Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carrer Major | Com trien els lladres les cases on robar? Ho explica el criminòleg Jordi Palau

Transcript

Carrer Major | Com trien els lladres les cases on robar? Ho explica el criminòleg Jordi Palau · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:14
  Speaker 1: Els robatoris en domicili són una de les tipologies delictives que més preocupació generen entre la ciutadania.
• 0:20
  Speaker 1: Derrere d'alguns d'aquests delictes hi ha grups criminals organitzats, que actuem de manera coordinada, estudien els seus objectius i planifiquen el robatori però com funcionen aquestes organitzacions?
• 0:29
  Speaker 1: Com seleccionen els habitatges i les seves víctimes i quins criteris s'agaiixen per definir-ho?
• 0:34
  Speaker 1: Avui a Carremajó volem conèixer més a fons aquesta realitat amb el nostre criminòleg de capçalerat Jordi Palau.
• 0:38
  Speaker 1: Jordi, benvingut un dia més!
• 0:42
  Speaker 1: Escolta, Jordi, quan parlem d'aquests grups organitzats de grups criminals que obtenen per aquests robatoris en domicilis, de quin tipus d'organitzacions estem parlant.
• 0:50
  Speaker 1: És a dir, quin perfil tenen aquests lladres?
• 0:53
  Speaker 1: Què els defineix?
• 0:55
  Speaker 0: Doncs primer, que tenen una estructura piramidal completament ben estructurada.
• 0:59
  Speaker 0: Tenen cadascú les funcions i també en tenen cadoscú uns criteris a l'hora d'actuar perquè tenen molts recursos al seu abast ja que és una inversió que fan tots els grups criminals.
• 1:11
  Speaker 0: Inverteixen moltíssim.
• 1:12
  Speaker 0: Primer per aconseguir el propòsit i segon també perquè no puguin ser descoberts pel policia.
• 1:18
  Speaker 1: Ens parles de que al final són entitats molt ben organitzades, molt ben definides... Això implica també que hi ha un repartiment de tasques que acaben funcionant.
• 1:26
  Speaker 1: com una empresa, al cap i a la fi.
• 1:28
  Speaker 0: Justament és el que t'han de dir.
• 1:29
  Speaker 0: És una empresa multinacional que poden treballar... Poden actuar en qualsevol lloc del territori i, a més a més, que clar, tenen un producte molt valuós, que és qualseval cosa, valorosa, així, robatoris d'ajoyes, diners o d'objectes de valor que podien ser fàcilment venuts i col·locats, com se'n diu Blugerman.
• 1:48
  Speaker 0: En
• 1:49
  Speaker 1: dins d'aquesta repartiment de tasques ara en parlarem i ho definirem una mica però sempre hi ha la gran pregunta de com seleccionen els habitatges que roben.
• 1:57
  Speaker 1: Els importa més directament a quin habitatge volen anar, definint i mirant l'habitatge i el seu entorn etcètera o les víctimes que hi puguin haver dins d'aquell habitatge, el tipus de persona que ell viu?
• 2:07
  Speaker 0: Ells són uns experts, és a dir, com la gran empresa... tot i que estan fora de la legalitat, com a gran empresa també tenen els seus assessors.
• 2:14
  Speaker 0: És a dir, així que els assessors legalment, com diuen, aquesta depèn si hi ha veïns o si hi han persones vivint a dintre, hi haurà un robatori amb violència o un robador en força, cosa que canviarà moltíssim si algun dia són detinguts els delictes i les penes que poden acabar.
• 2:29
  Speaker 0: Per tant, primera selecció què fan?
• 2:32
  Speaker 0: Sempre i quan no hi hagi gent a dintre, és molt més fàcil.
• 2:35
  Speaker 0: Entre robar-ho a una casa és més fòssil.
• 2:36
  Speaker 0: No sé si ja s'ha escoltat aquesta setmana que han desarticulat una banda que es dedicava a robar els futbolistes del Barça?
• 2:43
  Speaker 0: Òbviament tots viuen per la zona de gavà, castell de fer, els sitges... Doncs clar, és muy fácil.
• 2:48
  Speaker 0: Els obiques, fas una mica d'estudi de mercat i segurament un futbolista ja saps en quines hores el pots trobar i en quins hores no està a casa.
• 2:54
  Speaker 1: Tu ens parles d'aquesta situació que dones a donar als futbolistas.
• 2:57
  Speaker 1: Evidentment són víctimes propícies, saben que hi ha objectes de valor a l'interior de les cases Com és aquesta tasca d'observació prèvia de saber en quins hores hi seran, en quines no?
• 3:06
  Speaker 1: De fins i tot parlar amb gent que està prop d'aquestes persones moltes vegades per saber si hi serà, sinó per saber detalls de vides personals.
• 3:13
  Speaker 0: Doncs és molt fàcil.
• 3:14
  Speaker 0: És a dir, no estudi de camp.
• 3:15
  Speaker 0: Simplement hi ha un grup dintre l'organització criminal i un grup que es dediquen només a fer l'estudi de camp, que és l'anàlisi previ.
• 3:21
  Speaker 0: Fa una anàlisis previ de quants veïns hi ha, quant... Mira, calculen diferents hores al dia.
• 3:27
  Speaker 0: A veure quin és el veí que se'm va adormir més tard, el que està mirant la tele?
• 3:30
  Speaker 0: Quin és el vi que no passa?
• 3:32
  Speaker 0: Aquell carrer sí que és molt trànsit si és cap de setmana o si és un dia festiu, que normalment la gent està fora de casa
• 3:38
  Speaker 1: Com decideixen quan actuar, és a dir, quan hi ha prou ta investigació?
• 3:42
  Speaker 1: Quan hi ha prauta observació?
• 3:44
  Speaker 1: Quin és aquell moment que dius?
• 3:45
  Speaker 1: Aquest moment clarament amb d'actuari.
• 3:47
  Speaker 0: Sí, com tot en aquesta vida no hi ha un cent per cent de fiabilitat perquè sempre es pot haver d'anar a veure un error, com per això emple que hi hagi el jardiner que estigui reclamant la piscina o qualsevol cosa.
• 3:56
  Speaker 0: Però sí que ells han fet ja aquest estudi previ de mercat per entendre l'anàlisis de situació i llavors calculen que el millor dia serà sempre.
• 4:03
  Speaker 0: Normalment els millors dies sempre són entre setmana i sempre amb unes hores que... ningú vol treure la carrera, perquè tu tens l'experiència que hi ha unes hores fins a les dues del matí i encara hi veus gent molt tant.
• 4:14
  Speaker 0: Però a partir de les dos, d'un dia entre setmana, de dos a quatre no hi ha ningú al carrer.
• 4:19
  Speaker 0: A partir de més enllà de començar a veure gent repartint el camió de begudes o dels donuts... Però sempre hi ha una xifra fosca, una hora, que realment és el que es diu a les bruixes, que allargués quan hi ha molta mena gent i clar, la probabilitat de que no et vagin és millor.
• 4:34
  Speaker 1: Parlàvem del tipus de víctima i fèiem referència als futbolistes del Barça per fer un exemple, n'hi ha molts més.
• 4:40
  Speaker 1: Però és veritat que fan referència al territori en el que estem també, siguem de les ciutats o els pobles en què estem ara si són de ciutat també en urbanitzacions concretes, és una cosa que també passa habitualment per la gent que viu a pobles també ho sabrà però hi ha vegades en què durant una setmana x dies moments molt concrets es repeteixen aquests tipus d'arrobatoris a viure amb desgevitatges d'un mateix poble, d'una mateixa urbanització, desones molt properes.
• 5:03
  Speaker 1: Per què passa això?
• 5:04
  Speaker 0: Sí, moltes de nosaltres podríem pensar que ho fan perquè allà trobaran més diners però ho fan per la facilitat.
• 5:10
  Speaker 0: És a dir si han trobat un espai on veuen que no hi ha càmeres, que no ja veïns... Clar, l'estadística puja molt més primer!
• 5:18
  Speaker 0: Tenen ja les vies estudiades de fugida d'entrada, tenen estudiats tots els veïns i clar en comptes de ser més analítics a l'hora de trobar més coses simplement van per estadística quants més robatoris facin, més probabilitat hi ha.
• 5:30
  Speaker 0: No són tan especialitzat amb aquest cas com dir és que estic seguint aquest senyor perquè té un cotxe del luxe o perquè he vist un rellotge sinó que diuen si aquesta organització està molt desprotegida rebentem-la aquesta setmana que serà la...
• 5:54
  Speaker 1: Com pot ser que el dia següent a una casa del costat torni a passar i no s'aturi?
• 5:58
  Speaker 0: Perquè això és molt curiós, perquè la gent, quan tenim la tendència que quan ens passa alguna cosa pensem que això els hi passei al VI.
• 6:05
  Speaker 0: Que no es pot passar a nosaltres.
• 6:06
  Speaker 0: Quan ens passa a nosaltres el nostre VI pensa que potser si ha hagut ja dos robatòries no és normal que el dia següent tornin un tercer i clar, quan ja han passat tres, quatre o cinc vegades, llavors és quan posa tot d'alarmes i el CCR no arriba mai
• 6:21
  Speaker 1: Jordi, et vull preguntar també com és la tasca de investigació policial davant d'aquest tipus de grups.
• 6:26
  Speaker 1: Siguin més o menys especialitzats depenent de com siguin els robatoris però com segueix el policia a aquest tipus del grup?
• 6:31
  Speaker 0: Primer, aquests tipus de delinquents són superregionals.
• 6:36
  Speaker 0: És a dir, és moment per molt territori i no només Catalunya o una marcació concreta.
• 6:41
  Speaker 0: Ells no van per comarques, tenen molta mobilitat, un autopista que pot portar a diferents comarquers en diverses hores.
• 6:47
  Speaker 0: El fet d'haver-ho estudiat doncs és molt difícil investigar-ho.
• 6:51
  Speaker 0: Dintre dels àmbits policials hi ha grups especialitzats que només segueixin això... I com ja et pots imaginar, hi ha les valisses que es posen a vehicles quan comencen... ha localitzat organitzacions criminals que estan dedicades a aquest tema.
• 7:06
  Speaker 0: Si pots posar una valissa al cotxe, els pots fer un seguiment també vegades per les trucades telefòniques, tot i que poques vegades parlen per telèfon... Ara hi ha moltes comunicacions que estan xifrades però clar la investigació és total.
• 7:18
  Speaker 0: Es pot fer des d'agafar les càmeres a l'autopista, per exemple, analitzar un per un tots els vehicles que han entrat en aquella població, que saps que hi ha molts poblacions, que tenen càmares d'aquelles d'entrada i sortida del poble.
• 7:28
  Speaker 1: Un dels grans reptes per les coses... als policials entenc que és precisament que dins d'aquests grups hi ha moltíssima gent, que ja acaben veient-se involucrada.
• 7:36
  Speaker 1: A gent que canvia constantment i ara ho sóc, ara no ho sóco, apareixen i desapareixen... I això implica un problema!
• 7:41
  Speaker 0: Correcte, perquè els únics que cometen el delicte més gran serien els que cometrien el robatori en força, que és un delicte bastant penat.
• 7:48
  Speaker 0: Però hi ha persones que es dediquen a la receptació, és a dir, a moure els objectes sostrets i altres persones que simplement fan vigilància.
• 7:55
  Speaker 0: Una vigilànció no és un delicté.
• 7:56
  Speaker 0: Hi ha d'altres persones que simplemente fan de guaites.
• 7:59
  Speaker 0: És a dir posar-se a l'entrada de l'organització simplement per avisar-s'hi a la policia si entra un veí, si entra algun altre... Si hi ha un vigilant del poble entre amb el cotxe i aquells cotxes amb uns pirulos.
• 8:10
  Speaker 0: Clar!
• 8:10
  Speaker 0: Això no són delictes i aquestes persones queden completament anulades al sistema judicial?
• 8:16
  Speaker 1: Com comentaves tu abans, de tant en tant i relativament sumint.
• 8:18
  Speaker 1: De fet veiem notícies que desarticulen grups criminals d'aquest tipus per robatoris però a la vegada donen la sensació que tot hi tenim molts antecedents ja de robatori moltes vegades això no s'acaba de solucionar mai i les penes de presó tampoc són tan exagerades.
• 8:32
  Speaker 0: Correcte és una llegenda urbana però també té una part de veritat i els delictés que no hi ha sang sempre són mínims, és a dir les penes no estan ben penalitzades.
• 8:43
  Speaker 0: Sí que l'entrada en una vivienda està penalitzat però també s'ha de demostrar que quantes persones han entrat com pots demostrar-ho pot ser la persona que ha venut els objectes mai delatarà els que li han venut als objectes o els que han robat els objecte per tant se pot desarticular una xarxa o un grup criminal d'aquestos però és molt difícil aconseguir penes molt grans de presó o privatives de llibertat per tots els integrants.
• 9:10
  Speaker 1: Parlant una mica d'aquest procés de investigació per part de la policia i dels problemes que pot tenir a l'avegada, entenc també.
• 9:17
  Speaker 1: Expliquens quins són els errors més comuns per part d'aquests grups organitzats que fan robatoris per acabar caient en algunes de les trampes que posa la policía?
• 9:26
  Speaker 0: La policia sempre treballa amb els errors dels delinquents.
• 9:31
  Speaker 0: Cada vegada, com més especialitzats siguin ells, més difícil serà.
• 9:35
  Speaker 0: Per què?
• 9:35
  Speaker 0: Perquè les emprentes, òbviament, posen uns wands i és molt difícil... I a les càmeres!
• 9:40
  Speaker 0: Però com sempre diem, les càmeres també pots anar completament tapat i ser molt difícil identificar fàcilment a algú que va completament de pati només serveix els ulls.
• 9:48
  Speaker 0: Hi ha les cèmeres, aquest és el tema dels entrares als pobles, que molts pobles puc posar-los.
• 9:54
  Speaker 0: Però el fet d'aquest teu vehicle estigui circulant per allí no implica directament que tu siguis un delinqüent.
• 9:59
  Speaker 0: Llavors quines són nosaltres?
• 10:01
  Speaker 0: A vegades se troben que es fa el seguiment de l'objecte sostret, perquè a vegades hi ha objectes molt concrets com alguna joia que està serigrafiada amb la data d'enaixement o casament i llavors sí que es pot acabar asseguint el fil fins a trobar potser... una escalant, però mai arribarem potser a la cúspida de la piramide.
• 10:21
  Speaker 1: Abans parlàvem Jordi de la reacció de la ciutadania quan es donen aquests casos de pensar que sempre serà el veí fins que és el veï moltes vegades, però diguem-nos una mica què pot fer la ciudadania per prevenir una mica aquestes situacions i no posar-ho fàcil?
• 10:34
  Speaker 0: Sí, és que a la ciutadania estem pensant en tot de silvar-se a Madrid si les eleccions municipals... Si el canvi climàtic.
• 10:42
  Speaker 0: Però potser el que de vegades ens passa és que veiem una persona que no coneixem al nostre barri i no li donem importància quan tots hem d'hi fer de policies.
• 10:50
  Speaker 0: A l'època del Covid tots fèiem de policies com miràvem pel balcó i miràvem si algú està bé fora del seu domicili.
• 10:57
  Speaker 0: Doncs és una mica això.
• 10:58
  Speaker 0: És a dir, avisar els sent-dots és una cosa gratuïta i ningú està penalitzat pal més.
• 11:03
  Speaker 0: per prevenir que cura... Per tant, d'entrada qualsevol cosa és sospitosa.
• 11:08
  Speaker 0: Un senyor que està passant per allà, un vehicle que ha passat tres vegades, algú que no és del barri com a tal, perquè no avisa els cendots i els policies, policies locals, Mossos d'Esquadra, que sigui fer una ronda, passar, identificar... I això també és un acte molt preventiu, perquè si ells veuen que hi ha policia ja no els interessa el fet de actuar aquella mateixa nit.
• 11:27
  Speaker 1: Crec que és una qüestió interessant la que planteja, especialment als pobles on sovint els Mossos passen... Precisament poc més que fer rondes de vigilància.
• 11:34
  Speaker 1: A molta gent costa molt trucar a Mossos per una cosa que pensi que no té importància, doncs aquest detall poder plantejar mèmbis i això que és estrany si es pot passar millor que millor.
• 11:45
  Speaker 1: És
• 11:45
  Speaker 0: una cosa molt interessant que sé que en moltes organitzacions hi ha el que se'n diu un grup de WhatsApp.
• 11:49
  Speaker 0: Hi ha moltes organizacions que tenen un grup dels veïns i llavors cadascú va a comunicar-se però perquè ja estan cansats de rebre robatoris?
• 11:56
  Speaker 0: Llavors... Hi ha sempre hi ha algú que fa com d'enllaç amb la policia i truque.
• 12:01
  Speaker 0: Però sincerament, sempre recomanem el mateix.
• 12:03
  Speaker 0: Trucar a un cendotze i vivindre és fer prevenció perquè la reacció serà molt més difícil trobar les joies aquelles de la padrina que mai més tornaràs a recuperar però en canvi la prevenció és demostrar-los que allí no podem robar que vagin amb un altre lloc.
• 12:19
  Speaker 1: Doncs Jordi Palau, criminòleg.
• 12:21
  Speaker 1: Moltíssimes gràcies, com sempre ens veiem d'aquí dues setmanes.
• 12:22
  Speaker 1: Moltes
• 12:23
  Speaker 0: gràcies Adri, salut!