Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carrer Major | DO Tarragona: Celler Pallarades, recuperant una llarga tradició familiar

Transcript

Carrer Major | DO Tarragona: Celler Pallarades, recuperant una llarga tradició familiar · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

0:00
Speaker 1: Molt bones, toca parlar de vins i ho fem com cada mes a la secció de la DEO Tarragona.
0:04
Speaker 1: A partir del qual el que volem fer és conèixer les propostes i els cellers del nostre territori.
0:09
Speaker 1: Avui parlarem d'un celler Pallarades, ubicat a Puigdelfí al municipi de Perafora, el Tarragonès.
0:13
Speaker 1: És un celler que ha reinitjat la seva activitat fa no gaire anys però que té els origens força més enrere.
0:18
Speaker 1: I volem coneixe'ls aquests origens, volem conèixe'l què fan actualment, volem conèxels seus productes... i ho feu amb el seu propietari amb el Josep Armengol.
0:25
Speaker 1: Josep, molt bona tarda i benvingut!
0:28
Speaker 1: Explica'ns una mica per què el dos mil vint decideixis iniciar aquest projecte.
0:32
Speaker 1: Què et va impulsar a fer aquest pas i a començar aquesta idea?
0:36
Speaker 0: Bé, en altres oceans dedicàvem a la Terra teníem les vinyes, els preus no acompanyen des de fa bastants anys... I jo crec que potser una mica va ser el Covid o aquests temps que ens va donar per reflexionar tots Era un projecte que jo tenia pensat en un futur més llunyà.
1:02
Speaker 0: Quan veig la carrera vaig decidir que el objectiu final era la transformació del rei Mambí i suposo que et van passar tantes circumstàncies durant el Covid, que vam decidir de l'antar-ho
1:16
Speaker 1: Explica'ns quin paper he tingut, perquè he estat mirant pel web.
1:19
Speaker 1: Quin paper ha tingut la figura del teu avi en aquesta decisió?
1:21
Speaker 1: Vosaltres ja teníeu aquest origen, teniau terres... Però quina és l'origen real del celler i quin paper ha tinguat el teu aviu?
1:30
Speaker 0: Al final, el meu avi té tres filles i el següent relleu generacional que pot ser... No pot, sinó que al final acaba seguint la terra sóc jo no perquè les dones no... sinó perquè una o ell es troba a agafar el seu... que a mi és diferent.
1:46
Speaker 0: Jo soc una mica aquí, li segueix el fil i havia tancat el celler abans d'això però va ser els últims cellers que va tancar abans de que s'obriguessin les cooperatives com a tal.
2:01
Speaker 0: El vincle m'ell amb la terra em va donar la força a tornar a obrir... El celler familiar, doncs.
2:11
Speaker 1: Explica'ns una mica la història d'aquest celler familiari perquè neix el MNM.
2:14
Speaker 1: Això són molts anys, els reobres i les refundes aquestes en l'any de dos mil i vint.
2:18
Speaker 1: Com ha estat aquest procés de recuperar un celler que hi havia existit?
2:21
Speaker 0: De fet del MNm, sabem que l'última restauració és del MnM... No està escrit al lloc, no sabem a saber què això és.
2:33
Speaker 0: Sí que el vi... sabem que els origens de fer vi a casa són molt més antics L'idea era agafar i mantenir el mateix que fèiem, adaptar al segle XXI amb la maquinaria.
2:51
Speaker 1: És complicat adaptar un celler als temps actuals i intentar que lligui aquest llegat històric de fa tants anys amb la realitat actual?
3:00
Speaker 0: No, perquè al final el món del bit tampoc ha canviat tant.
3:04
Speaker 0: Hem tingut de modernitzar les màquines.
3:05
Speaker 0: Vull dir que tot és inoxidable però sí que hem mantingut un vi que creiem que segueix fent la maquinària moderna però com es feia antigament, que és el que justament és l'avi de la pipa, que ell sempre ens explica que el feia... amb bucois de cinc cens litros, i quan se li cavava l'espai el passava a cops d'aformigó.
3:27
Speaker 0: I no hem recuperat els cops que feien ells perquè són extremadament grans però sí que tinc uns cops d´aformigo moderns als quals recriem aquest bit justament demà que veu dels vins més belles, que eren les seves...
3:41
Speaker 1: Defini-ho la proposta com a tradició poc tradicional és una mica per tot això pel fet de mantenir aquella idea però en la realitat actual
3:48
Speaker 0: En tradició poc tradicional és perquè aquest potser és el vi més tradicional que fem als altres vins, són vins convencionals.
4:00
Speaker 0: A vegades els mètodes de elaboració o algun dels sistemes que fem servir són una mica diferents de com s'ha feien anar antigament i que els vins considerem... Potser no és el perfil que es feia antigament, sinó que fem perfils molt frescos, molt joves i molt joveners.
4:19
Speaker 0: Per fer una miqueta de cantera a tot el públic nou que ha de començar a veure avui.
4:24
Speaker 1: Explica'ns precisament quins productes teniu, quins products podem trobar al vostre cellar?
4:28
Speaker 0: Actualment tenim vuit productes amb esperes d'atreure ara d'aquí un nou vi dels quals tenim... dos copatges, l'Espanylat i l'Onclo, un blanc o negre.
4:41
Speaker 0: M'acabeu Xarel·lo que és el... ho m'acabo cartixant, que és al blanc.
4:45
Speaker 0: Després un Marlotto Ull de Llebre, que es el negre, que són els copatgers dels vins més així d'us diari.
4:52
Speaker 0: Desprès com en una varietal els tenim a l'avi de la pipa, que m'ha acabat comentant abans.
4:59
Speaker 0: La Pascuala, que és un garrut o monestrell que obta per a un vi molt fresquet i jove.
5:06
Speaker 0: Doncs graus, molt afluïtat negra, una cosa poc convencional, negre amb tan poca agredació... Creiem que encaixa molt bé el públic d'avui en dia.
5:15
Speaker 0: El senyor Carduja Vermell, que cada cop hi ha menys i quan el van vinificar ens va sorprendre d'aquí al nom del senyor.
5:24
Speaker 0: Un vi bastant diferent, molt especial però que aquí li agrada, per menjar és molt interessant Un ancestral, un espumós d'una sala de fermentació que és un petnat que li diu en anglès.
5:36
Speaker 0: És una vida de varietat negre però que l'hem fet blanc amb copa, sembla un bitxí i és molt fresquet també té uns agraus, també molt pensat per fer cantera perquè la gent comença a veure.
5:47
Speaker 0: I llavors tenim els dolços... Un dolç de macabeu i un dolç del monestrell que aquí també influeix el meu avi que és un vi, que en altres volim el most per rodar-me a baixa temperatura, per poder després fermentar-m'enfores de terrissa.
6:09
Speaker 0: És una mescla entre el que creiem que els romans podrien haver elaborat si han tingut la tecnologia del nostre moment amb influències d'històries explicades pel Lavi.
6:19
Speaker 1: Parleu de què els vostres vins voleu que al final siguin experiències també?
6:22
Speaker 1: Com s'aconsegueix això, que a través d'una ampolla de vi es pugui veure una experiència?
6:27
Speaker 0: Jo crec que els vins fets amb sentiments, porten sentiments.
6:30
Speaker 0: Quan tu et veus un vi que té nom i cognoms i té tota la sua de molta gent darrere i sentiment i la forma de fer-lo i la manera de pensar-lo... Bueno, es transmet en el producte final.
6:46
Speaker 1: El territori té molt pes, imagina't també al vostre projecte com a molts cellers de l'azona qui aporta aquest sol calcari i la influència del Mediterrani dins la manera que feu els vostres vins?
6:56
Speaker 0: Nosaltres ara que hem començat a sortir pel món, a vendre fora l'estranger ens n'hem adonat que tenim una varietat, un terroir o una zona on hi ha un clima... No sabria dir-te.
7:09
Speaker 0: Que fa que sorprènguim bastant positivament la gent.
7:12
Speaker 0: Ens m'acabeu amb una salinitat i una frescó que no són normals.
7:16
Speaker 0: I per tu és normal però quan te les trobes en gent te van dient lo sorpres que queda.
7:22
Speaker 0: Llavors sí, crec que tenim un... una zona geogràfica definida molt característica.
7:28
Speaker 1: Et volia preguntar precisament per això, per on distribueu els vostres vins?
7:31
Speaker 1: Entenc que hi ha una aposta per la proximitat, no sé si restaurants de casa directament l'avent del públic i aquesta possibilitat cada vegada més freqüent a casa nostra de sortir a fora a portar-los.
7:43
Speaker 0: Sí, en altres potser el mercat el tenim més pensat... No, al mercat ens agradaria que fos més... nacional o Tarragonyi, o de Reus.
7:57
Speaker 0: Suposo que estan tan invadits de vins que és una competència complicada i vam optar al seu moment per començar a treure fora i ara els tenim a Hong Kong, per Europa diferents postos, a Ucrania... També marxava la comanda Sud-Amèrica però bé no volem... Aquí tenim bastants puestos, punts de lenta que en tenim però ara una de les apostes que teníem aquest any era tornar a arrencar a vendre casa nostra perquè tots ens agrada sortir i trobar els nostres vins.
8:34
Speaker 1: Com s'ha aconseguit això?
8:36
Speaker 1: Del fet d'aconseguir vendre a l'estranger de fer aquesta promoció quina és la reacció del públic estranger davant aquests vins?
8:43
Speaker 0: Doncs jo diria que és més fàcil vendre l'estrenger que vendre la casa nostra perquè potser és trist el que ara diré o és molt real, però la denominació d'origen Tarragona no es deixa provar a la gent.
8:57
Speaker 0: La tilda de què no deu estar bona abans del provar els productes?
9:01
Speaker 0: A l'estranger com que els hi sona una cosa que no han sentit mai, no saben... No ho poden posar en mon registre i quan el proveno els dissemple un producte collonut.
9:11
Speaker 1: Expliqui'm-nos a mi qui esteu treballant ara mateix al vostre celler
9:14
Speaker 0: Doncs el celler estem al Sergi, que és l'anòleg.
9:17
Speaker 0: Fa una mica de tot.
9:20
Speaker 0: El celler per comenciar la vinya... I jo, que fa una mica del tot, que celler perquè comenci a la vinja i després tenim gent a camp.
9:29
Speaker 1: Presumament parlem del camp.
9:30
Speaker 1: Aposteu per l'abrema natural?
9:32
Speaker 1: Per què és important aquest procés?
9:33
Speaker 0: Nosaltres no fem cent per cent ecològic però si m'agrada dir-li l'uminiment intervenció Però és a dir, opto per tirar el mínim possible de la vinya.
9:46
Speaker 0: Sempre dic que és per el mateix com avó en català per un tema econòmic però ja no és només per això sinó perquè... Ja no només no m'ho vull menjar, sinó que no ho tindré a tocar.
9:56
Speaker 0: Ara bé com que per en altres el més important és que arribem amb les millors condicions al celler si tenim un any... No ens agrada estar vinculat amb la gent com el CCPA o l'ecològic perquè si tenim una any que creiem que és necessari tirar algun producte de química i síntesis per algú la tecnologia ens ha fet arribar aquests productes.
10:15
Speaker 1: Destaqueu també per una tequidatge que és diferent d'un punt d'artístic.
10:20
Speaker 1: Quina importància ho denueu aquesta imatge?
10:22
Speaker 0: Per d'altres és molt important, jo des del primer moment que vam fer la primera etiqueta potser quan el dissenyador me l'ha presentat li vaig demanar alguna mica a Esbojarrat i em va semblar massa però tenia la filosofia com un lineal de supermercat.
10:37
Speaker 0: La primera la compres per la gràcia que et fa la etiqueta i la segona si t'ha agradat.
10:41
Speaker 0: Si teníem els dos conceptes ben definits una etiqueta xula i el producte era bo era èxit
10:47
Speaker 1: Com veus, mirar una mica lluny.
10:48
Speaker 1: Com veu el futur del celler?
10:51
Speaker 1: D'aquí a cinc anys com tu imagines...
10:52
Speaker 0: No ho sé, l'estatut va estar complicat i hi ha molta competència, cada cop es veu menys vi..., no ho sé.
11:03
Speaker 0: Esperem que bé però...
11:05
Speaker 1: Quins són els reptes pels petits cellers d'hermacions d'origen de la nostra territori?
11:09
Speaker 1: Doncs
11:10
Speaker 0: els repte jo crec que ens ho hem de creure més Perquè a vegades ens han dit... No ho sé, no som... No ens creiem el bé que podem fer-ho.
11:23
Speaker 1: Ja per anar acabant, si haguessis de definir els vostres vins o els vins que feu al vostre celler com ho faries?
11:29
Speaker 0: Els definiria com vins ben elaborats frescos i mediterranis.
11:33
Speaker 0: M'agrada molt la paraula mediterrani, que ens la va robar o no.
11:36
Speaker 0: O se la va quedar primer estrella d'an, però...
11:40
Speaker 1: I finalment, què t'agradaria que sentís?
11:42
Speaker 1: Que experimentés una persona que provi per primera vegada algun dels vostres vins.
11:47
Speaker 0: Doncs es va de terrenyetat fresco i una cosa ben feta.
11:50
Speaker 1: Doncs Josep Armengol el propietari del celler Pallarades ha estat un plaer parlar amb tu conèixer el vostre celler i molta sort en els projectes que vinguin als propers anys.
11:59
Speaker 0: Moltes gràcies!