Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / La Furgo | Recuperar les tradicions per entendre Tots Sants

Transcript

La Furgo | Recuperar les tradicions per entendre Tots Sants · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:00
  Speaker 0: Hola, què tal?
• 0:01
  Speaker 0: Molt bona tarda i benvinguts un dia més a la furga.
• 0:03
  Speaker 0: Una furga on hem vingut a recuperar tradicions que tothom les coneguem i a celebrar també a menjar tot el voltant de tots sants i aquestes activitats que ens han preparat.
• 0:14
  Speaker 0: Estem amb el Julio Villar.
• 0:16
  Speaker 0: Bona tarda!
• 0:16
  Speaker 0: I gràcies per estar amb nosaltres, Julio.
• 0:18
  Speaker 0: Hola molt
• 0:18
  Speaker 1: bona tada!
• 0:19
  Speaker 0: Explica'ns una mica què és el que heu preparat en aquestes activitats de tots Sants
• 0:25
  Speaker 1: Nosaltres anàvem a desenedició d'un cicle que fa molts anys que hem començat de la mà de turisme i ha anat passant per altres àmbits del que seria l'Ajuntament, col·laborant amb empreses privades o també en part del que serien l'ajuntament.
• 0:38
  Speaker 1: En guany tornem al turisme, és la desenedició d'aquest terrorífic i ja des d'anys passat vam començar a mirar aquesta mirada del món de la mort a través de la cultura, de la nostra cultura i reditem una activitat que ens va funcionar molt bé l'any passat, i que es diu menjant amb els morts.
• 0:56
  Speaker 1: Que bàsicament és a partir d'una observació del que és la tradició al castanyada, explicar o buscar quina és l'origen de això que posem a taula perquè segurament... Tenim molt interioritzat el cap o només cal que ens passegem aquests dies pel mercat o pels separadors dels forts de pa i pastisseries, que veurem que hi ha els panellets, ja segurament s'han sortit els moniatos, carbassa, les mangranes... Els bidolços o els propis panells o les castanyes.
• 1:26
  Speaker 1: Però segurament no..., i sabem què ho fem al voltant del tot Sants o de la pròpia castanyada a la nit d'abans de tots Sants però no tenim molt clar per què consumim aquestes coses i el que intentàvem és posar això, posar en valor aquest tipus de productes però alhora explicar quines l'origen a vegades molt remot i ja oblidat perquè era bé tothom d'això que mengem o consumim.
• 1:51
  Speaker 1: Molta gent segurament li sorprendrà però... El producte de la castanya sí com a origen antic està vinculat al món del mort per part del poble celte que ha poblat bona part del continent europeu I el panellet té el seu origen o és la transformació d'una altra tradició que podem anar darrere buscant-la fins a l'època dels romans.
• 2:13
  Speaker 0: I fins i tot hi ha productes que hem perdut completament com poden ser ho comentaves abans, però això ho sé jo no ho sabia aquestes faves que després han acabat convertint-se en altres... coses altres productes que siguin consumim avui en dia.
• 2:26
  Speaker 1: Sí, és la celebració dels morts dels romans, l'alemúria... els esperits del difunt es feien tres dies no consecutius al mes de maig, el nou, l´onze i el tretze durant aquells dies, que a més a més un moment el que hi ha faves, ho diria ara si anéssim al maig al començament, ja hi hauria faves doncs en aquell moment el què es feia no només es consumien sinó que hi havia una ofrena als morts feta amb aquestes faves.
• 2:54
  Speaker 1: És curiós per a aquesta mateixa tipus d'eufrenes o aquella relació de les faves, del consum de faç al botó de l'amor té molt de pes el món grec i el món romà sobretot... I fins i tot ben entrada al mitjana.
• 3:06
  Speaker 1: Un cop bona part del container europeu també de casa nostra s'ha cristianitzat la gent continuava anant a menjar celebrar algun d'aquests tres dies els cementiris ja cristians i deixaven o menjaven faves allí L'església va intentar que això canviés perquè dèiem on aquesta gent no tenen consciència del que estan fent té un origen pagar, però això no té un origin pur cristian i es va moure la data directament a el de novembre, que és el moment en què és impossible que et menjis faves perquè no hi havia capacitat de produir-les en aquell temps.
• 3:45
  Speaker 1: I com que no hi van haver faves es va començar a fer amb fruit sex que sí que ja n'hi havia, en aquella època.
• 3:52
  Speaker 1: Amb una pasta, amb el masapà, amb un tipus de elaboració similar... Un fruit o una espècie d'rèplica, que és allò que em deien les faves dels morts però que no eren faves i és alló que encara en italià es diu Fabbe dei Morti i si aneu a causa del pastisseria italiana destasteu-ho o l'esvellou, direu fins i tot algunes cobertes de pinyons o deixeu creure'l justa dir això són els nostres penellets Aquest que ens ho han robat és que nosaltres hem perdut el fil conductor, ells en canvi amb aquest nom.
• 4:24
  Speaker 1: En el de Fabi Deimorte doncs encara... El nexa amb l'antiguitat és molt més clar però és el mateix que tenim aquí a casa nostra.
• 4:33
  Speaker 0: Uns panellets ben clàssics i ventífics d'aquí de casa nostra però que tal vegada en els últims anys no diria que s'estan perdent però sí que costa una mica més sobretot en generacions més joves que hi hagi negafant aquesta tradició, sobretot més enllà de menjar-los o comprar-los ja fets a les pastisseries sinó aquestes tradicions tan boniques de fer-los a casa i fer-les amb família.
• 4:55
  Speaker 1: Fer-los és molt senzill no és pas complicat sí que és veritat que hi havia gent que creu que no li agraixon passava l'any passat, gent que havia vingut a fer aquesta activitació jo pensava que no m'agradaven els panellets perquè el panellet també ha sigut... per desgràcia en la nostra història recent, sobretot als anys de post-guerra.
• 5:12
  Speaker 1: Molt mal tractat perquè era un element... És un producte, és una elaboració amb alguns ingredients que poden ser molt cars com potser la farina de mella i se substituia aquesta farina a mella vegades amb patata o boniatu això fa que algú sigui el mateix o perquè es coven massa quan l'acocsió única té són uns cinc-six minuts que és greu perquè que hi ha dourat.
• 5:34
  Speaker 1: La gràcia del panet s'ha caigut douradet per fora per dintre, o sigui que no quedi del tot fet.
• 5:42
  Speaker 1: Si no queda massa dur i jo crec que seria maco tornar a recuperar sobretot aquells que tinguin família amb criatures perquè és ben fàcil de fer.
• 5:54
  Speaker 0: I l'última Julio per tancar i per tornar una mica a la activitat, quins dies es farà aquí en aquest espai on es trobem?
• 6:00
  Speaker 0: Aquest espai turisme al carrer Matjó?
• 6:03
  Speaker 0: Quins dies és farà si necessitem entrada reserva d'alguna manera
• 6:07
  Speaker 1: La raó de la farem aquí a l'antica... al espai turisme d'anticajuntament, part de l'activitat començarà aquí i després continuarem a dalt, a la resta del anticajuntement.
• 6:18
  Speaker 1: I es farà els dimèndres XXIII i XXX, als dos dies, a les set en un primer torn i a les vuit en un segon.
• 6:27
  Speaker 1: Poden reservar les seves entrades, el webmail, el corró electrònic de l''empresa Argos", que és Reserves Arrobaargostarragona.com
• 6:39
  Speaker 0: Doncs queda dit Julio, gràcies per estar amb nosaltres per explicar-nos tota aquesta tradició i per suposat per l'activitat i donar conèixer a totes aquestes tradicions Moltes
• 6:48
  Speaker 1: gràcies, aquí us esperem
• 6:49
  Speaker 0: A vosaltres com sempre, gràcia per escoltar-nos i ens veiem en la pròpia furgo!
• 6:53
  Speaker 0: Adéu