Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Rambla 54 | 09/09/2026

Transcript

Rambla 54 | 09/09/2026 · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

0:00
Speaker 4: La demissió a la web de la xarxa, a laxarchepuncat es va tornar a trobar amb el programa començat.
0:06
Speaker 4: Ei!
0:06
Speaker 4: Que es va menjar fins i tot el WhatsApp que ens havia enviat l'Enric Riba, que és el seu pare tecnològic.
0:11
Speaker 4: No vull ser tecnopassimista però tot plegat fa una mica de besarda...
0:15
Speaker 3: Doncs sí,
0:16
Speaker 4: una mica.
0:16
Speaker 4: Doncs sí.
0:17
Speaker 4: He pensat que potser amb la veu d'Alarnau, més jove, connectem una mica més com una mena d'ofrena de bona voluntat.
0:24
Speaker 3: I heu pensat?
0:24
Speaker 3: Potser no li agrada el
0:26
Speaker 4: programa?
0:27
Speaker 4: Ui això francament ho descarto Avui parlem de gent important, de Sant Cogat del Vallès.
1:11
Speaker 4: Una manera infel·lible... De saber si un veí o veïna d'aquest municipi de Santcogat n'és d'important.
1:17
Speaker 4: Potser no hi hagi daltres però aquesta és la definitiva.
1:21
Speaker 4: És repassar la seva llista Cap grossos.
1:24
Speaker 4: Bé, vosaltres en dieu caparrots, oi Carme?
1:27
Speaker 5: Què tal?
1:28
Speaker 5: Com estàs Anna?
1:29
Speaker 5: Bé... Diem caparrot, cap grosso... De fet, té a dir que no sé ben bé si hi ha una diferència o no però avui intentarem almenys treure l'aigua clara.
1:39
Speaker 5: A veure què.
1:40
Speaker 4: Vinga, som-hi.
1:40
Speaker 4: Ben tornada Carme Reberta.
1:42
Speaker 4: Aquesta setmana ets la repotera més remblera de tota la xarxa, se'ns dubta?
1:47
Speaker 4: Avui no són avelles o parlem d'amèl.
1:50
Speaker 4: Avui ens portes aquesta tradició que manteniu convertir en caparrots les persones que formen part de la memòria de la ciutat.
1:57
Speaker 4: Com va
2:01
Speaker 5: això?
2:03
Speaker 5: I també la Dolors Vilareçau, que és directora teatral.
2:18
Speaker 4: Nela, per començar jo he engegat aquesta secció per dir-ho d'alguna manera dient que capgrossos i caparrots són la mateixa cosa.
2:26
Speaker 4: La veritat és que ho he fet una mica a la francesa amb zero base científica.
2:30
Speaker 4: L'he encertat o són coses diferents?
2:32
Speaker 2: A la nostra entitat considerem els caparrots, els que són caparrotes de l'any, que representen una persona real.
2:39
Speaker 2: En canvi, els capgrosos són els personatges fictícies no ho sé, per exemple tenim nosaltres el Grosso Marx, el Gepetto o altres que no corresponen a cap personatge així conegut.
2:51
Speaker 2: I després tenim la Vipegès, que està gent com un entremig, que no és un caparrot de l'any però com que representa una vipegés d'aquí Sant Cogat, que ja no n'hi ha gaire, doncs també el considerem com un caparrot.
3:02
Speaker 4: Doncs els caparrots són Sant Coga-Tengs reals i els capgrossos altres, Missa Lània.
3:08
Speaker 5: Vindria això?
3:09
Speaker 2: Exacte!
3:10
Speaker 5: Els caparots de Sant Coat tenen una història que ve de lluny, però caparot a Sant Coate es va constituir oficialment el dos mil nou.
3:17
Speaker 5: Són una entitat petita, són poca gent, però tenen força activitat.
3:22
Speaker 5: Què implica nela formar part d'aquesta colla i què és el que feu al cap del any?
3:28
Speaker 2: Doncs com que som poquets implica molt feina la nostra activitat bàsicament està centrada en dues festivitats primer de tot la festa major, que hi participem molt activament i després la nostra Diada de Testes.
3:41
Speaker 2: Que celebra ara aquest el proper dissabte d'octubre.
3:44
Speaker 2: I quan nosaltres ensenyem a tothom la nostra activitat que hem fet tornar al curs de l'any
3:54
Speaker 4: I els vostres caparrots representen, ens has explicat, persones reals de Sant Cogat.
3:59
Speaker 4: Aquí s'hi atorga aquesta mena de títol de veí o veïna il·lustre.
4:02
Speaker 4: Bé, aquest és bastant més bonic un diploma... Com funciona aquesta elecció dels candidats?
4:07
Speaker 4: Com decideu qui mereix o no convertir-se en
4:10
Speaker 4: caparrot?,
4:11
Speaker 4: que això és una responsabilitat, no?
4:13
Speaker 2: Això es fa per votació popular i llavors el que fem a la junta triem sis persones de Sant Cocat tres homes i tres dones perquè sigui la qüestió paritària.
4:23
Speaker 2: Llavors els donem a conèixer, els ministres de comunicació i xarxes socials.
4:27
Speaker 2: I passat un temps prudencial es fan les votacions.
4:33
Speaker 2: L'última vegada ja es va fer en plataformes per internet però també presencialment a llocs de Sant Cugat i després que el resultat, quan ja el tenim es dona conèixer a la festa de Tardo.
4:45
Speaker 2: Llavors, fins que la nostra dia de detesta és quan el presentem, és quan hi ha tot el procés d'execució del Caparrot de l'any.
4:55
Speaker 5: Això és com un examen... Si
4:57
Speaker 4: no, quina responsabilitat, Carme?
4:59
Speaker 4: Que et nomenin candidata caparrot i que després quedis sisena!
5:03
Speaker 4: És una mica un compromís!
5:05
Speaker 5: Bueno, si no, mira, ja arribarà l' any, no?
5:08
Speaker 5: Perquè... què és el que ha de tenir?
5:11
Speaker 5: Nela, una persona perquè sigui triada com a cap arreu.
5:17
Speaker 5: No només un rostre que cada on hi joc, sinó que també ha de ser prou coneguda.
5:24
Speaker 5: Ha de tenir un cert currículum, no?
5:27
Speaker 2: Bàsicament que sigui popular.
5:28
Speaker 2: No vol dir això que sigui famosa perquè persones famoses es engoguanyen moltes però populars... Per exemple aquí tenim la Dolors Vilareçau, que és famosa per a la seva activitat, però també és popular perquè l'aveus per sancogat està connectada amb la gent i tal.
5:43
Speaker 2: L'altre exemple seria l'Alasán, que no és una persona gens famosa però sancoga a tothom el coneix.
5:48
Speaker 2: Tothom sap que és l'àmbit del Barba o Bap... I tothoms coneixen els seus intrapans fabulosos que fa.
5:57
Speaker 2: Ell és el perfecte caparrot de l'any!
6:01
Speaker 4: Neler, ens deies que aquí amb tu i la Carme teniu a la Dolors Bilarassau, una sancogatenca que pot fardar de tenir un caparrot.
6:12
Speaker 0: Total, total.
6:14
Speaker 0: Jo quan m'ho van dir... primer a veure jo el calaçant i els seus bocates em van superar una vegada i ja em veu... O sigui que ja vaig estar nominada però va guanyar al calaça.
6:27
Speaker 0: Això
6:28
Speaker 4: pot passar?
6:29
Speaker 4: Tu ets la viva imatge de... És superpopular!
6:31
Speaker 4: Estic entre els sis, però no arribo a la final, diguéssim.
6:34
Speaker 4: I
6:35
Speaker 0: la segona vegada?
6:36
Speaker 0: Sí, la seguna vegada em van elegir i vaig estar molt contenta Molt contenta.
6:43
Speaker 0: Em va fer molta il·lusió, tu ja ho saps, Nela perquè ho vas viure.
6:47
Speaker 0: Realment jo soc una persona bastant gran i he tingut algun reconeixement però aquest va ser un reconexament molt especial... Crec que per dos factors, una perquè era per votació popular.
6:59
Speaker 0: Per tant el fet de que sigui la gent, la que et tria... Això em va emocionar molt i segona perquè jo em dedico a un activitat que són les arts escèniques, que és una cosa que és un art efímar, no?
7:11
Speaker 0: Vull dir, jo faig la direcció de teatre i llavors clar, el director de teatra no és com el que fa una pel·lícula o el que escriu un llibre, que té llibres.
7:24
Speaker 0: Jo quan he acabat de fer l'obra l'han vista, a part que no m'han vist però després no hi ha res.
7:29
Speaker 0: I llavors el fet de formar part d'aquest grup que és els de l'art afímar em feia molta gràcia tenir aquest reconeixement que era com una mica una eternitat de cartó pedra per dir-ho d'alguna manera.
7:45
Speaker 0: I em va fer molta il·lusió per aquests dos aspectes.
7:50
Speaker 4: Dolors, faig un parèntesis i he de confessar una cosa quan la Carme m'ha dit... Vindrà a la Dolors Vilareçau que té un caparrot amb aquest cognomi vivint, s'han cogat, he fet una mica d'Google, no?
8:02
Speaker 4: Sí!
8:02
Speaker 4: Resulta
8:03
Speaker 0: que
8:05
Speaker 4: no només tens un caperrot sinó que tu... que tens vincles amb l'Emma Vilareçau, que sou cosines, diu Google.
8:11
Speaker 4: No sé si això és correcte perquè avui en dia la intel·ligència artificial, aquests dies, nosaltres acabem de començar i ens està fent exactament moltes males passades.
8:18
Speaker 4: Llavors tot ho has d'aposar com una mica en quarantena però Google ens diu que tu ets... t'ha fet la responsable que Emma Vilarreçau estigui a dalt dels escenaris?
8:27
Speaker 0: Home, tant com responsable
8:29
Speaker 4: o molt responsable!
8:31
Speaker 0: Bé, el que puc dir és que per exemple... El monòleg d'entrada a l'institut el va preparar amb mi.
8:37
Speaker 0: Que va començar a fer teatre amb la Grupació Maragall i jo dirigia però jo no soc la responsable, és ella!
8:44
Speaker 4: Una miqueta responsable?
8:45
Speaker 4: La primera empanceta, diguéssim.
8:47
Speaker 0: Això sí.
8:48
Speaker 4: Aquest títol també el tens.
8:50
Speaker 0: D'acord, si me'l vols posar.
8:53
Speaker 5: Saps què em vendria de gust preguntar-li a la Dolors?
8:56
Speaker 5: Si tu t'has enprovat el teu caparrot.
8:59
Speaker 0: Jo?
9:00
Speaker 5: L'has portat?
9:02
Speaker 0: No.
9:04
Speaker 0: El dia de...
9:05
Speaker 2: Jo crec que sí, que del
9:05
Speaker 0: vas portar.
9:06
Speaker 0: Exacte.
9:07
Speaker 0: Algun moment me'l vaig posar.
9:09
Speaker 0: Recordo que el dia que veu fer la proclamació del caparrot, que es va fer una festa i tal, el qui sí el va portar aquell dia que us ho va demanar va ser la meva filla O sigui, la meva filla portava el cap a rot i va fer el ball del cap a Rot.
9:25
Speaker 0: I hi ha una foto molt mala que estic... que també està per internet, que surto jo amb el cap-a-rot, que és una foto per mi molt emotiva, que també és el que tinc a WhatsApp.
9:34
Speaker 0: I dintre del cap-ar rot hi ha la meva fills.
9:39
Speaker 0: És una foto molta motiva perquè realment hi ha com un... Hi ha com una imatge molt propera i esclar, és quedar sota... No estava jo, sinó que estava...
9:49
Speaker 5: Doncs sí l'ha provat.
9:51
Speaker 0: Sí, jo també li he provat, sí.
9:55
Speaker 4: I quan vas veure per primera vegada aquest caparrot acabat t'hi vas reconèixer?
10:00
Speaker 4: Què et va dir la família o la gent que et coneix quan el van
10:02
Speaker 0: veure?
10:03
Speaker 0: La Cristina, la Cristina Martínez és la persona que em va fer el caparrot.
10:10
Speaker 0: Em va ensenyar al model... Hi ha una mica fet.
10:14
Speaker 0: Durant
10:14
Speaker 2: el procés.
10:16
Speaker 0: En el procès jo hi vaig participar i li vaig dir algun petit detall del meu cabell, del meu nas.
10:23
Speaker 0: Jo no em reconeixia relativament i li va dir dos o tres observacions, l'esposa ja va fer el que li va semblar però eren coses molt lleus i la veritat és que cada vegada crec que m'hi assemblo més.
10:37
Speaker 0: En el caparrot.
10:40
Speaker 2: Això costuma passar amb els caparrots, perquè tenim en Jordi Franquesa que cada vegada s'hi semblava més.
10:45
Speaker 0: Sí...
10:46
Speaker 2: De tota manera això que deies que t'has de reconèixer tu, moltes vegades quan al procés de fabricació del caparrot es recomana que siguin els familiars que te consellin si realment ets tu o no, perquè vades un mateix i no s'ho reconeixes com als familiars.
11:00
Speaker 2: Jo ho vaig
11:00
Speaker 0: preguntar.
11:01
Speaker 0: Ho vaig preguntar tres o quatre persones pròximes.
11:04
Speaker 0: S'assembla a mi?
11:07
Speaker 0: Sí, precisament per això que dius tu... I
11:09
Speaker 5: precisament perquè s'assembli després em imagino que l'Anna et preguntaran pel procés, no que és un procés llarg que s'ha de fer amb molt de temps.
11:18
Speaker 5: M'agradaria preguntar-li a la Dolors què va bé de fer, què implicava haver estat escollida cap arrot?
11:25
Speaker 5: Després en el procés.
11:26
Speaker 5: És a dir, a tu t'haurien de fotografia i t'havien d'acaptar del... d'alguna manera per reproduir la teva imatge.
11:34
Speaker 0: La Cristina em va fer dues fotografies, una de cara i una de perfil, en va fer vàries... Suficient?
11:39
Speaker 0: Sí, sí, va fer això i se'm va sortir, penso que molt bé.
11:46
Speaker 0: Volia dir una cosa que m'agradaria comentar...
11:49
Speaker 4: Endavant, endavant!
11:51
Speaker 0: No, el que preguntaves abans de si em va faire il·lusió i tal.
11:56
Speaker 0: Ara, per exemple, em fa molta il·lusion perquè tinc dues netes Una de tres anys i una altra de sis anys, i em fa molta il·lusió que diguin... He vist l'àvia.
12:07
Speaker 0: I això em fa una especial il·lusion en aquests moments per exemple perquè de cop també hi ha gent que diu avui t'he vist ballant!
12:16
Speaker 0: O sigui, això de tenir un alter ego és molt divertit perquè estàs a molts llocs també.
12:22
Speaker 5: Fas besta més.
12:23
Speaker 5: Tens
12:23
Speaker 0: el tema de la ubiquitat.
12:25
Speaker 0: Fracament,
12:26
Speaker 4: molt bonic eh?
12:27
Speaker 4: Mela La Carme m'ho deia aquest procés d'escollir una persona o que un cop la persona sigui escollida i fer-li el caparrot és un procés llarg no és una cosa, no és manualitat d'una part d'això.
12:39
Speaker 2: No, no... La persona que ho fa és un escultor.
12:42
Speaker 2: No és qualsevol persona que miri farem un caparrots En aquest cas va ser la Cristina Martín Fobiols, i el procés pot durar uns mesos des que es comença fins que s'acaba.
12:53
Speaker 2: Llavors allò que deia l'adolós, primer de tots han de fer unes fotografies... Ella deia de cara i d'acostat però també de mig perfil i d'squena per veure com és pel darrere.
13:04
Speaker 4: Jo el veiem a les pel·lícules de Hollywood quan detenen algú?
13:07
Speaker 2: Just!
13:08
Speaker 2: Sí, sí, sí.
13:09
Speaker 2: Com una fitxa policial li va fer.
13:12
Speaker 2: Llavors, a partir d'aquí es fa enfangla una escultura.
13:16
Speaker 2: Un cop està fet l'escultura s'ha de fer un molla amb guix i quan està fet el moll en guix llavors s'han de triar el material que està fet al caparrot ni han de cartró, el de la dolors estafiple de vidre, ni ha de resines ecològiques, n'hi ha de diversos... I llavors un cop té el moller fet se'n dena un rellenant per si no el molla, amb el material.
13:41
Speaker 2: Un cops té fet s'ha de pintar.
13:44
Speaker 2: I llavors, quan el té així a mig procés és quan se li ensenya la persona proclamada cap arrot del any perquè realment doncs és d'aquí també la seva opinió una mica com si veu que sí se sent identificada.
13:58
Speaker 4: Digues,
14:00
Speaker 2: digues... Un cop ja estan fetes les rectificacions, doncs ja tenim el caparrot fet
14:05
Speaker 4: i a banda de la dolors Quins altres caparrots teniu?
14:09
Speaker 4: És molt llarga la llista.
14:10
Speaker 2: Nosaltres, caparrot de l'any en tenim deu.
14:13
Speaker 2: Uns que són anteriors de com a pròpiament entitat, que ho portaven altres entitats i el que tenim primer és el Jordi Franquesa, que és de l´any dos mil.
14:23
Speaker 2: Tenim l'Egitana, no és pròpia una persona però aquell any va ser proclamat que per rot del any les bar s'ha encogut per què va tornar a portar a Sant Cugat les agitanes del Vallès.
14:36
Speaker 2: Llavors es va dir que es faria el cap d'una gitarna.
14:40
Speaker 2: Després tenim el dos mil dos, la Rosiadeva,
14:42
Speaker 0: que
14:43
Speaker 2: va ser concertge de la Casa de Cultura, el que et deia abans l'Alasán, que és el propietari del Barbaoab... El
14:51
Speaker 4: dels entrepans!
14:52
Speaker 4: Això també m'ho he apuntat.
14:52
Speaker 4: El
14:53
Speaker 2: dels Entrepans.
14:53
Speaker 4: El nou apunta, que hem d'anar a San Cugata menjar uns entrepants en un lloc que són espectaculars.
14:59
Speaker 2: El dos mil cinc tenim el Roger Liprador, que també és molt conegut aquí s'ha encogat.
15:04
Speaker 2: El Joel Llamas, que era actor fotògraf... company de teatre amb la Dolosa?
15:11
Speaker 2: Sí,
15:12
Speaker 0: sí.
15:13
Speaker 0: Respecte això que veieu del reconeixement del Caparrot el Joan Llames quan se'l va fer caparrot de l'any ja havia mòria i aleshores li vam fer el caparrot i aleshores jo vaig participar una mica en la promoció de que se li fes el caperrot i el vaig anar a reconèixer O sigui, el vam fer a través d'unes fotografies que precisament les vaig passar jo i després vaig anar amb un magatzem.
15:40
Speaker 0: No recordo ara qui era... És
15:42
Speaker 2: a la floresta?
15:43
Speaker 2: Sí!
15:44
Speaker 2: És a l'Eduard Auquet Vaig anant
15:48
Speaker 0: al taller, que no sé si era Sabadell o en un altre lloc de l'Eduard Auquet.
15:52
Speaker 0: I llavors me'l van ensenyar i també em va fer molta impressió perquè llavors em van preguntar si es semblava moltíssim.
15:59
Speaker 0: Si es sembla, no s'assembla... I em va veure la imatge del Joan.
16:04
Speaker 0: Està
16:04
Speaker 5: molt aconseguit.
16:06
Speaker 0: Però vull dir el moment, no?
16:07
Speaker 0: El moment que el Joan era molt amic meu i veure-lo plasmat amb el caparrot i la pregunta que em van fer.
16:17
Speaker 0: Això de si se semblava o no.
16:19
Speaker 0: Avui tengo la verna sentimental.
16:22
Speaker 4: Són records bonics, és un llegat molt bonic tenir un que parla.
16:27
Speaker 2: Com que som gens d'aquí s'han cogat, els coneixem i el reconeixem.
16:31
Speaker 2: I llavors sempre tens un vincle o una altra amb diverses persones que són caparrots de l'any.
16:37
Speaker 2: També tenim el Josep Grau Garriga, que és caparrot de l´any two mil vuit.
16:39
Speaker 2: És ben conegut per les seves pintures i tapissos.
16:42
Speaker 2: El Pere Rollo, caparrott de l�n dos mil nou, que era capde colla dels geganters de Sant Cogat.
16:48
Speaker 2: Llavors ja passem al dos mil diecent.
16:49
Speaker 2: Va haver uns salves tan grosss en caparrotes del any.
16:52
Speaker 2: Al dos mil dies va ser el primer que vam fer nosaltres com a entitat, caparots de Santcogat qui és la Bolós i, finalment, tenim la Iveta Toret a l'any two
17:01
Speaker 5: mil dintinou.
17:02
Speaker 4: I suposo que tots ells es donen cit en aquesta diada de testes?
17:07
Speaker 4: Això és una mena de festa major de caparrots o...?
17:11
Speaker 2: La Diada de Testes sí, és la nostra diada... I els vam convidar quan vam fer celebrar el deseni versari.
17:20
Speaker 2: Quan hi ha caparrot de l'anys també els acostumem a convidar, que no sempre poden venir tots perquè és un dia així... Difícil, però en general sí.
17:28
Speaker 2: I sempre que poden, sempre venen a veure'ns i de més els encanta fer-se fotografies amb el personatge.
17:35
Speaker 4: Clar és bonic això... Noies, a totes tres, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquests records tan macos aquestes històries i aquests caparrots per recomanar-nos a aquests fantàstics entrepans que vindrem a tastar sancugat del Vallers!
17:50
Speaker 4: I us esperem qualsevol dia d'aquests ben aviat a la Rambla?
17:54
Speaker 5: Clar que sí.
17:55
Speaker 5: Moltíssimes gràcies, igualment!
17:57
Speaker 2: Gràcies a Déu.
17:59
Speaker 1: Rambla-cincuenta-quatre...
18:01
Speaker 2: No,
18:01
Speaker 1: més freds, no.
18:03
Speaker 1: Ram... ui.
18:04
Speaker 2: Ra,
18:05
Speaker 3: ra, ra.
18:06
Speaker 5: Vinga, va.
18:07
Speaker 5: La
18:07
Speaker 1: Rosalea.
18:09
Speaker 1: Rammle-cintuenta quatre... Camana-morgades veidosser.
18:27
Speaker 5: ¿Estàs escoltant rambla cincuanta-cuatre?
18:36
Speaker 1: Ah,
18:39
Speaker 3: l'Àrio Cardadeu.
18:45
Speaker 4: Un dia d'aquest estiu feia molta calor.
18:49
Speaker 4: Em va sortir a Instagram una fotografia que havien penjat la Susana Caviscol i l'Enric Rubio, el pati de casa seva.
18:55
Speaker 4: La Susana i l Enric són companys de radio-televisió de Cardadeu per ella la vida real i artística a l'Infopotcast de cardadeu.
19:03
Speaker 4: Arnau apunta que algun dia n'hauríem de parlar dels infopotques... De moment tornem a la foto del meu Instagram.
19:09
Speaker 4: Arroba en amb dues henes, morgades, muo, embu com les vaques i en baixa de Barcelona Era una imatge bucòlica d'un nanúfer Qui té un nanúfere a casa?
19:20
Speaker 4: Vaig pensar Surava sobre l'aigua d'una base ecològica que estan construint l'Enric i la Susana Hi ha gent que gaudés d'une base al pati, vaig envajar Ja us he dit que feia molta calor El text de la publicació La Susana feia notar Que dins del nanúfar en qüestió que ja em semblava prou exòtic.
19:39
Speaker 4: Hi havia una vella fent la migdiada, total!
19:42
Speaker 4: Una xulada... A partir d'aquí tots tres vam començar un intercanvi de missatges sobre la bassa, el nanúfar i sobretot l'avella dorment és una obra mà fàcil.
19:52
Speaker 4: Com dormen les avelles?
19:54
Speaker 4: En moticona de vella, en moticone de vellas Quantes hores a moticones som rient amb el cap girat?
19:59
Speaker 4: Quan són velles, dormen menys a moticon amb una llagrimeta Aquest matí He recuperat aquell fil.
20:06
Speaker 4: I la darrera frase és meva.
20:08
Speaker 4: Enric, el ramble que vas... Noi Silvestre, benvingut al programa!
20:13
Speaker 1: Gràcies Anna, molt un rat i content de ser aquí amb tots vosaltres.
20:18
Speaker 4: Enrik, de seguida parlem del son de les avelles però abans com que és el primer cop que passeges pel ramble què et sembla si ens presentes una mica ràdio cardadeu?
20:27
Speaker 4: Si vols afegir res més sobre tu que jo he estat bastant indiscret.
20:31
Speaker 1: Va, em sembla fantàstica.
20:33
Speaker 1: Doncs mira com sabràs la radio-televisió que arredeu vam ser la primera televisió del món en català abans que TVIII i la primera local de Catalunya i Espanya però avui deixem escombrar cap a casa i parlarem de ràdio, que és el que... on estem totes?
20:48
Speaker 1: I és que com a mitjà comunitari que som, que vol dir que és dels socis i les socias es donen a terme sempre els projectes que ens engresquen en definitiva i esperonen a tots i totes per exemple ara mateix estem fent entre programes i podcast d'enguany una de projectes que es poden escoltar per antena cada dia i cada setmana.
21:04
Speaker 1: En definitiva, a ràdio i televisió que arreu som una colla gran d'amics on es barregen alguns dels principals referents del sector amb gent molt jove que arriba aquí buscant el com que li esperona
21:15
Speaker 0: Jo,
21:16
Speaker 1: en el meu cas particular tot just serà el quart any que hi estic i si m'hauria d'escriure a mi mateix.
21:21
Speaker 1: Seré poc indiscret també com has dit.
21:24
Speaker 1: Crec que ho faria dient que sóc una persona silvestre o més ben dit el doi silvestra, que és com en coneixen Instagram, un apaixonat de la muntanya, la natura... I podria indicar tot el que engloba això!
21:34
Speaker 4: Doncs va, fetes aquestes presentacions.
21:36
Speaker 4: Reprenc el fil recordo que vam dir que buscaries algú que posés llum al nostre delir i floral a la nostra foscor floral.
21:43
Speaker 4: Tenim algú qui t'hagi parlat de les vacanes, de les avelles o les flors?
21:47
Speaker 1: Doncs mira no només he trobat una persona sinó que crec que és la millor persona possible per explicar-nos el perquè les avellas dormen dins de les flores... I si és veritat que ho fan?
21:56
Speaker 1: Què et sembla si te'l presento?
21:57
Speaker 4: Oi tant!
21:58
Speaker 1: Soc en Jan Nishter, soc geograf d'informació i naturalista de professió.
22:04
Speaker 1: Em dedico a la conservació de la biodiversitat i també el meu temps lliure em dedico à la hipocultura ecològica Poca broma, poca bruma.
22:14
Speaker 1: Vaig sortir buscant coure i he trobat mel.
22:16
Speaker 1: Anna... Per on?
22:17
Speaker 1: No pots imaginar la de coses que m'ha arribat a explicar.
22:20
Speaker 1: Saps quantes espècies per exemple d'avelles hi ha?
22:22
Speaker 4: Doncs potser l'intelligencia artificial aquesta que ens envia a la web podria dir-nos exactament jo.
22:28
Speaker 4: Francament no ho sé, deu, vint, cinc, quanta cent...?
22:31
Speaker 1: Mira, jo no en tenia absolutament ni idea!
22:33
Speaker 1: I és que quan li he preguntat per com dormen els avelles el primer que m´ha demanat, en Jan, ha estat Quines avelles?
22:39
Speaker 1: D'aquí parlem.
22:40
Speaker 1: Parlem de l'avella d'amel,
22:43
Speaker 4: o
22:43
Speaker 1: de les setcents espècies d'avelles que podem trobar a Catalunya.
22:48
Speaker 1: Doncs clar, això és la primera pregunta perquè la resposta és diferent.
22:53
Speaker 1: La gran majoria mengen nectar i això les trobem en les flors.
22:57
Speaker 1: En forma general aquí tenim la gran majorietat d'avelles.
23:01
Speaker 1: La que més coneixem és l'avia d'amel, que viu en colònies.
23:04
Speaker 1: Això representa del porcent... de les espècies que podem trobar arreu del món.
23:11
Speaker 1: La gran, gran majoria cada fet el papel en l'ecologia i en la biologia més important, el noventa percent són insectes... No són socials, viuen en cadascú a casa, bàsicament.
23:23
Speaker 1: Aquests sí que podem passar temps en les flors?
23:28
Speaker 1: Ja et dic, setcentes eh!
23:30
Speaker 1: Verges santa, ja et dius.
23:30
Speaker 1: De
23:30
Speaker 4: unidos moltes, eh!
23:31
Speaker 4: Són puntíssimes.
23:33
Speaker 4: Sents tipus d'elles.
23:35
Speaker 1: Moltíssimes, ja t'he explicat un munt de coses que realment desconeixia.
23:38
Speaker 1: Però de manera el que sembla és que si veiem alguna avella descansant en una flor... És una d'aquestes avelles solitàries que són de fet majoritàries al nostre entorn.
23:47
Speaker 4: I per què estan exactament a dintre les flors?
23:50
Speaker 4: Com és que fan parada i fonda allà i no, per exemple, la branca d'una obra!
23:53
Speaker 1: Doncs mira, aquí hi ha un tema interessantíssim i és que les aves no sempre s'han alimentat de néctar Les primeres flors no portaven néctar, no podíem colors i els sansestres de les avelles menjava altra insectes.
24:07
Speaker 1: No venien dins la flor perquè la flor no existia.
24:09
Speaker 1: Amb l'evolució han co-evolucionat... I el que ha passat és que dins de la flor s'ha fet un líquid
24:15
Speaker 4: dolç,
24:16
Speaker 1: que és el néctar.
24:17
Speaker 1: Que té una funcció per a la vella de portar un menjar, menjar per ella i per la seva crida.
24:23
Speaker 1: A canvi, què està passant?
24:25
Speaker 1: Fent aquest procés, està posant una mica de polen en un part del cos de la veia.
24:30
Speaker 1: Potser el torrecs, potser les potes, pot ser la boca i mentre marxa visitarà l'altra flor per menjar-la, perd una mica d'aquest polen.
24:38
Speaker 1: Això és un avantatge per a la flor perquè pot fer polinizació amb plantes que són més lluny o que està just al costat o la que podia portar mel ben.
24:47
Speaker 4: Enrique, estic desmuntant tants mites.
24:49
Speaker 4: És a dir pel que diu el Jan al llarg de l'evolució les flors s'han adaptat per atreure i alimentar les avelles i de més polinizadors i polinizadores... I així poder augmentar-nos creix en el seu índex de supervivència, oi?
25:00
Speaker 4: Són llestes eh!
25:02
Speaker 1: Exacte sí, sí.
25:03
Speaker 1: Així és Ana i és cal que el tema semblava menor però hem pogut veure que tot té un perquè.
25:08
Speaker 1: I després de posar-los en situació en Jan ens ha confirmat
25:11
Speaker 0: que sí que
25:12
Speaker 1: les avelles solitàries, només aquestes, això sí, de vegades escollen flors per dormir-hi a dins com ens passa a casa amb els anúfers.
25:19
Speaker 5: Per tant,
25:20
Speaker 1: a vegades turban a dints i sí que podrem descansar a dints.
25:23
Speaker 1: Això pot passar, no?
25:24
Speaker 1: És nota molt, per exemple en el cas de burinots, que venen molt d'hora pel matí
25:29
Speaker 4: o
25:30
Speaker 1: quan ja s'acaba el sol o estan descansant... Bàsicament sí que podem passar.
25:36
Speaker 1: Això és del cas de les aveies solitàries.
25:39
Speaker 1: Però a les aves socials Per exemple, l'àvia de la mel.
25:43
Speaker 1: Aquesta tècnicament no dorm.
25:46
Speaker 4: Doncs bé solucionat!
25:47
Speaker 4: Ara només sabem que hi ha algunes avelles que dormen a les flors sinó que també podem explicar el per què.
25:54
Speaker 4: Però ara m'he quedat intrigada amb una altra cosa... amb aquestes avellas del rusc, les que no dormen quan et creuis en el Jan li podràs preguntar com sobreviuen?
26:02
Speaker 1: Oi, tant.
26:02
Speaker 1: Quan vulguis... Mira, t'haig de dir que quan li vaig explicar el que és aquesta nova criatura anomenada Ramla-Cinquantacuatre em va quedar enamorat i podrem comptar sempre que volguem a ell.
26:11
Speaker 4: Doncs si li vols traslladar aquesta pregunta volem saber com sobreviu un esserviu que no dorm.
26:16
Speaker 4: Gràcies Enric!
26:17
Speaker 4: I compta amb la xarxa socials que van de dels haters ja veus que hi ha els curioses.
26:21
Speaker 4: Ara no en bloqueges, val?
26:23
Speaker 1: El noi si l'havessis casa teva.
26:25
Speaker 4: Fins aviat!
26:26
Speaker 4: Fins abiat!
26:42
Speaker 4: Vinga, Jaan, què tens les més idees, no?
26:44
Speaker 5: Estaves escoltant?
26:50
Speaker 5: Rambla,
26:50
Speaker 1: cinc-quanta-quatre.
26:51
Speaker 1: Has de localitzar-ho
26:52
Speaker 5: bé.
26:52
Speaker 5: Esteu escoltat!
26:53
Speaker 5: Ramble, cenc-quante-quattre.
27:01
Speaker 5: Estàs escoltando Rambles cinc quanta-cuatre a Radio Sansa Dormir.
27:09
Speaker 4: Ai... Les avelles, quin gran insecte no hi van?
27:11
Speaker 4: Setcents tipus d'avelles en Catalunya.
27:14
Speaker 4: Encara només recuperats.
27:16
Speaker 4: El nostre rambler Miquel Garcia les mencionava entre els animals que col·laboren amb el seu cultiu biotinàmic de la vinya a velles, ovelles i morissecs.
27:25
Speaker 4: Si no et vaig veure fer cara de fàstic amb els ratpenats... No, Riquis, no!
27:30
Speaker 4: El cas és que hi ha animals organismes que juguen a favor del cultiu de la vinya i altres que ho fan clarament a la contra.
27:36
Speaker 4: Entre els malvats el més popular històricament ha estat la filuxera, que tot i així acaba sent motiu de festa grossa sense dormir de noia Una festa que ja ha arribat als quaranta-cinq anys, gairebé dues vides de l'Ernau.
27:52
Speaker 4: O sigui una tradició lligada el vuit de setembre... Sergi, avui deveu estar una mica de resaca no?
28:01
Speaker 3: Doncs sí, una mica cansats i que ho estem eh!
28:03
Speaker 3: No t'ho puc negar perquè portem de celebració i també de cobertura de les fires i festes, que és la nostra festa major gran aquí a Sencedorní des del dissabte.
28:12
Speaker 3: I aquest inici de setmana amb la Filuxera com a gran protagonista però encara necessitem energia perquè tenim diversos actes fastius que s'allarguen fins divendres, fins la viada.
28:25
Speaker 4: No intentarem no ocupar-te gaire.
28:27
Speaker 4: De seguida ens expliques aquesta història de la Festa de la Filuxera.
28:30
Speaker 4: De moment com que estem de setmana d'estrena del Rambla, ens agradaria que ens fessis cinc cèntims
28:40
Speaker 3: Doncs és la misora municipal de censador i de noia l'Alpenedès.
28:43
Speaker 3: Jo soc el Sergi Fernández, molts anys vinculat a la ràdio de casa.
28:49
Speaker 3: Vaig ser voluntari un dels impulsors... de la misor de la recuperació d'una ràdio que es va crear als anys sessanta-setanta però que a mitjans dels anys noixanta doncs va deixar de tenir activitat i a finals d'aquella dècada doncs un grup de joves principalment Recuperar, fa uns quins anys vaig tornar a agafar la coordinació de la misora i des de fa uns tres anys i mig sóc el director.
29:14
Speaker 3: I juntament amb el Miquel Cuenca serem les veus periodístiques des de Sensador Níquez, ho acompanyarem en el Ramble cincuanta-quatre m'agraden molt els esports especialment al futbol i aquí a religió doncs evidentment també lo que hi patim i sempre que puc m'escapo amb els companys de les retransmissions esportives per donar els partits en directe.
29:34
Speaker 4: Doncs aquí tenim un periodista esportiu, l'Ernau va apuntant perquè li vaig dir al final si no tanta gent necessitaré una mica de guia.
29:41
Speaker 4: Sergi, ara sí, parlem de la filuxera, com comença tot això?
29:45
Speaker 3: Comencem amb la data que se celebra, que cada any el vuit de setembre i què celebrem doncs... El triomf sobre aquesta plaga mortífera a la Filuxera que a finals del XIX, del segle XIX ha arribat al sud d'Europa i que va afectar molt el penedès, sense adornir una de les zones vitivinícules més importants del país.
30:06
Speaker 3: Amb la recuperació de la democràcia després del franquisme i l'impuls de moviments culturals i socials, arreu del país va multiplicar-se l'aparició d'agents, cap grossos, elements de bestiari... i festes populars.
30:19
Speaker 3: I aquí no va ser una excepció.
30:21
Speaker 3: L'historiador Toni Romeu amb qui hem parlat recorda com el one-initiativa que va arrancar des del govern municipal es va traslladar a un col·lectiu d'artistes i persones del municipi vinculades al món cultural.
30:36
Speaker 2: Estem parlant dels primers anys d'ajuntaments democràtics, que aleshores hi va haver una inclusió feta de carrer, també els anys recordem del Teatre Coveriant del Carrer, que per molts municipis es van reviscular els gegants, els diables... Es va començar a fer estudiari i etc.
30:53
Speaker 2: I la idea va sortir des de l'Ajuntament amb el Xavi Raventós Portres aquí.
30:56
Speaker 2: Si es podia fer algun element de carrer tal i qual no sé on es va convocar un element de carrer, podria ser un animal de foc.
31:03
Speaker 2: Això es va proposar en un grup d'artistes locals que tenien col·lectiu que es deia El Tallé, davant dels quals aquests noms s'han de recordar al Mercè Bosdí o el Jaume Esteve com a idea va ser brillant, que si no n'hauria servit de res, que aquesta aníbal de foc fos una filúxera.
31:20
Speaker 2: Per altra banda, en aquests moments el durant de nou per cent de la col·luceria és què m'estàs explicant d'una filuxera?
31:25
Speaker 4: I un altre element que està estretament lligat a aquesta festa de la Filuxera que m'estic explicant... És el color.
31:32
Speaker 4: El color groc, Sergi i això!
31:35
Speaker 3: Sí, durant aquests dies, especialment els de celebració de la festa de La Filuxerà ja té uns actes previs el cap de setmana, aquest any.
31:47
Speaker 3: I al dia set, en què representa l'arribada de l'insecte a San Sadorní i al dia vuit amb la festa grossa i el triomf... Doncs ara tothom veu molt habitual i molt normal que tot el poble estigueixi de groc i que tothoms basteixi absolutament de grocs.
32:04
Speaker 3: Però, clar, aquesta festa va sorgir a partir d'aquesta bèstia de foc molt desconeguda en aquell moment, al principi dels vuitanta.
32:13
Speaker 3: I de quin color posar-li aquest insecte?
32:17
Speaker 3: Aquesta filuxera.
32:18
Speaker 3: Hi havia molt desconesament com recorda el Toni Rumeu.
32:22
Speaker 2: Un cop l'avantoni feta amb pasta de paper i amb malla de galliner, la estructura i aquestes coses que hi ha fotos que documenten, i això de quin cul es va pintar!
32:33
Speaker 2: És una pregunta absurda, quaranta-cinquanta després però en aquest moment ningú sabia de quin color seria pintar.
32:39
Speaker 2: I així es va presentar a les matinades de filla, se'm sembla que l'any vuitanta i un ha quedat d'afoc.
32:45
Speaker 2: Hi ha una foto que està plantada allà a l'Ajuntament perquè en aquell moment no tenia ni rodes.
32:52
Speaker 2: Dóna per fer el fet que sigui una filuxera i la història s'ha adormit donant per fer una representació més àmplia no deixar-ho només anomenal de foc que vagi voltant pels carreros la filuxera que t'acaba els ceps i perjudicava els pegesos.
33:04
Speaker 2: En aquests tres elements van fer la festa...
33:07
Speaker 4: I així aquesta representació d'aquest insecte que havia arrasat les vinyes del municipi, que s'havia transformat en un element de foc, ha anat tenint cada cop més companys, oi?
33:15
Speaker 3: Sí, recordava el Toni que ràpidament se li van assumant nous elements i actors en aquesta festa, pegesus, filuxeretes, ceps o al set sabis de Grècia uns gegantons i que fan referència a propietaris agrícoles del municipi.
33:31
Speaker 3: Se'ls anomenava així de manera popular pel poble i també amb una certa sornegaria, i aquest grup va ser els que van impulsar els canvis i noves tècniques per poder combatre la filuxera durant el centenari de l'arribada de la plaga al municipi, que va ser el one mil novecentis vuitanta set va suposar un clar punt d'inflexió de la festa.
33:51
Speaker 2: Va ser partir de la invullant de set onàmica que es va començar a marcar territori Això va aconseguir el centenari de l'arribada del filuxer de Sant Sadorni, que es va fer aquí amb tu.
34:00
Speaker 2: Unes grans advenides a Sant Sodorni, etcètera i es va presentar un projecte a l'Ajuntament des de la comissió dient... A veure, això és el que volem arreglar a fer.
34:07
Speaker 2: I una cosa que s'ha de fer és anar a substituint tots aquests elements.
34:11
Speaker 2: I aquell any també va ser la primera gran incorporació que van ser les fil·luceretes.
34:15
Speaker 2: Aquelles fil·liceretes ja em donaven idea com havia estat la cosa d'anar a dir... Incorporar fil·loceretes volia incorporar cinquanta persones actives a la festa Així et deia que la Firuxera ja anava agafant una mica de cos i tal, i a més es van fer... era el primer element que es va fer professional.
34:32
Speaker 4: Doncs així al noventa dos, abans d'unes olimpíades, va arribar també aquesta versió infantil de la festa, que suposo que és la que garanteix el relleu o més explica la bona salut d'aquesta festa?
34:43
Speaker 4: És així, Sergi?
34:44
Speaker 3: Sí, una festa infantil que ja des de fa molts anys serveix perquè molts nens i nenes des de ben petits ja coneguin la història, participin i s'impliquen molt en aquesta festa de la Filuxera.
34:59
Speaker 3: També quan està a la renovació de membres de l'entitat que se'n fa càrrec o la introducció constant de novetats a la programació d'actes... Hem de pensar que hi ha més de cinccentes persones implicades, que participen activament a l'organització d'aquesta festa de la Filuxera.
35:15
Speaker 3: Que ja fins i tot llista es espera per poder portar alguns dels elements especialment els de foc.
35:19
Speaker 3: I també per sortir a ballar.
35:21
Speaker 3: Toni Romeu el nostre historiador té clar... ...que la clau és una festa que es manté molt viva.
35:26
Speaker 2: La gent que entra se senti que allà no és un mes sinó que pot deportar-hi però s'han fet tantes renovacions, tants canvis, algú es pot agradar més que altres, alguns es consoliden Altres no, però està viva la festa.
35:38
Speaker 2: L'organització de la festa i jo crec que això és clau.
35:41
Speaker 2: Més que l'infertil, que és una rèplica a la petita... m'incorporo a fer tot elements menors com les larves, però ja comença a moure per allà.
35:48
Speaker 2: La gent ja té el desfici d'anar groc.
35:50
Speaker 2: Hi ha una continuïtat de gent que tota la vida ho ha viscut clar.
35:53
Speaker 2: Nosaltres vam viure, que no existia res, i hi ha gent que ja ha viscat tota la via.
35:57
Speaker 2: Les fires no tenien gaire identitualment sol en què es va fer aquell moment.
36:02
Speaker 2: Clar, abans sí que en teníem perquè eren unes fires per vendre productes al camp, de cara a la verem aquesta història.
36:07
Speaker 2: Però clar, això els anys s'ha perdut per un argumentar o per fer-hi un relat i ara va caure pàf, la filuxena aquí al mig.
36:15
Speaker 2: Va caure dreta...
36:16
Speaker 4: Doncs Sergi que segueixi ben dreta, deixem descansar de l'enrenou d'ahir i d'abans d'allí.
36:22
Speaker 4: Moltes gràcies per haver-nos portat a la rambla la festa de la Filuxena!
36:26
Speaker 3: A vosaltres i per molts anys.
36:29
Speaker 0: Vale, la primera,
36:35
Speaker 1: aquesta.
36:40
Speaker 2: El
37:14
Speaker 4: timbre se'ns dubta el soroll més esperat a les aules de totes les edats, i ara i sempre.
37:20
Speaker 4: Ja ho era al noventa avui amb aquest Baby One More Time que és la banda sonora adient... Potser una de les més adients pel proper tema que volem posar sobre la taula, que són els patis.
37:30
Speaker 4: Com estan distribuïts als patis entre nens i nenes?
37:33
Speaker 4: Sovint l'àrea de futbol masculina mana sort de Santa Alexia Putelles i l'auge del futbol femení... I les altres aficions o activitats queden limitades a la banda!
37:43
Speaker 4: Què ens diu d'això?
37:44
Speaker 4: Això de la societat?
37:46
Speaker 4: Doncs parlem-ne!
37:47
Speaker 4: Sabina Padros benvingut a La Rambla
37:49
Speaker 0: Hola, què tal?
37:50
Speaker 0: Bona tarda.
37:51
Speaker 0: Primer t'ho felicitats a tot l'equip del programa.
37:53
Speaker 4: Molta setmana
37:54
Speaker 0: estrenar-hi.
37:55
Speaker 4: Moltíssimes gràcies!
37:57
Speaker 4: Encara les temes trenen i per això et demanarem esports, minut, resultat... Què podem dir del Picat Ràdio i de la Sabina?
38:05
Speaker 0: Doncs mira, el Picat Radio primer de tot és la miserària municipal.
38:08
Speaker 0: Vam néixer oficialment al migdia del març del vuitant a sis i per tant aquest any si fem números estem de celebració, fem quaranta anys que es diu en aviat i emetem el punt més alt del dia el que és el cinc set punt nou aquí al Picat, al municipi del Segre, molt, molt a prop d'Elleida I per part meva, doncs encara els quarant anys no vols que complers.
38:24
Speaker 0: Estic a punt però soc la Sabina Petró, soc periodista i el meu recorregut... Doncs la veritat ha estat una mica de potser l'inversa del que podríem considerar habitual he treballat a la BBC Anglaterra després he estat també força d'anys dirigint i presentant programes en televisió nacional i també a la pública i privada de Catalunya i ara fa uns quatre anys aproximadament vaig decidir tornar cap aquí a casa i estic aquí encantadíssima coordinant el Picat Radio on podem més explicar històries com les que trobem Aquí hi ha el Rambla, que són tan només importants per la comunitat.
38:56
Speaker 0: Això acaben ocupant les grans titulars.
38:58
Speaker 4: Avui parlem d'una història molt important.
39:00
Speaker 4: Ens vas plantejar un tema que és capdalt i que és per pensar-hi que són els patis.
39:05
Speaker 4: I no ho fem només tu i jo, oi?
39:06
Speaker 4: Qui tens a l'estudi?
39:08
Speaker 0: Doncs no, m'estic sola... Estem aquí amb una especialista en pedagogia i coeducació, la Rosa Prats-Novao.
39:14
Speaker 0: I també és integrant de l'associació Llavors de Vincle que el que fa és transformar els patis en espais més inclusius.
39:20
Speaker 0: I, també, la tècnica de l'Solidari i molt vinculada al nostre ràdio, que és la Meritxella Expósito... Que tal com esteu les dues, això!
39:29
Speaker 5: Molt bé, molt bona tarda i agraïda a la invitació de participar en l'espai.
39:34
Speaker 5: Hola, Tote.
39:35
Speaker 4: Disculpeu.
39:36
Speaker 5: Perdona.
39:38
Speaker 5: Hola a tots i també volia donar les gràcies al CICAR RadioRounder, per no saltar bé les entitats que treballem per la justícia social.
39:45
Speaker 5: Moltes
39:46
Speaker 4: gràcies.
39:47
Speaker 4: Gràcies a vosaltres ara sí, per la feina en què feu.
39:49
Speaker 4: Anem per feina aquests patis sexualitzats.
39:53
Speaker 4: Què hem d'entendre?
39:55
Speaker 4: Què us referiu quan utilitzem aquest concepte?
39:59
Speaker 5: Ens referim a que es tracta d'un espai on no tots els infants hi troben el seu espai de manera igualitària.
40:07
Speaker 5: Efectivament com tu has dit, hi ha un percentatge importantíssim del espai del pati que està destinat als esports I les altres persones, els personatges, els nostres fills i filles que no estan interessats en l'esport veuen rel·legat el seu espai a les bores.
40:25
Speaker 5: I vés amb compte que no t'arriba una pilotada.
40:28
Speaker 5: Què important és l'espot?
40:30
Speaker 5: Igual de important que us són tots els altres interessos.
40:33
Speaker 5: Per tant... El espai ha d'estar pensat en clau de horizontalitat, en clou de coeducació i inclou inclusiva Si és així tots estaran de manera còmode i tot se sentiran còmodos, i aquest pati es devindrà a més del seu temps de lleure un espai educatiu més de manera que es podrà traure l'aula a fora el pati evidentment.
40:59
Speaker 5: I això farà que aquella experiència d'aules sigui molt més rica.
41:03
Speaker 0: De quina manera està afectant aquesta distribució als nens i les nenes?
41:09
Speaker 5: La manera real... Quan hi ha aquesta tan gran divisió de usos com passen en alguns centres educatius, doncs les nenes que n'hi ha moltes que volen un temps de lleure més tranquil es veuen relegats a les bores sobretot si el pati no és massa gran
41:34
Speaker 0: perquè
41:34
Speaker 5: és un percentatge altíssim l'ocupel·la la pista.
41:39
Speaker 5: I es veuen relegats a les bores i han d'esquivar les pilotes, i també que la distribució sigui aquesta és si o sí una font de conflictes.
41:52
Speaker 5: I no tornen a l'aula igual de contents?
41:55
Speaker 5: No, no.
41:56
Speaker 5: Per tant s'ha de repensar i s'han de fer una mirada crítica en com el podem millorar i si se pot millorar.
42:03
Speaker 5: La millor manera de millorar-lo és que en la planificació s'hagi fet bé ha llegut aquesta mirada.
42:09
Speaker 5: Però si tenim la mala sort de que no hi va ser el seu inici, repensem-lo i hi ha molts projectes que han ajudat a les comunitats educatives a repensar i millorar els patis escolars.
42:20
Speaker 5: Clar, ens estàs parlant del que cal repensant aquests patis com hauria de ser un pati realment inclusiu o coeducatiu?
42:29
Speaker 0: Un
42:29
Speaker 5: pati inclusiu és aquell que dilueix o no promou que hi hagi en jerarquies entre els seus usuaris, entre els infants que hi han.
42:41
Speaker 5: Que no promuqui que hi haggin diferències de gènere ni d'habilitats físiques com que jo soc més fort ocupo aquest espai i tu fora Després també de ser patis igualitaris o educatius que donin les mateixes oportunitats de joc, que hi hagi una millor relació sense importar quines capacitats tenen i quins interessos.
43:12
Speaker 5: Hi han de ser pattis que s'hagin generat en aquell espai total una diversificació d'espais i que hi havia una distribució justa del espai i que es fomenti la coeducació amb jocs, amb zones més tranquil·les, amb zones on poder fer experimentació o un ord per exemple no han de tenir ord obligatoriamente.
43:34
Speaker 5: No, evidentment que no.
43:35
Speaker 5: Ord com a una opció d'experimentar això i d'aprenentatge, un espai amb estructures... I un espais on tots se sentin segurs i acollits de manera igual Si fan aquesta checklist, tindríem el pati perfecte.
43:53
Speaker 4: Doncs nosaltres aquí l'hem apuntada.
43:55
Speaker 4: L'Arnau ha estat apuntant i ens assumim aquesta iniciativa de demanar a aquesta mena de pattis on hi hagi espai per a tothom.
44:03
Speaker 4: Moltíssimes gràcies, Rosa, per explicar-nos com han de ser els nostres pattis també a la Sabina i a la Maritxell.
44:10
Speaker 4: A totes tres ens veiem aviat en algun moment, aquí al Rambla, a una abraçada.
44:36
Speaker 4: Hola Anna, sóc en Sergi Farreira, Radio Calella televisió.
44:40
Speaker 4: Mira, radio calella televisio per cert que és una de les amijores locals més antigues de Catalunya que va néixer l'any mil novecentos veïtanta i aquí continuem doncs donant... d'una guerra I jo personalment doncs mira, sóic molt de música i sobretot molt de videojocs i escolta que ara mateix sóc aquí en un lloc on m'he trobat doncs una cosa que m'ha cridat molt l'atenció la veritat no diré exactament què és perquè tampoc vull donar pistes Però sí que et puc dir que és d'aquelles coses, que encara es fan amà.
45:10
Speaker 4: D'aquelles coses que es fan amb molta paciència i que tenen darrere d'aquestes un ofici de tota la vida saps?
45:17
Speaker 4: I he pensat ostres estaria bé a explicar com es fa això de zero així que he estat veient tot el procés i més endavant us portareu aquest petit reportatge perquè descobriu doncs que hi ha darrer d' Aquest ofici no et diguis res més Anna si no ja t'ho destapo tot Més endavant, més endavant.
45:35
Speaker 4: Mira, compte i demà!
45:47
Speaker 5: Hi
46:02
Speaker 1: havia Jordi, el meu fill gran i a la Montse que és la meva filla.
46:07
Speaker 1: Amb Miquel, que és petit, partido d'alguna manera... I a més a més hi ha la meva neta Júlia, una gran continuadora de la feina de ballar.
46:16
Speaker 1: I d'organitzar, que m'agrada molt!
46:18
Speaker 5: Però anem poc a poc.
46:19
Speaker 5: Primer hem de conèixer les barres d'ençaire de Rubí.
46:21
Speaker 5: L'entitat cultural Rovinhenka va ser fundada ara ja fa més de cien anys, al mil novecentos vint i tres.
46:27
Speaker 5: Es dediquen a la promoció de la dansa catalana a través del ensenyament Tenen tant escola de dansa com un cos de ball per organitzar espectacles tradicionals.
46:35
Speaker 5: Són una peça clau per la preservació de les tradicions locals d'Arrovi, com l'Aplec de Sant Mús, La Festa dels Xatos, la Vallada d'Egitanes al Carrer o l'Organització del Festival Internacional de Dança Tradicional d'Errobi, el Rubifolk Els seus espectacles han trepitjat alguns dels teatres de Catalunya i de la resta del món més importants, com per exemple el Palau de l'Aunisco d'Aparís o el Gran Teatre del Liceu a Barcelona.
47:03
Speaker 5: Les barres tenen molts membres però, com hem dit, hi ha un cognom que es repeteix.
47:06
Speaker 5: El veiem en president Isidre Rubio, el secretari Jordi Rubio i la ballarina Julia Garcia-Rubio.
47:13
Speaker 5: En definitiva són una nissaga... d'Enseire.
47:15
Speaker 5: Però com és la història d'aquesta nissaga?
47:17
Speaker 5: Com va començar?
47:18
Speaker 5: Doncs ens traslladem als anys sessanta, quan els germans Isidre i Florentí Rubió van venir a rubir.
47:24
Speaker 5: Ho explica el Florendí.
47:25
Speaker 5: La
47:25
Speaker 1: nostra arribada a rubi va ser una conseqüència que el nostre tiet, Miquel Rubio, va venir a prendre posició al turisme de com a rector
47:38
Speaker 2: a rubí
47:39
Speaker 1: Evidentment, la nostra residència en aquests moments va ser a la rectunia.
47:44
Speaker 1: I a partir d'aquí vam començar a establir o buscar ni estat coneguts de la nostra edat dintre de la població.
47:54
Speaker 1: Mica en mica sortien ocasions de fer xerrades al Bocó i aquestes xerrades, de vegades no tot era ens passant jo bé... sinó que es anava profundint amb activitats.
48:09
Speaker 1: Aquestes activitat l'Higidre va ser un personatge important perquè hi tenia molta trassa I aquí va sorgir, per exemple, uns concursos de cerdanes a San Feligüet.
48:23
Speaker 1: Va sortir que ens animéssim més el jovent a participar en els pastorets del que es feien a la població per les festes de Nadal.
48:32
Speaker 5: Per la primera generació dels rubi o de l'Esvard, la dansa va anar molt lligada amb l'església.
48:37
Speaker 5: El cap i a la fi van viure un bon temps amb el seu tiet, el mossèn Miquel.
48:41
Speaker 5: De fet... Un dels germans, Lísidre Rubio va ajudar a construir l'Església de Santa Maria al barri de les Torres del Rubí.
48:47
Speaker 5: Més tard, Lisidra, juntament amb l'actor cantant i presentador de ràdio i televisió Salvador Escamilla van batallar per fer festivals internacionals de dansa tradicional i per portar-los a rubir.
48:59
Speaker 5: El seu gran èxit es va materialitzar el rubifolc que va estar fent-se la ciutat durant dixet anys.
49:04
Speaker 1: Nosaltres vam començar... Al batallar pels temes dels festivals de dans en els festivals internacionals, havíem participat amb la mare a una colla de festivals arreu d'Europa i sempre deien si fóssim capaços algun dia de fer-ho o robir això.
49:20
Speaker 3: I
49:21
Speaker 1: bé, ell va ser un dels que animava la qüestió i hauria estat explicat amb els teves de festivals a Barcelona.
49:29
Speaker 5: L'Izidre Rubio també va ser impulsor del projecte Sac de Dances, que buscava ensenyar als professors... i a les escoles Valls Tradicionals Catalans.
49:37
Speaker 5: Així ho explica Ana Maria José, amiga de la família Rubio.
49:41
Speaker 4: El nostre va ser un treball de recerca de dansa catalana en l'objectiu d'informar docents per tal d'integrar la dansa katalana dins les escales vam córrer per molts pobles de Catalunya, filmant danses i llavors fent una programació per les danses que eren adequades e introduir per cada dat escolar.
50:04
Speaker 5: L'Isidre Rubió es va casar amb Maria Josep Serra, una ballerina referent de la Dança Tradicional a tota Catalunya, professora de dança tradicional catalana, i una de les persones que van treballar per implementar la música i la dansa a les Escoles de Catalunya als anys vuitanta Els tres fills que van tenir també ho guarden una relació pròxima amb l'Esvard d'Ençaire.
50:31
Speaker 5: Escolta'm a Jordi Rubio, fill gran i secretari de l'Esbarp.
50:34
Speaker 1: He estat vint anys director de l'Sbarp, vint-anys més ballant... Crec que tinc l'avança tradicional posada dins, a més a més m'hi he acabat dedicant professionalment.
50:45
Speaker 1: Per tant es pot dir que el cup va agafar i va agafar fort.
50:49
Speaker 5: També tenim el Miquel, el germà petit, que no està al escenari però que sempre participa en tot el que can.
50:55
Speaker 4: Després
50:55
Speaker 1: d'haver estat aquests també de diem vint anys al cos de dansa, a les barri vaig néixer per tant no podria dir que porto els quaranta-sis gairebé quaranta set que tinc... I ara mateix amb temes de producció i sobretot amb aquest aspecte, que segueixin passant coses.
51:09
Speaker 1: Ara mateix no tinc tipus de càrrec a l'esbar ni... De fet, no l'he tingut mai
51:14
Speaker 4: però
51:15
Speaker 1: si s'hi ha de ser hi sóc i ja està.
51:17
Speaker 1: El dia d'aixeca us farem la xocolata al matí!
51:19
Speaker 5: I la Montse, la seva germana, que s'ha quedat darrere les bambalines, però mai ha deixat l'asbar.
51:23
Speaker 4: Sí, jo
51:24
Speaker 2: allà sempre m'ha fet molta vergonya davant dels escenaris, però sí estava a la part derradera, en les bambalines.
51:32
Speaker 5: I la última és la Júlia, la tercera generació que també segueix ballant i ho fa saber... que això és part de la seva tradició familiar.
51:40
Speaker 5: De la seva Nissaga.
51:41
Speaker 5: Així ho explica el seu avi, l'Isidre
52:01
Speaker 1: Era una forma de seguir la nissaga familiar.
52:04
Speaker 1: I vaig dir, doncs això ho sento molt en l'ànima perquè és realment fagotx... fagots perquè realment hi hem treballat molts tots amb aquest aspecte.
52:15
Speaker 5: L'Esvard d'en Sayra de Rubí
52:16
Speaker 0: té un cognom
52:17
Speaker 5: que l'ha mantingut viu i l' ha fet creixer a fin de ser una de les agrupacions de dansa tradicional catalana més importants de Catalunya.
52:24
Speaker 5: I el cognom és Rubio.
52:29
Speaker 4: Ei Mariona!
52:30
Speaker 4: Molt bona feina!
52:31
Speaker 4: Genial, aquesta família balladora.
52:34
Speaker 4: Com diuen els Xarango en Montcavalla és un món millor.
52:37
Speaker 4: Escolta'm una cosa... Aquesta setmana i els propers dies com que no ens coneixem li estem explicant a l'Orient qui som cadascú de nosaltres així que pots fer-me cinc cèntims d'radiorrovi i de qui ets tu, que t'agrada o les teves aficions o el que vulguis explicar-nos.
52:56
Speaker 4: Vinga, moltes gràcies fins ara!
53:01
Speaker 5: Hola, Anna.
53:02
Speaker 5: Jo soc la Mariona Jerez de Radio Rubí i som un mitjà que matem a la ciutat del Rubí al Vallès Occidental.
53:08
Speaker 5: Som la ràdio municipal més antiga de Catalunya amb quasi cinquanta anys d'història.
53:13
Speaker 5: I sobre mi poca cosa.
53:15
Speaker 5: A mi m'agrada llegir, cantar... i també estudiar idiomes.
53:18
Speaker 5: Concret estudiu xines-manderís.
53:20
Speaker 5: Soc molt aficionada a les coses d'Àsia.
53:36
Speaker 3: Una cigarreta, o un bosc cremant.
53:40
Speaker 3: Una barbacoa... O les brases de milers d'actàries.
53:43
Speaker 3: Foc és foc!
53:45
Speaker 3: Habitar una catàstrofa està a les teves mans.
53:47
Speaker 3: Si veus fum o foc, truca al cendotze.
53:50
Speaker 3: Més informació i incèndis punjentcat.cat Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya El govern de tothom
53:56
Speaker 1: La xarxa
54:18
Speaker 4: de
54:21
Speaker 3: comunicació
54:27
Speaker 0: local