Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Rambla 54 | 15/10/2026

Transcript

Rambla 54 | 15/10/2026 · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

0:01
Speaker 1: Vale, doncs som-hi.
0:01
Speaker 1: El primer
0:02
Speaker 6: és Rambla
0:02
Speaker 1: cincuanta quatre.
0:04
Speaker 0: Ara t'haig
0:05
Speaker 1: de dir
0:05
Speaker 0: jo rambla cinquantacuatre.
0:06
Speaker 0: Perfecte!
0:07
Speaker 6: Ramble cincuentacuatra.
0:12
Speaker 6: El següent és...
0:13
Speaker 1: Rambles cinquenta quattra amb van namorgades balldosera.
0:17
Speaker 6: Ramble cinquanta
0:18
Speaker 0: quattre amb van...
0:21
Speaker 1: Com has dit?
0:21
Speaker 1: És que no me recordo... No, que això està gran!
0:24
Speaker 1: Això sortirà igual tal com està, oi?
0:26
Speaker 1: Ulleres!
0:31
Speaker 6: Ramble cincguanta
0:32
Speaker 1: quatra amb band namorgade balldosere
0:49
Speaker 6: Jo escolto Rambla, cinc-quanta-quatre a Solsona i fa M. Aquest matí buscava cançons esmolades físicament esmolares per començar el programa.
1:15
Speaker 6: I és clar... El cercador ha quedat inundat amb versions de Mac de Neyf, maci al navall.
1:21
Speaker 6: La cançó original de l'òpera de tres rals és en alemany però disculpen perquè no em veig en corda pronunciar el títol El cas, però és que avui no parlem d'Abert Olbreg ni Corbeil.
1:35
Speaker 6: Ni de la versió en català, que es va estrenar el grec aquest estiu.
1:39
Speaker 6: Espero que l'hagis vist.
1:40
Speaker 6: Acaba de baixar al taló... Al teatre lliure.
1:42
Speaker 6: Grans Marta Pazos, Mabel Oléa, Marc Rosic, Nau Albert i sobretot, sobretots Miria Mucles.
1:50
Speaker 6: Ella immensa!
1:53
Speaker 6: Me n'estic anant, oi?
1:54
Speaker 0: Doncs
1:55
Speaker 3: una mica, no?
1:57
Speaker 3: Estaves amb
1:58
Speaker 0: les nevalles i
1:58
Speaker 3: els ganivets.
1:59
Speaker 6: Exacte, reprenc el fil.
2:01
Speaker 6: Ja surto del lliure perquè avui en realitat on anem és a la cuina de casa, a la meva i a la de moltíssima gent.
2:09
Speaker 6: Jordi Casals, ben tornat al RAM la cincuanta-quatre!
2:12
Speaker 1: Bona tarda, moltes gràcies, com esteu?
2:14
Speaker 6: Bé... Avui, Jordi, ara sí ens portes un estri que, com dèiem, tots tenim les nostres cuines.
2:21
Speaker 6: Alguns fins i tot el porten sovint a la butxaca De fet, és el millor amic del volat aire però també d'electricistes, lampistes, pagesos... que tot i tenir les seves pròpies eines doncs és molt probable que també duguin a la butxaca un pallarès.
2:36
Speaker 6: Un superganibet solsonit.
2:38
Speaker 1: Exacte!
2:38
Speaker 1: Un super-ganibetsolsoni crec que per començar ens anirà molt bé situar-nos històricament perquè la tradició ganivatera solsona ve de molt lluny concretament entre el segle XVI i XX al nucleíntic de la ciutat llevia una vintena aproximada de tallers dedicats a la producció de ganivets.
2:54
Speaker 1: Poc a poc van anar desapareixent fins que només va quedar Pallarès, que és un taller que es va fundar el XVII, els germans Lluís i Carles Pallares, que són parents del David Pallars, que juntament amb el seu cosí, dirigeixen actualment aquesta empresa... I avui et porto aquí al Rambla-Cinquantaquatre per parlar d'aquesta llarga trajectòria guinyi batera.
3:16
Speaker 6: Doncs, David Pallerés, un plaer benvingut al programa!
3:19
Speaker 0: Bona tarda!
3:20
Speaker 0: Moltes gràcies.
3:22
Speaker 6: Escolta'm, qui més qui menys tothom ha tingut a les mans un ganivet o una navalla pallarès?
3:27
Speaker 6: A casa de la meva àvia, per exemple, hi havia uns de molt grossos i groxuts que encara conservo en algun calaix... I també tinc, per para-taula, uns de molts bonics amb un mànec de boix tots els models molt diferents.
3:41
Speaker 6: Quin seria per començar el ganivets més icònic de pallarés?
3:45
Speaker 6: O potser és la Navalla Pallaresa?
3:48
Speaker 0: Bé, nosaltres... Des de la mil novecent dixet que fabriquem ganivets, va començar el meu avi.
3:54
Speaker 0: Lluís Pallarés és el seu germà, amb el meu pare i el meu tiet... I al meu cos i jo.
3:59
Speaker 0: Ara ja tenim una quarta generació que es diu Julí que ha començat.
4:03
Speaker 0: I nosaltres, el més icònic, també sí que m'has conegut a Sant Navalla perquè podries més fàcil detenir-hi o que tothom porti sobre i es fa servir més sovint.
4:11
Speaker 0: Però cada cop més estem entrant a cuina, sempre que hi hem entrat però ara entrem a taula en hostaleria i estem obrint mercats.
4:20
Speaker 6: Molt bé.
4:21
Speaker 1: Per què ens en fem una idea, David?
4:23
Speaker 1: Quin és el procés de fabricació d'alguns dels vostres ganivets?
4:27
Speaker 1: Perquè ahir estava donant un cop d'ull al catàleg i ara si tens oportunitat entre la web mira el catàlog perquè et faràs un fart de veure estris i ganivets però no ho sé... De la nevalla que potser és el més icònic a quin es el procès de fabricación
4:39
Speaker 0: Clar, això quan tu ho expliques, que a un procés de fer un granit hi ha trenta processos.
4:45
Speaker 0: Si anaves sortim d'acer llavors podem forjar perquè fas la forma mitjançant escalfar i picar o podem fer que no t'has fet també molt estampat que és picant i llavors ja surt la forma feta però està plano Després, clar, un cop ho tens fet a la forma diguéssim que fas els forats.
5:01
Speaker 0: Li has donat tractament tèrmic, que es vol dir... Trampem nosaltres, que vol dir que li donis duresa.
5:06
Speaker 0: Llavors l'amolem, que és quan li fas l'inclinació al ganivet, l'asmolem, que no té el que foten molta importància és esmonar a mà, doncs tornem a esmonàreca.
5:14
Speaker 0: Quan un cop tens amolat que tens molta fina feta, encara us repassem I quan tens fet tot això, com que el ganet queda ben rellat... El que fem és polir i en diem que tornarà a donar brill o ganivet.
5:25
Speaker 0: Montar-me'n amb Ànex i té una balla.
5:28
Speaker 0: Té un mecanisme, té una molla amb els replons i les varandelles i ho muntem i ho acabem.
5:36
Speaker 1: Treinta processos diferents.
5:38
Speaker 1: D'unidor
5:38
Speaker 6: amb molts,
5:39
Speaker 1: eh?
5:40
Speaker 1: Sí!
5:40
Speaker 1: Per fer un sol ganivete d'unidó.
5:42
Speaker 1: A nivell de materials No només hi ha un ampli vantall de ganivets, sinó que cada ganivet també té un ampliu vantell de materials perquè a banda de la fulla mànecs de tots tipus.
5:52
Speaker 0: Tenim mànics d'altres tipus i també tenim fulles de dos tipus... amb grors, que és la cera del carbur i ser inoxidable.
5:59
Speaker 0: La cera de carburs són aquests que n'hi veig segurament aquests... que em dius tu, que tenies d'aquelles de teva àvia, doncs són de cera al carbur, que es posen negres, que allò és a ser pur, diguéssim-ho, i talla més.
6:09
Speaker 0: I llavors en l'anys dels anys cinquanta es va inventar una cera inoxidable i s'ha anat perfeccionant i ara ha fet molt també ser inocsiable perquè ja surt més bo, que era aquest acert que ja no es robelle però s'han desmolat més sovint encara I jo què dius tu, de mànecs?
6:21
Speaker 0: Fem amb banyes o fusta.
6:23
Speaker 0: No sé quants tipus de fusta perquè també ens està passant... Jo que sí que la papallona s'està menjant el boix i no ens queda boix.
6:28
Speaker 0: Llavors hem provat olivera, han provat alguna fulls d'aixins molt xula venús, tenim faig, tenim alzina, que és molt xulo també.
6:36
Speaker 0: Bé, n'hem fet varietats!
6:38
Speaker 6: O sigui que els de boix de casa els he de conservar,
6:41
Speaker 6: eh?,
6:41
Speaker 6: cada vegada n'hi ha menys
6:43
Speaker 0: Sí, està boix de casa.
6:44
Speaker 0: A més a més n'ha testat el boix per ser una fusta d'aquí no li donava importància i quan hem anat a fora hem vist que tenia molta importànció que és una fuster que queda molt bé, que és guapa, és guapa de treballar... I queden un gran fet molt xulo.
6:58
Speaker 6: Davidi, manteniu ens deies els models clàssics com la meva VIP o la navalla palleresa que tenim tots al cap?
7:06
Speaker 6: Però també ens ho explicaves, heu anat incorporant totes aquestes novetats Que cada vegada més té de dir que els vas trobant als restaurants.
7:15
Speaker 6: Hi va haver un moment que semblava que els ganivets, diguéssim, l'úmàxim del úmàxim eren els japonesos però sí que és cert que ara com a mínim aquí a Barcelona cada vegades trobes més restaurants amb ganivets vostres?
7:27
Speaker 0: No estem molt contents en això.
7:29
Speaker 0: Passa també una cosa.
7:30
Speaker 0: Té som un productor... fabricant molt petit, tot i que sol suena.
7:35
Speaker 0: El nivell de ganivets és molt important perquè és una ciutat ganivetera amb tradició ganivatera.
7:39
Speaker 0: Ara som en fabricant petit però sí que precisament el que estem veient és que clar els llocs on cuiden les coses o on busquem poder aquell producte més local o aquella cosa més del país i els nostres ganivetes com veuen que funcionen, altres diem que som els japonèsos de Catalunya.
7:54
Speaker 0: Som una mica així, ens flipats, ens esmolem tots a mà, ens passeiem tots a mar, Tenim una feina impressionant, però també veus el resultat i al final estàs content.
8:03
Speaker 6: I com equilibreu aquesta tradició amb aquesta part més moderna que us reclamen aquests restaurants potser una mica més tocats i posats?
8:12
Speaker 0: No ho sé, o equilibres com pots.
8:14
Speaker 0: Per dir-ho d'una manera... No, nates el que procurem fer és... hem fet tots els models que fem tota la vida, procurarem fer-los iguals, incorporant, doncs, maquinaria i més processos, més dedicats a fer tota una qualitat més seguida perquè quan tu fas tot amà, en motivades pot variar la qualitat.
8:30
Speaker 0: Llavors, fem molts processos amà però intentem acabar amb màquina que quedi tot ben acabat O sigui, més professional i el que fem també és incorporar en materials nous, certs nous.
8:47
Speaker 0: I això és el que dona el resultat.
8:49
Speaker 0: Aquest és el més difícil.
8:51
Speaker 1: David, ara que dius que combineu processos mecànics amb altres processos manuals com afilar els ganivets un per un, quants ganivetes feu?
9:00
Speaker 1: Traieu al dia!
9:01
Speaker 0: Això és molt difícil perquè, clarament, fem navalles de deu centímetres i que a través d'ofici de cincuanta centímetros de fulla.
9:08
Speaker 0: I això en fem ben sovint, tenen alles moltes més i que, a través de l'offici, molts menys.
9:13
Speaker 0: En altres diem uns mil cada dia.
9:15
Speaker 0: No tenim comptat massa perquè cap ho varia molt.
9:18
Speaker 0: I també fem eines, fem eines detalls, esmolem, reparem... fem eines especials, molta eines especial per... per determinar els processos, que jo què sé, un ganivet curvat o un ganivot amb dents?
9:28
Speaker 0: Un ganivets especial que vols fer una cosa o un gran més gruixut per picar-me en un martell?
9:33
Speaker 0: Doncs doncs clar, tens una veritat molt gran.
9:37
Speaker 0: També passa que el ser fabricant de veritat i el ser petit també et permet fer-ho
9:41
Speaker 1: A banda de tota aquesta varietat que dius que ho faríeu, si no m'equivoco i si em equivoco em corregeixes.
9:46
Speaker 1: Però tinc entès que també rebeu en càrrecs com de ganivets a la carta per dir-lo d'alguna manera.
9:50
Speaker 1: O sigui algú que té un necessitat us l'ha traslladat a vosaltres i vosaltres li proporciona una solució
9:55
Speaker 0: Sí, intentem fer-ho.
9:57
Speaker 0: Avui encara, per exemple, hem fet unes eines especials per tallar unes cordes que van a deu metres d'alçada i que al lloc ho fèiem amb unes tisores i anàvem molt lent i el feien un ganivet i que va superràpid i fem moltes coses així.
10:12
Speaker 6: Per tant els processos manteniu la artesania de sempre combinada amb les necessitats de tota aquesta clientela que us demana, potser, coses més modernes o més adaptades als temps d'avui en dia?
10:24
Speaker 0: Sí, procurem fer això.
10:26
Speaker 0: És difícil i ens posem aquí uns fregadors que es diu però sí que està bé.
10:32
Speaker 0: I és xulo i també aquesta gent que et demanen reptes més nous o fer-me una cosa diferent, busquem una cosa... És el que ens permet avançar.
10:39
Speaker 0: O sigui, escoltar aquesta gent i tenir un tracte així amb la gent que és de molt a prop o el que et permetes de dios tres.
10:47
Speaker 0: Poder això va per aquí i sí que ens va bé
10:51
Speaker 1: Abans, David comentaves que no que ets la tercera generació d'aquesta empresa.
10:55
Speaker 1: La quarta que ella comença a arrancar.
10:58
Speaker 1: Tu recordes com era el taller al primer cop que hi vas posar els peus?
11:01
Speaker 0: Diguéssim que jo no recordo això perquè jo sempre he estat el taller.
11:06
Speaker 0: El taller abans era a casa meva i jo passava el dia del taller.
11:09
Speaker 0: O sigui, aquí al taller era el lloc on anaves a jugar, on fies coses, feies veure que treballaves o ajudaves o et feien treballar que també no volies fer Diuen, va, has d'anar a ajudar allà i jo dius que em vull anar a marxar amb la piscina dels meus amics.
11:22
Speaker 0: No vull anar... Però et fem fer això però bé, aquesta manera de fer també és el que he fet que prens i abans hi ha moltes coses que saps prou perquè l'has vist tota la vida ni ho fas més.
11:34
Speaker 0: Sí que clar, ara diguéssim nosaltres estem... Abans era un taller que de sobte a casa que era tot fosc i brut, però bueno, que és negre perquè fas poleixes i esmoles.
11:47
Speaker 0: I així tenia un comercial que era molt bo perquè em deia... Cada cop que entra bé a casa teva sembla que fes un viatge amb el temps.
11:52
Speaker 0: Va tenir-me un passadís que era fosc i llavors gobríem la porta i puc, m'entraés de cop dins del taller al mig del tallé, dius, sembla que hagués fet un viatge amb el times allà.
12:00
Speaker 0: Ara, nosaltres hem canviat, estem en una nau i estem més amplis, podem ordenar tot més bé i és un canvi molt
12:06
Speaker 0: gran."
12:07
Speaker 0: Però no te'ls puc veure en mantenir l'essència aquesta d'abans.
12:10
Speaker 1: I ara jo, per repetit... Tot i tenir més ganes de anar-te a la piscina amb els amics que quedar-te al taller et donen un cop demà, tenies clar alguna manera que tu continuaris el negoci?
12:19
Speaker 0: No!
12:20
Speaker 0: I és més, segurament una casa meva pel que havia dit el meu pare i el meu tiet, el rica espatxant que no es quedaria allà fora jo.
12:26
Speaker 0: perquè sempre estàveu voltant, jo estaveu a l'estranger i havia anat... me'n vaig anar fora, em vaig anar a treballar de cambrer a Anglaterra, però jo vaig anar tot reu.
12:33
Speaker 0: El que passa és que sí que després quan ho recordes, quan mires enrere, era sempre que anàvem amb el Moabhi.
12:39
Speaker 0: Sempre anava enganxat dels seus pantalons i el Moabi era una època d'abans com el Mohabi treballava dissabte la tarda i treballava novingues al matí fins l'hora d'anar a missa.
12:48
Speaker 0: I doncs jo sempre estava bé per allà sentat i mirant com feia i això sí que em recordo.
12:54
Speaker 6: David, quan preparàvem aquesta entrevista amb el Jordi em va dir que precisament tu que has voltat i t'has anat a fer de cambrer per aquests mons de Déu.
13:02
Speaker 6: I el teu cos i Lluís sou els que vau apostar per internacionalitzar una mica la marca.
13:08
Speaker 6: En quin moment decidiu anar més enllà i sortir de Sulsona?
13:12
Speaker 6: De Catalunya potser de l'estat espanyol...
13:14
Speaker 0: No, quan vam començar nosaltres a agafar un miqueta al mes als regnes, què va passar és que clar, dius, ostres, anirem molt curiós, venim a cadis i no veiem el prepinyà, com és això?
13:26
Speaker 0: Com és que en això espano... Hi ha moltes rons.
13:28
Speaker 0: El meu pare i meu tiet tenien l'educació dels anys que havien viscut i que no es podia sortir fora, que estava prohibit sortir, jo tampoc no prenis idiomes, i doncs vam començar a mirar què passava i això va ser també... un motiu que no, diguéssim, nosaltres teníem plou de feina on estàvem a fora però era... Aviam anem a veure què passa aquí i que també ens vam aprendre altres maneres de fer.
13:52
Speaker 0: Vam anar cap a França, va anar cap Alemanya i això ens va donar noves maneres i noves idees i noven visions del món d'organitari.
14:02
Speaker 1: Esclar, exporteu a... veneu a Catalunya, Espanya, però bona part de les vendes són a la resta d'Europa i a la resta del món, fins i tot ja teniu clients, no?
14:13
Speaker 1: Estats Units per exemple.
14:15
Speaker 1: On és el punt més llunyà on heu d'enviar una comandada de ganivets?
14:20
Speaker 0: Ara hi ha tothom, perquè internet això ho ha canviat els rics de joc.
14:23
Speaker 0: També he canviat el revés, també tenim molta més competència, tenim més problemes i més coses però sí que nosaltres venem als Estats Unidos, veniem a Austràlia, a Nova Zelanda... Hem vingut a Singapur, venim a Mèxic i està a Estat Xulo.
14:35
Speaker 0: Això s'està estat xulo!
14:37
Speaker 6: Tu deies, tot això en un context en què continuament arriben productes de plàstic més barats des del punt del món.
14:46
Speaker 6: No sé com es combat això o com si sobreviu?
14:49
Speaker 0: Bé... treballar amb moltes hores.
14:53
Speaker 0: Això no ho ha anat.
14:54
Speaker 0: Es procura tenir la nostra línia clara i fer les coses bé però sí que passa això i també el problema moltes vegades és que competeixes en països que estan dedicats O sigui, tot el país està focalitzat a producció.
15:08
Speaker 0: Si em tenen com una fombra vermella i una carta blanca... I aquí, a Europa ens ha passat que ens hem perdut per mig.
15:16
Speaker 0: Jo trobo que això és un problema.
15:18
Speaker 0: Suposo que si parlo jo com que n'hi té però si parles en un pagès passa mateix i si parlis amb un pastisser hi parla mateix i sinó en una terrestre industrial que parlo allò tots els hi passen mateix.
15:29
Speaker 0: Però sí que és un probleme i penso que això algú ho hauria de fer alguna cosa Perquè, clar... No competim amb els mateixos armers.
15:37
Speaker 0: I no competim ni... Tampoc no cal que ens donguin re, eh?
15:42
Speaker 0: Només que ens treguin feina ja guanyaríem molt.
15:46
Speaker 1: David, ara que tinc aquí abans d'acabar he de aprofitar l'ocasió perquè fa uns mesos i és veritat, Arrossegueu una preocupació és que necessito que un professional dels ganyivets com tu m'expliqui o ens expliqui a tots plegats com hem de fer per afilar-los bé i mantenir-los ben acumulats.
16:03
Speaker 0: Això s'ho ha preguntat cada dia, deu mil vegades.
16:07
Speaker 0: Els ganivets més... primera cosa, si tens un bon ganivet, doncs ni que deixi el carbó ser inoxiable t'aguanti el tall.
16:14
Speaker 0: Si t'aguanta el tall vol dir que tu quan l'esmolis allò aguantarà un temps.
16:17
Speaker 0: Com més bo sigui el ganivete, més temps aguantaran.
16:19
Speaker 0: Llavors el que has de fer és anar osmolant.
16:21
Speaker 0: La gent què passi?
16:24
Speaker 0: com passa avui dia amb tot, també.
16:26
Speaker 0: Volem draceres, volem atajos, volem fer-ho ràpid, no?
16:29
Speaker 0: Esmolat necessites una pedra, hauries de passar la pedra... Llavors tens una broca o la xaire que en diuen els canissers, però això no és molt, això adreça el tall.
16:39
Speaker 0: Tens el primer pas, que és adreçar el tall, que va sortint del pas, però hi ha un moment que ets de dir, va, m'he de posar i m'ha d'esmolar, agafar una pedla, llavors tens un angle, tens una forma..., No és gens difícil!
16:51
Speaker 0: Com tota la vida hi ha gent que ho agafa en cinc minuts i hi ha gens que costa molt més.
16:55
Speaker 0: I jo podria dir que ensenyat és molta gent, i jo els explico d'una manera... i a cap temps veus que ho fan totalment diferent però funcioneu.
17:03
Speaker 0: No vol dir que el que et diguin o el que et diguin, t'expliquin o ho que veguis al vídeo de YouTube, que n'hi ha en fotit més ara.
17:09
Speaker 0: No cal que fiu exactament tu has d'aprovar una mica la teva manera i aquest va bé però sí que hi ha uns conceptes clar que és a l'angl he fet tota la fulla igual passava una pedra però és primer un gra gros que és un gra que menge però és un gran més fi i després acabà més fi i pots arribar a fer una cosa amb una pedra sol.
17:26
Speaker 0: No cal que ja vegi en què vas a vent, s'has de comprar deu pedres japonèses de deu mil grans, no?
17:31
Speaker 0: Amb una pedre normal, que no sigui ni japonés o una peda que tingui un gravó, portant també que el gra sigui més dur que l'acer, que si no, no es menjarà... I es mul·laia, guanya és moltíssim!
17:43
Speaker 0: Si et va agradant t'hi poses una mica més, ja està.
17:46
Speaker 6: David, jo tinc una altra pregunta que em ronda pel cap des que ahir el Jordi ens va enviar un WhatsApp al programa per dir-nos que avui efectivament series aquí.
17:54
Speaker 6: És veritat que amb un ganivet esmolat com cal, com ens acabes d'explicar, ploraré menys si tallo ceba?
18:02
Speaker 6: O això és un mita.
18:03
Speaker 0: Això, tu jo faig ganivets.
18:05
Speaker 0: Jo ho hauria de demanar amb un cuiner i jo diria que sí.
18:08
Speaker 0: Té lògica perquè talles menys fibres, saps?
18:10
Speaker 0: Ja... Té tèl·logica, o sigui, talles molt menys fibres, el tall és net i tens menys problemes.
18:14
Speaker 0: Em diuen que també hi va molt bé mullar el ganivet potser.
18:18
Speaker 6: Ho heu vist i sentit.
18:19
Speaker 6: Sí, bueno, jo he sentit a dir que si deixes aigua corrent i tal però jo ploro igual, eh!
18:24
Speaker 6: Jo soc un drama
18:25
Speaker 0: quan... Jo també acabo plorant sempre i penso... Això s'hauria de solucionar, però final va bé.
18:33
Speaker 1: De vegades el que deu tenir els ganivets més esmolats... ...de Catalunya i l'Estat crec que plorarem tots.
18:38
Speaker 0: No, no, jo diria que a casa meva... A la meva hora dirà que aquella dita a casa darrere del cotxe de Palau passa moltes vegades, eh?
18:46
Speaker 0: Ara que també diré que quan els esmorlo tothom està allòs dins dels casos primers dies.
18:50
Speaker 0: Això passi sempre, també!
18:52
Speaker 6: Doncs, David i Jordi, moltíssimes gràcies a tots dos per ramlejar avui amb nosaltres.
18:57
Speaker 6: Ha estat un veritable plaer descobrir els japonèsos de Sulsona... com diria Pere Caldeas?
19:03
Speaker 6: Un abraçat a tots d'uns i fins aviat!
19:05
Speaker 0: Moltes gràcies, que vagi bé.
19:26
Speaker 6: Cademme la rambla.
19:27
Speaker 6: Aramble cincuanta quatre.
19:40
Speaker 1: Rambleres i ramblers, com esteu?
19:42
Speaker 1: Avui us vull parlar d'una de les figures més desconegudes del nostre patrimoni.
19:46
Speaker 1: Estic parlant d'Abubácar el Tortoxí un filòsof polític, jurista alfa aquí, intel·lectual andalusi d'origen tortozi nascut del mil cincuantanou i mort.
19:56
Speaker 1: El mil cent vint i sis a l'Exandria ara fa noveusens anys de la seva figura ens en parla Pedro Borruezo músic compositor escriptor activista llortola orgànica espanyol.
20:07
Speaker 4: És personatge molt misteriós estrany era una seca era una persona molt humil que vivia amb una gran
20:19
Speaker 6: humilitat.
20:23
Speaker 4: Refugava la gent del poder, o sigui... Era, diguem-ne, podria poeta i també era el faquí.
20:39
Speaker 4: Era moltes coses però sobretot era una persona molt humil.
20:45
Speaker 4: Molt misteriosa, també.
20:46
Speaker 4: Això estic avit.
20:48
Speaker 1: Borrezzo coneix bé la figura de Bobáker.
20:50
Speaker 1: El va conèixer gairebé per casualitat però el va atrapar de seguida.
21:03
Speaker 4: una tarda lliure, el que sigui... podríem donar una volta i us convido a sopar.
21:27
Speaker 4: I llavors ell parlava molt de diferents savis, i entre ells parlava del tertuci.
21:36
Speaker 4: Clar, el tertució, el tartuci!
21:37
Speaker 4: Llavors jo finalment li vaig preguntar què era el tartucsi?
21:41
Speaker 4: Llavors vaig començar a investigar sobre aquest personatge i vaig
21:46
Speaker 6: veure que era
21:47
Speaker 4: un personatge com he dit abans Molt misterios però al mateix
21:53
Speaker 6: temps
21:54
Speaker 4: soblim.
21:54
Speaker 1: Això el va portar a fer el documental a Bobaque Retortosa, de la seva mort.
21:59
Speaker 1: Ningú no és perfecte a la seva terra.
22:03
Speaker 4: El personatge de Bobaques Retortoso que és un personatge com he dit és molt misteriós però que diu contenci es uns, com això per exemple... Que pobre és l'home que només té diners.
22:17
Speaker 4: Vivint en una societat tan materialista com la nostre és molt necessari aquest tipus de reflexions o per exemple un altre aforisme seu que m'encanta, que diu cuideu dels agricultors perquè el vostre benestar depèn del seu i llavors per exemple en aquesta societat ha oblidat completament doncs venen els recaliments d'aquest pensament que fa
22:50
Speaker 0: mil
22:51
Speaker 4: anys és totalment
22:52
Speaker 3: vigent però
22:53
Speaker 4: d'una altra banda O sigui, a mi m'interessa molt, m'intéressava reflexionar i sobretot fer reflexionar el públic sobre aquesta part de la nostra història que ha estat esborrada.
23:08
Speaker 4: Hi ha un llegat immaterial... També
23:14
Speaker 1: va poder editar un CD amb la banda sonora del documental.
23:40
Speaker 4: com un pollo sonó,
23:43
Speaker 6: no m'entens?
23:44
Speaker 4: Però té un poder en si mateix més enllà de les imatges i per això ha entrat aquest disdedicat a la figura del Boba que es restituixi.
23:56
Speaker 1: A Boba grés avui especialment rellevant, en un moment on l'odi s'imposa a la raó, a la multiculturalitat i a la democràcia.
24:03
Speaker 1: Els catalans i en
24:04
Speaker 4: general
24:05
Speaker 3: la gent
24:06
Speaker 4: de la famícil aerèrica
24:08
Speaker 3: som
24:08
Speaker 4: el resultat
24:10
Speaker 1: de
24:10
Speaker 4: diferents... de cultures, de diferents races, de diverses relacions... De la barreixa de tot això.
24:17
Speaker 4: I algunes persones avui polítiques, les tres maletes volen que ens volem fer pensar que nosaltres som purs entre cometes.
24:32
Speaker 4: Això és una barbaritat i això no existeix!
24:36
Speaker 4: Al contrari, aquesta barreja de cultures, de frases, de tradicions espirituals... Això és
24:45
Speaker 0: totalment
24:45
Speaker 4: arritjador i nosaltres som els resultats d'això.
24:48
Speaker 4: I això no és una pena al contrari.
24:50
Speaker 4: És una alegria.
24:52
Speaker 1: També en parla d'Aixó Ramon Bassas, director general de fers religiosos de la Generalitat.
24:57
Speaker 6: Bàsicament
24:58
Speaker 1: el problema
24:59
Speaker 2: que
25:00
Speaker 6: molta gent exposa és
25:01
Speaker 1: l'amanar del problema de la perrua de
25:03
Speaker 6: la pròpia identitat Això no necessàriament ha de ser
25:06
Speaker 0: així, conviure
25:08
Speaker 6: en persones
25:08
Speaker 0: que aporten
25:09
Speaker 6: a la
25:10
Speaker 1: societat catalana noves maneres de viure, noves
25:13
Speaker 6: experiències i noves
25:14
Speaker 1: bibliografies.
25:16
Speaker 1: I almenys a Catalunya
25:16
Speaker 6: sempre han anat així.
25:17
Speaker 6: Hem
25:18
Speaker 1: anat sumant però no hem perdut
25:20
Speaker 6: la nostra identitat,
25:21
Speaker 2: que en tenim molt
25:21
Speaker 1: arrelada i el present és l'ambitjant com a mínim fins avui.
25:25
Speaker 0: Per tant, aquest
25:26
Speaker 6: procés
25:27
Speaker 2: s'ha de fer amb positiu,
25:28
Speaker 1: em sembla mi.
25:29
Speaker 1: I davant també d'uns... que jo crec que s'ha de combatre, que són aquells que utilitzen
25:34
Speaker 6: aquesta por, aquestes
25:35
Speaker 1: amenaces subtils que la gent hi veu per fer una altra cosa, que és imposar els seus interessos polítics.
25:42
Speaker 2: Per intentar
25:44
Speaker 1: una societat uniforma, una societada amb mani
25:46
Speaker 2: només uns i no uns altres
25:48
Speaker 1: estigui al servei dels determinats
25:49
Speaker 2: poderosos,
25:50
Speaker 1: que utilitzin aquest
25:51
Speaker 6: tipus
25:52
Speaker 1: d'això, això de por.
25:55
Speaker 1: I això es fa que en Catalunya com en altres llocs del món.
25:58
Speaker 1: Arturo Gallet, qui ha liderat l'Ània Movàquer feia aquesta reflexió.
26:03
Speaker 0: Reivindiquem la figura de Bováker, també com una eina contra l'Odi.
26:09
Speaker 0: Per tant és molt important i pensem que tothors es jugarà un paper...
26:15
Speaker 1: un paper
26:16
Speaker 6: molt, molt
26:17
Speaker 0: bo en de cara a este objectiu.
26:21
Speaker 0: També us avancem que això no s'acabarà aquí, hi haurà més coses, hi heurà per part del pla educatiu d'entorn Hi haurà unes activitats als instituts, a Tortosa i també unes altres arroquetes.
26:38
Speaker 1: I bé
26:40
Speaker 0: l'any no s'acaba aniran sortint coses.
26:44
Speaker 0: Per part nostra res més agraï molt el suport que hem tingut de l'Ajuntament de Tortosa en tota aquesta activitat.
26:53
Speaker 1: Gaia també va fer una cançó sobre les reflexions d'Abobaker Una d'elles era que ets tan pobre, que només tens diners.
27:00
Speaker 1: I així sona la seva cançó... És que nou segles després de la seva mort les paraules del bubàquet del tortoixí continuen ressonant en força.
27:19
Speaker 1: Pot ser perquè ens recorden que la veritable riquesa no es mesura amb diners sinó amb coneixement, sabiesa i humanitat Noussens anys després tenim l'oportunitat de redescobrir una de les figures del seu passat, un pensador que va travessar fronteres i cultures.
27:33
Speaker 1: I que avui ens convida a reflexionar sobre el món que estem construint perquè de vegades per entendre el nostre present només cal mirar una mica enrere i recuperar aquelles veus que el temps injustament han deixat en l'oblit
27:44
Speaker 0: Si de l'abundància t'has fet captir Ets tan pobre, ets tan pobre
28:04
Speaker 1: Mama,
28:05
Speaker 0: què et ve al cap si et dic
28:07
Speaker 1: Rambla-Cinquanta-Quatre?
28:08
Speaker 6: Ramble-Cincuenta-Quatra
28:10
Speaker 0: és
28:11
Speaker 1: el meu lloc
28:12
Speaker 2: al món.
28:19
Speaker 6: Estàs escoltant Rambles-Cinquanta-Cuatre
28:22
Speaker 1: a Radio Aréns.
28:29
Speaker 6: Oriol Lého ben tornat al Ramblo-Cintquanta Quatre!
28:32
Speaker 1: Moltes gràcies, Anna.
28:34
Speaker 6: Avui... Amb tu volem parlar de música, però no de qualsevol música.
28:39
Speaker 6: Volem parlar en concret de la música que fa un instrument determinat, que és l'acordió diatònic.
28:46
Speaker 6: Exacte!
28:47
Speaker 6: Però no podem parlar d'un instrument... ...que no haguem sentit en directe.
28:51
Speaker 6: Per tant,
28:52
Speaker 1: atenció perquè
28:53
Speaker 6: així sona una cordió diàtònic i qui ho ha fet sonar és el Víctor Pedro, que es músic i que es dedica a la difusió d'aquest instrument.
29:34
Speaker 6: Victor, molt bona tarda.
29:35
Speaker 6: Benvingut al
29:36
Speaker 1: Rambla-Cinquanta-Quatre.
29:37
Speaker 5: Molt bona tardes.
29:39
Speaker 1: Bé,
29:39
Speaker 6: tots tenim present una cordió.
29:41
Speaker 6: Ara l'hem escoltat... Però bé, presenta-nos alguna mica i explica'ns exactament què és aquest instrument?
29:45
Speaker 6: Què és un acordeó diatònic?
29:47
Speaker 5: Molt bé!
29:47
Speaker 5: L'acordeó és un instrument d'inxa.
29:51
Speaker 5: És un instrument de vent que es fa servir amb una manja.
29:55
Speaker 5: És el que protegeix a l'aire que mou la inxa.
30:00
Speaker 5: I és un instruments que es va inventar al segle XIX, concretament al XVIIIIX-XIX.
30:05
Speaker 5: Es va inventant dos llocs diferents
30:07
Speaker 6: a Òstria i
30:09
Speaker 5: a Anglaterra.
30:12
Speaker 5: Els dos llocs es va inventar, llavors a partir d'aquest moment es va difondre per tot el món occidental i com que va coincidir amb la colonització europea del món doncs va arribar a Amèrica, va arribant a África bàsicament...
30:29
Speaker 6: Víctor és un instrument que fa una música que genera molt bon rotllo i és molt habitual als palls de Pirineu oi?
30:38
Speaker 0: Bé,
30:38
Speaker 1: el espirineu és
30:39
Speaker 5: on es va mantenir més temps.
30:42
Speaker 5: Aquest instrument un cop es va inventar, es va extendre per tot arreu també a la ciutat.
30:49
Speaker 5: Per exemple ara estem arenys i aquí hi ha la Societat d'esperança que és on fem les classes de cordió.
30:57
Speaker 5: I si mires l'archeeu fotogràfic al principi del segle XX, totes les fotografies que hi ha fent caramelles hi ha una cordió El que va passar és que aquí a la plana, l'acordió diatònic es va substituir sobretot pel cromàtic i el perineu això es va mantenir més.
31:20
Speaker 5: A vegades els llocs aquests més aïllats les tradicions es mantenen durant més temps i ara ha sigut el que ha fet una mica d'enllaç amb la tradició més antiga de principi de segle XX i amb l'actualitat
31:38
Speaker 1: Víctor, he sentit a dir a Ivan Caro que és un gran
31:41
Speaker 6: difusor de la música
31:43
Speaker 1: tradicional.
31:43
Speaker 1: Que l'acordió diatònic hi
31:45
Speaker 6: va dir que era un instrument depredador perquè quan va arribar el Pirineu sobretot, quan es va instaurar, diguem-ne que es va menjar tot el que hi havia fins aquell moment per fer els
31:54
Speaker 1: balls a plaça.
31:55
Speaker 1: Podia haver-hi flavió o podria haver-li altres
31:57
Speaker 6: tipus d'instruments... Va arribar l'accordió i és tan versàtil
32:00
Speaker 1: que s'ho va menjant tot.
32:01
Speaker 1: Jo no
32:01
Speaker 6: sé si coincideixes amb això.
32:02
Speaker 5: Sí, completament.
32:03
Speaker 5: Sobretot al secte jamex gairebé va extingir, perquè
32:08
Speaker 1: és un
32:08
Speaker 5: instrument que et permet fer diferents coses.
32:12
Speaker 5: Et permet fer per exemple un acompanyament
32:16
Speaker 0: i fer una melodia...
32:19
Speaker 5: I a l'hora et permet cantar també.
32:21
Speaker 5: Llavors això et dona moltes més possibilitats que qualsevol altre instrument que hi hagués en aquest moment.
32:27
Speaker 6: Víctori!
32:28
Speaker 6: I de salut com anem?
32:30
Speaker 6: Des de la meva més profunda ignorància qui són ara mateix els interprets o referents d'aquest món diatònic?
32:38
Speaker 5: Bé, ja els antics diguéssim.
32:41
Speaker 5: A part dels padrins del Pirineu que hi ha molts i no hi són però que han arribat a fer la continuïtat, llavors va haver-hi l'Artur Blasco sobretot al Pirineeu i el Francesc Marimón més a la ciutat van fer la revisculada de l'instrument.
33:13
Speaker 5: Llavors, a partir d'aquí, d'aixecles seus... Per exemple, la Cati Plana que és d'Arcegal i ara és la directora de la trobada d'arcegal del Juliol o el Carles Belda més a la ciutat, aquelles de Sabadell, doncs, diríem-hi, aquests dos d'axebles, un del Marimón, un de l'Sturplasco han sigut els que ja han continuat amb amb la tasca de l'acordió.
33:43
Speaker 6: I s'ha incorporat molt bé, l'accordió
33:45
Speaker 1: diatònica en grups de
33:46
Speaker 6: música,
33:47
Speaker 1: darrere el tradicional...
33:48
Speaker 6: Un acordió dietònic no menys sempre hi és, eh?
33:51
Speaker 5: Sí!
33:52
Speaker 5: La música tradicional i música també més festiva.
33:58
Speaker 5: Bé, amb les seves característiques és un instrument que pots fer acompanyament, pots fer melodia, pots cantar, pots tocar sol Això va a vegades i dius que no hi ha pressupost.
34:10
Speaker 5: Hi va un músic sol, com es feia abans el Pirineu, que inava en Flavio Laire amb el tambori, que també podia fer la percusió i la melodia.
34:20
Speaker 6: Mira si és humila amb Víctor,
34:21
Speaker 1: que parla de referents i de
34:22
Speaker 6: gent que toca l'acordió... No s'ha anomenat amb ell però ahir també doncs és músic, toca o podem trobar a les places un projecte musical, eh?
34:31
Speaker 6: Com a gorremúsca,
34:32
Speaker 1: si ho busqueu també el trobareu on et
34:34
Speaker 6: podem sentir,
34:34
Speaker 1: Víktor?
34:35
Speaker 5: Quan em podeu sentir properament
34:37
Speaker 6: a algú.
34:38
Speaker 6: Sí,
34:38
Speaker 1: o quins projectes tens?
34:39
Speaker 5: Doncs mira ara faré un concert a Salàs, aquí prop d'Arenys, a la nano...
34:46
Speaker 6: La festa del Vinovell?
34:48
Speaker 6: La
34:48
Speaker 5: festa de Vinovelli, Aréns de Munt, s'actuaré com a l'home diatònic, és un dels meus sobrenoms i quan faig així, quan actuo sol Variat, hem esvariats.
35:01
Speaker 5: Puc fer passos
35:02
Speaker 0: dobles, rumba...
35:03
Speaker 5: puc fer una manera de prendre l'ambient que hi hagi cada moment, doncs m'adapto i intento que la gent canti o balli.
35:11
Speaker 1: Millor tocar sol amb grup?
35:13
Speaker 5: Bueno, no són coses diferents.
35:15
Speaker 5: Les dues coses són interessants.
35:18
Speaker 5: Quan està sol tens més marge d'ara canviar-ho de cançó
35:23
Speaker 6: o ara a la llargo,
35:25
Speaker 5: i no cal posar-te d'acord quan ets un grup, Bé, sí que a vegades pot ser més dinàmic però normalment és un reporteri una mica més tancat.
35:37
Speaker 1: I aquí arenys a Víctor també en tenim
35:40
Speaker 6: d'acordionistes abans ho comentaves.
35:42
Speaker 6: Hi ha defenses de veniments on hi ha música dels acordionistas i penderetes del coro.
35:47
Speaker 6: També hi ha un grup de cordionistes més noveis, els sardinetes, que també
35:51
Speaker 1: comencen a
35:53
Speaker 6: tocar aquest instrument.
35:54
Speaker 6: Per tant, diguem-ne que
35:55
Speaker 1: aquí arenig la cordió diatònic
35:58
Speaker 6: És present en la vida social i festiva del municipi.
36:01
Speaker 5: Sí, sí, completament.
36:03
Speaker 5: Ara mateix amb la societat que ha nomenat abans l'esperança, que és on hi ha les fotografies d'aquestes que he dit abans, doncs tenim dos grups de cordonistes, un que de la gent que ja fa més anys que toca i que podem fer ballfols, podem fer concerts... La primavera passada vam fer un concert juntament amb la Coral al Teatre Principal i llavors tenim el grup dels que comencen, que encara no s'atreveixen a anar amb el grup que ja fem més actuacions però tot és començar.
36:37
Speaker 5: A la llarga es van assimilant l'altre grup
36:41
Speaker 6: Doncs ja bona salut i arrelleu, que és molt important.
36:44
Speaker 6: Victor, moltíssimes gràcies per haver vingut fins al Rambla-Cinquanta-Quatre a descobrir-nos aquest acordió diatònic.
36:50
Speaker 6: Gràcies també L'Oriol per convidar-te i portar-nos la descoberta.
36:54
Speaker 6: Una darrera cosa... T'hem escoltat el teu acordió al principi?
36:59
Speaker 6: Podríem acomiadar aquesta connexió amb un últim testet musical, si us plau?
37:04
Speaker 5: I tant!
37:04
Speaker 6: Doncs vinga.
37:05
Speaker 5: Ja s'ha macut que podríem fer una cançó del Jaume Arnellà, que es diu La ronda de vi.
37:10
Speaker 6: Som-hi
37:28
Speaker 3: No vagis a
37:28
Speaker 6: la mar, encomana
37:32
Speaker 2: les penes.
37:59
Speaker 1: Hola Pera, com estàs?
38:00
Speaker 2: Mira, escolta.
38:01
Speaker 1: Ahir estava amb la meva mare al jardí
38:03
Speaker 2: i vam passar un munt d'ocells tots en forma de angle recte o en forma del pè baixa.
38:09
Speaker 2: És a dir,
38:09
Speaker 1: un presidia i tots el seguien.
38:12
Speaker 1: Saps quina espècie
38:14
Speaker 2: acostuma a fer
38:15
Speaker 1: aquesta forma?
38:16
Speaker 1: Ja em diràs alguna cosa...
38:20
Speaker 2: Bon dia Arnau!
38:21
Speaker 2: Els ocells que volen en aquesta forma de sejeta, amb un ocell del davant trencant el vent i després els altres obrin-se sol en seixia, grans trets oques, diverses espècies d'oques.
38:35
Speaker 2: Cors marins grossos i de vegades també gran gavines i grans gavine's.
38:43
Speaker 2: I acabaríem amb les gruas, les grulles castellanes.
38:47
Speaker 2: Aquests ocells són de mida a tots ells, encara que no els conec... De mida mitjana o grossa?
38:53
Speaker 2: Com que te refereixes a un ocell de midada... Per dalt, que entenc que és una mica més grandeta entre per dalt i color, probablement siguin estornells.
39:03
Speaker 2: Els estornlls fins als anys xeixanta eren un espècie només hivernar a Catalunya.
39:09
Speaker 2: L'estornell volgar que es diu acumul.
39:11
Speaker 2: Només venia a passar l'hivern, a robar les olives de tots els pagesos... I ens arribaven de Belarus, de Polònia, de la Tònia.
39:18
Speaker 2: Per això com haver-hi el problema enxernòbil amb la Daltabase Chernòbil, de seguida es va dir no mengeu estornells, no menjau torts i altres espècies que venien d'aquelles terres sceptantrionals.
39:31
Speaker 2: Des dels anys... finals dels anys xeixanta van començar a criar els estorns ells a Catalunya.
39:35
Speaker 2: I ara podríem dir que tenim dues poblacions als estorns.
39:38
Speaker 2: Unes que crien a Catalunya i són tot l'any aquí entre nosaltres criden les taulades de les cases, de les masies i també furats arbres però aquesta població emberretina catalana s'ajunten centenars de milers, milions d'estornells aterres calvinistes, loteranes, ortodoxes i també alguna catòlica on polònia.
39:59
Speaker 2: Si els estornells catalans que són tot l'any són en nombre menor als que arriben aliverts que comencen a arribar ara amb grans nombres i que són el terror dels pagèsos sobretot els que plegen olives, els olivers o olivàs depèn del dialecte I bé, i aleshores aquests estornells també són el terror d'alguns ciutats, centre de ciutat.
40:22
Speaker 2: Es van a jugar al centre dels ciutads, hi van tresis mil estorns ells a jugar-se en el centre de la ciutata i a sota tot que ple coroll dels crements.
40:34
Speaker 2: Siguin mobiliari urbà, siguin terres, siguen els cotxes al de sota... i s'intenten furigitar.
40:40
Speaker 2: Per què van adormir les ciutades?
40:43
Speaker 2: Perquè Tarragona, Nreus, Calafell, Barcelona, Vilafranca i el Penedès.
40:48
Speaker 2: Sitges, Mataró, Figueres, Girona... A l'interior a la ciutat hi ha quatre o sis graus més de temperatura que al d'afora, i per tant prefereixen fer això.
40:59
Speaker 2: Sense foto no puc escatiqui-nos l'espècie però probablement siguin
41:03
Speaker 6: estormells.
41:05
Speaker 1: Ara l'Epera m'ha quedat claríssim si segur que són aquesta espècia.
41:08
Speaker 1: Escolta tu que ets un expert em podries
41:11
Speaker 0: dir
41:11
Speaker 1: quins so fan?
41:13
Speaker 1: aquests docells.
41:18
Speaker 2: L'estornell Bogart té la capacitat d'imitar cants docels, com tenen el gaj i altres espècies relativament intel·ligents i brillants... i poden interpretar altres cans i imitar-los.
41:33
Speaker 2: Fet Mozart va conviure Angé amb un estornell i es va reconeixer i escriure i testimoniar que l'estornell era font de la seva inspiració de tal forma que fins i tot en el moment que es va morir Rochelle, el va enterrar amb tots els honors i amb orquestra.
41:53
Speaker 2: Bé, el cant clàssic de l'estornell o el que se sent quan és a dalt dels antenes a punt d'anar-se a jugar té un cantor que és optimista i una altra que és pessimista.
42:04
Speaker 2: El cantor optimista fa... I el pessimista... Sí, tira amunt, llator i tira ball.
42:26
Speaker 6: Estàs escoltant.
42:28
Speaker 6: Rambla cincuanta quatre A Radio Zero,
42:31
Speaker 0: deu.
42:42
Speaker 6: Tots hem jugat alguna vegada jocs de taula.
42:44
Speaker 6: Ja sigui el parixís, l'oca, els escacs o coses més modernes com el catan, el carcassón... O joc's de rol!
42:52
Speaker 6: Com drac i mesmorres.
42:54
Speaker 6: I a Jocs De Taula per tots els gustos Igual que els nens d'Estrenger Things, el moïanès i un grup de mics que aneren tan fans que van decidir convertir aquesta afició en alguna cosa més.
43:05
Speaker 6: I de quedar una tarda de tant en tant per jugar al joc que fos, van acabar creant una associació caldaus obrint una ludoteca engegant un programa de ràdio sobre jocs de taula i fins i tot organitzant un festival que s'ha convertit en una cita de referència dels Jocs De Taula la Catalunya Central Jordi Giver, ben tornat al Rambla.
43:27
Speaker 1: Bona tarda i gràcies.
43:28
Speaker 1: Han cantat de tornar a ser aquí el Ramble.
43:31
Speaker 6: Escolta'm, Jordi... Sí que s'ha anat fent grossa la partida d'aquesta gent?
43:36
Speaker 6: Com ha anat això?
43:38
Speaker 1: Principalment per l'entusiasme que hi posa l'associació Caldaos i els seus membres, que és una entitat d'Aquí al Mullaners amb seu acaldis, que com expliques viuen en molta passió tot el que té a veure amb el món dels jocs de taula per conèixer millor què fan Hem convidat des de Ràdio Zero-Deu a un dels seus membres, el David Tugués.
43:59
Speaker 1: Hola, David!
43:59
Speaker 1: Benvingut al Ram la cinc-quanta-quatre.
44:01
Speaker 3: Hola!
44:02
Speaker 3: Bona tarda i gràcies per convidar-me.
44:04
Speaker 6: David, un plaer tenir't aquí... Escolta, tota aquesta aventura com va començar?
44:09
Speaker 6: Quan us plantegeu que la partida de les tardes de dissabte o diumenge passa a ser aquesta associació caldaus?
44:15
Speaker 3: Bueno, tot això com totes les coses d'èpiques van passant granet a granet, gota a gota.
44:20
Speaker 3: Aleshores... Des d'una associació que va començar amb molt poca gent, eren tres o quatre persones.
44:26
Speaker 3: Jo venia de Barcelona i jo ara estic a Mollà... I, clar, una de les primeres coses que un jogador fa quan aterra un lloc nou és ser-ka on hi ha un club!
44:35
Speaker 3: I vaig trobar el Dawes, que era un club que s'havia format, ja en feia poc aquest, feia un
44:39
Speaker 0: any més o menys.
44:41
Speaker 3: Què succes?
44:41
Speaker 3: Com tu deies, aquí va creixent un ànima lúdica, unes ganes d'expandir la ludicitat i portar-la molt més enllà... Un... club, el que busca és reclutar ànimes per jugar perquè jugar tu sol encara que ja s'està posant de moda als jocs solitari no acaba d'activar
44:58
Speaker 1: i
44:59
Speaker 3: vam començar a fer creixer l'associació... miqueta-miqueta.
45:03
Speaker 3: Fer créixer la associació vol dir un dia a dia.
45:04
Speaker 3: Si muntem un dia unes partides al carrer justament amb la festa major i si agafem una festa que ja està i afegim dues o tres taules A partir d'aquí, el Caldaus com a tal comença a aportar aquesta paraula lúdica al món i en ses momentetes decideixi per què no muntem un caldejuga.
45:28
Speaker 3: Perquè evidentment és un festival que neix amb una voluntat de
45:35
Speaker 0: agragar
45:36
Speaker 3: allò que són pobles petitets... No deixa de ser un poble petitet caldes, molt petitet però amb mollanesc per molt que sigui capital també ho és.
45:44
Speaker 3: Però penseu que caldes ve gent d'artes, de cellent, ve gent de vic agrupem moltes associacions que també s'han anat formant i construïm aquesta cosa tan maca, que és un festival.
45:57
Speaker 1: Perquè David, vosaltres anem a PAMs?
46:01
Speaker 1: Què en teniu per un joc de taula?
46:04
Speaker 1: L'Anna mencionava des del partit fins al que tant a vosaltres, què jugueu exactament?
46:09
Speaker 3: A veure, podem jugar moltes coses.
46:11
Speaker 3: Podem jugar des de qualsevol dels que heu dit vosaltres... fins i tot molts jocs tradicionals com el que és dit del partit.
46:19
Speaker 3: I el que li diem, els joc d'ús o de cultú, que són aquests joc's que es posen sobre la taula, que duren cinc hores... O que està jugant un mes sense aquestes partides, que després les guardes amb unes baldes especials per tornar-hi a la següent sessió.
46:34
Speaker 3: Aleshores sí que podem fer una distinció entre el que ho és el joc modern.
46:38
Speaker 3: El joc moderneix una miqueta en aquests top tens que heu dit que són A partir d'aquí comença a crear una indústria, que quan ve la pandèmia creix com una bombolla espectacular i és on ens trobem ara amb una aportació en el circuit de jocs de més de sis mil joc anuals.
47:00
Speaker 3: i una oferta absolutament bestial amb tot tipus de perfils.
47:04
Speaker 3: Jocs familiars, jocs infantils, joks ràpids aquests que els havíem d'arrellar noofilers... Joc's familiars..., joc's de partit, els tipus wargames, els joces de rol, els roles oculs,
47:15
Speaker 0: els híbrits
47:17
Speaker 3: que hi briden mecàniques de qualsevol tipus.
47:19
Speaker 3: O sigui, ara hi ha una oferta absolutament Bestial i qui digui que li agrada jugar és que no ha trobat el seu joc però bueno, el trobo i es fotrà a jugar segur.
47:27
Speaker 6: David, i a l'hora d'escollir el joc vosaltres com gestioneu els diversos gusts que segur que teniu entre tots els membres de l'associació?
47:34
Speaker 6: És com aquell famós anunci de... acceptem pop com animal de companyia.
47:38
Speaker 6: I depèn d'aquí és el propietari o com va això?
47:41
Speaker 3: Me depèn moltíssim!
47:43
Speaker 3: Sí que hi ha un cert rol del col·leccionista Bibliotecari, que és aquest que es compra en un joc de cent cinquanta euros i el porta com si fos un inconable i aleshores tot fent cua per jugar-lo però Jo suposo que és com tota associació, no?
47:59
Speaker 3: Vens, dius que t'agrada, que tens ganes.
48:02
Speaker 3: La venen les preguntes de rigor una mica sistemàtiques, a qui ha jugat... Qui t'ha agradaria jugar, quanta estona vols estar jugant...?
48:09
Speaker 3: perquè tot és un marc en el que perfila aquest joc, que d'alguna manera és el que t'atrau
48:16
Speaker 0: i el que s'acosta.
48:17
Speaker 3: És com anar a una biblioteca!
48:19
Speaker 3: Ara per sort, moltes biblioteques han posat una logoteca amb marxa... I això és una expansió de la cultura.
48:25
Speaker 3: Enota sempre dient, el joc és cultura, que dic el contrari, que vingui ens ho diguin nosaltres.
48:30
Speaker 3: Quan vas a una Biblioteca, la persona de la Bibliotheca, hi ha moltes persones molt formades i ja et diuen què vol jugar?
48:36
Speaker 3: Per l'etàlgraf del dissabte amb la família amb els amics.
48:40
Speaker 3: És un jugar post-supar
48:42
Speaker 5: d'adults,
48:43
Speaker 3: és un jugar per aprendre matemàtiques o anem a llegir.
48:47
Speaker 3: Doncs a partir d'aquí surt aquest menú i l'oferta ara, és espectacular.
48:54
Speaker 1: Clar perquè a nivell d'organitzar-vos de tota la comarca... Com ho feu?
49:00
Speaker 1: Perquè clar, mullenes, carreteres amb revolts, pobles petits... Dóna bé la gent que juga en vosaltres!
49:06
Speaker 3: Estic molt contents de dubtar els revolts.
49:10
Speaker 5: A veure...
49:12
Speaker 3: Pensa també en l'úàpic de moltes persones, nosaltres al club obrim per a adults als dimarts a les vuit de la nit, als divendres bora a les hores de la nida, el divendre sí que és un dia on els membres del club o les persones que tenen clau poden obrir una miqueta sota demanda i alguns caps de setmana.
49:30
Speaker 3: Aleshores no hi ha una equació més allà que anar... fent aquesta portant la paraula del joc i la gent es va agregant.
49:41
Speaker 3: És com una espècie de tu, tu enroles a una persona a jugar i molt probablement t'envinguin dues.
49:47
Speaker 3: I així, com amb un... amb una acuació una mica no lineal que li diríem, és que si tancaix el temps, si tanqueix el tipus de joc, i tanqueixa la forma segur que hi haurà moltes persones que han passat per les taules de caldeus a jugar L'altra cosa és el que li diem, que us he dit abans als culturs.
50:06
Speaker 3: Aquests que venen tots els dimarts o que venin tots els divendres o que enganxen... Sembla que és el segon diumenge de cada mes que fem una sessió d'odoteca oberta al casal de Caldés i aquí venen famílies a jugar tot tipus de coses però no hi ha una equació que diu com és que ens enrolem així?
50:26
Speaker 3: Tenim una xarxa, evidentment, tenim Instagram, tenim X Tenim la web de Caldaus, tenim la Xapalúdica que és el programa de radio que fem més ràdio mullar però que apareix a YouTube com a podcast, apareixa e-books o apareixes Spotify.
50:44
Speaker 3: Però més enllà d'això són les ganes de jugar després que ens demanen que obrim coses per exemple a nosaltres fem una partida l'onze de setembre a un joc es diu Victus que evidentment és la defensa de Barcelona dels atacs borbonics Després ens han demanat que la repliquem a un festival que es diu Cronomaster al Museu d'Història Catalunya.
51:08
Speaker 3: Aleshores, clar!
51:09
Speaker 3: Portem la paraula de Caldeus als llocs on anem, no?
51:12
Speaker 1: Doncs també et volia preguntar pel festival que organizeu vosaltres, que és aquest de Caldés Juga, que tinc entès què és aquest cap de setmana... Com surt la idea de fer una trobada d'aquesta embargadura a un poble com Caldes?
51:31
Speaker 3: És una idea que va sortint com un'estalactitat.
51:34
Speaker 3: O sigui, nosaltres... crec que va ser l'any després o dos anys després de començar a fundar el club es va començar amuntar d'aquest tallabó del festival.
51:48
Speaker 3: El year-end és quan el fem ja més seriós i puc dir que és el year-ends perquè tenim tots els posters en el club.
51:53
Speaker 3: Tinc molt clar que és vint i jo, vint-i-dos fins al vent i sis.
51:56
Speaker 3: Aleshores, neix molt poquet a poquet i neix des d'un club molt petit.
52:00
Speaker 3: És un club que les persones que organitzen el festival... si no agafessin a gent de... que ve del CAE.
52:08
Speaker 3: A gent que ve, a CAE Manresa, que ve de la Central, de Sallent, que vé de Ozone Juga, David... Nosaltres no serien capaços de muntar després un munt de altres voluntaris que decideixen muntant, que porten els seus jocs, porten prototipos Aquest any tenim maridatges entre jocs, cab, vi i formatges.
52:30
Speaker 3: O sigui...
52:31
Speaker 6: Un planasso!
52:34
Speaker 6: És un planasco això que ens proposes, eh?
52:36
Speaker 6: David.
52:37
Speaker 3: I sapta.
52:38
Speaker 3: Moltíssimes
52:39
Speaker 6: gràcies.
52:39
Speaker 6: Doncs em prenem nota de sapte.
52:41
Speaker 6: Ja sabeu si us agraden els xocs de taula és una cita obligada.
52:45
Speaker 6: Moltes gràcies a tots dos per haver compartit amb nosaltres aquesta passió, aquesta estona d'ajugar aquí al Rambla.
52:52
Speaker 6: Una abraçada.
52:53
Speaker 1: Vinga, molt bé.
52:53
Speaker 1: Gràcies.
53:08
Speaker 6: Bona tarda Anna, sóc
53:09
Speaker 1: la Maria Gateau de
53:10
Speaker 6: Radio Rosselló.
53:11
Speaker 6: Escolta que no hem
53:12
Speaker 1: fet encara
53:14
Speaker 2: un dels
53:15
Speaker 6: esdeveniments més icònics d'aquí del municipi, que és la caiguda del Campanà.
53:22
Speaker 6: Així que aquest sembla ser el Porto de Ma amb diferents veus i
53:26
Speaker 2: abordant una
53:27
Speaker 6: miqueta tota la qüestió perquè a més fa deu anys ja
53:30
Speaker 2: en guany què
53:32
Speaker 6: va passar?
53:32
Speaker 2: I crec que quan vau cobrir
53:35
Speaker 6: la quesció
53:36
Speaker 2: des de la xarxa
53:38
Speaker 6: Tu vas fer alguna cosa, tu estaves allà a cobrir el tema.
53:41
Speaker 2: Si no m'equivoco... Així que encara t'agrada
53:43
Speaker 6: més la qüestió.
53:44
Speaker 6: Bé doncs us porto demà el tema