Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carrer Major | Descobert un bacteri que pot augmentar el rendiment dels cultius

Transcript

Carrer Major | Descobert un bacteri que pot augmentar el rendiment dels cultius · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:01
  Speaker 0:
• 0:13
  Speaker 1: La recerca efecta a la Universitat Rovira i Virgíli ha identificat una nova espècie vectoriana anomenada... Varioborax palleres sanos, capaç d'augmentar fins a un tret de percent el rendiment dels cultius i de provocar que la llengua dels presentadors se'n vagin arris.
• 0:35
  Speaker 1: Aquest microorganisme transforma l'sofra del sol en nutrients assimilables per les plantes actua de biostimulant natural, fet que podria reduir l'ús de fertilitzants químics en l'agricultura.
• 0:51
  Speaker 1: Parlarem d'aquesta gran troballa amb els estudis de radiocieta Tatarragona on tenim la Cristina Comas investigadora del grup de recerca en nutregenòmica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia, que fa la tesis doctoral industrial entre l'URB i la empresa AFEPASA per entendre l'abast real d' aquesta descoberta Cristina Comas, gràcies per acceptar la invitació del carrer Major.
• 1:18
  Speaker 0: Gràcies a vosaltres per l'invitació i l'oportunitat de presentar la ciència a quantes més persones millor.
• 1:26
  Speaker 1: Com neixia aquesta investigació?
• 1:28
  Speaker 1: I què buscava o inicialment, Cristina?
• 1:32
  Speaker 0: La investigació n'hi ha en... dos mil veinte..., sí, dos mil vint, més o menys, fa ja bastant temps amb l'objectiu d'... hacer disponibles nutrientes que son poco disponibles para las plantas.
• 1:47
  Speaker 0: ¿Qué quiere decir esto?
• 1:49
  Speaker 0: Las plantas necesitan nutrientes, igual que las personas pero solo son capaces de asimilarlos en ciertas formas y hay algunos nutrientes como es el fósforo y el azufre que fueron los dos donde nosotros nos centramos que cada vez son más difíciles de encontrar en estas formas, cada uno por motivos diferentes... Y nosotros lo que buscábamos era utilitzar els nutrients que hi ha al suelo, però que no és tan de forma disponible per fer-los disponibles i que així es pot alimentar la planta durant tot el cicle.
• 2:22
  Speaker 1: En quin moment us adoneu que no esteu davant d'un bacteri més sinó d'una nova espècie, una nova espèsia bactariana?
• 2:34
  Speaker 0: Lo de la nueva especie es relativamente frecuente que te pase en el laboratorio nosotros aislamos cientocinquenta y seis bacterias diferentes diverses d'elles que no podíem dir gènere i espècie perquè no es sabia.
• 2:50
  Speaker 0: Quan decidim que sí, quizà seria la pregunta més indicada, caracteritzar aquesta bacteria?
• 2:58
  Speaker 0: Doncs després dels ensaios en el laboratori vam veure que hi havia quatre bacteris que tenien molt potencial per fer els ensais de camp.
• 3:06
  Speaker 0: Es comença primer en el Laboratori perquè són ensaïlls més ràpids, més econòmics... més fàcils de fer la estadística, perquè hi ha menys... són més homogènie.
• 3:17
  Speaker 0: I aquests quatre eren els que testem en condicions d'invernador i posteriorment també en condiciones de camp.
• 3:24
  Speaker 0: Quan veiem que aquesta bacteria que només tenia gènere, és a dir, només era Borex, S&P, tenien molt bons resultats en pràcticament tots els cultius, en prácticament totes les situacions, vam dir-ho.
• 3:38
  Speaker 0: Ahora sí, hay que ponerle nombres y o si.
• 3:41
  Speaker 0: Y es cuando decidimos ponerle este nombre tan raro... Que es Payeresanus en honor al fundador de la empresa que hace en conjunto con la URB la investigación, que es la familia Pallarés.
• 3:56
  Speaker 0: Lo que pasa que no podíamos poner solo Pallaré porque las normas son muy estrictas en cuanto a el nombre de bacterias y nos obligaron a acabarlo de esta forma.
• 4:04
  Speaker 0: i
• 4:07
  Speaker 1: el varioborax Palleresanus, què el fa especial respecte d'altres bacteris de terra?
• 4:15
  Speaker 0: Bueno... Lo primero que es un oxidante de azufre.
• 4:20
  Speaker 0: Que esto sí que se encuentra en el suelo pero es poco frecuente.
• 4:25
  Speaker 0: De hecho, de las cintocincuenta y seis bacterias que aislamos, que te he comentado al principio, ciento cuarenta eran solvizadoras de fósforo y solamente estas quince, dieciséis eran oxidantes de azufre.
• 4:36
  Speaker 0: O sea que ya no es algo tan frecuente que se encuentre en el suelo.
• 4:40
  Speaker 0: Y luego es un género varioborax que tampoco está conocido y sobre todo todavía no se había aplicado una agricultura pese a que tiene un potencial increíble.
• 4:53
  Speaker 1: Has parlat això d'oxidar l'azufra?
• 4:59
  Speaker 1: Per què és tan important per les plantes?
• 5:02
  Speaker 0: El azufret... Es uno de los nutrientes principales para las plantas.
• 5:06
  Speaker 0: Hay los macronutrientes, que serían nitrógenofosfroypotasio... Que son no los más importantes porque todos son importantes pero los que se consumen en más cantidad y luego vendrían magnesio calcio y azufre ¿Qué pasa con el azufret?
• 5:23
  Speaker 0: Porque es tan importante Hasta hace diez años, quince años la azufra llegaba al suelo de forma natural gràcies a la lluvia àcida.
• 5:35
  Speaker 0: Con las leyes medioambientales, que están muy bien se ha reducido la lluvia ácida pero por tanto también se ha reduzido la cantidad y azufre en forma asimilable disponible para las plantas que hay el suelo entonces ¿Qué tenemos en el sueldo?
• 5:49
  Speaker 0: Tenemos bastante azufres Por norma general hay bastantes azufras en compuestos orgánicos, azufra elemental diferentes formas del azufro Pero no se los puede comer la planta per dir-ho així.
• 6:03
  Speaker 0: No pot coger-los, doncs el que es necessita és aquesta bactèria que cogeix aquests compostos que no es poden menjar la planta, es menja ella i el que digueix és el que sí es pot menjar de plantes, que serien sulfats.
• 6:18
  Speaker 1: M'he
• 6:19
  Speaker 0: explicat bé?
• 6:21
  Speaker 1: Sí, però m'estàs dient que la lluita ácida no era tan dolenta!
• 6:26
  Speaker 0: Bé... Sí.
• 6:27
  Speaker 0: Desde luego era mala, pero... Era un aporte indirecto de azufre.
• 6:32
  Speaker 0: Al final la lluvia és un aport important de nutrientes.
• 6:37
  Speaker 0: Cuando viene el polvo del Sáhara sabes que llueve con barro?
• 6:42
  Speaker 0: Esto es un aporta de potasio y de fósforo también importante para las plantas.
• 6:47
  Speaker 0: No solamente...
• 6:48
  Speaker 1: Pero no veas cómo deja los coches.
• 6:51
  Speaker 0: Exacte entonces.
• 6:52
  Speaker 0: Es bueno, es malo todo depende por dónde lo mires
• 6:56
  Speaker 1: Fins ara no s'havia detectat cap espècie amb aquesta capacitat, perquè és tan rellevant a aquesta troballa.
• 7:05
  Speaker 0: A veure... Sí que hi havia espècies però no del mismo gènere.
• 7:10
  Speaker 0: És a dir, gènero es como el primer nombre.
• 7:14
  Speaker 0: Variborax ¿vale?
• 7:15
  Speaker 0: Y dentro de variborx hay un montón de tipos de varivorax.
• 7:19
  Speaker 0: Como si dejáramos los García y dentro de García hay tropecientos mil Garcias para que nos entendamos.
• 7:25
  Speaker 0: Pues había otros géneros que sí que oxidaban azufre, por ejemplo las acidecteobacilus.
• 7:32
  Speaker 0: Otro nombre raro... Pero estas normalmente no crecen bien en condiciones de campo, veinticuatro, veinteiséis grados, pH siete ocho... Y por estos descubrimiento es tan importante.
• 7:51
  Speaker 1: A més de facilitar nutrients també parleuda a efectes bioestimulants Explica'ns què és això dels efectes bioestimulants.
• 8:02
  Speaker 0: Vale, ay perdón que estoy con un resfriado...
• 8:07
  Speaker 1: No sé si tens una miqueta d'aigua als nostres companys ara el tècnic t'acostarà una mica d'agua però explica'n què és allò de los bioestimalantes?
• 8:17
  Speaker 0: Vale en agricultura tenemos como tres productos principales que son los fitosanitarios que irían dirigidos a tratamientos de enfermedades y pladas los fertilizantes que aporta nutrientes directamente y los biostimulantes.
• 8:35
  Speaker 0: Lo que buscan es mejorar el rendimiento o el crecimiento, o la tolerancia a estrés de las plantas pero no aportan un nutriente directamente ¿Qué pasa?
• 8:51
  Speaker 0: Después de estudiar esta bacteria, este variborax hemos visto que no solamente consigue aportar el azufre sino que aporta otro tipo de fitormonas tipo de antioxidantes, de moléculas que previenen procesos de sequía.
• 9:09
  Speaker 0: ¿Qué hacen que en condiciones negativas la planta sea capaz de crecer igualmente?
• 9:14
  Speaker 0: Que sería esta biostimulación.
• 9:20
  Speaker 1: Als resultats parlen d'un increment de fins a un trenta per cent en la producció.
• 9:26
  Speaker 1: En quins cultius ho heu comprovat Cristina?
• 9:31
  Speaker 0: Hemos hecho ensayos más de treinta... Quince cultivos, perdona.
• 9:36
  Speaker 0: Sí que és veritat que els que més eficaça han tingut, que són incluso algunos más del treinta por ciento son en bràsicas o inclusíferas para que nos entendamos, brocoli, coliflor, este tipo... Que son cultivos altamente demandantes de azufres, es decir, necesitan una cantidad muy alta de azúfre ¿Qué pasa?
• 9:57
  Speaker 0: Son los que más han notado éste déficit cada vez más en los suelos y ahí es donde vemos rendimientos muy altos, incluso el cincuenta y seis por ciento hemos llegado a ver.
• 10:09
  Speaker 0: Pero de media ronda el treinta por ciento.
• 10:14
  Speaker 1: Aquest moment és estable o pot variar aquest trenta per cent?
• 10:19
  Speaker 1: Pot variar segons el tipus d'terre o les condicions?
• 10:24
  Speaker 0: En agricultura varia sempre tot cada any és diferent, cada suelo és diferents... Cada variedad es diferente si alguien te dice que en todos los cultivos, en todas las condiciones... En todos los suelos hace exactamente el mismo número sospecha.
• 10:41
  Speaker 0: Entonces sí que puede variar.
• 10:44
  Speaker 0: De hecho dentro de los ensayos hemos tenido desde un diez por ciento de mejora hasta un cincuenta y seis qué es lo que decía pero hemos visto que es muy estable decirse conseguían mejorar significativas prácticamente el que hemos hecho.
• 11:01
  Speaker 0: Esto para una bacteria ya es mucho porque las bacterias, los microorganismos en general son algo más difíciles de controlar porque necesitan unas condiciones más homogéneas para ser efectivos.
• 11:15
  Speaker 1: I Cristina com s'han fet aquestes proves a aquests assajos?
• 11:17
  Speaker 1: S'han feta en laboratori, s'ha fet en hivernacle o s' ha fet en cama al aire lliure?
• 11:24
  Speaker 0: Lo hemos hecho un todo así.
• 11:27
  Speaker 0: Fíjate... Al final són seis anys d'investigació, molt temps una tesis doctoral que va darrere.
• 11:34
  Speaker 0: Gràcies a Déu ja està presentada, aprovada... Aleshores hem fet els ensalls primer en laboratori.
• 11:43
  Speaker 0: Són les quals seleccionem les quatre millors.
• 11:45
  Speaker 0: Passàvem de cinc i cinquenta i sis a quatre.
• 11:47
  Speaker 0: Desses quatre les vam fer en ensalls d'invernador o en maceta.
• 11:52
  Speaker 0: I ens quedem amb dos.
• 11:55
  Speaker 0: I després d'aquestes dues que sí que van ser... A los ensayos de campo, al total de los ensaios de campos seleccionamos la mejor que se continuaron haciendo todavía más ensaños de campo.
• 12:06
  Speaker 0: Que sería esta Varioborax payeresanos y sería la que decidimos patentar e intentar meter en comercialización.
• 12:17
  Speaker 1: Aquest descobriment podria ajudar a reduir l'impacte ambiental de l'agricultura?
• 12:25
  Speaker 0: Podria ser.
• 12:27
  Speaker 0: Al final, al aconseguir millors rendiments és possible que necessites aplicar menys quantitat de composts sulfurats, sulfatats, és a dir, sulfatos perquè no necessites aquesta aplicació d'esulfatos que tenen el risc d'exhibir-se, contaminar a l'aigua, pèrdues del producte però... Quizá parte de lo más importante no sería la reducción total de estos abonos, sino el aumento del rendimiento sin necesidad de aumentar la cantidad de suelo que se utiliza en agricultura.
• 13:01
  Speaker 0: Que no sé si estéis muy puestos en esto pero cada vez es más reducido y se necesita más alimento entonces las matemáticas no acaban de salir
• 13:13
  Speaker 1: Has parlat de la patent.
• 13:14
  Speaker 1: Això vol dir que aviat es podrà aplicar al sector agrícola?
• 13:18
  Speaker 1: Quan creus que el tindríem al mercat?
• 13:22
  Speaker 0: Patentado está prácticamente concedido ya en España, pero aunque tengamos patente no lo podemos poner en mercado ¿Por qué?
• 13:30
  Speaker 0: Necesitamos registrarlo como producto fertilizante, que se llama aquí en España Producto Fertilizante IV.IV Con microorganismos Però l'administració no ens ho està posant fàcil.
• 13:45
  Speaker 0: Ara mateix, sí.
• 13:47
  Speaker 0: L'adminstració per aconseguir un producte microbiològic en Espanya... Hem estat un any intentant-lo, no ho hem aconseguit, seguim capaços en això perquè volem posar-ho al mercat perquè ens sembla molt interessant però ens estan donant molts problemes i hem parlat amb més gent del sector i estem tots pràcticament iguals lleva la administración prácticamente un año bloqueando los registros de microorganismos.
• 14:16
  Speaker 1: O sigui, del que podríem disfrutar en altres podrien també facilitar la feina dels pargesos el principal obstacle és l'administració.
• 14:24
  Speaker 0: Efectivament.
• 14:26
  Speaker 1: Quina alegria no?
• 14:28
  Speaker 1: El que hauria d'afacilitar les coses és el que més traves posa
• 14:32
  Speaker 0: Sí, es que no te puedo... Me gustaría decirte... Mira, nos falta un papelito que está a punto pero es que ni siquiera tenemos claro qué quiere la administración de nosotros.
• 14:44
  Speaker 0: Imagínate cómo está el panorama.
• 14:48
  Speaker 1: Imagina't Cristina que se supera aquest tràmit i arriba els pagesos com els milloraria quins beneficis obtindrien?
• 15:02
  Speaker 0: El beneficio es muy simple, al final incluso si tú no cambias tu plan de aplicaciones la cantidad de fertilizantes que utilizas es cuando conseguimos esta mejora del treinta por ciento de producción.
• 15:15
  Speaker 0: Es decir, aplicando este producto nuevo que sería esta bacteria puedes incrementar un treinta en ciento la cantidad y cosecha que obtienes al final lo Per un bioestimulant és molt gran.
• 15:30
  Speaker 0: Nosaltres, per que tinguis noies idees, millorant el rendiment amb el dret de fertilització, ja pensàvem que era un èxit i hem aconseguit bastant més del que pensàveu al principi.
• 15:49
  Speaker 1: L'esforç que feu per millorar, pensava un deu percent i ja ho ha aconseguit un trenta.
• 15:57
  Speaker 1: Si no es canvia la forma de producció i si es canva pot ser molt més... Estem davant d'un canvi de paradigma cristina en la manera de produir aliments en un futur?
• 16:09
  Speaker 0: Completament!
• 16:10
  Speaker 0: El món dels microrganismos està entrant fort en el sector no només en la part d'obtenció de nutrients, biostimulació, fitosanitàries... Els microorganismes és una cosa molt novedosa però que està donant un canvi complet al sector.
• 16:28
  Speaker 0: Principalment perquè els químics estan en el punt de vista de l'Unió Europea, doncs cada vegada estem més restringits per a tot i després perquè es veu un potencial molt alt i gràcies a la tecnificació dels camps i dels agricultors que... I parlar ara mateix amb un agricultor és millor que anar a consultar un llibre de textos, s'ha vendit tot impressionant.
• 16:52
  Speaker 0: Lo recomiendo y estos cambios están haciendo que los microorganismos se metan en el mercado y cambie la forma de producir lo que se obtiene
• 17:05
  Speaker 1: Cristina Comas, investigadora, felicitats per la vostra feina paciència, que us heu trobat amb una barrera tan gran com és l'administració.
• 17:18
  Speaker 1: Les coses de Palacio van d'espació però espero doncs que sàpigui aquesta barrera el més aviat possible.
• 17:24
  Speaker 1: Una fort abraçada i una bona por la
• 17:31
  Speaker 0: feina.