Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / 2A HORA CM 04/06

Transcript

2A HORA CM 04/06 · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:17
  Speaker 1: Carre Major, Toni Mateos.
• 0:20
  Speaker 2: Hola, què tal?
• 0:21
  Speaker 2: De nou avui és quatre de juny.
• 0:23
  Speaker 2: És el dia internacional dels nens innocents víctimes d'agressió o al dia del corredor.
• 0:31
  Speaker 2: A més a més, són Sant Anoemi, Sant Arrut i Sant Alexander.
• 0:34
  Speaker 2: Sí que se coneixen algun d'ells o elles els feliciten... L'any seven-huitant abans de Cris, a la Xina es descriu per primera vegada en l'història un eclipsi solar.
• 0:45
  Speaker 2: Mira!
• 0:46
  Speaker 2: amb el XII de la U, ja ho saben.
• 0:46
  Speaker 2: Mil setcentos i ochenta tres a França els germans Montgolfier delitjant el primer viatge en globus aerostàtic de l'Història.
• 0:57
  Speaker 2: El mil novecentos trenta-ut al dia com avui, a Madrid torna a publicar-se el diari ABC.
• 1:02
  Speaker 2: A mil novecents quaranta finalitza la vacuació aliada d'un querquer durant la Segona Guerra Mundial.
• 1:11
  Speaker 2: Mil novecentis cincuantadós A Barcelona s'inaugura la Factoria de l'Empressa Seat, un quadre de juny del one mil novecentos vuitant-neu a Piquín succeixen els terribles fets a la plaça de Tiananmen.
• 1:26
  Speaker 2: Moren al voltant d'unes dos mil persones pel govern xinès van ser moltes menys.
• 1:33
  Speaker 2: En dos mil dos s'aprova la il·legalització de Batassuna.
• 1:39
  Speaker 2: La il·legalització d'un partit polític.
• 1:42
  Speaker 2: Al dos mil vint i quatre Va succeir una extraordinària il·linació planetària entre Mercuri, Mar, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
• 1:54
  Speaker 2: Alça tot juntets i en línia recta.
• 1:59
  Speaker 2: El dia que avui ens vam deixar ja com a Casanova, amant italià o l'escriptor espanyol Juan Goitisolo I si us trobeu pel carrer?
• 2:09
  Speaker 2: A la Angelina Jolie!
• 2:12
  Speaker 2: A la Ona Chaplin o a Barra Feeli.
• 2:16
  Speaker 2: Feliciteu-les que avui fan anys!
• 2:20
  Speaker 2: Potser la única que us entén és l'Ona Chaplin, perquè parla perfectament espanyol.
• 2:24
  Speaker 2: Carre Major... seguim!
• 3:17
  Speaker 2: Avui parlarem d'una realitat que moltes vegades només veiem quan es parla de TV o fan una campanya el treball diari de les protectores d'animals.
• 3:25
  Speaker 2: A més a més, l'estiu està arribant i és una època complicada i especialment intensa... I volem conèixer els reptes que fronten i com implicar a la ciutadania.
• 3:37
  Speaker 2: Per això ens acompanyen la Núria Güell presidenta de l'Associació de la Protectora d'Animals i plantes de Tarragona i l'Eva Puster voluntària de la Protectora i membre del Comitè Organitzador de la marxa contra l'abandonament animal als estudis de Radio Ciutat.
• 3:52
  Speaker 2: Benvingudes a totes dues gràcies per acompanyar-nos!
• 3:54
  Speaker 3: Gràcies a vosaltres per convidar-nos.
• 3:58
  Speaker 2: Doncs comencem amb la Núria, quan pensem en l'estiu pensem amb vacances... Però una protectora que és realment aquesta època de l'encomédia és una d'elles de més feina
• 4:13
  Speaker 3: i... Doncs això, quan comença el estiu dius mare de Déu, quina feinada... A la primavera han tingut emparit gats i gossos, bueno, gates i goses.
• 4:25
  Speaker 3: Hi ha moltes més entrades.
• 4:28
  Speaker 3: Comencem amb el tema de buscar desesperats cases d'acollida pels neonarts i pels lectants.
• 4:36
  Speaker 3: Aumenten les temperatures i tenim que condicionar les instal·lacions per poder-les tenir una miqueta més fresques perquè els gosss i els gas també els afecten molt al calor d'espeses alimentàries suplementàries perquè, esclar, has de comprar llet i has de compre tot una sèrie de productes pospos neonats.
• 4:58
  Speaker 4: Doncs
• 4:59
  Speaker 3: això és per anar amb tu realistiu.
• 5:00
  Speaker 3: Molta més feina i molta més activitat
• 5:06
  Speaker 2: Ahir, per exemple aquí a l'Ordi Iglesias el parc d'aquí de la selva on estan les històries del ràdio La Selva.
• 5:14
  Speaker 2: Sí.
• 5:15
  Speaker 2: Sentia miular un gatet.
• 5:17
  Speaker 2: Vaig enviar la gent de Cato Scam que són la d'aquí al poble i intentaven agafar-lo perquè és pobret, com has dit tu ara arriba... Ha passat la primavera, arriba l'estiu, hi ha més abandonaments Quins són els reptes que fronten actualment la protactora, Núria?
• 5:41
  Speaker 3: Doncs en principi és la saturació.
• 5:44
  Speaker 3: És una època que estem totes les gàbies plenes a tope per això també estem buscant cases d'acollida pels petitons després, clar... Això suposa una despesa superior diguem-ne a l'habitual mensual que també hem de suplir i podem mirar, fer algunes activitats per incrementar els ingressos per poder tenir tot això cobert.
• 6:13
  Speaker 3: I que a mi hi ha molta tema és les detencions individualitzades.
• 6:17
  Speaker 3: Cada animal que entra és un món.
• 6:21
  Speaker 3: N'hi ha alguns que s'adapten més fàcils, n'hi han altres que se costa molt més d'adaptar, ja sigui gat o gos... Aleshores això és una feina ardua.
• 6:32
  Speaker 2: Has parlat de cases d'acollida, has parlat també d'adopció.
• 6:38
  Speaker 2: Quines altres formes... ...de col·laborar són realment útils per la protectora?
• 6:45
  Speaker 3: Doncs estaria a la part econòmica, a través dels ajuts.
• 6:51
  Speaker 3: Ja sigui a través de timming i transferències, ja sigui fent-se socis... Després està el tema de l'apadrinament perquè molts padrins es fan càrrecs d'algunes despeses concretes del seu apadrinat.
• 7:05
  Speaker 3: Després també el tema dels voluntaris que és molt important perquè sense ells la protectora no funcionaria Aleshores necessitem voluntaris però no només voluntaris que vulguin venir a passejar, a pentinar, a banyar, ajudar-nos a netejar sinó també voluntaris professionals.
• 7:25
  Speaker 3: Voluntaris fusters, voluntaris electricistes, voluntari paletes... O sigui de professions que ens puguin ajudar al manteniment i a la renovació i l'actualització de la protectora.
• 7:42
  Speaker 2: I aquells que aporten?
• 7:43
  Speaker 2: menjar aquells que donen... Mira, jo porto... Jo què sé.
• 7:49
  Speaker 2: Aviam.
• 7:49
  Speaker 2: Vins sacs de sorra pels netets o... Això
• 7:52
  Speaker 3: perfecte!
• 7:52
  Speaker 3: O sigui, les sorres perfectes, tot el material de neteja, escombres, fregones, paper higiénic, paper de cuina, fregalts, velletes, tot això és un gran quer perquè ajuda molt.
• 8:08
  Speaker 3: perquè n'entrus cada dia, que estem amb un volum bastant important de tots aquests productes.
• 8:13
  Speaker 3: No és netejar una gàbia, més de cinquanta gàbies i després netejarem totes les instal·lacions comunes que també s'han d'edanir el dia i tenir netes.
• 8:28
  Speaker 3: Tot això també ajuda molt Després, quan fem crides a l'hivern per mantes, per fleçades perquè la gent ens pugui portar mantes i fleçadas.
• 8:37
  Speaker 3: I ara l'estiu posem crides per més hi ha tipus tovalloles, xugamans llençols, roba més lleugera i menys calorosa.
• 8:49
  Speaker 2: Jo tinc dos i són tremendes.
• 8:52
  Speaker 2: Si no les tinc metes a l'espai, es queixen, protesten... Imaginat com has dit tu, centenar-s'hi, centenares!
• 9:01
  Speaker 2: Ara, com hem dit aquest estiu?
• 9:03
  Speaker 2: Hi ha alguna campanya concreta en la que esteu treballant de cara a aquest estiú o una necessitat?
• 9:09
  Speaker 3: Estem mirant i estem promocionant els gats i gossos ballets els llaios de la protectora.
• 9:19
  Speaker 3: D'edat molt avançada, porten molts anys a la protector... i ja comencen a tenir certes patologies associades a l'edat.
• 9:30
  Speaker 3: I aleshores busquem això, fer-los visibles i que hi hagi algú que s'enamori d'ells i els últims anys que pugui passar, doncs els passi amb una casa, en companyia, amb amor... i sabem el que és un allar.
• 9:46
  Speaker 3: Aquest és una de les... coses que estem promocionant ara aquest estiu.
• 9:53
  Speaker 3: I després també ho que són les instal·lacions, mirar d'actualitzar-les i renovar-la en petits detalls però que es puguin anar millorant.
• 10:07
  Speaker 2: Com ha dit algunes ajudes?
• 10:09
  Speaker 2: Totes les ajudes són importants, alguns s'ho fan adoptant, nosaltres col·labren com a voluntari... i altres impulsant iniciatives.
• 10:16
  Speaker 2: Un bon exemple és la marxa contra l'abandonament animal celebrada recentment a Tarragona, Eva.
• 10:24
  Speaker 2: A més de voluntària formes part del comitè organitzador d'aquesta marxa.
• 10:28
  Speaker 2: Com va néixer aquesta iniciativa que en Guany s'ha fet la segona edició?
• 10:32
  Speaker 4: Va ser a través d'una projecte d'ideas, vam ajuntar uns quants voluntaris i vam pensar què podíem fer per millorar la vida dels animals I se'ns va acudir a fer una sortida, però una sortid de tipus passeig, agafar uns quants gossets, anar a passejar i a veure què passava.
• 10:49
  Speaker 4: I sí, vam anar tot el que és al Francolí, uns quantos gossos, vam fer tot el passeig... vam arribar fins al Sarralho i la veritat els gosses van estar molt bé, van sortir de les tres de les gàbies que estan tot el dia a tots bordant, allà taven tranquils, van passejar... També es vam donar compte que la gent ens mirava,
• 11:10
  Speaker 4: no?,
• 11:10
  Speaker 4: qui són?
• 11:11
  Speaker 4: Qui són aquests gossos?
• 11:13
  Speaker 4: I en real d'això vam pensar que podríem fer una sortida més gran per fer més visibles els gosses, que la gent els vagés i veure si algú pel camí se n'enamorava.
• 11:22
  Speaker 4: Bueno... La Núria diu diners no n'hi ha però idees en tenim moltes.
• 11:28
  Speaker 4: Això no costa.
• 11:29
  Speaker 4: Llavors vam començar a animar-nos sols i així fem una sortide si l'ha fet més gran, que si posem pancartes o ara hem de demanar permís.
• 11:38
  Speaker 4: ens vam animar i vam fer la primera marxa, com que el resultat va ser bo, han anat pel segon.
• 11:43
  Speaker 4: I ja estem començant a pensar per la tercera.
• 11:47
  Speaker 2: Quina resposta vau trobar per part de la ciutadania?
• 11:49
  Speaker 2: Algú es va enamorar d'algun gos, quanta gent hi va participar, quants gossos...
• 11:54
  Speaker 4: L'any passat va ser un.
• 11:56
  Speaker 4: Va ser un gos que el vam veure, i des de l'any passat que està adoptat aquest any va haver-hi a individus més o menys com l'anys passat.
• 12:06
  Speaker 4: Participants anava a haver-li a l'ofició de participar amb el dorsal solidari, aunque no es pugui venir però així també és una manera d'ajudar la protectora per tot el que diu la Núria.
• 12:17
  Speaker 4: Van vindre a cinc quanta gossos que van ser bastant més que l'année passada Vull dir, persones que han vingut de la ciutat amb els seus gossos i tots abancen de la protectora.
• 12:27
  Speaker 4: Després van fer una desfilada ensenyant els gossOS presentant una miqueta a la seva història.
• 12:35
  Speaker 2: Ah, mira, bona idea!
• 12:36
  Speaker 2: Doncs una desfilada com si fossin ells models i explicant la seva historia.
• 12:40
  Speaker 2: I a més sota el lema un lema molt xulo... Amb ell?
• 12:45
  Speaker 2: No, sense ell.
• 12:46
  Speaker 2: Què volia ho transmetre en aquest missatge?
• 12:48
  Speaker 4: L'any passat va ser general.
• 12:51
  Speaker 4: Una marxa contra l'abandonament ja està, aquest any ho hem volgut personalitzar i donar-li cara en aquests animals.
• 12:58
  Speaker 4: No és el abandonament, és una cosa abstracta que passa, són coses que passen aquí a Tarragona, la nostra ciutat, els nostres carrers o el polígon... Són gent que abandona que pot ser el nostre veí o un nostre parent o algun conegut.
• 13:10
  Speaker 4: El que fem és posar-l'hi cara a aquests animals.
• 13:13
  Speaker 4: El cap de tindre molt clar és que la vida canvia Vull dir, nosaltres vivim amb els pares.
• 13:19
  Speaker 4: Ens independitzem, ens casem, tenim fills... ens separem, ens trobem ajuntants, fem grans, es posen malalts que en vam de ciutat i país.
• 13:28
  Speaker 4: El que no podem fer és afiguent que la vida canvia adoptar un animal i que a mitat de camí la vida ens canviï i ara ens fa nosa.
• 13:36
  Speaker 4: No, amb ells?
• 13:37
  Speaker 4: No sense ells, vull dir, la vida ha de continuar.
• 13:40
  Speaker 4: Amb ells passi el que passi a la nostra vida
• 13:44
  Speaker 2: Si acceptes aquesta responsabilitat enorme d'adoptar un gat o un gos, com hem dit és amb ell fins a les últimes conseqüències.
• 13:54
  Speaker 2: Exacte!
• 13:55
  Speaker 2: No dir... Doncs mira, com he d'anar-me'n a viure a Burgos no m'emportaré el gos?
• 14:00
  Speaker 2: No, amic aquí, a totes.
• 14:04
  Speaker 2: Heu fet un vídeo...?
• 14:05
  Speaker 4: Sí.
• 14:07
  Speaker 2: Com van el vídeo, què podem veure en aquest vídeo?
• 14:09
  Speaker 4: Doncs una miqueta l'any passat també ja el vam fer.
• 14:12
  Speaker 4: També ens el fan de manera gratuïta que hem de donar gràcies a part d'entitats que col·laboren amb nosaltres.
• 14:19
  Speaker 4: Vam fer tant l'anys passat com aquest any uns sortejos de cafeteries, restaurants, de bars, botigues, d'animals i tots els participants amb el dorsal entraven amb aquest sortet.
• 14:30
  Speaker 4: A part, doncs han fet aquest vídeo... El que veus és això, subriures!
• 14:34
  Speaker 4: Vull dir, veus tota la gent contenta, passejant.
• 14:37
  Speaker 4: També és una manera de vindre aquesta marxa... ...de conèixer altra gent que té el mateix taragnac en altres.
• 14:43
  Speaker 4: Un amor als animals i el que veus amb aquest vídeo a part de molts gossets que van per s'intensificar veus les rialles de la gent.
• 14:52
  Speaker 2: És importantíssim!
• 14:54
  Speaker 2: No pareu?
• 14:55
  Speaker 2: Aquest dissabte tindrem una altra oportunitat per conèixe els gossos de la protetora.
• 15:01
  Speaker 2: On serà?
• 15:02
  Speaker 4: Aquí la Plaça Encela, bé.
• 15:04
  Speaker 4: Fan la gran festa del comerç és la primera que fan, fan activitats durant tot el dia des de bar mort, desfilades de roba, música, tallers i a les deu del matí farem la desfilada de la protectora portarem tres gossos, tres gorsos com ha dit la Núria ja d'una certa edat però que són una passada llavors els presentarem i agraïm molt que vingueu a conèixer-los a veure si algú s'anamora
• 15:31
  Speaker 2: Home, ara que estan de moda també aquests programes presentats per la Txeno, aquest doghouse que te n'amores d'un gos... Doncs també enamorar-se d'on grandet o d'o un ballet de la protectora.
• 15:44
  Speaker 2: Ja ho saben, aquest dissabte
• 15:46
  Speaker 0: a
• 15:46
  Speaker 2: la plaça Ensemclavé, a partir de les deu del matí, dins de la gran festa del comerç local.
• 15:52
  Speaker 2: Se'ns acaba el temps però volem aprofitar para agrair vos un com
• 15:56
  Speaker 1: més
• 15:57
  Speaker 2: que passeu pel nostre programa per donar coneixent novetats, notícies i tota la feina que feu des de la Protectora.
• 16:06
  Speaker 2: Núria Güell, presidenta de l'Associació Protector d'Animals i Plantes de Tarragona.
• 16:10
  Speaker 2: I Eva Fusté, voluntària de la protectora i membre de La Marxa contra l'abandonament.
• 16:15
  Speaker 2: Moltíssimes gràcies!
• 16:17
  Speaker 2: Disfruteu, que vagi molt bé.
• 16:19
  Speaker 3: Moltes gràcies a vosaltres.
• 16:27
  Speaker 1: Tot el que passa al camp de Tarregona t'ho expliquem a Carre
• 16:30
  Speaker 2: Majó.
• 16:44
  Speaker 2: Si ens posen la música... Gràcies.
• 16:58
  Speaker 2: Si todo eso hijo puta quiere, ni tú ni yo lo vamos a contar.
• 17:03
  Speaker 2: Guerras nuclear... Ahí ho vam explicar amb els amics i amigues que el tres de juny del one mil novecentos huitanta hi va haver un incident conegut com l'incident del chip d'afectuós del qual parlarem perquè hem estat a punt de guerres nuclears en moltíssimes ocasions A banda de la crisi dels missils de Cuba ocasionada en resposta al desplegament nord-americà, de missils a Turquia i la invasió d'avallar de cotxinos que va acabar malament.
• 17:33
  Speaker 2: Hi ha hagut almenys quatre ocasions en les que els sistemes de guerra nuclear d'alguna superpotència han estat en alerta... I avui als Tonis us anem a posar una mica de por al cos.
• 17:47
  Speaker 2: El nostre company l'Antonio Mellado no hi és avui, o sigui que ho faran només servir de tots vosaltres el Mateos Comencem amb l'incident de la cinta equivocada, el nou de novembre del one mil novecent setantenou.
• 17:59
  Speaker 2: Els ordinadors del NORAT,
• 18:01
  Speaker 4: el
• 18:02
  Speaker 2: Comandament Nacional Militar d'Alpantàgon i el Comendament Alternatiu Nacional Milital de Fort Ritxia Meridian van notificar... ...de sobte... ...l'existència d'un atac nuclear soviètic massiu.
• 18:14
  Speaker 2: Sempre són els soviètics.
• 18:16
  Speaker 2: Tot el sistema de repressal i nuclear es va posar en marxa.
• 18:19
  Speaker 2: Totes les pleadertes es van transmetre van sortir avions bombarders en l'aire.
• 18:25
  Speaker 2: La defensa civil va arribar a activar-se.
• 18:28
  Speaker 2: No obstant això, les dues procedents dels satèl·lics i dels radars per línia directa no coincidien!
• 18:35
  Speaker 2: No veien cap missil soviètic mentre els ordinadors asseguraven que hi havia almenys tres
• 18:41
  Speaker 1: cents
• 18:42
  Speaker 2: dirigint-se cap als Estats Units.
• 18:46
  Speaker 2: Es van posar la calma... i ni tan sols quan els ordinadors van començar a notificar impactes en el territori continental dels Estats Units, es van posar nerviosos.
• 18:59
  Speaker 2: Era evident que es tractava d'alguna classe de error informàtic.
• 19:04
  Speaker 2: Hores després es va comprovar que algú havia introduït una cinta d'entrenament com a fonda dades del ordinador central de la xarxa d'anàlisis de menaces, és a dir, que allò de l'acinta normal Havien ficat una cinta d'entrenament en què, en aquest cas sí que hi havia trescents míssils.
• 19:24
  Speaker 2: Es dona la circunstància que per aquella època s'estava considerant l'oposibilitat de informar-te completament al sistema però el menys mal que havien humans a prop i que van decidir amb tota la calma del món no prendre cap tipus de represent.
• 19:39
  Speaker 2: Això va ser el un any després... El tres de juny del mil novecent vuitanta arriba l'incident del chip d'afectadors justament ahir va fer anys.
• 19:51
  Speaker 2: Els centres de comandament van rebre un altre vist que havia un atac nuclear soviètic, un altre cop en marxa.
• 20:00
  Speaker 2: Aquesta vegada l'atac no semblava oveícap lògic acuerent i les dades de les computadores deien que hi havia doscents mísils soviétics a l'aire.
• 20:10
  Speaker 2: Les xifres no coincidien amb els diferents llocs de comendament.
• 20:14
  Speaker 2: Aquestes vegades no s'ho van prendre tan seriosament com l'anterior i vam prestar més atenció en les dades directes dels radars i dels satèl·lits veient que no hi havia cap atac en curs, per molt que l'ordinador digués... Eh!
• 20:29
  Speaker 1: És
• 20:30
  Speaker 2: el chip defectuós.
• 20:33
  Speaker 2: Es va determinar que una de les computadores havia ocasionat una farsa a la alma.
• 20:39
  Speaker 2: Aquest incident no va transcendir la opinió pública fins molts anys després.
• 20:45
  Speaker 2: No només els Estats Units han rebut aquest tipus d'alertes?
• 20:50
  Speaker 2: el sistema rus de satèl·lits d'alerta, OCO, funciona de manera diferent al nord-americà.
• 20:58
  Speaker 2: Amb un sol satèlit, cobreix molt més espai.
• 21:03
  Speaker 2: Aquest mètode és millor, més econòmic, més enginyós i més difícil d'inutilitzar.
• 21:11
  Speaker 2: No obstant això, el setembre del nineteen o cinc huitanta tres els satèlsits OCO van detectar suptadament el llançament de numerosos míssils contra l'Unió Soviètica.
• 21:24
  Speaker 2: Res d'anàlisis dels ordinadors, els satèl·lits detectaven traces tèrmiques ascendint cap a l'horitzó.
• 21:31
  Speaker 2: Els ordinadors van intentar identificar cinquelles com mísils.
• 21:36
  Speaker 2: Malgrat totes les evidències el tenent coronel Stanislav Petrov al Comandament del Centre de Intel·ligència Militar Soviètic va mantenir la sang freda i es va denegar a donar l'alerta Quan li van preguntar després per què no ho va fer, va dir la gent no comença una guerra nuclear amb només cinc míssils.
• 22:02
  Speaker 2: Resulta que aquell dia s'havia produït una rara conjunció entre la xarxa de satèl·lits OCO, la posició de la Terra i la posició del sol coincidint en l'equinosi de Tardó.
• 22:16
  Speaker 2: Per això aquest es coneix com l'incident de l'équinosi d'etardó El sol es va lavar sobre l'horitzó en un angle diferent i va produir senyals tèrmics estrans, en aquests censors.
• 22:29
  Speaker 2: Petrof és considerat un heroi per a alguns... ...i un covard per a uns altres.
• 22:37
  Speaker 2: I anem amb la quarta i última!
• 22:40
  Speaker 2: L'incident del cuet noruec!
• 22:43
  Speaker 2: Ai...!
• 22:51
  Speaker 2: país membre de la OTAN, van llançar un cuet noruec estadounident per a una estudi de les aurores boreals i altres fenòmens electromagnètics d'altes latituds.
• 23:03
  Speaker 2: Noruega té un petit programa especial propi de tipus científic però aquest era el cuet més gran que havien llançat mai.
• 23:11
  Speaker 2: El govern norueg sempre ha defensat que van notificar el llançament a Rússia amb antelació Però estem parlant del mil novecentos i anava a Rússia.
• 23:24
  Speaker 2: Boris Gelsim, chaos social, chaos polític, chaos econòmic... Un president el que li agradava al Vodka és provable que aquesta notificació per part del govern noruec no arribés als seus destinataris!
• 23:42
  Speaker 2: I si va arribar doncs potser no li van fer cas.
• 23:45
  Speaker 2: Aquest llançament que passava de lluny de les fronteres russes va ser immediatament detetat pels satèl·lits OCO, com han dit els satèls russos i per molts radars de defensa antiària convencional.
• 23:58
  Speaker 2: Els ordinadors Sherpukov XV el van catalogar imatiatament com un míssil!
• 24:05
  Speaker 2: I dos minuts després tota la força nuclear russa estava en prealerta amb planificadors d'aquestes resignats per aniquilar Noruega No obstant això conformen els satel·lites i radars confirmaven que no hi havia més llançaments, que només era un cuet i que venia des de Noruega.
• 24:28
  Speaker 2: El procés de repassàlia van dir... Esperem!
• 24:32
  Speaker 2: En torno a tres minuts després els especialistes ja sabien que no estaven assistint al compàs d'obertura de la Tercera Guerra Mundial.
• 24:41
  Speaker 2: Què va?
• 24:42
  Speaker 2: Amb una missil?
• 24:43
  Speaker 2: No.
• 24:44
  Speaker 2: No obstant això, fins que es van intercanviar les explicacions oportunes trucades a Noruega, trucades al Kremlin.
• 24:53
  Speaker 2: El sistema va estar en alerta unes quaranta uitores.
• 24:58
  Speaker 2: De tots els incidents que han estat apuntats a encadenar una guerra termonuclear aquest és l'única en el qual hi havia un coet en l'aire de veritat als altres eren errors informàtics o errors dels satèl·lits si bé no era un missile balístic era simplement un coets d'investigació Maria Rivas, no sabies que tantes vegades... ...havíem estat a punt d'una guerra termonocleària.
• 25:57
  Speaker 5: Doncs no, doncs
• 25:58
  Speaker 3: no.
• 25:58
  Speaker 3: Aquestes coses més val no saber-les!
• 26:00
  Speaker 2: Mira, ja ha començat la guerra
• 26:02
  Speaker 5: aquí al Carrem Major.
• 26:04
  Speaker 2: Bombardejant-nos el Luis Blayne.
• 26:09
  Speaker 2: Tranquilitat, Lluís, tranquil·litat.
• 26:10
  Speaker 2: Tu, al mil, en l'anys i un ants de cinc on estaves?
• 26:13
  Speaker 5: No, crec que no estava ni pensava.
• 26:16
  Speaker 2: Imagina't que arribés a ser veritat i que fèiem guerra telemonocleària, no hauries vingut
• 26:20
  Speaker 5: ni el món.
• 26:21
  Speaker 5: No haguessis existit,
• 26:22
  Speaker 2: no?
• 26:24
  Speaker 2: Molt, en l'Oran de cinc jo fumava... I babia!
• 26:31
  Speaker 2: La Maria ens porta cada dia la nostra gent d'avui comencem per Tarragona, cert?
• 26:37
  Speaker 5: Sí, sí, al balcó del Mediterrani hi haurà la visita guiada per la Tarragone de Ramon Salas-Ricoma Diu, conduïda per Ramon Aloguin Pallac, arquitecte.
• 26:47
  Speaker 5: A les set al centre cultural de l'Antica Ajuntament tindrà lloc l'espectacle poètic Gaudi Versos De Pedro i Llum a càrrec d'Escola de Lletres.
• 26:56
  Speaker 5: I a dos quarts de deu el teatre al Magatzem podrem gaudir-te la conferència performada com la Gazela Vaz amb el grup Leona format per la teclista Blanca Lamar i la poeta Maria Callís.
• 27:07
  Speaker 2: Ara anem cap arrels que estem fantàsticament en aquesta... amb aquesta festa de corpus, però què passa?
• 27:15
  Speaker 2: Ara
• 27:16
  Speaker 5: la sis a la Biblioteca en Perenguera hi haurà un talló de còmic amb Marc Sardar que servirà per poder realitzar i enviar el teu còmic dins del programa Interjomot.
• 27:25
  Speaker 1: Ai...
• 27:26
  Speaker 2: Estic trist perquè s'ha mort una artista al món del còsmic que va fer Persepolis, la Marjan... Ha mort... Diuen, la seva família diu que mort de pena perquè el seu marit va morir l'any passat i ella ha mort als cinc-quanta set anys.
• 27:48
  Speaker 2: La Marjan, què va fer Persepolis?
• 27:50
  Speaker 2: Marjan Satrapi!
• 27:52
  Speaker 2: Còmic fantàstic al Persepoli sobre les nenes a la revolució islàmica d'Aliran.
• 27:59
  Speaker 2: Una llàstima.
• 28:00
  Speaker 2: Doncs mira, parlant del món del còmic... Un trist record per la Marjan Santrapi.
• 28:06
  Speaker 2: Anem a Cambrils, Maria.
• 28:07
  Speaker 5: Sí, a dos quarts d'avui de la sala d'actes del centre cultural tindrà lloc una conferència sobre l'impacte de la intel·ligència artificial a la nostra societat, a càrrec de Joan Vall Llogera Castillo, consultor de sistemes informàtics.
• 28:21
  Speaker 2: Al Saló!
• 28:22
  Speaker 5: A dos quarts d'abuit hi haurà la inauguració de la plaça Corona d'Aragó que s'ha convertit en un refugi climàtic.
• 28:29
  Speaker 2: Bon breta, que sempre...
• 28:30
  Speaker 1: Sí, sí, és
• 28:31
  Speaker 2: clar.
• 28:32
  Speaker 2: I al Saló?
• 28:33
  Speaker 2: Com t'enganxi?
• 28:35
  Speaker 2: Allò... Doze del migdia, una del mig d'hia.
• 28:37
  Speaker 2: Ja, ja!
• 28:41
  Speaker 2: Anem a l'Hospitalet de l'Infant.
• 28:43
  Speaker 5: Sí, acabem aquí a la set, al teatre auditori dins del cicle Gaudí.
• 28:46
  Speaker 5: Podrem gaudir de la projecció de la pel·lícula Estrany Riu de Jaume Claret-Mochar, organitzat per la Regidoria de Cultura i Patrimoni.
• 28:55
  Speaker 2: Maria té de conviadar fins dilluns.
• 28:58
  Speaker 2: Sí..., és veritat.
• 29:00
  Speaker 2: Per què?
• 29:00
  Speaker 2: Per
• 29:00
  Speaker 2: què?!
• 29:01
  Speaker 5: Perquè demà hi ha programa especial des de la selva.
• 29:07
  Speaker 2: Bravo!
• 29:12
  Speaker 2: Sí!
• 29:12
  Speaker 2: Ara que ens ha escolt el Toni.
• 29:13
  Speaker 2: Home, ja!
• 29:14
  Speaker 2: Alerta, alerta!
• 29:16
  Speaker 2: Demà farem un programa especial des de la cel·la del Cama.
• 29:19
  Speaker 2: Espero que estigui l'Antonio perquè si no acabaré jo també... M'han buscat una zona d'ombra.
• 29:25
  Speaker 2: Diuen que és una zona de bomba.
• 29:27
  Speaker 5: Ja t'he dit que jo... Refugitivati,
• 29:29
  Speaker 2: Toni.
• 29:30
  Speaker 2: Premi o no?
• 29:31
  Speaker 2: Poca broma,
• 29:31
  Speaker 2: eh?!
• 29:32
  Speaker 0: VIP, VIP tens la VIP.
• 29:34
  Speaker 0: No hi ha ombres.
• 29:35
  Speaker 0: No n'hi ha ombre.
• 29:37
  Speaker 0: Convidaràs al dinar o no, Toni?
• 29:39
  Speaker 2: Eh?
• 29:39
  Speaker 1: Convidaràs al dinner?
• 29:41
  Speaker 2: Si ven, sí.
• 29:42
  Speaker 2: He convidat la defensa galària!
• 29:44
  Speaker 2: I tant,
• 29:44
  Speaker 0: Lluís... Sempre convides el dinar i estic allint
• 29:47
  Speaker 3: amunt.
• 29:49
  Speaker 2: I després te'n tornes a Tarragona a controlar, no?
• 29:53
  Speaker 2: No, si n'hi hagués té quedes.
• 29:56
  Speaker 0: Ja ho pots fer al Tella això.
• 30:00
  Speaker 2: Doncs sí, demà a partir de les quatre farem un programa especial de dues horetes amb la festa major de la CELO del Camp Eh... Maria, una abraçada.
• 30:09
  Speaker 2: Gràcies.
• 30:09
  Speaker 5: Igualment, adeu!
• 30:11
  Speaker 2: Lluís, no vinguis que saps el que cobro i saps que no et puc convidar a dinar.
• 30:16
  Speaker 2: Eh..., amics i amigues.
• 30:18
  Speaker 2: Ho sento.
• 30:19
  Speaker 2: També estava la Leysa per aquí demanant-me... eh...?
• 30:22
  Speaker 2: A Leys?
• 30:23
  Speaker 2: Demà m'hauràs apagat un esmorzar.
• 30:26
  Speaker 0: Jo?
• 30:26
  Speaker 0: Ostres,
• 30:26
  Speaker 2: per
• 30:27
  Speaker 0: mi.
• 30:28
  Speaker 0: La creació de les nenes t'ho ha fet mal,
• 30:29
  Speaker 2: eh?
• 30:30
  Speaker 2: Ai, mala meva.
• 30:32
  Speaker 2: Si jo t'expliqués.
• 30:34
  Speaker 2: Tornem demà!
• 30:36
  Speaker 2: Adeu!
• 30:40
  Speaker 2: L'actualitat del
• 30:40
  Speaker 1: camp de Tarragona a Carré
• 30:42
  Speaker 2: Major.
• 30:49
  Speaker 0: Mentre el Toni i Mateus troba un parell de monedes per dins la seva cartera, nosaltres començarem l'informatiu de Carre Major d'avui.
• 30:57
  Speaker 0: Un espai que els acompanyarà fins a les sis de la tarda per parlar de tot allò que ha sigut notícia.
• 31:02
  Speaker 0: A casa no es trobem sempre gràcies a la feina en xarxa que fem les sis a més hores d'aquí del camp de Tarragona.
• 31:08
  Speaker 0: Us parlem d'Adriadou des dels estudis de Radio Ciutat de Tarragoona.
• 31:12
  Speaker 0: Al control d'Ànili tenim un noi que asseure que vol que el convin a dinar en termes no romàntics o sí, qui sap el Luis Blaine i jo mateix l'Aleis Pérez des de la nova radio darrere ho sempre ha obert.
• 31:23
  Speaker 0: A qualsevol invitació gastronòmica... Parlem ara d'un aspecte que no només ha afectat el camp de Tarragona, sinó tot a Catalunya.
• 31:31
  Speaker 0: Perquè al nou el preacord es solitenta els sindicats majoritaris i l'apartament d'educació divendres passat ha guanyat la consulta als ocells amb gairebé quaranta mil vots equivalant al sigent de cinc com a un percent del total.
• 31:45
  Speaker 0: El síbal altavà han d'haver recollit més de vint i un mil votts, un trent de cins per cent del total La consulta de l'impulsat Ústec CZTI intercindical i en participen total més de sessanta mil docents, un total de gairebé cent mil al que és el quival a un sessant-a-un percent de participació.
• 32:03
  Speaker 0: Els professionals havien de dir entre sí el preacord o no i comprometre's a fer les vegades necessàries fins a final de curs bona tard d'adriar!
• 32:12
  Speaker 1: Bona tarda, Leix.
• 32:13
  Speaker 1: Ustec i els professors de secundària signen del preacord que han fet campanya pels sí mentre que l'ASGT i la intersindical han defensat el no.
• 32:22
  Speaker 1: La consulta es va obrir dilluns al migdia i s'ha tancat aquest dijous també al migdaia.
• 32:27
  Speaker 1: Ustek va signar el preacort i va decidir consultar als docents abans de decidir si signaven o no definitivament el document com ja van fer el març amb l'acord amb Comissions Obreres i UGT.
• 32:37
  Speaker 1: Professors de Secundaria també ha fet una consulta per entre els seus afiliats El preacord que han reputjat els docents i que van signar l'any de divendres després de més de dues setmanes de negociacions, i unes últimes jornades maratonianes inclou un nou compliment lineal de cincuenta euros mensuals per a la.
• 32:58
  Speaker 1: per al del de l'any d'octubre.
• 33:07
  Speaker 1: Així, a quatre anys els docents rebrien dos mil quatrecentos vint i sis com a vint euros anuals més el dels dos mil vint-i-nou.
• 33:14
  Speaker 1: Aquest complement cal sumar-hi l'increment del trenta percent del complement específic ja pactat al març però que als preacords és concreta que s'aplicarà en tres anys i no en quatre El resultat seria un increment de trescentos vuitant-aquatre euros per als mestres de primària i trescentes vuitanta-nou com a cincuenta per als professors de secundària.
• 33:33
  Speaker 1: Si estem comptant només la part que porta Catalunya, i uns quatrecentos cincuenta sí inclouen els imports afectats pels increments estatals.
• 33:41
  Speaker 1: Si ja fets deixant els augments pactats d'escala estatal per a tots els funcionaris les quanties són descinccents noventa-neu com a cinquanta euros i trenta-tres com a Cincuanta vuit mensuals a quatre anys
• 33:53
  Speaker 0: Estem amb matins, com sempre de qualsevol informació d'aquest aspecte educatiu i aquesta vaga que en principis ja està convocada per demà.
• 34:03
  Speaker 0: I totes les que puguin arribar a venir així, com també les negociacions.
• 34:07
  Speaker 0: També és notícia que els fons nuclears impulsen l'autocoopació amb ajuts de més de vuit mil cinccent euros
• 34:13
  Speaker 1: El govern destinat tres milions d'euros dels Fons de Transició Nuclear perfumenta el treball autònom als municipis afectats pel tancament de les centres del Desco i Bandellós.
• 34:22
  Speaker 1: Ens ho ha explicades de Radio l'Hospitalet, Maria Arribas...
• 34:25
  Speaker 5: El Govern de la Generalitat ha obert una nova línia d'ajuts per impulsar al treball autònome els municipis inclòsos en les zones UiDOS del Penta.
• 34:33
  Speaker 5: La convocatòria compta amb una dotació de tres milion d' euros procedents del fons de transició nuclear La subvenció preveu un ajut de vuit mil cinc-centos, quarenta seteuros per cada persona beneficiària.
• 34:43
  Speaker 5: Podran optar-hi les persones que s'hagin donat daltes com autònomes entre el lú del juliol de dos mil veint i el quinze de julioli del dos mil vint i sis, i que mantinguin l'activitat durant almenys un any.
• 34:53
  Speaker 5: Les sol·licituds es poden presentar fins al quinze del julio del dos minuts i sis a través de la seua electrònica i del canal empresa.
• 34:59
  Speaker 5: El procés d'adjudicació es faran règim de concorrencia competitiva i tindran comptes aspectes com la ubicació del domicili fiscal i del centre de treball Aquesta mesura forma part de les accions impulsades per a favorir la diversificació econòmica i la creació d'ocupació als territoris afectats pel procés de tencament dels centrals nuclears,
• 35:17
  Speaker 0: descó
• 35:18
  Speaker 5: i bandellós.
• 35:20
  Speaker 0: Moltes gràcies, Maria Arribas.
• 35:21
  Speaker 0: Per què s'agrònica de quéns?
• 35:22
  Speaker 0: Arriba des del radiolospitalet al sindicat de treballadors de CTR rebutjat els acomiadaments anunciats per dou i que afectaran a cent trent de uit persones de la setcentes trent dels dos que treballen a les seves plantes d'arreu de l'estat espanyol.
• 35:35
  Speaker 0: El president del Comitè de la Empresa de Dou Sud David Navarro ha denunciat que la multinacional no els ha presentat de moment cap memòria que justifiqui aquesta reducció de plantilla ja ha dit que encara no saben quants empleats estaran afectats als centres... on recordem que hi treballen sixcentos vuitanta setraviadors del total de la plantilla de la Química Espanya.
• 35:56
  Speaker 1: Navarro ha exigit més transparència i ha explicat que per ara no hi ha calendari d'inici de les negociacions.
• 36:03
  Speaker 1: A més, ha recordat que la companyia els va anunciar una reestructuració de la plantilla al gener que afectava a quatre mil cinccentes persones sense que ells concretessin l'afectació a les plantes d'autorragona sud-i d'aurorragó nord, ubicades als termes municipals de la Canonja i la Pobledema Fumet respectivament.
• 36:29
  Speaker 1: Aquí no s'ho ha recapt treballador.
• 36:31
  Speaker 1: Ells jo van ser en el trenta a vuit i nosaltres diem zero, aquí no se ve de ningú.
• 36:36
  Speaker 1: Els plantes funcionen, funciona la seguretat... Aquí la gent tothom compleix, és l'agenda tarragona gent compromesa... I aquesta mida ens ha sorprès moltíssim.
• 36:50
  Speaker 1: En un comunicat enviat només a uns determinats mitjans de comunicació d'au ha indicat perdó que el GN de dos mil vint i sis va posar en marxa transform tu Outlet Form.
• 37:01
  Speaker 1: Segons la companyia es tracta d'una iniciativa a escala global per impulsar el creixement i la productivitat, mitjançant la simplificació del model operatiu l'optimització dels processos, l'adjust de la estructura de costos i la millora del servei als clients
• 37:16
  Speaker 0: El trèndex és com a set per cent de la població catalana, a partir de quins anys té estudis superiors?
• 37:22
  Speaker 0: A un de gener del dos mil vint i quatre segons l'Institut d'Estatística de Catalunya ha estat actat d'un u per cent més respecte a l'any anterior.
• 37:30
  Speaker 0: I en total hi ha dos com a cinc milions de persones amb aquesta formació que inclou també titulació universitària i grau superior de formació professional i equivalents
• 37:40
  Speaker 1: Quan el sexe, un trenta a vuit com a sis per cent de les dones tenen titulacions superiors i un trente a quatre com a set dels homes.
• 37:48
  Speaker 1: Un catorze com a quatre i un onze com o un percent respectivament tenen educació primària o inferior En canvi, hi ha més gènere masculí amb estudis de primera etapa d'educació secundària a veinti-neu com a set per cent davant el veinte i quatre com a nou per cent de les dones.
• 38:03
  Speaker 1: I de segona etapa de educació secundaria, veinte-quatre com a cinc per cent dels homes i vintidós com a un percent de les Dones.
• 38:10
  Speaker 1: En relació amb els estudis en curs del trenta set coma nou per sent de divuit a veinte o quatre anys està fent estudis superiors s'inclouen les universitats i els de graus superior de formació professional i equivalents
• 38:23
  Speaker 0: Parlem ara de la SIEM, una empresa que forma part de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que ha augmentat l'afecturació per cinquè anys consecutiu fins a arribar als dos com a tres milions d'euros en l'exercici del dos mil vint i quatre el que ha estat l'últim període analitzat.
• 38:39
  Speaker 1: L'increment s'ha registrat principalment a les comarques ebrenques, que han aportat un veinte i quatre percent del total.
• 38:45
  Speaker 1: El que es tradueixen en quaranta com a vuit milions d'euros.
• 38:48
  Speaker 1: Tot i això el principal pès de la facturació de les cooperatives catalanes és continuar concentrant en la demarcació de llei d'acaportant uns cincuenta com a set per cent del total De fet, les comarques de Lleida i Tarragona són que concentren més empreses cooperatives amb cincuanta set i cinquanta quatre companyies respectivament.
• 39:07
  Speaker 1: Per què fa els sectors en què el cooperativisme és més present?
• 39:11
  Speaker 1: L'oliva i l'admella són els conreus que lideren aquest rànquing.
• 39:15
  Speaker 1: Així les cooperatives produeixen el setanta dos per cent del total d'oli d'olíva, el setenta per cent d'admella i seixanta set per cent de bellana, seguit dels sessanta sis per cent... ...de l'arròs i el sesanta dos percent del vi A tota Catalunya, aquestes empreses generen Quatre mil novecent seixanta un llocs de treball.
• 39:33
  Speaker 1: L'altra qüestió que s'ha posat en la taula durant l'Assemblea General de l'AFCAC ha estat la presència de dones a lents segons la roca dels trenta mil socis que té lents entre un set i un buit per cent són dones
• 39:47
  Speaker 0: Acabarem aquest bloc parlant d'un fet policial, perquè els Mossos han detingut tres homes com a suposats responsables d'una contrauda marihuana amb gairebé quatre mil plantes en diversos bancals i una zona boscosa difícil excés de la febrou.
• 39:59
  Speaker 0: Se'ls investiga com a presuntes autors dels presunt es delictes de tràfic de drogues i hi pertinença al grup criminal
• 40:06
  Speaker 1: L'operatiu policial va tenir lloc a primera hora del matí d'aquest dimecres, després que els agents confirmessin l'existència de la plantació.
• 40:14
  Speaker 1: Van arribar fins al lloc, a través d'un sender i van trobar-hi prop de quatre mil plantes amb més d'una metre d'alçada.
• 40:21
  Speaker 1: El grup tenia també un sistema derregadiu format per unes canunes de plàstics procedents d' una base impermeable de plástic excavada arran de terra, la qual la bestia d'aire.
• 40:32
  Speaker 1: La investigació es manté oberta davant la possibilitat que apareguin nous conreus, o plantacions antigues que si hagin pogut reactivar a la zona.
• 40:40
  Speaker 1: Està previst que els tres detinguts de dievint, trenta dos i trentes cinc anys passin en les pròximes hores a disposició del jutjat de guardia de reus
• 40:57
  Speaker 0: Un parell de minutets ja li ve, més ja, tres quarts a sis de la tarda en crònica local.
• 41:01
  Speaker 0: La meitat de les persones ateses per Carites Tarragona no disposen d'una habitatge digna.
• 41:06
  Speaker 0: Aquesta és una de les principals conclusions de la memòria anual presentada avui mateix per l'entitat que durant el dos mil vint i cinc va acompanyar més de deu mil docentes persones i va arribar a beneficiar-ne a dievuit mil a través d'un quarantena de projectes socials
• 41:21
  Speaker 1: L'habitatge s'ha consolidat com el principal factor de vulnerabilitat.
• 41:25
  Speaker 1: Segons les dades de Caritas, una de cada dues persones ateses vivien situació d'inestabilitats residencials.
• 41:31
  Speaker 1: Ja fos en habitacions rellogades compartint habitatges amb persones alienes al nucli familiar ocupant-hi mobles o directament al carrer.
• 41:39
  Speaker 1: Pilar Oviols del área d'acció social de l'entitat alerta que l'encariment de la vida ja està cronificant les situacions d'exclusió i obliga moltes famílies a renunciar a cobrir necessitats bàsiques... com l'alimentació o la salut.
• 41:55
  Speaker 5: Volem posar del focus en tres grans factors que estan marcant les situacions d'exclusió socials que ens estem trobant des de càrretes.
• 42:02
  Speaker 5: Un dels
• 42:02
  Speaker 4: primers
• 42:02
  Speaker 5: factors que volem explicar-us fa referència a l'habitatge, avui podem dir clarament que l'accés a un habitatge
• 42:08
  Speaker 4: digne
• 42:09
  Speaker 5: s'ha convertit en un dels principals focus de desigualtat social i això passa sobretot per dues raons.
• 42:15
  Speaker 5: La primera és l'augment continu dels preus de l'abitatge i la segona és la manca d'habitatge accessible.
• 42:25
  Speaker 1: La situació es complica encara més per a les persones migrants, el treinta set per cent dels usuaris atesos es trobaven en situació administrativa irregular una circumstància que dificulta l'accés a una feina estable a un habitatge hi ha drets fonamentals Per fer fron a aquesta realitat el servei de migració va assessorar uitcentes setanta dos persones durant l'últim any La memòria també posa el focus en la precarietat laboral.
• 42:50
  Speaker 1: Tot i que el mercat de treball presenta bones dades globals, el sessanta-un percent de les persones en edad laboral a les teses percarites no tenen feina mentre que una dècada de cinc llars estava encapsulada per una persona ocupada que continua vivint en situació de pobresa La entitat adverteix a més que la pobresa és cada vegada més multidimensional i que afecta també la salut emocional, les xerxes de suport i les oportunitats dels infants.
• 43:15
  Speaker 1: Davant aquest escenari, Carita reclama polítiques més valentes en matèria d'habitatge, ocupació i protecció social per garantir una vida digna
• 43:24
  Speaker 0: Seguim a Tarragona on l'Ajuntament ha adjudicat les obres per la construcció del nou dipòsit municipal de vehicles.
• 43:30
  Speaker 0: El contracte s'ha torturgat a l'empresa òbera Catalunya SLU, però n'importa gairebé
• 43:37
  Speaker 1: El nou equipament s'obicarà al Camí Bell de Saló, en una parcel·la municipal de set mil vuit cens metres quadrats i serà de titularitat municipal.
• 43:46
  Speaker 1: Les instal·lacions disfuseran des zones pavimentades per a l'estacionament i maniobra dels vehicles retirats.
• 43:52
  Speaker 1: Una tanca perimetral i sistemes avançats de seguretat com control d'accés, lector de matrícula, videovigilància i enllument atlet A més, el projecte inclou una oficina d'atenció al públic preparada per a les tasques administratives i operatives del servei.
• 44:07
  Speaker 1: Un cop completin els tramits administratius previs es preveu que les obres tinguin un termini d'execució de diecet setmanes
• 44:15
  Speaker 0: Jo no l'últim ha punat.
• 44:16
  Speaker 0: La Gona concretament d'Esquerra Republicana ha quedat anunciant les conseqüències de la superjó, a la segona línia i a l'escola el Miracle i també l'Escola Pràctiques una decisió del Departament d'deducació que segons els republicans està deixant famílies sense plaça al seu centre de referència
• 44:33
  Speaker 1: La formació assegura haver rebut les queixes de diversos pares i mares, que malgrat viure pocs metres de l'escola al Miracle han vist com els seus fills eren derivats a altres centres de la ciutat.
• 44:44
  Speaker 1: En alguns casos expliquen tampoc han aconseguit plaça en altres opcions prioritàries com l'Escola Rabassada o l'Escola Saavedra una situació que et genera incertesa i complica la conciliació familiar L'alcaldable Republicat Xavi Puig considera que la supresió de la segona línia és un error.
• 45:02
  Speaker 1: I recorde que aquesta es va obrir durant el govern d'Esquerra per donar resposta al creixement de la demanda educativa a la zona, però aquest motiu els republicans consideren injustificada la seva eliminació Esquerra ha defensat que l'escola pública de proximitat és essencial per a favorir la cohesió social i reduir desplaçaments necessaris.
• 45:21
  Speaker 1: Per això reclam el Departament d'Educació, que revisi la decisió i estudi la recuperació de les línies suprimides tant a l'Escola al Miracle com a l'Scola Pràctiques
• 45:31
  Speaker 0: Ens expressem fins a Reus, on l'Associació de Veïns de l'Armúnie del Carme denuncia la manca d'anateja i diverses eficiències en els serveis municipals al carrer i també el seu entorn.
• 45:42
  Speaker 0: L'endita t'assegura que la situació ha afectat tant als residents com als comerciants de la zona i reclama més control i manteniment per part de l'suntament.
• 45:50
  Speaker 0: Entre les principals cases i la recollida dels residus, la presència d'excrements i urins d'animals, les papereres plenes o la mala il·luminació... d'acces de vehicles dels Carles Sáncarles i Sant Josep.
• 46:04
  Speaker 0: El president de l'Associació, Josep Machado ha advertit que si no es prenen mesures es plantejant l'aclamat d'anys i perjudicis del consistori
• 46:12
  Speaker 1: Els comerciants comparteixen el malestar dels veïns i denuncien que sovint han de assumir tasques d'emmentament que no els corresponen.
• 46:19
  Speaker 1: Devant, les crítiques fons municipals asseguren que mantenen un contacte permanent amb les associacions veïnals... ...i que les incidències detectades s'han resolt o estan en procés de solució.
• 46:30
  Speaker 1: A més remarquant que el barri del Carme forma part de la especial de neteja d'estiu.
• 46:35
  Speaker 1: Paral·lelament l'associació ha anunciat la creació d'una comissió sectorial integrada per veïlls i comercians per fer el seguiment problemàtiques del barri i traslladar-les periòdicament a l'Ajuntament.
• 46:50
  Speaker 0: La presentació
• 46:59
  Speaker 1: ha comptat també amb la participació d'un grup de persones cegues afiliades a l'OMFE, que han pogut descobrir l'obra de gaudir a través d'una experiència sensorial al Gaudi Centre.
• 47:09
  Speaker 1: Un equipament que aposta per l'accessibilitat universal en recursos com aquestes tàctils, audiodescripcions i activitats adaptades.
• 47:17
  Speaker 1: França ha remarcat la importància de facilitar l'accés directe a la cultura per a les persones amb discapacitat visual i ha posat en valor la tasca del centre com exemple de cultura inclusiva El cupó forma part de l'oferta de loteria social responsable i solidària del ONCE, que destina els seus recursos a la inclusió i l'atenció de les persones amb discapacitat.
• 47:40
  Speaker 0: Viatgem fins a Montblanc, ja que comencen les obres per habilitar un nou tram del pas de ronda de la Moraia.
• 47:46
  Speaker 0: Es tracta d'aquest tram que va al portal de San Francesc fins el portal de Caslal, que rei Moraïe Jaume II.
• 47:52
  Speaker 0: Són cinc-deu metres més del Pas de Ronda que s'afaseixen al gairebé tres anys, que actualment ja són visitables.
• 47:59
  Speaker 0: Les obres han començat per la rehabilitació de la torre treta de la mora i aquest també s'inclou en aquest projecte
• 48:06
  Speaker 1: Actualment, la planta baixa i el primer pis estan sedits a l'Associació del Drac i la Liga de Montblanc.
• 48:12
  Speaker 1: Els treballs permetran habilitat també la segona i la tercera planta i la coberta de la torre que actualment és tant al descobert per donar-li nous usos que l'Ajuntament encara està estudiant Els treballs s'han adjudicat per un cos de cent cincuenta set mil euros i estan finançats al cent percent.
• 48:28
  Speaker 1: L'Ajuntament celebra poder invertir en patrimoni gràcies als subvencions, en aquest cas del Departament de Cultura i Fons Europeus.
• 48:35
  Speaker 1: S'espera que els treballs estiguin enllestits abans d'acabar el mes de juliol amb l'objectiu que el nou tram de pas derrondatge sigui visitable a aquest mateix gestiu
• 48:49
  Speaker 0: I acabarem parlant de cultura, començant a anar tard a la gona on els premis literaris d'aquesta ciutat arriben dissabte a les seves trades decisions en edició amb una participació de trescentes oitanta sis obres originals copten als guardons.
• 49:02
  Speaker 0: Una xifra que consolida el certament com un dels referents del panorama literari català
• 49:07
  Speaker 1: Per modalitats, el premi Tinet continua sent el més concorregut amb doscentes nou obres, un cincuanta-quatre com a un percent.
• 49:15
  Speaker 1: Seguir del premi Pimissolera amb cent seixanta-cinco originals, un quarantadós com a set per cent.
• 49:20
  Speaker 1: El premi Vidal Alcubé dedicat a la traducció literària suma a doig de treballs, un tres com a u per cent i manté una participació més especialitzada.
• 49:30
  Speaker 1: En total, el CERTAM en acumula més de vuit mil vuitcents originals presentats al llarg de la seva història Una dada que segons la consellera de Cultures, Sandra Ramos demostra les solides i el prestigi dels premis dins del sistema literari català.
• 49:43
  Speaker 1: Un dels moments destacats serà el lliurement del cinquè premi Montserrat Avello, que en guany reconeix la traductora Dolors Odina per una trajectòria clau a la projecció de la literatura universal al català La nit dels premis tindrà lloc al teatre Tarragona a dos quarts de vuit el vespre amb una proposta escènica de la companyia EIA i un enfocament inclusiu en interpretació en llengua de signes catalana.
• 50:09
  Speaker 0: Directament fins ara us que commemoren guanyar els set-cents anys a la celebració del corpus.
• 50:14
  Speaker 1: Ens ho expliques de la nova ràdio de reus, David Fernández.
• 50:20
  Speaker 1: Reus viu aquest dijous l'inici d'un corpus especial perquè en guany es commemoren set-cent anys d'aquesta celebració a la ciutat Com és habitual de bon matí i mentre les campanes de la Prioral de Sant Pere tocaven el toc de festa, els gegants de Reus i l'Amulassa han sortit per primera vegada aquest any amb les tradicionals ballades a la plaça del Mercadal on tornarà aquesta tarda.
• 50:38
  Speaker 1: I mientras tant, a la Plaça del Castell ja s'enlaira l'ou com balla.
• 50:42
  Speaker 1: Aquest any però al moment més esperat arribarà diumenge, ja que a Reus en guany se'n sembrarà
• 50:47
  Speaker 2: una tronada
• 50:48
  Speaker 1: extraordinària per celebrar aquests setcent anys.
• 50:51
  Speaker 1: Tenir el recasens és el regidor de cultura d'arreus.
• 50:54
  Speaker 1: Arreu celebrem les coses extraordinàries amb una tronada extraordinària, per tant, set cent anys d'acorpus...
• 51:00
  Speaker 2: Béssola!
• 51:01
  Speaker 1: I en un dia com avui arreus no hi falta la tradicional coca amb cireres que aquesta tarda es repartirà a la plaça del Mercadal
• 51:08
  Speaker 0: Moltes gràcies, David.
• 51:09
  Speaker 0: Per aquesta crònica des de la nova ràdio d'Ereus, precisament una ciutat que collirà del XV al XVIII de juliol, una nova edició del Contemporàneus, el festival dedicat a la música contemporània i a la creació sonora i les propostes gibrides entre música electrònica, audiovisual i experimentació escènica amb seu principal acelme, sol la cita convertir-la en un punt de trobada per créadors, intérprets i públic interessats en les noves prèctiques d'artístiques impulsats per Joan Martí Fresqueri, Joan Vegéssir... El festival vol consolidar el municipi com un espai de referència per les músiques contemporânees i experimentals, connectant al talent local amb tendències europeues més innovadores.
• 51:48
  Speaker 1: La programació combinarà concerts, accions participatives, conferències, cinema amb música en directe i espais de reflexió crítica.
• 51:56
  Speaker 1: Entre les activitats més destacades hi ha la interpretació col·lectiva a la plaça del Prim, una experiència oberta que reunirà músics del territori sota la coordinació de Joan Martí Frasquier.
• 52:11
  Speaker 1: També hi participaran formacions i artistes com Morphosis, Ensemble amb l'Estrena de l'Obre, Adventures de Resonància, Cinergy & Project Teatro del arte sonoro, neo quartet, duoyan i trànsit sonoró en una edició marcada per la música electroacústica, l'art sonor i els formats audiovisuals.
• 52:32
  Speaker 1: El festival reforça en guany de seva projecció internacional gràcies a la col·laboració amb entitats com el Festival LEMM de Barcelona, L'euroregio Pirineus Mediterranià i l'Institut Adam Mikewicz de Polònia A l'hora, manté una forta vinculació amb el territori i la participació de músics com Alex Sansó, Marta Cardona, Carles Martí i Senent Domingo.
• 52:55
  Speaker 0: I ja ens acomiadem parlant del Ciclocultural Sons de Nits, que tornarà a quedar estiu amb un rots al Camini Ami Plaig en una programació que combina música, patrimoni i entorns singulars.
• 53:05
  Speaker 0: El festival consolida el format escenat l'any passat i destruirà els seus espectacles en quatre escenaris emblemàtics del municipi.
• 53:11
  Speaker 0: L'armita de la mare de Déu d'Alarroca, el Mas Miró, La Plaza Mosengayetai i Bern i la pèrgula de la Plaig de Cristall
• 53:18
  Speaker 1: L'edició d'Enguany arrencarà el XIII de juny amb l'actuació del cor gos pel Glòria de València, una formació en més de tres dècades de trajectòria que oferirà un concert a la pèrgola de la Plaça de Cristall.
• 53:29
  Speaker 1: El grup destaca per les seves experiències sobre els escenaris i per les col·laboracions amb artistes de renom.
• 53:35
  Speaker 0: Una de les grans cites d'Arriba al Vindag lluny amb la participació de la banda de música Uniófila Armónica d'Emposta en Titat Sant Anàriac dissingida amb la creu de Sant Jordi Fins aquí l'informatiu de Carles Majo d'avui.
• 53:47
  Speaker 0: Tornarem com sempre demà a partir de les quatre de la tarda en directe des de la serba del camp, vagi bé!