Speaker 2: que
• 1:02:09
  Speaker 6: amb el comerç just tothom sap que es paga el diner just per la producció no hi ha aquí uns beneficis per als intermediaris.
• 1:02:20
  Speaker 6: Per tant, van directament cap a les cooperatives de països que contraien aquests aliments.
• 1:02:29
  Speaker 6: És una part més del missatge però també aprofitem doncs per donar difusió,
• 1:02:35
  Speaker 2: per
• 1:02:36
  Speaker 6: divulgar la revista que editem, per regalar llibres del Paco Xamar.
• 1:02:43
  Speaker 6: Paco xamar va ser el fundador!
• 1:02:46
  Speaker 6: del Comitès Oscar Romero aquí en Tarragona, el Jesuita que vivia al Floresta com un més dels habitants de la floresta
• 1:02:54
  Speaker 2: i
• 1:02:55
  Speaker 6: l'últim llibre seu
• 1:02:57
  Speaker 2: recull
• 1:02:58
  Speaker 6: de tot el seu pensament, qui s'aproparà al nostre estant allà el regalem.
• 1:03:05
  Speaker 1: Xavi, escolta!
• 1:03:07
  Speaker 1: Ens has explicat com us vau formar, com uneixen els Comités Oscar Romeros?
• 1:03:10
  Speaker 1: Quants, que et sou moltíssims.
• 1:03:12
  Speaker 1: Però expliqui'ns una mica qui sou aquí en el nostre territori entre Tarragona i Reus.
• 1:03:15
  Speaker 1: Quins sou?
• 1:03:16
  Speaker 1: Qui feu com treballeu...
• 1:03:18
  Speaker 6: Aquí a Tarragons i Reuses som uns vint de primera fila.
• 1:03:23
  Speaker 6: Primera fila vol dir que cada mes ens reunim perquè nosaltres tenim diversos grups de treball dins del propi comitèus carromero.
• 1:03:36
  Speaker 6: Uns se dediquen a editar la revista, uns altres... donem publicitat a l'agenda latinoamericana.
• 1:03:43
  Speaker 6: Uns altres fan xerrades als instituts, uns altres se dediquen al comerç just, o sigui que aquests vint estan distribuïts en diversos grups i cadascú s'encarrega de la seva activitat.
• 1:03:56
  Speaker 6: Després uns altra tenim molt important els projectes de cooperació.
• 1:04:01
  Speaker 6: Els projectes d'operació tenim el suport fonamental del Ajuntament de Tarragona
• 1:04:07
  Speaker 2: perquè
• 1:04:10
  Speaker 6: l'últim projecte que tenim és el voltant de quaranta a dos mil euros.
• 1:04:14
  Speaker 6: Quanta-dos mil euros al Salvador són molts euros, es pot fer molta feina i aquests euros els transferim allà a la ONG Sòcia que treballa amb nosaltres i es fan aquestes activitats que s'han acordat, que s't han sol·ligitat i el que s'ha de fer
• 1:04:38
  Speaker 1: és fer un projecte dins del projecte.
• 1:04:44
  Speaker 1: En quants
• 1:04:52
  Speaker 6: projectes heu treballat?
• 1:05:00
  Speaker 6: De petits tenim de tres mil, quatre mil, cinc mil euros.
• 1:05:07
  Speaker 6: Per exemple, tenim el projecte d'adonar beques als estudiants, els estudiats de primària, secundària i també universitaris.
• 1:05:18
  Speaker 6: Aquestes beques creiem que l'educació és fonamental i per tant el facilitem.
• 1:05:25
  Speaker 6: Un altre que tenim... És sempre... Aquestes beques estan repartides amb aquests països centro-americans, en pobrits que he parlat abans.
• 1:05:34
  Speaker 6: Guatemala, Nicaragua, Honduras i el Salvador.
• 1:05:38
  Speaker 6: I aquest any hem començat també amb Guinea.
• 1:05:41
  Speaker 6: Guinea s'ha incorporat amb aquells ajuts d'ensenyament de beques.
• 1:05:47
  Speaker 2: I
• 1:05:48
  Speaker 6: després tenim uns altres projectes relacionats, per exemple, amb l'alimentació Guata Mala tenim un projecte d'alimentació i a Nicaragua també.
• 1:06:01
  Speaker 6: Ara que Nicaraguà avui en dia és molt difícil
• 1:06:05
  Speaker 2: fer
• 1:06:05
  Speaker 5: arribar als diners
• 1:06:08
  Speaker 6: perquè us feu una idea, doncs els nostres contactes privats per dir-ho així
• 1:06:14
  Speaker 2: amb
• 1:06:14
  Speaker 6: la comunitat de Jesuitas de Nicaragua són el que ens permet enviar però al conte particular del Jesuita amic que tenim allà no podem enviar l'ONG
• 1:06:28
  Speaker 1: Hi ha part d'acabant, Xavi.
• 1:06:29
  Speaker 1: Parlar una mica d'aquesta festa d'aquest dia d'avui, entenc que ja fa anys que hi formeu part que hi participeu... Expliqui-nos una mica què suposa per vosaltres ser aquí en un dia com avui i què suposo per totes les entitats perquè al final aquí sí que feu conjunt i veniu tots els que formeu part de nivell voluntariat a intentar fer un món millor, a unir-vos i a intentar arribar la gent de Quiterragona, que esteu, que hi sou i que esteus treballant!
• 1:06:55
  Speaker 6: Exacte, has dit la paraula.
• 1:06:58
  Speaker 6: A mi em sembla que l'Unió aquí ens fa més forts i la cooperació entre nosaltres és extremadament interessant.
• 1:07:07
  Speaker 6: És bonic tenir un programa de ràdio compartit, és bonic
• 1:07:12
  Speaker 1: de celebrar
• 1:07:12
  Speaker 6: la setmana dels drets humans d'aquesta festa.
• 1:07:18
  Speaker 6: Entre tots fem més força per donar-li més difusió... els nostres activitats.
• 1:07:26
  Speaker 1: Doncs Xavi Rius, del comiteus Carromero, ha estat un plaer parlar amb tu aquesta tarda i que cabi d'anar molt bé la jornada.
• 1:07:32
  Speaker 6: Gràcies!
• 1:07:32
  Speaker 6: Gràcies, Mil.
• 1:07:33
  Speaker 1: Doncs gràcies, Xavi.
• 1:07:34
  Speaker 1: Nosaltres continuem... I ara arrenquem una altra connexió.
• 1:07:38
  Speaker 1: Deixarem de fer una sola entrevista si no que anirem a parlar amb el nostre company, Adrià Duc, però abans fem una pausa i tornem.
• 1:07:46
  Speaker 1: Tot el que passa al camp de Tarragona t'ho expliquem a Carré Major.
• 1:08:08
  Speaker 1: Estem escoltant la sintonia de la Furgo.
• 1:08:10
  Speaker 1: Ens veiem el nostre company a l'inici del programa, avui l'he deixat aparcar d'aquí al costat
• 1:08:15
  Speaker 3: però
• 1:08:15
  Speaker 1: això no significa que ell no hi sigui i que nosaltres ens vulguem moure per aquesta plaça Corsini.
• 1:08:20
  Speaker 1: Tu, bona tarda!
• 1:08:22
  Speaker 1: Bona tarda, Adrià... I tant que hi sóc, ja saps que a mi
• 1:08:25
  Speaker 6: m'agrada la Gresca,
• 1:08:26
  Speaker 1: eh?
• 1:08:27
  Speaker 1: Avui he deixat la furgó aparcada com deies, però he vingut aquí al vell mig de la plaça Corcini on ja s'estan
• 1:08:34
  Speaker 3: movent coses L'ambient
• 1:08:36
  Speaker 1: comença a fer-se evident.
• 1:08:38
  Speaker 1: També els ments han sortit ja del col·le i es nota, està ple de famílies... Les activitats comencen a estar farcides... I estem en una de les persones que està aquí gaudint d'aquesta fira.
• 1:08:51
  Speaker 1: Estem amb la Meritxell!
• 1:08:52
  Speaker 1: Bona tarda, MeritXell!
• 1:08:53
  Speaker 5: Buena tarda!
• 1:08:54
  Speaker 5: Com
• 1:08:54
  Speaker 1: estàs?
• 1:08:55
  Speaker 1: Explica'm's com estàs vivint aquestes primeres hores, aquests primers minuts de la Fira i també una mica què és el que feu aquí
• 1:09:03
  Speaker 5: Molt bé, hem vingut a veure ma mare que està tocat en una cercavila i amb les nebodes que aprofitessin per pintar-hi i veure la mica l'ambient.
• 1:09:09
  Speaker 5: I aprofitant que estan recollint roba hem portat robes amb familiar o sigui que estem aquí passant la tarda amb família
• 1:09:14
  Speaker 1: Per tant implicats ja sabíeu què s'anava fent, ha sigut que heu passat per aquí ho heu vist Comentes la teva mare més, l'escoltem de fonser tocar en aquesta cercavilla de gralles i timbals
• 1:09:25
  Speaker 5: Coneixem perquè la família està implicada amb diverses entitats llavors ho coneixem d'any passat I hem aprofitat, doncs hem vingut aquí a casa que la mare amb les nenes passava de tarda i feia una l'ambient i intentava posar
• 1:09:39
  Speaker 1: el nostre dret a sorra.
• 1:09:40
  Speaker 1: Molt bé doncs moltes gràcies Maritxell i què gaudiu de la tarda?
• 1:09:43
  Speaker 5: Mercè vosaltres a la tardà.
• 1:09:46
  Speaker 1: Estan anem
• 1:09:47
  Speaker 6: a buscar
• 1:09:49
  Speaker 2: una altra de les persones que és
• 1:09:53
  Speaker 1: organitzant vivint aquests primers minuts...
• 1:10:06
  Speaker 6: de cop i volt preciós, molt
• 1:10:10
  Speaker 5: bonic.
• 1:10:11
  Speaker 6: Començarà a venir els nens?
• 1:10:24
  Speaker 1: La que tornem... Va bé!
• 1:10:24
  Speaker 1: Estan perdent un punt la connexió.
• 1:10:26
  Speaker 1: No sé si us podriu morir cap al centre de la plaça perquè sembla que hi ha alguna interferència en aquesta zona en què esteu.
• 1:10:31
  Speaker 1: També hi ha bastanta gent per aquí i anirem a veure si més o menys de l'estàvem abans podem recuperar l'entrevista i ho tornem a provar.
• 1:10:38
  Speaker 1: Estem ara aquí ja al mig de la placa sense escoltar ara.
• 1:10:42
  Speaker 1: Sí perfecte Doncs, com deien Ramon que es nota que els nens ja han sortit del col·le o que comencen a sortir.
• 1:10:49
  Speaker 1: Nosaltres portem ja unes hores aquí preparant-ho tot i deixant-lo tot enllestit però ja l'ambient comença a fer gots.
• 1:10:54
  Speaker 6: Sí, sí... En altres també ets sorprès perquè
• 1:10:58
  Speaker 5: val a dir que
• 1:10:59
  Speaker 6: a les cinc sempre
• 1:11:00
  Speaker 5: costa de
• 1:11:01
  Speaker 6: començar.
• 1:11:02
  Speaker 6: En guany amb les gralles també ha sigut una extra.
• 1:11:07
  Speaker 6: I totes les paradetes que estan muntades va molt bé per ara, va molt ben.
• 1:11:13
  Speaker 1: Les gralles, un bon reclam també que fan que la gent vingui i tenim també un ull posat al cel.
• 1:11:18
  Speaker 1: Esperem que ens respecti el vent, la pluja una mica.
• 1:11:21
  Speaker 1: No,
• 1:11:21
  Speaker 6: esperem que no.
• 1:11:22
  Speaker 6: A més suposen que no plaurà però l'important també és que no faci vent perquè amb una mica de vent aquí a la plaça... És inevitable i no en guany es manté perfecte.
• 1:11:34
  Speaker 6: Vull dir que estem molt contents per
• 1:11:36
  Speaker 1: ara.
• 1:11:37
  Speaker 1: Doncs que així segueixi que gaudiu d'una molt bona tarda que vingui molta gent i que podeu ensenyar a tothom tota la bona tasca que feu les entitats que hi són aquí present.
• 1:11:46
  Speaker 5: Perfecte,
• 1:11:47
  Speaker 6: això esperem!
• 1:11:49
  Speaker 1: Moltes gràcies!
• 1:11:51
  Speaker 1: Doncs Adrià tornem amb tu, us deixo continuar amb les entrevistes que crec esteu molt ben acompanyats Genial, gràcies, Duc.
• 1:11:58
  Speaker 1: I sí, intentarem si podem i tenim un altre moment i un altre espai tornar a parlar amb tu per tornar a hablar amb gent que estigui per aquí a la plaça perquè com ve deia ara el nostre convidat doncs fa goig la veritat ara mateix segurament hi ha molta gent que ho sabia ja altra gent que no ho sabia i que al final això és el cor de Tarragona és el centre de Tarragonà i passejant per aquí doncs ho avisi si està costant però la verità és que esperem que sigui el temps respecte i ara sembla que surt una mica el sol que al vent no cabi d'impulsar-se perquè hi heut un moment abans de començar a que ens faci patir una miqueta, però de moment sembla que aguanta.
• 1:12:30
  Speaker 1: Nosaltres el que fem ara és iniciar un altre entrevista perquè com vèiem el Duc ja tenim amb nosaltres una nova convidada i ho fem en una finestra al món, una entitat que segurament molta gent no coneix i estem amb la Núria Bota, Núvia bona tarda.
• 1:12:45
  Speaker 1: Escolta, Nôria, explica'ns una mica què és una finestre del món?
• 1:12:48
  Speaker 1: Com va néixer i qui sou i què feu?
• 1:12:57
  Speaker 5: Principalment és donar a conèixer la realitat del poble Saharaui a la realitat d'oblid, de silenci i de bandó que pateix des de fa cinquanta anys aquesta anja.
• 1:13:08
  Speaker 5: I el que ho fem a través dels escoles d'un projecte educatiu entre què intercanviem experiències educatives entre els nens i nenes de les escoles de Tarragona i altres pobles del voltant amb nens-i-nenes que viuen als camps de refugiats saharouis, de les Escoles dels Camps de Refugiats Saharaouis.
• 1:13:26
  Speaker 5: I a més a més col·laborem en el que podem amb l'aportació de material per aquestes escoles dels camps de refugiats ara us que ja porten malauradament cinquanta anys vivint en camps de Refugiats, donat a conseqüència de la bandó que van patir de l'estat espanyol i per tant
• 1:13:43
  Speaker 2: s'han
• 1:13:43
  Speaker 5: convertit en els camps de defugiats més antics del món amb una situació... de molta, molta vulnerabilitat.
• 1:13:49
  Speaker 5: I fa falta doncs per recordem i que treballem
• 1:13:51
  Speaker 1: per ell.
• 1:13:52
  Speaker 1: Com ho feu?
• 1:13:52
  Speaker 1: El fet d'arribar a nens i nenes d'aquí o al final són nens-i-nenes una realitat tan complicada però que a la vegada no deixen de ser nens y nenes de molt lluny.
• 1:14:02
  Speaker 1: Com es fa això?
• 1:14:03
  Speaker 5: Doncs el que fem és anem a les escoles, els hi plantem la jaima, ens vestim com a saharauis, els expliquem la seva història, els diem com viu en el desert
• 1:14:14
  Speaker 1: I els preguntem
• 1:14:16
  Speaker 5: si els volen conèixer.
• 1:14:18
  Speaker 5: La majoria dels nens i nenes ens diuen que sí, llavors el que els proposem és que preparin activitats i material durant un trimestre que nosaltres ens encarregarem de portar-los allà a les seves escoles i que els assegurem que quan tornarem d'allà els portarem també activitets que haurem fet amb ells Gravem imatges d'aquest intercàmbi que fem allà als campaments i quan tornem a les escoles d'aquí, doncs els demostrem com han arribat les seus materials enallà i les activitats que hem fet amb ell.
• 1:14:46
  Speaker 5: Ells poden veure com ha arribat o com s'ha fet evident aquest intercambi.
• 1:14:52
  Speaker 5: És una manera de conscienciar envers la causa però en els seus nivells, meneres que ells ho puguin entendre
• 1:14:59
  Speaker 3: Ara parlarem núria d'aquesta haima que la tenim just aquí davant del nostre estanca i ja està en marxa, però abans expliquem-nos una miqueta també a nivell de l'experiència personal.
• 1:15:08
  Speaker 3: Estos viats entén que porteu molt de rodat i segur que cada viatge que feu se troba alguna cosa nova i sorprèn encara més que l'anterior.
• 1:15:17
  Speaker 5: Portem gairebé vint anys amb aquest projecte I la veritat és que va començar com des de un desconeixement del que era realment la causa del poble Saharau i una voluntat d'anar a veure el que passava.
• 1:15:32
  Speaker 5: Quan vam arribar allà, vam conèixer aquell poble i vam veure la quantitat dels lligams històrics i culturals que tenim en aquest poble que durant anys va ser provincia espanyola i que parlen tots al castellà i que coneixin perfectament l'història del nostre país perquè han format part de la història d'Espanya Doncs clar, ens vam quedar superatrapats perquè vam dir que no pot ser que hi hagi... estigui tan oblidada d'aquesta causa i hi hagui aquesta gent tan abandonada.
• 1:15:55
  Speaker 5: Llavors va ser ja... ens vam prendre alguna manera com una cosa més personal doncs, què ens sorprem?
• 1:16:03
  Speaker 5: Doncs ens sorpriem que malgrat tot el seu optimisme envers la lluita.
• 1:16:08
  Speaker 5: La seva resistència pacífica és un poble pacípic, és un pobre que porta a resistir una colonització o una ocupació del seu territori de forma violenta com va passar l'any setanta-cinq amb la marxa verde que a Marroc els hi va ocupar el seu territorio i ells se van haver d'exiliar després d'anys de colonitzacions espanyoles que no es van finalitzar d'una forma legal, no?
• 1:16:28
  Speaker 5: Malgrat això, la seva resistància continua sent... I, malauradament, pel fet que és pacífica moltes vegades no el veiem per les notícies.
• 1:16:37
  Speaker 5: Però ells continuen resistint
• 1:16:38
  Speaker 2: i
• 1:16:39
  Speaker 5: el govern espanyol continua sent el responsable de no haver descolonitzat d'una forma legal aquell territori i que continuem visquant a aquesta circumstància.
• 1:16:50
  Speaker 1: És un projecte apassionant la veritat.
• 1:16:52
  Speaker 1: Per tot el que ens expliques, ja entenc que això us gener també a vosaltres.
• 1:16:56
  Speaker 1: Primer, que ha usat un plimoltíssim Tenia experiències personals que podeu explicar, que podeeu destacar.
• 1:17:04
  Speaker 1: No sé si hi ha alguna cosa que diguis... Això ens ha quedat marcat a mi personalment alguna cosa, que ens puguis explicar?
• 1:17:10
  Speaker 5: Jo crec que sempre que podem quan viatgem allà fem una excursió que és anar a visitar el Mur de la Vargoña El mur de la vargoña es un mur que va construir al Marroc que té centenars i centenards i centenares a quilòmetre, que els costa milions d'eures a l'any que és més llarga la muralla xinès, o sigui, és enorme.
• 1:17:31
  Speaker 5: Divideix tot el sàher occidental de nord a sud.
• 1:17:34
  Speaker 5: Són gairebé dos mil cinc-cents quilòmetres i intentem apropar-nos allà perquè darrere d'aquell mur sabem que hi ha els territoris ocupats, està al sàhar occidental.
• 1:17:47
  Speaker 5: Nosaltres quan viatgem anem als camps refugiats que estan a Argelia no estan al Sahara Occidental.
• 1:17:52
  Speaker 5: Per nosaltres és impactant aquest moment, quan ens apropem de forma molt cautelosa perquè està plegat de mines antipersones, mirem el mur, ens adonem de la realitat on els sahareus que s'han quedat atrapats a l'altra banda del mur i que viuen sota l'ocupació, reflexionem amb vents... I tornem cap als temps de refugiats, doncs això per nosaltres cada vegada una experiència molt enriquidora.
• 1:18:16
  Speaker 5: És un glob d'realitat
• 1:18:19
  Speaker 3: Parlem ja a Núria, si vols.
• 1:18:21
  Speaker 3: Si no se n'anirà el temps o de l'activitat que teniu... I dèiem que
• 1:18:24
  Speaker 1: està començant a ploure.
• 1:18:25
  Speaker 1: Esperem que ens respecti però està començar a ploure.
• 1:18:27
  Speaker 3: Tot ha sigut diadri i tot ha siguit dir que estava al sol i mira, se n's ha girat la cara de moment.
• 1:18:31
  Speaker 3: El que et diu a Nôria és que tenim l'activitat aquesta Haiman.
• 1:18:35
  Speaker 3: En marxa en què consisteix aquesta activitat, aquesta Haima amb comptes que teníeu?
• 1:18:40
  Speaker 5: La Haim és un
• 1:18:41
  Speaker 3: símbol
• 1:18:41
  Speaker 5: del poble Saharaui.
• 1:18:43
  Speaker 5: Ells viuen en Haimes, llavors per nosaltres és un Símbol.
• 1:18:46
  Speaker 5: Llavors simplement és un espai, és una espai per a nens petitets on tenen una taula plena de contes dels diferents entitats que ens han deixat per aquesta tarda.
• 1:18:57
  Speaker 5: També tenen uns quadernets d'activitats que poden fer en relació al comerç just i la banca ètica.
• 1:19:03
  Speaker 5: I simplement és una Espai on et trobes les sabates, hi ha uns sucins, tecentes, mires contes... i fas activitats escrivint.
• 1:19:09
  Speaker 5: i pintant.
• 1:19:10
  Speaker 1: Com es pot implicar la ciutadania en la vostra entitat?
• 1:19:13
  Speaker 1: Perquè una mica venim també això avui, que us doneu a conèixer, que expliqueu què feu, en el volcà al vostre cas crec que és molt interessant per tota aquella gent que no us conegués com es pot implicar la gent amb vosaltres?
• 1:19:24
  Speaker 5: La gent es pot contactar amb nosaltres a través de les xarxes, a través d'Instagram, Facebook... Però ha de haver una voluntat al darrere, realment, de conèixer el poble Sahrawi i saber què passa.
• 1:19:35
  Speaker 5: Si té ganes de viatjar cap allà, doncs hi seré intràpid i viatja... I a través de les xarxes no tenim un espai físic on ens poden trobar perquè són mestres de diferents escoles però no tenim espais.
• 1:19:47
  Speaker 1: Núria, ja per n'acabant que suposa per vosaltres estar en un acte com aquest?
• 1:19:51
  Speaker 1: Perquè entenc que precisament tenint en compte el que feu i els actes que feu la jornada d'avui és molt especial per vosotros.
• 1:19:56
  Speaker 1: Us doneu una oportunitat important d'estar al centre de terreny i d'explicar tot el que feu, i de arribar també a molts nens que estan aquí avui.
• 1:20:03
  Speaker 5: Mira, és molt especial perquè compartim temps amb un món de gent que està amb altres entitats.
• 1:20:09
  Speaker 5: Que fa coses meravelloses, no?
• 1:20:11
  Speaker 5: Que esteu patent en vells o esteu veient i és un temps que compartim només el dia d'avui sinó totes les reunions que venim preparant tot això i és una espai d'encontre amb gent amb sensibilitats similars,
• 1:20:20
  Speaker 5: no?,
• 1:20:20
  Speaker 5: en projectes molt diferents però... I que és molt enriquido aquest espai i després doncs poder plantar una bandera saharaoui al mig de l'emplàssal del mercat i d'alguna manera poder cridar Sahara lliure d'aquesta forma tan bonica doncs per nosaltres també és
• 1:20:34
  Speaker 1: molt especial.
• 1:20:35
  Speaker 1: Doncs Núria Bota d'una finestra al món, ha estat un plaer parlar amb tu, conèixer la vostra història el que feu des de una finestra del món, que vagi molt bé a la tarda, esperem que us respecte el temps i que us respecto tot plegat perquè l'ambient fa molt bona pinta, esperem que vagin molt bé i moltíssima sort!
• 1:20:49
  Speaker 1: Gràcies per passar-hi.
• 1:20:50
  Speaker 1: Gràcies
• 1:20:50
  Speaker 5: a vosaltres per ser-hi, que sou molt importants per donar-nos veu.
• 1:20:54
  Speaker 1: Moltes gràcies, Núrià.
• 1:20:55
  Speaker 1: Nosaltres fem ara una altra pauseta i arranquem una altrada entrevista en una nova entitat fins ara Tot el que passa al camp de Tarragona t'ho expliquem a Carré Major.
• 1:21:30
  Speaker 1: o estem fent sota la pluja, però això de moment no ens atura i esperem que no aturi absolutament res.
• 1:21:45
  Speaker 1: De moment la nostra carpa aguanta totes les càrpies que s'han col·locat, aguanten... És veritat que mirant el cel sembla que és només un núvol i que tot això passarà.
• 1:21:52
  Speaker 1: No hi havia previsió per tant esperem continuar així.
• 1:21:55
  Speaker 1: I el que fem ara és continuar coneixent les entitats que treballen per impulsar un model de consum més responsable i solidari ho estem fent allà de tota aquesta tarda.
• 1:22:03
  Speaker 1: I ara és el torn d'amics de Rwanda una associació que desenvolupa projectes de cooperació al país africai la sensibilització de la ciutadania aquí a casa nostra.
• 1:22:12
  Speaker 1: A continuació parlem amb ells per conèixer millor la seva tasca, també els seus projectes i el missatge que vulguin compartir amb nosaltres i amb la societat.
• 1:22:20
  Speaker 1: O més ben dit amb ell és parlar-me avui perquè estan amb nosaltres la presidenta de l'Associació Tresa Baixes en tres a bona tarda.
• 1:22:27
  Speaker 1: I també tenim nosaltres la Marissa Barrera, membre també d'amics de Rwanda.
• 1:22:30
  Speaker 1: Marissa, bona tada!
• 1:22:33
  Speaker 1: Explica-nos com neix.
• 1:22:34
  Speaker 1: Aquesta entitat, com neixa Teresa a la relació d'amics de Rwanda amb el país i quina és la vostra tasca?
• 1:22:39
  Speaker 1: Què feu des d'aquí?
• 1:22:43
  Speaker 5: Mira, amics de rwanda... El naixement d'Amics del Rwandà és molt llunyar perquè em sap greu dir-ho però vaig començar jo l'any two mil set.
• 1:22:55
  Speaker 5: I perquè jo havia fet voluntariat l'anys enrere allà baixos.
• 1:22:59
  Speaker 5: Naltros, tant la Marissa com jo som enfermeres de professió encara que aquests moments estem jubilades I jo l'any vuitenta i dos vaig marxar per primera vegada cap a Rwanda.
• 1:23:09
  Speaker 5: Vaig treballar al Congo, quan hi va haver la guerra de Rwand del noventa i quatre vaig tornar a marxant... I el dos mil set, treballava en un hospital, i el dos-mil-set vaig decidir que havia de fer alguna cosa per tot allò que havia rebut jo d'allà, no?
• 1:23:24
  Speaker 5: Llavors vaig començar a treballar picant moltes portes perquè la gent col·laborés amb mi, no li va bé manera fins al dos mil veinte i quatre Fins el dos mil i vint-i-dots que veven les persones que van escoltar la meva trida, entre ells la Marissa.
• 1:23:37
  Speaker 5: I vam començar i al vint i quatre es va fundar l'Associació Amics de Rolanda.
• 1:23:41
  Speaker 5: Una mica van anar per aquí.
• 1:23:42
  Speaker 5: Hi ha molts entremis de tot això... hi ha molt de feina aquí però per explicar el que demanes tu concret què és com va néixer això?
• 1:23:52
  Speaker 1: Marissa, explicant-nos una mica i parlarem d'una evolució de tota això, de les necessitats que he tingut darrere dels anys Quines són les necessitats socials, educatives?
• 1:24:01
  Speaker 1: Les necessitades que des de l'associació enteneu que tenen més ara mateix al país.
• 1:24:07
  Speaker 2: Mira com ve deia la Teresa el dos mil set que va començar ella sola va començar a fer beques d'estudi Elles van carregar de buscar famílies per la zona gent que coneixia amics Per vacà a nens i nenes orfes o de famílias pobres Això va ser al inici Quan ja s'ha anat fent més gran i ens ha menjat incorporant, doncs anem fent què és el que fem.
• 1:24:32
  Speaker 2: Les demandes que ens fan ells... I una de les coses que ens van demanar va ser potabilitzar una escola.
• 1:24:38
  Speaker 2: I en el viatge del dos mil dos, vint-i-dos perdó, que va anar a la Teresa i el Lluís quan ho va preguntar quantes escoles hi havien potabil·litzades li van dir no ho preguntis perquè aquí no hi ha escoles potabilizades, dibuti a algú potable.
• 1:24:51
  Speaker 2: I va ser com vam dir, com associació ha de ser prioritari perquè les tres Dones de l'Associació L'Estressa Bonfermera i vam dir, home això ha d'estar prioritari.
• 1:25:01
  Speaker 2: Això són dos de les poses que fem però hem fet més no Teresa?
• 1:25:05
  Speaker 3: Si no perquè és el que se n'anava ahir Teresa Marisa sou pioneres i precisament també volem saber això des dels inicis estar a com evolucionar en els nostres viatges.
• 1:25:13
  Speaker 3: Entenc que cada vegada teniu una redirecció més ampli poder-ho assumir més projectes i al final he estat a casa cada vegades és més diferencial de cara un país com Ruanda
• 1:25:24
  Speaker 5: No podem assumir més, eh?
• 1:25:27
  Speaker 5: És impossible.
• 1:25:28
  Speaker 5: Perquè tenim moltíssima feina, molta, moltíssim i no podem assumi més si no ve més gent... És el que t'anava
• 1:25:37
  Speaker 3: a interès en el que necessita, pràcticament és més material humà.
• 1:25:40
  Speaker 5: Com que hi haurals de l'alberna aquí potser ens enganxarem algun però sinó no podem assumir més.
• 1:25:45
  Speaker 5: Mireu, naltros els eixos principals de la nostra associació són tres potes les més importants, que són la primera l'educació, la primera, la segona la sanitat i la tercera el desenvolupament.
• 1:26:00
  Speaker 5: Com desenvolupem naltres això?
• 1:26:02
  Speaker 5: En l'educació ho fem amb les beques d'estudi Em diu la Marissa i ja vaig començar amb deu.
• 1:26:07
  Speaker 5: Actualment en tenim quaranta-cinq, nois noies d'allà baix intentant seguir noies per allò de què... Per promocionar noi, per donar la gent cop demà que els paguem segon cicle de secundària, formació professional o universitat.
• 1:26:23
  Speaker 5: I després les potabilitzacions que us explicava a la Marisa amb el Caire Sanitari, ajudant també a enviar material als dispensaris i els hospitals.
• 1:26:33
  Speaker 5: I de cara al desenvolupament treballant sobretot en cooperatives de confucció o d'artesania que és el que nosaltres portem allà al nostre lloc... I això són els tres eixos més importants.
• 1:26:49
  Speaker 5: Canviar sí que ha canviat molt, jo sola no hauria pogut fer el cafè mare, sóc que som tots però a més coses no ho podem abarcar perquè... No és complica però cada vegada hi ha per exemple, només un exemple ara aquí vam anar i vam anar al Fabriamnat i vam anar en un lloc que hi havia unes monges, que tenien un centre de formació professional amb joves... que feien costura patronatge, perruqueria i fusteria.
• 1:27:19
  Speaker 5: I a més a més una escola de primària i maternal.
• 1:27:26
  Speaker 5: L'escola de set cents crios no baixava, i els de formación profesional molts.
• 1:27:31
  Speaker 5: Quan acabem d'altres reunions amb els equips que tenim allà baix de treball, tenim equips qui treballen allà, els diem sempre Què voleu, què voleu d'analtres?
• 1:27:41
  Speaker 5: Què espereu?
• 1:27:43
  Speaker 5: No només material, sinó comunicació.
• 1:27:45
  Speaker 5: Com ho fem... El que sigui!
• 1:27:47
  Speaker 5: Què voleeu?
• 1:27:48
  Speaker 5: I aquelles bones dones us van dir... Doncs mira, voldríem que us ajudéssiu amb el problema de l'aigua perquè tenim un problema molt gros d'aiga i què feu?
• 1:27:56
  Speaker 5: Diuen les nens petits quan a l'època de seca venen de casa seva ells tenen lloc a la carena de la muntanya i la canalla viu en el peu de la montanya pujant amb una garrafeta d'aquí per passar al dia.
• 1:28:07
  Speaker 5: Tenim un projecte de fer una cisterna soterrada de dos centímetres còmics.
• 1:28:14
  Speaker 5: Llavors el projecte ja comença a tirar, tenim una organització que possiblement ens ajudi a pagar-ho perquè nosaltres no tenim capacitat d'apagar tants diners però llavors arreglarem l'aigua de totes les taulades, ho baixarem a la cisterne, bombo somorgida o pujarà cap dalt als deixetes i us compararà.
• 1:28:33
  Speaker 5: Això és un projecte per naltros molt gran perquè naltrus són molt petitets Però això és un exemple del que tu deies, que us podeu fer més grans.
• 1:28:44
  Speaker 2: En precaució!
• 1:28:46
  Speaker 5: Anem fent...
• 1:28:47
  Speaker 1: Us anava a preguntar per això com feu els projectes que quan et neu allà veieu que necessiten es converteixin en viables per una entitat com vosaltres, tant a nivell econòmic perquè entenc que aquest finançament pel projecte és gran s'ha de buscar per molt que vosaltres feu esforços, però obtenir-ne no us deu arribar.
• 1:29:06
  Speaker 1: Però obtenia aquest finançament econòmic per ser prou gent per poder-los tirar endavant com funciona aquest procés?
• 1:29:11
  Speaker 2: Home, nosaltres tenim, com deia la Teresa les cooperatives que ens fan material per a nosaltres el portem aquí, nosaltres aquí al Venem i amb aquests diners o els donatius que ens donen, els invertim una entre vegades.
• 1:29:24
  Speaker 2: Això és una de les fonts.
• 1:29:26
  Speaker 2: Després també tenim un director de corals, que és el David Molina, segur que el coneixeu... que fa molts concerts solidaris i els beneficis que en treu també ho dona als amics de Rwanda.
• 1:29:38
  Speaker 2: És a dir, una mica d'aquí o d'allà anem fent però quan el projecte és tan gran com aquest que ha explicat la Teresa necessitem ajuda d'alguna altra institució que ens pugui ajudar.
• 1:29:49
  Speaker 3: Estem aquí des d'amics de rwanda, heu explicat el paper que et juveu allà.
• 1:29:55
  Speaker 3: D'allò ens anem aquí a Tarragona avui a la festa del comerçús, l'aniversari, ho recordarem tota la tarda ¿Quin paper jugueu o quins missatges voleu transmetre a la poloació?
• 1:30:04
  Speaker 3: Més enllà, Teresa, de què ens ha dit que necessiteu més gent.
• 1:30:06
  Speaker 3: I ara no val repetir-ho.
• 1:30:08
  Speaker 5: No ho repetirem, perquè això sabem tots els que estem aquí.
• 1:30:12
  Speaker 5: El missatge és que em deixem molt curosos amb el que comprem.
• 1:30:18
  Speaker 5: L'altre dia que vam fer la taula rodona amb la presentació de la jornada també ho deia... Em deixen molt curoses quan comprem Buscant les etiquetes a l'alimentació, les etiquetes són un màrquic que és un producte de comerç just perquè si no, correm uns riscos molt alts.
• 1:30:35
  Speaker 5: Però això se n'ha d'anar conscienciant.
• 1:30:37
  Speaker 5: Un dia jo parlava amb la gent de la coordinadora i ja deia... És que fa vint anys que diem el mateix!
• 1:30:43
  Speaker 5: I la Laura em deia sí però m'ha pensat molt i deia avancem al pas de formiga.
• 1:30:48
  Speaker 5: Avancem certament, però avanceme el pas de Formiga.
• 1:30:51
  Speaker 5: Però bueno, avance'm No correm, però vencem.
• 1:30:56
  Speaker 5: Per què?
• 1:30:56
  Speaker 5: Perquè si amb una persona li dius al comerç just fa uns quants anys no s'havia ni el que era i ara ja saben el que és.
• 1:31:02
  Speaker 5: Sí que la botiga d'Hitermont hi ha ajudat molt, nosaltres també teníem una botiga que es deia a tot món, que hi ha ayudat molt les botigues hi ajuden, se'n parla, tot hi ajuda... Però s'ha de prendre molta més consciència Molt a més aguany que el problema és el teixit si s'acabaran les botigues.
• 1:31:21
  Speaker 5: No només les botiges d'aquí perquè tothom compra per internet, és molt difícil però em depèn de la consciència.
• 1:31:27
  Speaker 5: Llavors el que hem de fer és això, els que sucreiem... creure-se de veritat.
• 1:31:32
  Speaker 5: I els que no s'ho creuen, intenta explicar-los-hi.
• 1:31:34
  Speaker 5: Però això en altres, una de les maneres que tenim de donar a conèixer la nostra associació és anar amb moltes associacions, amb molts llocs i molts barris a explicar el nostre projecte, que en el fons és el projecte col·lectiu de tots perquè és com si foséssim un munt vèrtics i et poséssim dalt a la punxa on t'estem tots.
• 1:31:53
  Speaker 5: Llavors es dona a conegir que hi ha un altre món que també existeix... i que hi ha persones, i que anant-nos a tenir la sort de ben escut amb el que han nascut.
• 1:32:02
  Speaker 5: Però hi ha gent que no n'ha escut el que n'han escut... I ho veiem això cada dia per la televisió.
• 1:32:07
  Speaker 5: Doncs imagineu-se la gent, que no surt per la televisió i que no en sabem res, que és immensa!
• 1:32:12
  Speaker 1: Teresa Marisa, jo us vull preguntar perquè entenc que ho intenteu fer crida a gent perquè s'assumi a l'entitat a partir de les quals podeu fer una crida, és el que suposa per vosaltres a nivell personal, dues persones que no sou infermeres i que ara esteu vinculades en aquesta entitat a nivella voluntària, a niveller col·laboratiu.
• 1:32:32
  Speaker 1: Què suposa, per vosotros, a nivel personal quan podeu tirar endavant un projecte?
• 1:32:35
  Speaker 1: Quan feu un viatge allà?
• 1:32:36
  Speaker 1: Quan veieu que realment estàs ajudant i fent passos, siguin petits o grans... Què suposo, això, personalment?
• 1:32:41
  Speaker 1: Home
• 1:32:41
  Speaker 2: jo parlo per mi,
• 1:32:42
  Speaker 2: no?,
• 1:32:42
  Speaker 2: jo ara aquest any ha sigut el tercer cop que he anat.
• 1:32:45
  Speaker 2: La primera vegada a mi em va canviar la vida perquè No havia estat mai en cap país africà.
• 1:32:50
  Speaker 2: Clar, arriba s'allà i veus les necessitats que tenen... I tu com vius, com deia la Teresa, no?
• 1:32:55
  Speaker 2: Com vivim aquí!
• 1:32:57
  Speaker 2: I després veus-lo agraïts, que són ells, que diuen... Després d'haver potabilitzat l'aigua o la directora de l'escola ens digui... És que no s'imaginereu mai el que heu fet per nosaltres.
• 1:33:07
  Speaker 2: Se'l ha donat vida.
• 1:33:09
  Speaker 2: Doncs això és
• 1:33:10
  Speaker 5: pell de gallina.
• 1:33:11
  Speaker 2: Això et canvia la vida.
• 1:33:12
  Speaker 2: La Teresa sempre ho diu.
• 1:33:14
  Speaker 2: Has d'anar allà per fer-te consciència del que hi ha.
• 1:33:18
  Speaker 2: Perquè des d'aquí t'ho pots imaginar, però quan estàs allà lluvius és una altra perspectiva.
• 1:33:24
  Speaker 1: Teresa que ha suposat per tu des de qui va començar tot això?
• 1:33:27
  Speaker 1: Que suposo per tu a nivell personal aquesta experiència?
• 1:33:32
  Speaker 5: Jo tota la vida jo em penso que vaig estudiar en farmera però volgué marxar, no?
• 1:33:36
  Speaker 5: Tota la vida havia somiat en marxant o mofurs però marxen.
• 1:33:41
  Speaker 5: Vaig fer un altre intent en un altre lloc... Però com va sortir això?
• 1:33:44
  Speaker 5: A mi és esperient i jo... L'hospital ha sigut molt feliç.
• 1:33:48
  Speaker 5: He fet una feina que m'ha agradat molt, he treballat molt en nivell de recerca de tot.
• 1:33:55
  Speaker 5: Però el que m´ha canviat la vida... Ha sigut a mi marxar i estar allà baix i viure el dia a dia.
• 1:34:03
  Speaker 5: Ja hi veig dins del vuitanta-six al vuitant-a-vuit estan vivint allà.
• 1:34:07
  Speaker 5: Del vuitenta-dos al vüetanta-quatre al vutecanta-sis al vuetanta-vuit i no vegis la guerra quan el IVI, quan la guerra va ser el canvi radical de veure la situació que vivia a la gent.
• 1:34:18
  Speaker 5: Quan pujaven tot aquell món de gent refugiada de casa seva, que ho deixaven tot i s'anaven cap als camps com vivien els camps... No tens paraules, només pots dir gràcies per haver pogut lliure el que hi havia escut!
• 1:34:38
  Speaker 5: Gràcies per haver conegut el que he coneguit.
• 1:34:40
  Speaker 5: Més pors d'això?
• 1:34:41
  Speaker 5: Gràcies, perquè és una oportunitat de la vida.
• 1:34:43
  Speaker 5: A mi m'ha canviat la vida total.
• 1:34:45
  Speaker 5: És l'un moment més feliç de la meva vida que he sigut allà a Baixa.
• 1:34:50
  Speaker 1: Tres a Baix és Marisa Barrera, presidenta i membre de l'associació Amics de Rwanda... És
• 1:34:53
  Speaker 5: la secretària eh!
• 1:34:54
  Speaker 1: La secretàriam!
• 1:34:57
  Speaker 1: Ho diem, ho diem!
• 1:34:58
  Speaker 1: Escolteu, ha estat un plaer parlar amb les dues que pugueu explicar què feu des de l'ssociació, coneixe-les vostres històries i que acabin molt bé aquesta jornada i tot el que vingui
• 1:35:06
  Speaker 2: Moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos, si per estar aquí precients avui a la plaça.
• 1:35:11
  Speaker 5: Sí, sí, gràcies per ser aquí perquè sou la veu i ens doneu veu a tothom.
• 1:35:17
  Speaker 5: Per tant el que us hem de dir és a altres que sigueu aquí, que ens hagi permès poder arribar a molt més gent.
• 1:35:24
  Speaker 5: Gràcies, eh?
• 1:35:24
  Speaker 1: Gràcies les dues, que vagi molt bé!
• 1:35:27
  Speaker 1: Gràcies, i nosaltres continuem en aquest programa especial.
• 1:35:30
  Speaker 1: Ja ens queda tan sols una darrera entrevista per conèixer... Una darrere entitat per tornar també a parlar amb ells que ens expliquin què fan i què fan avui aquí, també, en aquesta festa del Merjús.
• 1:35:41
  Speaker 1: Fem un altre petitíssima pausa, escoltem nova sintonia, i arrenquem amb la darrer entrevista!
• 1:36:01
  Speaker 2: Ens vallem aviat, sí.
• 1:36:10
  Speaker 1: Fem ja la tercera parada amb una altra de les entitats.
• 1:36:22
  Speaker 1: Presents avui aquí en aquesta plaça Corsini, en aquesta festa del comerç just i la banca ètica.
• 1:36:27
  Speaker 1: Parlem de mans unides que, a més organitzen el taller interactiu, volem la Pau, una activitat adreçada a infants i a famílies, que convida reflexionar de manera participativa també, de manera creativa sobre els conflictes oblidats i el dret de tots els infants a créixer amb educació, amb dignitat i en pau.
• 1:36:43
  Speaker 1: Saludem a la seva presidenta aquí a Delgada Tarragona.
• 1:36:46
  Speaker 1: Teresa Feliu, Teresa molt bona tarda!
• 1:36:48
  Speaker 1: Gràcies
• 1:36:49
  Speaker 2: per fer el seguiment de tota l'activitat.
• 1:36:53
  Speaker 1: Escolta, Teresa és una edició especial d'aquesta festa, compliu ja un quart de segle que suposa per mans unides ser aquí avui?
• 1:37:01
  Speaker 2: Doncs bé, mira nosaltres vam començar ara ho estàvem mirant amb els flyes qui vinc jo diria que cap a l'any dos mil i divuit no vam ser de les primeres entitats però després ens hi vam acollir ho hem estat seguint i han participat fins ara.
• 1:37:18
  Speaker 2: Jo crec que és una oportunitat, primer per les entitats i després també per la ciutat perquè és un motiu per oninza, per una causa com el comerç just.
• 1:37:33
  Speaker 2: I després aquestes activitats van creant aliança i vam fer un vincle i la gent ens va conèixer més O sigui, difonem més el que representa al comerç just si som set o vuit entitats que no passin nensons.
• 1:37:53
  Speaker 1: Expliqui'ns una mica... Jo crec que vosaltres, Teresa, sou una de les entitats en què la gent segurament més li sona i més conegui, tant no només a nivell de reunís, sinó a nivells nacional.
• 1:38:03
  Speaker 1: Explica'ns un moment què feu amb els Unides, a què us he dedicat concretament qui en formeu part?
• 1:38:08
  Speaker 1: Com funciona-ho?
• 1:38:10
  Speaker 2: Bé, humans unides és cert.
• 1:38:13
  Speaker 2: Tenim una seu central a Madrid que és on hi ha l'equip tècnic per entendre'ns perquè actualment els projectes són molt complicats i es necessita gent professional amb això però estem repartits per tot el territori estatal i nosaltres tenim una divisió diosasana, som de Tarragona i ens ocupem de tots els municipis d'aquí a Tarràgona.
• 1:38:40
  Speaker 2: I així mateix passa arreu de l'estat espanyol.
• 1:38:46
  Speaker 2: Som setanta dues delegacions al nivell del estat i el que fem és... La nostra misió és, bàsicament, sensibilitzar de la situació que s'està visquant en els països del sud no només per a la família pobresa sinó també per als conflictes armats i per a les situacions de vulnerabilitat que tenen determinats païzus.
• 1:39:09
  Speaker 2: I l'altra poter de la misió es la recaptació de fons per poder acompanyar amb aquestes comunitats o pobles del sud per poder ser els protagonistes del seu propi desenvolupament.
• 1:39:24
  Speaker 2: La idea és aconseguir que aquesta gent pugui tenir capacitació, formació per poder-se autònomes.
• 1:39:34
  Speaker 2: No hi ha ningú que vulgui marxar de casa seva si el deixes triar.
• 1:39:39
  Speaker 2: Aleshores, el que pretenem és que no hagin d'amigrar perquè la situació d'amic de sí és una condició... molt vulnerable i la gent ho fa moltes vegades amb soledat.
• 1:39:51
  Speaker 2: Per tant, el que fem és treballar sobre el terreny sempre en socis locals, són ells els que han
• 1:40:01
  Speaker 5: fet
• 1:40:02
  Speaker 2: les accions del projecte que ens han demanat, diguéssim, ajuda... I tingui una continuïtat qui hagi un seguiment de tot això i un responsable per arribar, diguéssim poder-ho passar de generació amb generació.
• 1:40:22
  Speaker 3: I a més Teresa ho hem dit al principi no?
• 1:40:24
  Speaker 3: La gent molt desvegada es queda, clar els mitjans de comunicació tenen l'altaveu no tenen molt de poder, el final la gent molta gent se queda a la majoria en lo que es veu no a través dels mitjants però valdós també treballeu en molts conflictes oblidats veritat i també és molt important donar veu també precisament aquests que molts diguéssem estan ja... crònics que fa molts anys, que potser estan paralitzats, que no es tiren endavant.
• 1:40:47
  Speaker 3: Mentre sí que hem d'anar daltes però sempre és molt important donar veu aquests que pot ser més silenciats.
• 1:40:54
  Speaker 2: Precisament un dels quadres que posem avui a la parada és els conflits obligatats, que n'hi ha molts a nivell mundial i que no se'n parla perquè ara tenim més present el tema de Gaza o Ucraïna però no tenim present Sudán, que està visquant una situació.
• 1:41:15
  Speaker 2: En què, precisament el mes passat es va veure una reunió brusel·les on les ONGs van posar evidència i van informada que si no s'actua en contundència serà un embruna com no hem vist mai a nivell mundial.
• 1:41:33
  Speaker 2: i en aquest cas ho presentem també al taller amb un suposat nen de Sudán on explica que ell vol, diguéssim anar a l'escola, vol tenir aliments, vol tener un amic per jugar pilota i tot això aquests països desgraciadament no ho tenen.
• 1:41:54
  Speaker 2: També tenim un projecte que estem portant a terme si Jordà n'hi ha.
• 1:41:59
  Speaker 2: A ont, diguéssim, aquesta comunitat està visquent entre les tropes israelianes i el mur... I aquests nens no han vist mai el que vol dir jugar!
• 1:42:16
  Speaker 2: No hem vist mai el que vol dir una pilota i quin és el projecte.
• 1:42:18
  Speaker 2: Em diràs tu, doncs el que fem és pagar, o sigui subvencionar les colònies
• 1:42:24
  Speaker 5: d'estiu,
• 1:42:25
  Speaker 2: donar formació a haver creat una escola tot això que sembla que no sigui molta cosa per ells és descobrir el que no han vist mai, tenir llibertat
• 1:42:38
  Speaker 6: per poder
• 1:42:40
  Speaker 1: moure's.
• 1:42:41
  Speaker 3: Conflictes oblidats explica esteresa que tenen cabuda també en aquest... mosaic, visual que tenim aquí muntat i aquelles està preparant.
• 1:42:50
  Speaker 3: En què consistís?
• 1:42:51
  Speaker 3: I sobretot no, vostè ho toca a esta fibra des dels més petits fins als més grans.
• 1:42:57
  Speaker 2: Els petits són el futur i per tant hem de començar per aquí.
• 1:43:01
  Speaker 2: Sobretot si abordem els nens que tenen l'edat de menys de sis anys i donem, per exemple... un allarge d'infants, com en aquest cas de ciutadania.
• 1:43:17
  Speaker 2: La mare hi ha la Lliberes i ja pot buscar una mica recursos per alimentar a la família.
• 1:43:23
  Speaker 2: O sigui és una cadena, saps?
• 1:43:26
  Speaker 2: I els infants si tu els dones formació ells s'espavilen, eh!
• 1:43:30
  Speaker 2: No és que no tinguin ganes d'aprendre... És que no han tingut l'oportunitat.
• 1:43:36
  Speaker 1: És aquest el tema, no?
• 1:43:37
  Speaker 1: Tresa, fa veinte i cinc anys que es fa aquesta festa del comerç just.
• 1:43:41
  Speaker 1: Què suposa per les entitats en aquest cas per mans unides?
• 1:43:44
  Speaker 1: Pugueu ser aquí avui i arribar a la població perquè al final jo crec que moltes de les entitat que sou aquí ens ho heu anat explicant.
• 1:43:51
  Speaker 1: Parleu de temes moltes vegades que estan molt lluny i això fa complicat a vegades, que l'agent d'aquí n'acabi sent conscient perquè molt segurament ho han escoltat alguns ho saben però al final si no ho veus i no ho vius estàs molt llunt de tot plegat és complicat fer arribar aquest missatge a la gent d'equi
• 1:44:06
  Speaker 2: Vull dir una mica, perquè vulguis o no el present aquí se'ns menja el temps i hi ha notícies que et passen per all.
• 1:44:18
  Speaker 2: Has de tenir primer, està sensibilitzat a que tothom té el dret de tenir una vida digna.
• 1:44:27
  Speaker 2: Aquesta jo diria que és la primera premissa... Quan parlem de comerç just, parlem d'ajustícia salarial.
• 1:44:36
  Speaker 2: Parlem, diguéssim, de justícia social.
• 1:44:41
  Speaker 2: De tota una sèrie de coses que la nostra societat potser no ho té prou integrar.
• 1:44:47
  Speaker 2: No sé com dir-ho... i costa vegades arribar el missatge, la realitat.
• 1:44:54
  Speaker 1: Teresa, com viviu des de mans bonides?
• 1:44:56
  Speaker 1: Ens has dit des del dos mil i avui t'aproximadament que participeu en aquesta festa... Com viviu vosaltres a la jornada d'avui com de especial és per les entitats?
• 1:45:04
  Speaker 1: I et vull preguntar especialment pel fet que estigueu tots junts aquí avui.
• 1:45:07
  Speaker 1: Ho hem anat parlant amb diversos de l'importància que al final diverses ONGs amb motius molt diferents i tasques molt diferent però la veritat amb un objectiu comú, que és que el món sigui una mica millor us uniu aquí avuy, a més a Tarragona, i a partir d'una tasca local que feu vosaltres.
• 1:45:22
  Speaker 1: Com d'important és això?
• 1:45:24
  Speaker 2: Home, jo crec que és molt important diria la frase aquella tan típica de que l'Unió fa la força doncs... Jo crec que aquí és aplicable perquè com tu dius tenim diferents maneres de pensar, diferents origens, diferent però ens unim per això, perquè creiem que s'ha de donar a conèixer la gent, la situació millor que estan visquant determinades persones que es veuen esclavitzades o han de treballar sota una situació de risc a vegades.
• 1:46:09
  Speaker 2: Desconegut per elles, com a millor mines de coltant.
• 1:46:12
  Speaker 2: Com pot ser el tèxtil i altres coses... I aquí també hem d'atenir un consum responsable.
• 1:46:22
  Speaker 2: I això crec que és una cosa que podem transmetre amb una diada com aquesta.
• 1:46:27
  Speaker 1: Teresa Feliu, presidenta delegada de mans unides aquí a Tarragona.
• 1:46:30
  Speaker 1: Ha estat un plaer parlar-hi amb tu, que acabi d'anar molt bé aquesta jornada i tot el que vingui per davant.
• 1:46:35
  Speaker 2: Molt bé, moltíssimes gràcies!
• 1:46:37
  Speaker 1: Gràcies, Teresa.
• 1:46:38
  Speaker 1: Doncs fins aquí aquesta darrera entrevista del programa d'avui i aquest programa especial en aquesta vint-i-cinquena festa de comerç just i la banca ètica.
• 1:46:46
  Speaker 1: Aquesta festa que continua durant tota aquesta tarda a la plaça Corsini... La pluja ja ha marxat per tant tots els que vulgueu i estigueu a prop i tingueu ganes de passar per aquí doncs veureu lo especial que és això tan per les entitats com per la gent que hi és i nosaltres el que fem ara és acomiadar-nos.
• 1:47:01
  Speaker 1: Albert París gràcies per estar amb nosaltres aquesta tarta I per explicar tot el que hem pogut explicar, però parlar amb molta gent que ja han passat també pels estudis de Carré Major de Radio Ciudad.
• 1:47:09
  Speaker 1: Però per donar a conèixer la tasca que fan moltíssimes ganes és...
• 1:47:12
  Speaker 3: Com hem dit seria un intensiu, no?
• 1:47:13
  Speaker 3: Un parell d'Oretes, més dos Oretes o gairebé tres que els queda de festa aquí al vint i cinc aniversari del comercius i la banca ètica aquí a Plaça Corsini.
• 1:47:23
  Speaker 3: I ho hem viscut en primera persona aquí al Carré Mayor i des de Radio ciutat de Tarragona, un plaer!
• 1:47:28
  Speaker 1: Doncs un pla d'Eduard.
• 1:47:29
  Speaker 1: Donem les gràcies també al company de Adriaduc, que el tenim per aquí, també, pel Replaça com ja heu pogut comprovar i gràcies a tots els veïns, a tots vosaltres, als que esteu a l'altra banda, per seguir-nos aquesta tarda i per esperem poder haver conegut la tasca que fan moltíssimes entitats i ONGs, que potser sabíeu que existien, altres potser no ho sabieu però que existeixen i ho fan també a nostre territori.
• 1:47:48
  Speaker 1: Que vagi molt bé!
• 1:47:49
  Speaker 1: Una abraçada.
• 1:47:51
  Speaker 1: Tot el que passa al camp de Tarragona tu expliquem a Carré Major