Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carre Major | Neix la Guia Arqueològica de la Catedral de Tarragona després de 25 anys d’investigació

Transcript

Carre Major | Neix la Guia Arqueològica de la Catedral de Tarragona després de 25 anys d’investigació · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:01
  Speaker 0:
• 0:15
  Speaker 2: Han estat més de vint i cinc anys... ...de recerca arqueològica que han culminat en una obra, que permet llegir la Catalàlta Tarragona.
• 0:22
  Speaker 2: Els arqueòlegs Josep Maria Macias i Andreu Muñoz acaben d'apublicar... ...la Guia Arqueológica de la Catalal de Tarragon, una eina divulgativa... ...que recull les terres troballes en aquest conjunt monumental... I que ofereixen les claus per entendre els mesos de dos mil doscents anys des de l'acròpolis tarragonina passen pel campament militar romà, al Temple d'Augús, de la seu Visigòtica a la Catedral Medieval.
• 0:52
  Speaker 2: La guia convida a descobrir un espai únic i per això nosaltres hem convidat els seus autors el carrer Majó.
• 1:01
  Speaker 2: Ens acompanyen els arqueòlegs Josep Maria Macias i Andreu Muñoz.
• 1:06
  Speaker 2: Gràcies a tots dos per acceptar l'invitació del programa.
• 1:09
  Speaker 1: Un plaer!
• 1:10
  Speaker 0: Bona tarda.
• 1:12
  Speaker 2: Després de més de vint i cinc anys investigant... Què han sentit quan finalment tenen en les seves mans aquest llibre?
• 1:23
  Speaker 0: Bé, en altres ho diem l'altre dia a la presentació.
• 1:27
  Speaker 0: Hem publicat una cinquantena d'articles científics de difusió, hem fet quatre o cinc exposicions audiovisuals però sempre et queda la recansa que has de fer una cosa més al·labada a tothom En certa manera oferim una eina interpretativa, tranquil·ligem la nostra consciència social i esperem que amb aquesta feina la gent pugui valorar del tot el patrimoni que tenim la sort de tenir a l'abast.
• 1:56
  Speaker 2: Quan van començar les primeres excavacions s'imaginaven que algun dia acabaria sintetitzant tota aquesta recerca en aquesta obra divulgativa?
• 2:09
  Speaker 1: Bé, imaginar-nos... És a dir, pròpiament no és una imaginació del que comporta una tasca o una feina que exigeix un mètode o una temporització però sí que en teníem que iniciàvem un camí que era important.
• 2:27
  Speaker 1: En el primer moment que nosaltres sobretot realitzem les proves tomogràfiques per intentar localitzar el vaçament del Temple d'Augús i després, en l'any de l'anys d'octubre, fent la primera intervenció arqueològica física a la nau central de la Catedral, enteníem que aquí s'iniciava un camí per nosaltres, que desitjàvem poder ser llarga al temps i anar sondejant altres espais de la catedral amb l'objectiu de construir un relat fonamentat en unes evidències, en un es hipòtesis fins a tenir la possibilitat d'aportar un coneixement més extens, més global que és el que d'alguna forma ara arriba i on hi ha la necessitat de transportar-lo al coneiximent de la societat com explicava el Josep Maria.
• 3:31
  Speaker 1: Sí, jo penso que ens ho pensàvem que tard tot d'hora a mesura de Canés avançant aquesta investigació hauríem de realitzar un esforç de síntesi advocat al coneixement social.
• 3:47
  Speaker 2: Senyor Macías la guia parla de més de dos mil doscents anys d'història.
• 3:51
  Speaker 2: Existeix algun fil conductor conneixi etapes tan diferents com la romana, la visigòtica i la medieval?
• 3:59
  Speaker 0: Sí, és l'aire de la catedral.
• 4:02
  Speaker 0: Allò que nosaltres hem anomenat Acrópolis... que van fer fa deu anys una altra publicació monogràfica pedagògica del concepte d'espai sagrat, d'espaig privilegiat, que és l'espais on a generals cipió s'estalen al seu capament ardomar per lluitar contra les tropes cartagineses.
• 4:22
  Speaker 0: El conegut famós de Nibel, que entra a Itàlia travessant els Alps amb uns elefants.
• 4:27
  Speaker 0: A partir d'aquí s'inicia una història... que perduren encara amb les pròpies moralles que conservem i que després aquest espai militar es converteix en l'espai de representació de la religió del imperi, de la capital de la província més extensa de l'imperi on a partir d'un espai militari que no va caldre expropiant ni fer xucs treballs de gestió municipal, l'Imperi es va poder mostrar amb tota la seva polència arquitectònica decorativa i religiosa.
• 4:57
  Speaker 0: gran espai sacre, bé tot un assaig de fases històriques que deriven amb la catedral actual, que és l'edifici més antic de Tarragona que encara preserva la seva funció original.
• 5:10
  Speaker 2: La guia arqueològica Senyor Muñoz està adreçada tant per especialistes com pel públic en general.
• 5:19
  Speaker 2: Com s'aconsegueix aquest equilibri i plasmar més de vint-icinc anys de treball científic?
• 5:27
  Speaker 1: Us vull dir que no és fàcil, perquè nosaltres no volíem que fos una guia turística a l'ús sinó que sigui una guía que com el seu nom indica condueixi, fos la carta de navegació per qualsevol persona que amb un cert interès i una certa passió per la història antiga, per l'arqueologia vulgués penetrar a l'interior d'aquestes entranyes del conjunt catedralici i pogués entendre aquest relat diacrònic que ens comentava Josep Maria fa un moment, pràcticament des de el primer moment que se senta al campament de Sípio fins que la Catedral es debé.
• 6:13
  Speaker 1: Això una catedràlia immensa cristiana amb tot el desenvolupament fins als nostres dies.
• 6:19
  Speaker 1: El llenguatge per tant havia de ser un llengüatge social a la base de tothom, però sense arribar a dir que estem fent una pedagogia simplement d'imatge.
• 6:31
  Speaker 1: Una qüestió quasi ben bé icònica o de tuit i tampoc entrar dentro del desenvolupament d'un llenguatge tècnic i complex que hi unies les idees que volíem explicar és trobar el punt mig, recórrer els tecnicismes suficients però alhora aquests tecnicismes que puguin ser explicats.
• 6:53
  Speaker 1: I anar acompanyant l'actor primer a través d'un discurs en què hem d'oferir el context històric diacrònic aquest desenvolupament històlic segon doncs acompanhar-los en determinats espais del circuit arqueològic de la catedral perquè a través de dibuixos reconstructius, de fotogrametries i interessants fotografies puguin conèixer cada espai com ha anat evolucionant, com era en època romana.
• 7:23
  Speaker 1: I com han anat evolocionant?
• 7:25
  Speaker 1: I en una tercera part oferir-los aquells objectes, aquells elements més representatius que n'he estat o haver reaprofitats per la catedral medieval després d'aquesta reutilització fruit del reaprofitament en època romana, o aquells elements que estaven a l'interior ja de col·leccions museogràfiques en la col·legió del Museu d'Iusassà.
• 7:51
  Speaker 1: Per tant és una guia en què pot entrar el turista, el professor, el ciutadà de peu i una persona jove amb una certa cultura.
• 8:02
  Speaker 1: Una carta de navegació que aprofundeix al relat arqueològic històric d'aquests dos milions mil anys al voltant de la catedral.
• 8:11
  Speaker 0: Sí, sí em permets.
• 8:12
  Speaker 0: Mira, la guia fa a cent vint i set pàgines ara ho estàvem mirant... té cent quarenta tres il·lustracions.
• 8:20
  Speaker 0: Potser la tercera part de les il·listracions són a pàgines senceres, que és una guia on la part visual pesa molt més que el text.
• 8:27
  Speaker 0: Hi ha els dibuixos a Lugoprades, una dutjana de dibuixes... hi ha fotografies del Manel Granell, hi ha seccions arquitectòniques, hortofotos i ja és tota una visió gràfica no?
• 8:39
  Speaker 0: Que la major part de l'il·lusteració és perfectament podien formar part d'un article científic en què hem fet l'esforç per... que ha estat en la reducció del text.
• 8:49
  Speaker 2: Com a comentat, hi ha molt de pes amb les il·lustracions i els planos i les reconstruccions avui en dia és possible explicar l'arquilògia sense aquest tipus de suport vital visual senyor Macías?
• 9:02
  Speaker 0: Bé, la part gràfica visual ha estat sempre present en els origens de l'arquirogia.
• 9:09
  Speaker 0: El címil més proper podrien ser els dibuixos a mà que feien el Rodrigo De La Fuente, que els primers arqueòlegs eren molt bons dibuixes i il·lustradors.
• 9:18
  Speaker 0: A partir d'aquí, l'archerogia ha anat evolucionant, afinal de segle XX incorpora el Tres D, la infografia i el disseny... I ara des de fa dos o tres anys estem començant una altra revolució potser ja ha arribat, que és el de la intel·ligència artificial.
• 9:33
  Speaker 0: En aquest sentit, a tu s'han fet algun petit assatge en aquesta guia però és una cosa que ho trastocarà tot.
• 9:39
  Speaker 0: En tot cas, al nostre treball som conscients d'alimentar les persones i també alimentarà l'intelligència artificial, amb això no podem fugir.
• 9:50
  Speaker 2: Sovint els terregonins entren a la catedral per motius culturals o per motiu religiosos Què creuen que els sorprendria més descobrir sobre el que amaga aquest espai?
• 10:04
  Speaker 1: Jo crec que tot, perquè la catedral és com si fos una mena de híbrid en què es produeix una doble realitat monumental.
• 10:14
  Speaker 1: Més d'una doble actualitat monumental... És a dir, d'une banda estem davant d'un dels conjunts de cultes romà més imponents de la península ibérica centrat en el que seria el Temple d'Augús, al seu basament inferior.
• 10:31
  Speaker 1: La fonamentació, la Llosa de Fonamentació la tenim a poc més d'un metre del paviment actual però després hi ha tota la superposició d'una catedral tardor romànica datada entre els segles XII i XIV, que és el desenvolupament, el moment històric en què s'ha dilat a la catedral, i que representa que és un dels conjunts medievals d'aquesta època més impressionants de tota la cristianitat.
• 11:01
  Speaker 1: Quan parlem de cristianat és l'Europa del regnes cristians.
• 11:06
  Speaker 1: Aleshores aquesta simbiosi tan imponent és la que dona sentit absolutament a una visió de conjunt que sorprèn, que quan se sap explicar, quan d'alguna forma la persona entra dins d'aquest recorregut, que el va traslladant durant els segles i va veient els elements clàssics, els elements tardorromants... La Catedral Medieval.
• 11:31
  Speaker 1: Els grans influxos que hi van haver del reneixement penseu que al renexament a Catalunya en gran mesura penetra per la catedral de Tarragona, el Barroc fins a... les últimes construccions historisistes de l'arquitecte August Afon, dintre d'un univers en què el temps és el principal protagonista.
• 11:59
  Speaker 1: trobant davant de l'espectador.
• 12:02
  Speaker 1: I això és el que fa especialment singular tot aquest conjunt, però és com una caixa en què la hem de saber descodificar.
• 12:12
  Speaker 1: Doncs aquesta guia té els codis per poder descodificar tot aquest titinerari i fruitir-lo d'una manera íntegra.
• 12:23
  Speaker 2: Senyor Macías, la Catedral és un monument viu?
• 12:26
  Speaker 2: Hi ha culte, com he dit.
• 12:27
  Speaker 2: Hi ha activitat cultural... hi ha turisme i estudi i recerca arqueològica.
• 12:35
  Speaker 2: Com conviuen tots aquests elements en un mateix espai?
• 12:41
  Speaker 0: Suposo perquè el capítol de la Catedral té una gran paciència que tothom deu anar a demanar manifestar les seves activitats.
• 12:48
  Speaker 0: També hi ha música contemporània.
• 12:51
  Speaker 0: Llavors, al nostre cas, els nostres projectes de recerca Vens de vint anys que et desenvolupen, sempre es fan d'acord amb la propietat de l'inmoble i conviu en de la millor forma possible.
• 13:04
  Speaker 0: Nosaltres no tenim una obsessió.
• 13:06
  Speaker 0: per finalitzar els treballes arqueològics amb una data concreta.
• 13:10
  Speaker 0: L'arquil·logia ha de ser una tasca lenta, feta en plena consciència i que aprofiti les tecnologies que hi ha al seu moment.
• 13:19
  Speaker 0: Per què fa la convivència actual dels usos?
• 13:21
  Speaker 0: Doncs això és una cosa que la Catedral ja té una dilatada experiència de servei a la comunitat amb les seves diferents facetes desafades.
• 13:30
  Speaker 0: Fins i tot diria que desafas segles perquè un altre dels aspectes no s'aborden... Òbviament, en aquest llibre és com la Catadal es veu l'epicentra festiu ceremonial de la ciutat.
• 13:40
  Speaker 0: Pràcticament ja des del segle XIV amb l'entrada de les relíquies a Santa Tecla, la catadal és d'haver una epicentra que avui en dia cal poder manifestar ara mateixes festes a Santa tecla.
• 13:52
  Speaker 0: És una activitat que es desenvolupa amb una harmonia i amb màxim respecte per totes les activitats, especialment les activits primigèries a la Catadel de Tarragona
• 14:05
  Speaker 2: Senyor Muñoz, al llibre també es parla de etapes menys conegudes com la bisigòtica, l'Andalusina... Tot i les moltes excavacions ja estudi realitzats.
• 14:15
  Speaker 2: Quins grans interrogants continuen oberts avui sobre l'acropa de la reunió?
• 14:19
  Speaker 1: Són molts interrogants, més que certeses.
• 14:22
  Speaker 1: Això ho hem de dir així perquè el treball arqueològic està marcat dintre d'una filosofia científica en què sabem que treballem amb tres grans realitats.
• 14:34
  Speaker 1: Una primera és l'evidència, és a dir quan nosaltres palpem una cosa de formar fefeent i això doncs ja és així.
• 14:41
  Speaker 1: És a dir que existeix una gran aula flàvia perquè conservem la seva pavimentació i un dels murts laterals pràcticament a deu metres d'alçada.
• 14:50
  Speaker 1: Això és una evidència, veritat?
• 14:52
  Speaker 1: Però la ciència també treballa amb hipòtesis, aquells camins explicatius que ens porten a intentar verificar o falsar aquelles suposicions que en base a indicis a nosaltres ens va conduint el treball.
• 15:08
  Speaker 1: I fins i tot podríem dir que hi ha una altra dimensió de la inferència judicis pels quals construïm bé explicacions sense les quals és molt difícil realment poder comprendre com ha estat evolucionant aquell espai.
• 15:26
  Speaker 1: La guia, en aquest sentit, és una mostra de tot aquest conjunt de certeses i d'incerteses de intentar explicar les evidències, les hipòtesis i les inferències És obvi que, mentre les fases són més fosques i hi ha una manca d'evidències estructurals, menys coneixement tenim d'aquelles èpoques.
• 15:50
  Speaker 1: És el que ens passa en l'època tardor romana visigòtica o la època endelogia.
• 15:57
  Speaker 1: Tot i amb això, nosaltres intentem donar unes explicacions hipotètiques en base als elements que relacionats amb aquests períodes ens van aparèixer.
• 16:08
  Speaker 1: Però tothom hem de ser conscients que la ciència és el camí d'altres probabilitats d'explicacions, de reafirmacions i també de recular.
• 16:19
  Speaker 1: Bé, doncs tot això, que és el mètode, que es la filosofia científica, d'alguna manera també apareix reflectit en aquest guia.
• 16:28
  Speaker 1: Ningú pot pensar que tot el que surt en aquesta guia a nivell reconstructiu és el que tenim una certesa absoluta, sinó coses que formen part de la certesa i d'altres de l'hipòtesi".
• 16:41
  Speaker 2: Per anar tan canç, senyor Macías... La publicació arriba en un moment en què Tarragona reivindica cada vegada més el seu patrimoni.
• 16:50
  Speaker 2: Pot aquesta guía ajudar a canviar la manera com la ciutadania mira cap a la catedral?
• 16:56
  Speaker 0: Jo sóc dels que pensen que la reivindicació ha de ser a partir desfeig i no de les paraules.
• 17:02
  Speaker 0: Aleshores, aquesta és la primera guia monogràfica sobre un dels espais emblemàtics... ...de l'allista del conjunt de patrimoni de la humanitat de l'Unesco en dos mil.
• 17:13
  Speaker 0: És la primera Guia Monogràfica que es fa sobre un d'espais de la ciutat.
• 17:17
  Speaker 0: El Tarragona comptem amb sis o set guies sobre la ciuta i sobre el seu territori Aleshores, la millor forma de fer valdre i reivindicar el nostre patrimoni és ser un exemple de conservació, de gestió i d'explicació museogràfica o de publicacions de guies divulgatives com aquesta.
• 17:37
  Speaker 0: En aquest sentit, el nostres desits és ajudar en aquesta tasca i també marcar un punt d'inflexió amb les formes que hem de difondre d'una forma pedagògica però intensiva els diferents elements que conformen al nostre patrimoni
• 17:53
  Speaker 2: Josep Maria Macías, Andreu Muñoz, arqueòlegs i autors d'aquesta Guia Arquiològica de la Catedral de Tarragona.
• 18:00
  Speaker 2: Una eina que ja forma part dels tarragonins.
• 18:03
  Speaker 2: Moltíssimes gràcies!
• 18:05
  Speaker 2: Enhorabona per la feina feta... I ha continuat treballant, segur que d' aquí uns quants anys publicant més coses.
• 18:12
  Speaker 1: Moltes gràcies a vosaltres.
• 18:15
  Speaker 2: Fins la propera.
• 18:17
  Speaker 2: El valor
• 18:18
  Speaker 0: del camp de Tarregona