Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carrer Major | La guerra a l’Orient Mitjà duplica el preu del gasoil per als pescadors tarragonins

Transcript

Carrer Major | La guerra a l’Orient Mitjà duplica el preu del gasoil per als pescadors tarragonins · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

0:00
Speaker 1: La guerra de l'Orient mitjana està impactant en molts sectors de casa nostra, tots sabem i ho hem notat que han pujat el preu dels carburants.
0:06
Speaker 1: I això també està tenint un impacte directe en els pescadors de Catalunya i evidentment en els de la nostra província.
0:12
Speaker 1: Volem conèixer exactament com ha canviat el seu dia a dia amb els pescuadors de casa nostra arrendre aquesta situació i en parlem amb el secretari de la Federació Territorial de Conferiris de Pescadores de Tarragona amb el senyor Xavier Domènech.
0:23
Speaker 1: Molt bona nit i benvingut!
0:24
Speaker 0: Hola, bones.
0:26
Speaker 1: Com ha canviat aquest dia i com ha impactat aquesta guerra a l'Orient mitjà?
0:30
Speaker 1: I els seus efectes en els pescadors de la provincia de Tarragona?
0:33
Speaker 0: Si ho tinguessin que resumir molt, seria que s'han dublat els costos de combustible.
0:40
Speaker 0: Veníem d'una guerra d'Ukrania que també ens va afectar molt però no va tenir la incidència que ha arribat a tindre aquí.
0:47
Speaker 0: Ja devia pujar un trent d'un quaranta per cent, que és molt... Però aquí suposo que part tota part del tema d'extracció s'ha ajuntat al tema logístic, el tema de l'estret d'ormos i tot això.
1:00
Speaker 0: I ha fet que s'hagin duplicat els preus.
1:03
Speaker 0: El preu del barril berenc en altres sempre estem pendents no es queixi pujat tant a proporció del que ha pujat el preu però el cost de suministrament és exagerat.
1:14
Speaker 1: Fins a quin punt aquesta situació, aquest augment de costos està comprometent la viabilitat de les barques?
1:19
Speaker 0: Hem de pensar en diverses modalitats La rossegament és la modalitat que més gasoil pel tipus d'activitat, que té la manera de pescar utilitza.
1:31
Speaker 0: Doncs clar... El sector li costa molt repercutir increment de costos perquè suposo que sabeu que la venta del peix normalment s'ha de fer per sovasta i el preu de la sovesta ho marca tot una sèrie de factors que sobretot ve donada per quan de peix entra d'altres llocs.
1:49
Speaker 0: Gràcies a Déu sí que és veritat que tenim uns consumidors molt fidels del nostre peix, quilòmetro zero i això faci que el peix sigui molt atractiu i tingui la seva demanda però clar al final només pesquem el portant d'un dissabte percent del peix que consumim.
2:05
Speaker 0: Llavors si hi ha d'entrar peix d'altres lloc's aquest peix entre d'altra lloc... regular una mica el preu que nosaltres podrem vendre al peix, no?
2:14
Speaker 0: I doncs què passa amb això?
2:15
Speaker 0: Que no podem reparcutir aquest increment de costos al preu del peix.
2:20
Speaker 1: Com reaccionen això dels pescadors perquè al final el fet d'no poder repercutir en l'increment fa que el cos impacti directament a ells hi ha pescadores que han deixat de pescar alguns dies per aquests sobrecos?
2:30
Speaker 0: Encara no... Però la gent ho té en compte, no?
2:34
Speaker 0: Si parlem de rossegament com que qui s'afegeix un tema que tenen quantificats els dies de pesca que poden fer l'any.
2:43
Speaker 0: Llavors sí que és veritat que el que està fent al pescador hi ha algun dia a la setmana que normalment el preu del peix va més fluixet, que són els seus divendres, doncs jo veig com cada divendre hi ha embarcacions que queden amarrades a por i aquí s'ajunta tant el tema dels dies de pèsca com el tema de costos.
3:03
Speaker 0: Vull dir, si tu al final has de facturar menys i has d'atendre el doble del cos de combustible, doncs fa que t'ho repensis a l'hora de sortir a pescar.
3:11
Speaker 1: Però veieu que si la situació no canvia en els propers mesos d'aquesta pràctica en què de moment és minoritària pel que ens diu de fer festa entre comentaris als divendres es pugui generalitzar?
3:20
Speaker 0: És possible, vull dir, és possible.
3:22
Speaker 0: En altres vivim el dia a dia... què passa, perquè veus altivaixos i sí que és veritat que et sé pujar un deu per cent o baixar un deu.
3:31
Speaker 0: I l'arrossegament en aquests moments encara que tingui limitat als dies de pesca és una modalitat que s'estava guanyant la vida... en canvi, hi ha d'altres modalitats com l'encerclement que venen d'uns anys molt dolents i ara han començat a pescar ni que no siguin tan dependents del preu del gasoll al final que hi hagi el doble de costos és un aspecte negatiu.
3:55
Speaker 0: Llavors clar la gent s'ho està mirant molt perquè és curiós però... els preus són records.
4:04
Speaker 0: Vull dir, anem batent records de preus que no havíem tingut mai el gasoil i llavors clar això té un límit.
4:11
Speaker 1: Perquè hi ha aquestes diferències entre modalitats?
4:13
Speaker 1: Per què impacta més en una que en una altra?
4:15
Speaker 0: Bueno la rossegament al final és un tipus d'apesquera que el que fa és tot el rat o porta un art enradere que aquest ar precisament l'està rosseгant.
4:23
Speaker 0: El tema rossegalar és un freno i per tant són més consumidors del gasoill com pot ser l'encertclement o els ars menors, el que fa és buscar el peix i quan el troba queda parat.
4:35
Speaker 0: Llavors no té aquest sobre cos de l'esforç d'estirar l'art... I els arts menors són barquetes petitetes, que el que fan és deixar les xarxes escalades, i les barquetes que tenim aquí no solen allunyar-se molt de la costa.
4:50
Speaker 0: Llavons en quant a tot es afecta perquè et dic doble preu però... Els costos a les menors és menys, però que també faca capugir.
5:01
Speaker 0: I l'encerclament dels venus.
5:03
Speaker 0: A lo mateix l'encerclement també els ha agafat en un moment molt delicat i llavors clar incrementar encara que sigui menys però en moments delicats fa que sigui molt complicat Però clar, és que la única manera d'agastar menys no sortir a pescar i si no se us ha de pescar no factures.
5:20
Speaker 1: A mi per aquí la següent pregunta.
5:20
Speaker 1: Quines conseqüències pot tenir el fet de decidir no sortir-hi a pescà?
5:23
Speaker 1: Perquè evidentment ve generat per una situació i un context determinat però què pot passar en el sector dels pescadors al fet de reduir dies?
5:32
Speaker 0: El final... El que ens agradaria és poder quantificar què durarà tot això perquè insecte diuen que va de dies i insecte dona la sensació que no s'acabarà mai Llavors, clar, anar fins i tot a pèrdues al sector ho ha fet de vegades, s'ha sortit de pescar perdent diners però és una mica el donar continuïtat.
5:51
Speaker 0: El que passa que això té un límit, el límit és que cada bar que al final no deixa ser una empresa i cada empresa té els seus números.
5:58
Speaker 0: No és el mateix que t'agafin un moment endautat o molt endeutat perquè en doutats penso que ja estan tots.
6:04
Speaker 0: Llavors la quantia que et ve cada mes és més necessitats empreses que en aquell els ha agafat en un moment, per qüestions econòmiques tenen menys necessitats i llavors ho poden gestionar d'altra manera.
6:19
Speaker 0: Llavors el fet de anar a pèrdues un temps tampoc passaria res perquè per desgràcia el sector està acostumat amb els altivaixos que té però... Tot el que s'anirà a llargar em farà que la cosa sigui més complicada.
6:33
Speaker 0: Per exemple, ara començaran a vindre les veides de l'arrossegament, que presentsament parlen ara a l'Odemaig i juny... I això farà donar perspectives d'a veure què passarà a partir del Lloge Juriol.
6:46
Speaker 1: És un sector que és depenent del gasoil No existeix algun marge per intentar reduir aquest consum o és literalment impossible?
6:54
Speaker 0: Ja s'ha fet.
6:55
Speaker 0: O sigui, ja hem arribat totes les mesures que podíem fer per disminuir el consum i ja ho han fet.
7:03
Speaker 0: Si miressin barques de fa deu anys cap aquí fàcilment han reduït ja un vint per cent on trenten la manera d'actuar, la manera de anar a pescar... ho procuren pescar amb més proximitat, vull dir ja s'han fet coses.
7:16
Speaker 0: Clar, ha arribat un punt que hi ha poques coses pots fer, no?
7:19
Speaker 0: Sí que ara s'estan instal·lant unes portes que en diuen pelàgiques o voladores.
7:25
Speaker 0: Aquestes portas, ara... que tenen diverses avantatges, té una avantatge de protecció del medi perquè són voltes portues que no van en contacte amb el terra però també tenen una vessant que és de menys consum en guany de les vint i dos barques, n'hi ha quinze que han demanat aquest tipus de portes per poder canviar.
7:47
Speaker 0: I estan pendents una mica de com s'ha d'haver tot per al sumenistrament si hi ha ajudes o no per poder instal·lar-les.
7:55
Speaker 0: El fet d'utilitzar aquestes portes fàcilment es podia reduir... el col·loc on deu, quinze per cent en el consum que això és bo però llavors també hem de veure quina incidència té l'hora de pescar aquestes portes si pesques el mateix és bona senyal però si pesquen menys anem malament.
8:13
Speaker 1: Quins són els principals costos?
8:14
Speaker 1: Evidentment és un sector com a tots que cada empresa que ens comentàveu ha estat la seva realitat i viu moments diferents però quins costos té ara mateix en general una empresa del sector pesquet al nostre territori i quina part d'aquests costos solament part del combustible més o menys
8:29
Speaker 0: Mira, els costos principals dels pescadors és... el combustible segurament és el més important de tots.
8:36
Speaker 0: Llavors hi ha la seguretat social i els sous.
8:41
Speaker 0: Què passa amb els sous?
8:42
Speaker 0: Els sous, el pescador va a lo que n'anomenen l'apart.
8:46
Speaker 0: L'apert al final des de ser que guanyen en funció del benefici que té l'empresa.
8:51
Speaker 0: Què pasa si l'empresa té més benefici o guanya més?
8:54
Speaker 0: Per tant, els costs dels sous també pugen però si l''empresa per culpa del gasoll guanya menys, els pescadors també guanyen menys.
9:02
Speaker 0: Llavors és inversament proporcional que com més gasto de sou tinc i com més gaso de combustible tinc, menos sou tinc.
9:11
Speaker 0: Però les tres grans que el pescador sempre conta cada setmana és combustible, el sou, que és la part... I la seguretat social no?
9:21
Speaker 0: Llavors sí que és veritat que el manteniment d'aquestes embarcacions, com més gran pitjor però doncs És molt acurat, amb unes inspeccions molt complexes i això fa que tot això el cost tindrà un barco de la modalitat que siguin.
9:37
Speaker 0: I que sigui recreatiu al mar té un cos importantíssim de manteniment.
9:44
Speaker 1: Estem parlant com comentàvem abans d'aquest... Entrem que el temor és aquesta sensació de no saber quan acabarà, d'en algun moment sembla que pugui estar prop en altre.
9:51
Speaker 1: Sembla que puguin anar molt lluny, de cara al cas de la Rosa que em vindrà aquesta vea de dos mesos però mira una mica llunya i pot ser molt extrems però si la situació és allarga molt en el temps i es dil·lata molt, pot arribar un moment en què algunes barques decideixin aturar l'activitat per aquest sobrecost?
10:08
Speaker 0: Podria ser, al final ho marcarà el preu del casual, perquè les altres costos a la Seguretat Social és com a fixe cada mes és la mateixa, i el sol és el que et dic.
10:18
Speaker 0: Però també pot ser que els mariners pel fet de sortir a treballar per no guanyar, que això es podria donar al cas, fa que els propis mariners siguin, els que diguin... No ens interessa sortir a pescar, encara no hem arribat aquest límit però tot és com que no sabem quantificar on arribarà el preu del gasoll, tots podríem arribar
10:41
Speaker 1: Venim d'anys complicats també en el sector, s'ha parlat des de fa molts anys... d'aquesta manca de relleu generacional aquí a casa nostra.
10:49
Speaker 1: Tot això també hi afecta i té un impacte.
10:52
Speaker 0: Ens venen les garrotades una redera de l'altra.
10:56
Speaker 0: Va començar amb els famosos nou dies de pes que la rossegament és algo impensable.
11:01
Speaker 0: Acaba quan ja teníem més o menys clar que ahir dels nou van passar al cent quarenta u, que tampoc és una quantitat que ens agrada però almenys és una activitat que pots fer l'any pescant aquests dies, per on va vindre tot un altre bufetada de requeriments que el nostre entendre són innecessaris perquè no porten cap aspecte positiu a tindre aquestes obligacions.
11:27
Speaker 0: Al final tu poses a pensar i l'únic que veus és un tema d'una feina recaudatòria per les sancions que poden comportar I quan això sembla que vagi passant, arriba la tercera, que és el tema del gasoil.
11:39
Speaker 0: Llavors com has de fer atractiu un mitjà d'avida que és ancestral que tota la vida, que s'han fet isendes de gent que ha anat a pescar?
11:49
Speaker 0: Com has de ser atractius si al final el que estàs fent és veure que és un sector que li venen moltes complicacions.
11:57
Speaker 0: Naltros seguim reivindicant que anar a pescar és un... És un treball vocòlic, és un treball molt bonic.
12:04
Speaker 0: Perquè, vull dir, està al medi el no tindre dos dies iguals.
12:08
Speaker 0: El treballar de dir-ho amb sedivendres, que és un tema que el jovem moltes vegades ho tenen compte això del no tenir l'obligació de treballar en cap de setmana.
12:15
Speaker 0: Llavors, naltros reivindiquem que és una bona ofícia.
12:20
Speaker 0: M'entens?
12:20
Speaker 0: Lo que passa és que hauria de ser tot més fàcil.
12:24
Speaker 0: Ens costa incorporar pescadors perquè si o sí per anar a pescar necessites tindre unes titulacions.
12:31
Speaker 0: Qualsevol persona que puja en un barco de pesca ha de tenir dos títols certificats de formació bàsica en seguretat i marina a pescador, si no tens aquests títols tampoc te pots embarcar.
12:42
Speaker 0: Jo demà tinc feina i tu et vols embarcar amb mi?
12:45
Speaker 0: Amb ganes d'aposar-te treballant no puc, perquè em falten aquests requisits.
12:49
Speaker 0: Clar això la gent que té moltes ganes de treballar el frena Per què no té un accés immediat?
12:55
Speaker 0: En canvi, tu te'n pots anar a fer una altra ofici demà et donant daltes i automaticament comences a treballar.
13:01
Speaker 0: Són tots pals de les rodes que fa que et compliqui, no?
13:05
Speaker 1: Per parlar d'aquests pals la relació amb l'administració li començo preguntant per aquesta situació sobre costa, ara mateix, quines ajudes, quin és el contacte, què us ha proposat i més hores a proposar l'Administracio per revertir aquesta situació, per aconseguir que sigui menys tensa
13:20
Speaker 0: El govern central dins el paquet de mesures que van tindre era mitjans de març.
13:24
Speaker 0: Hi ha unes específics pel món de la pesca, no?
13:28
Speaker 0: I així com els particulars van baixar l'Iva a les benzineres del vint i al deu per cent, dins del mateix paquet hi havia una bonificació de vint cèntims per litra de seguretat social, que aniran a comptabilitzar en funció dels dies que pesquis de mitats de marts hasta el trenta de juny Què passa?
13:47
Speaker 0: A data d'avui el problema que tenim és que de moment els diners tu els has de pagar.
13:51
Speaker 0: O sigui, en altres quan anem a la benzinera hem de pagar preu normal i llavors aquests diners arribaran al trenta de juny tancarant començaran segurament a fer expedients de sol·licitud d'ajuts... I tot això què passa?
14:04
Speaker 0: Que allò que jo vull pagaré ho rebré el setembre o l'octubre.
14:10
Speaker 0: Llavors clar qui té les empreses que tenen més dificultats de liquidesa fa que encara que continuem aquests vincentins sigui més complicat perquè de moment els has d'avançar, sí.
14:22
Speaker 0: Llavors, clar, estem parlant de molts diners ni que al final t'afacin aquesta bonificació i aquestes bonificacions... És també el peix que es mossega la cua, perquè per tindre dret en aquestes boneficacions està el dia d'agenda i de la seguretat social, per suposat però si tens dificultats econòmiques moltes vegades t'acostes al dia d´agenda y de seguretat social Hi ha empreses que van justes, que poden entrar en un bucle, que encara tenim dret.
14:51
Speaker 0: No puguin arribar aquests ajuts, no?
14:54
Speaker 0: Quan moltes vegades en altres diem... Bueno, jo estic d'acord de que no me'l paguis, però almenys disminueix el deute que tinc per exemple, perquè al final si he fet una veda és que l'he fet o si hi he consumit uns litros els he consumït.
15:07
Speaker 0: Si tinc deutes, doncs algo tan senzill que diuen... Jo t'assigno aquesta subvenció Però no te la pago perquè em deus diners i molts descontes.
15:17
Speaker 0: Doncs això que podria ser tan senzill i normalitzat, no és així.
15:21
Speaker 0: Tu pertindràs dret als ajuts si o sí has d'estar al dia de tot?
15:25
Speaker 0: I això a vegades és complicat.
15:27
Speaker 1: Ens comentàveu abans que... És complicat que acabi repercutint tot plegat en el preu del consumidor final però pot acabar passant, això, si la situació s'allarga?
15:36
Speaker 1: És
15:36
Speaker 0: que sí.
15:38
Speaker 0: O sigui, si ara arribéssim amb un punt que menys bar que surten a pescar, automàticament vol dir que baixaran menys peix.
15:46
Speaker 0: Si es baixa menys veig i la demanda continua, automáticament puja els preus.
15:51
Speaker 0: Això és economia bàsica no?
15:54
Speaker 0: Si tu portes molt de peix, baixa el preu però si t'ho portes menys, puja al preu.
15:59
Speaker 0: Al final, naldos com a pescadors també estem molt preocupats amb el consumidor final perquè tot el tema de reducció de dies, tot el teme... les actuacions que s'estan fent han comportat un increment de preus, parles amb usuaris consumidors de peix i al final te diuen que es veuen que el peix a l'hora d'acompanyar-la està més car que fa uns anys enrere.
16:23
Speaker 0: I altres també ho veiem però al final també ve donat per unes polítiques que a vegades penses que no estan ben pensades perquè altres hem de cuidar el nostre client, el nostro consumidor perquè ja és... Ja no és tot lo gran que nosaltres voldríem, perquè per un tema de canvis d'àvids el col·lectiu de gent que menja preis fresc és un col·lectiu de gen gran.
16:46
Speaker 0: I estem treballant perquè la gent jove comprim peix i menys i peix.
16:51
Speaker 0: Llavors classi damunt, incrementes preus... Tornem a estar a l'un dels pals de la Roda Escosta, vendre el nostre producte, i ens hem d'esforçar per fer la quadratura perquè tinguem un peix en un preu El suficient bé?
17:05
Speaker 0: Jo m'ho empreu atractiu perquè l'exemple pugui consumir.
17:09
Speaker 1: Deixant una mica banda ara aquesta situació generada per la guerra, l'haurien mitjat tot i que tot va relacionat.
17:15
Speaker 1: Preguntar-li també perquè a principis d'any... Diguem que Brussel·les va deixar la porta oberta diferents i de vegades anteriors a un possible canvi del sistema adequat des d'aquesta quantitat de dies de pesca.
17:25
Speaker 1: No sé com està aquesta situació, si preveieu que això pot arribar a passar en un futur mínimament immediat?
17:32
Speaker 0: I immediat segur que no.
17:33
Speaker 0: Cada vegada que parlen de tocar un reglament perquè a vegades ens han trobat normes que quan els expliques ells mateixos veuen que són impracticables però modificar un reglament depèn de tots els països de la comunitat.
17:48
Speaker 0: Què passa?
17:49
Speaker 0: Aquí hi ha gent que els afecta molt, que segurament és el surt d'Europa, païssos com França, Itàlia, Portugal, Espanya... Grècia,
17:57
Speaker 0: no?,
17:57
Speaker 0: que tenen unes maneres de pensar igual, però en què hi van altres païseus que ni tan sols tenen mar, que al final que vinguin a votar aquests canvis als llars de convencció i moltes vegades No deixes de ser unes negociacions polítiques perquè al final aquí estan fent polítiques, que és un tema de canvi de cromos que jo et dic.
18:18
Speaker 0: Jo et dono això o t'apollo amb això a canvi d'aquest que tu m'apoguis amb allò... Fem la quadratura dels veïns i tres països, me penso que som ara.
18:26
Speaker 0: És complicat, vull dir, molt complicat.
18:29
Speaker 0: Aquí es pot donar el cas que païssos carrer que tenen que veure en la pesca del Mediterràs decideixi, que està passant a vegades, a què es fa el Mediterrà?
18:38
Speaker 0: I llavors penses... Cada vegada, sempre que ens parlen d'aquesta política, ens parlaven de les tres mesures.
18:44
Speaker 0: El recurs és la part important, que no diem que no, però llavors hi ha la para econòmica que són les empreses i la part social que són els treballadors.
18:52
Speaker 0: Qualsevol actuació que facis va en benefici d'un, però pot anar amb prejudici dels altres aquí.
18:58
Speaker 0: Hi ha d'haver un equilibri.
19:00
Speaker 0: Si el fet que hi hagi molt de peix, però s'acabin els pescadors també s'ha acabat a la pesca per molt de pells... Llavors aquí s'ha de buscar un equilibri.
19:09
Speaker 0: I tot això, cada vegada que ens diuen que miraran de canviar un reglament, altres ens posem les mans al cap perquè veiem que és algo molt complicat.
19:16
Speaker 1: Devà d'aquesta situació, a la que s'hi ha assumit aquest conflicte a l'Orient Mitjà, aquesta situació d'estar pendents d'un possible canvi de reglamento... Com imagineu el futur del sector pesque del nostre territori als pròxims anys?
19:30
Speaker 0: Mira, jo no vull ser negatiu perquè al final el tema del got mig ple o mig buit és important que siguem positius i sobretot la gent que anem al davant per poder millorar les condicions que tenim actualment.
19:43
Speaker 0: En altres veiem que a la mar hi ha peixi i que és l'apare important perquè moltes vegades l'Estef, que és el món científic europeu treballa amb dades antics.
19:55
Speaker 0: Potser es fan una estudia en dades de l'any XXIV.
19:57
Speaker 0: I en altres, veiem el peix cada dia Cada dia veiem el que traiem.
20:01
Speaker 0: Llavors sí que no és igual totes les modalitats, però l'arrossegament, que és la flota principal, veiem que estan molt contents de les captures, en canvi hi ha modalitets com l'encertclement, que la cosa va molt més justa, d'altres ho fem pagar molt al tema de... Hi ha hagut un increment desmatjorat de l'estoc de tunyina?
20:24
Speaker 0: la tuninament ja petit pel·làgic, és la sardina i ceitó que és el que precisament pesquen les marcacions d'encercament.
20:31
Speaker 0: Llavors doncs... però en altres veiem que la gent s'està guanyant la vida.
20:37
Speaker 0: Què passa?
20:37
Speaker 0: És que s'agafa menys peixi tu.
20:39
Speaker 0: Sí, sí, és que som a la meitat de flota de fa deu anys.
20:41
Speaker 0: Això la gent... Molta gent no ho interioritza perquè no ho coneix.
20:45
Speaker 0: Si fa deu ans érem tres mil i ara són mil cinc-cents amb raó agafarem menys peix, només faltaria que agaféssim més peix.
20:52
Speaker 0: Vull dir això és algo que és impensable i s'ha de quantificar i a vegades per valorar perquè és molt fàcil però una xarxa dius què es fa?
21:02
Speaker 0: No, tines tota la informació si no el saps pregunte-la o entera tant i veuràs.
21:08
Speaker 0: Jo penso, l'altre dia ho dèiem en altra mèdia i dic que si un fill me digués vull ser pescador ja el reculsaria perquè jo veig que és un ofici de futur Què passa?
21:17
Speaker 0: Aquí hi haurà com una discriminació dels més bons i els més la gent que té relleu, la gent no té realleu.
21:23
Speaker 0: Dins d'aquest món hi ha gent amb barques que són molt més rentables i n'hi ha... Per exemple les barques de fusta costen més perquè és un tema de costos.
21:32
Speaker 0: Perquè mantindrà una barca de fuster és molt més complicada que mantindre una barcada de fibra.
21:37
Speaker 0: Llavors segurament hi haura com el Darwin, la selecció natural i quedaran les barques millors, no?
21:44
Speaker 0: Això no vol dir que les altres no tinguin viabilitat.
21:48
Speaker 0: I els altres tipus de barca tenen un altre tipus d'empresari perquè al final si jo soc un marinè o treballador i vull ser empresari, no em compraré la barca més gran.
21:58
Speaker 0: Em compraré una barqueta petita... que potser serà de fusta, això és el que passava antigament.
22:04
Speaker 0: Jo em feia empresari i compro una barqueta petita i si em va bé ja me la aniré canviant i fent més gran, no?
22:09
Speaker 0: Això ara s'ha trencat una mica i el que n'hem de fer és reculsar en tota aquesta gent que vols empresària o volen tindre barca o vol anar a pescar perquè és un... És una experiència.
22:19
Speaker 0: La gent, molta gent, és la gran desconeguda perquè avui dia anem amb un balcó de pesca i he llinat un munt de vegades però avui no hi podrien anar perquè està superreglat Has de tenir assegurances, has d'estar enrolat, has de... Alguna vegada que algun medi es vol embarcar sembla que els hi posem paus a les rodes naltros.
22:38
Speaker 0: És el que diu la normativa i el que s'ha fet tota la vida sense cap tipus de document embarcaves gent i sorties a pescar avui en dies impensable.
22:48
Speaker 1: Doncs Xavier Domenec, secretari de la Federació Territorial de Conferències de Besquelles de Tarragona gràcies per atendre'ns i seguirem pendents de la situació
22:54
Speaker 0: Gràcies a vosaltres per donar-nos veu i fer que el món sigui sabador de les problemàtiques que tenim, i de les virtuts que té al sector.