Latest / Reus Ciutat de Ciència i Innovació / Pòdcast Reus Ciutat de Ciència i Innovació: Biomarcadors, salut i medicina preventiva al COS

Transcript

Pòdcast Reus Ciutat de Ciència i Innovació: Biomarcadors, salut i medicina preventiva al COS · Reus Ciutat de Ciència i Innovació

• 0:00
  Speaker 1: Avui parlem de recerca, salut i innovació des d'arreus.
• 0:03
  Speaker 1: La ciutat que va ser reconeguda com a Ciutat de la Ciència i la Innovació.
• 0:08
  Speaker 1: Una distinció que posa en valor un ecosistema científic format per la Universitat de Rovira i Virgil·li l'Hospital Universitari Sant Joan, l'Irrebe Katsud, Eurecat... ...i altres centres de referència, com el que parlem avui, al COS.
• 0:20
  Speaker 1: En aquest context només volem posar el focus en aquest COS en el centre de ciències Òmiques, una infraestructura científica situada aquí a Reus i equipada amb tecnologia puntera per estudiar el funcionament del cos escala molecular.
• 0:35
  Speaker 1: Per conèixer tot això molt millor avui tenim nosaltres en Núria Canela, directora tècnica del Centre de Cències Òmiques i directora de la Unitat de Ciències Ómiques d'Eurecat.
• 0:57
  Speaker 1: Com definiríem aquesta institució?
• 1:00
  Speaker 0: El cos, el centre de ciències hòmiques és un centre de recerca i innovació on intentem estudiar com funcionen els essers vius però a nivell molecular en molt detall i intentar obtenir tota aquesta informació.
• 1:22
  Speaker 1: Una miqueta... Jo quan m'expliquen les ciènies hòmiques Jo em quedo una miqueta, què és exactament aquestes cinces hòmiques?
• 1:30
  Speaker 0: Sí, sembla que fem una cosa molt complicada.
• 1:33
  Speaker 0: Al final, el que estem estudiant amb aquestes tecnologies són els diferents tipus de moléculs que formen qualsevol esserviu.
• 1:42
  Speaker 0: Ens estem estudiant nosaltres mateixos als animals, a les plantes, microorganismes i el que passa és que sona així una paraula que sembla molt complicat Hòmiques en el fons vol dir estudiar tot un conjunt.
• 1:59
  Speaker 0: I, llavors quan parlem per exemple de genòmica estem parlant que estudiem tot el conjunt d'agents.
• 2:07
  Speaker 0: Tot el conjun del nostre ADN, el Genoma.
• 2:12
  Speaker 0: O quan estudiem la proteòmique estudiem tota el conjund de proteïnes no que són els proteïns als enzymes que funcionen les nostres cèl·lules Doncs a l'estudiar-les en conjunt li diem preteòmica.
• 2:26
  Speaker 1: Sí, sí...
• 2:27
  Speaker 0: És fàcil, veus?
• 2:28
  Speaker 1: No, no, totalment, totalament.
• 2:30
  Speaker 1: Sembla... O sigui, encara no hem descobert tots sobre nosaltres mateixos, encara hi ha feina.
• 2:36
  Speaker 0: No, mira, això sempre ho explico quan es va descobrir el Genomau Ma, amb la senadora Amfita i em pensava que ara ja ho sabrem tot perquè és tota l'informació que aneu amb els nostres cosos i ja tindrem... solucionades les malalties i això passa quasi, bueno, vint i cinc anys.
• 2:57
  Speaker 0: I encara estem aquí estudiant, investigant i fent molta recerca en els nous descobriments.
• 3:03
  Speaker 0: És a dir, tenim tota l'informació.
• 3:07
  Speaker 0: L'important també és veure com aquesta informació s'activa cada moment i quins són els causants de que s'activi l'expressió d'un gent, se silenci un altre... s'activin unes proteïnes, s'han activit unes altres i tinguem una activitat o una altra.
• 3:26
  Speaker 0: I com tots tenim un genoma molt similar, som tots prou diferents i fins i tot no responem igual a un mateix tractament.
• 3:35
  Speaker 0: Per tant hi ha encara molta gana que m'hi parla a recórrer.
• 3:38
  Speaker 1: Totalment les línies principals amb les que esteu treballant ara quines serien?
• 3:45
  Speaker 0: A nosaltres el que... a nivell tecnològic El que fem és estudiar com he dit el genoma, proteoma, l'expressió dels gens, la transcriptoma i la metabolòmica.
• 3:57
  Speaker 0: I sobretot ho apliquem al camp de les Saluts a l'utomana des dels nostres inicis.
• 4:06
  Speaker 0: Veure els mecanismes d'acció d'una malaltia... Bé no!
• 4:10
  Speaker 0: És a dir, es desenvolupa una malalti als mecanisme d'acció d'un tractament intentar trobar aquests marcadors biològics, aquestes molécules que ens poden predir com evolucionar en pacient i anar a la medicina predictiva.
• 4:28
  Speaker 0: El camp de la salut és un dels que toquem més però també tenim bastants projectes al camp de l'alimentació el camp de nutrició i també amb projectes en grups de recerca i empreses en àmbit medi ambiental Agil cultura, a tot arreu on hi hagi vida.
• 4:51
  Speaker 1: Totalment, són final... Allà on hi has hagut vida esteu vosaltres?
• 4:54
  Speaker 0: Exacte.
• 4:56
  Speaker 1: Per què aquí en aquest territori?
• 4:57
  Speaker 1: Per què arreus...?
• 5:00
  Speaker 1: Per què ens huiquem aquí?
• 5:02
  Speaker 0: Jo crec que a vegades és el moment i el lloc.
• 5:07
  Speaker 0: Doncs fa uns anys va confluir una mica... que era un bon moment i era un buen territori.
• 5:15
  Speaker 0: I això no sorgeix d'un dia per l'altre, sinó que això sorgeig perquè hi ha una universitat en el territori, una universitat molt activa com és la Universitat de Lluverí-Virgiri... Hi va haver l'oportunitat d'aplicar uns ajuts i gent també m'emventa que a veure interessant poder crear aquest node d'innovació en el que és l'estudi de la biologia.
• 5:46
  Speaker 0: En un territori on també era important que ja hi havia un teixit empresarial molt interessant, sobretot amb alimentació i nutrició, també tenim molt propè a l'industria química... s'uneixen que hi ha aquest teixit empresarial, hi ha aquell món acadèmic i hi ha gent emprenadora.
• 6:07
  Speaker 0: Doncs passen aquestes coses... I es va crear un centre deslocalitzat potser d'on hi ha vegades la innovació més centrada en grans ciutats com Barcelona, no?
• 6:19
  Speaker 0: Que agilotina molts centres de recerca i innovació, doncs va surgir aquesta iniciativa fora del seu entorn més natural, com diguéssim
• 6:32
  Speaker 1: menciones tot aquest tema, que al final aquí sempre hi ha hagut molta tradició de la indústria alimentària.
• 6:38
  Speaker 1: Una mica com ens afecta tot això?
• 6:40
  Speaker 1: A nosaltres és tan important el que mengem... Podem arribar a menjar només el que el cos necessita?
• 6:47
  Speaker 0: És molt important el què mengem perquè al final són molécules interaccionen amb les molécules del nostre cos, algunes que les necessitem, algun es potser no les necessitaríem tant.
• 7:00
  Speaker 0: Però sí, és a dir, tindre una bona alimentació... Tindre una bona nutrició fa que el cos pugui estar en unes condicions més sanes.
• 7:10
  Speaker 0: Hi ha patologies que naturalment doncs si tens una mutació on un gent amb una proteïna pues no la podràs evitar amb l'alimentació però sí molts efectes colaterals a aquesta patologia poden ser millorats amb l'alimentació adequada.
• 7:29
  Speaker 1: Últimament una de les coses que es parla molt és el tema dels biomarcadors, exactament què és un biomarcador i com ens afecta això nosaltres en el dia a dia?
• 7:39
  Speaker 0: Els biomarcadores són marcadors molt biològics al final són... Molècules ja siguin gent, una proteïna o un metabolic que ens permeten diferenciar.
• 7:51
  Speaker 0: Diferenciar l'estat de salut en un estat patològic i normalment els treballem no d'una manera individual, veiem que els que funcionen millor es tindran com una barreja, un perfil de biomarcadors... I ens ajuden per exemple a diferencià-lo o clasificar pacients per diferents graus d'un amalaltia es diferenciem amb marcadors biològics.
• 8:18
  Speaker 0: Ens permeten també veure l'evolució dels pacients, perquè no ho estic enfocant a salut però sí, també servirà per altres camps.
• 8:25
  Speaker 0: És a dir són molécules que ens permeten diferenciar i són molt importants pel que és la salut malaltia, s'entén perfectament doncs.
• 8:36
  Speaker 0: Però també podríem tenir un biomarcador en una fermentació... d'industria alimentària.
• 8:43
  Speaker 0: Biomarcadors que t'estan indicant que el procés està... que aquell bacteri o aquell enllevat està treballant de forma més eficient, o menys eficient.
• 8:52
  Speaker 0: Aquí també utilitzarien biomarcadors.
• 8:54
  Speaker 1: Finalment, tot el que m'ha estat explicant és una quantitat de dades espectacular.
• 9:01
  Speaker 1: Tot això com ho baixeu i sobretot hi ha una gran cosa que està passant avui dia, aquella és la intel·ligència artificial, que és nutreix de dada Vosaltres, com veieu és un repte?
• 9:13
  Speaker 1: És una cosa que ens millorarà.
• 9:15
  Speaker 0: Mira el repte fins fa anys i ara també tindrà dades poder aconseguir tota l'informació que demno tot.
• 9:23
  Speaker 0: Ara el repta és generar moltes dades.
• 9:26
  Speaker 0: Aquestes dada les hem de treballar de manera que podem obtenir tota la informació que conté aquestes dates i que sigui una informació real i acurada.
• 9:40
  Speaker 0: Aquests últims anys, el fet que així no és un put la intel·ligència artificial ens està ajudant moltíssim a tots els algoritmes, totes les metodologies que tenim per tractar aquestes dades, per integrar aquestses dades.
• 9:53
  Speaker 0: La informació d'un grup dels gens amb les proteïnes i els metabolics, la integració d'aquestes dames... Ens està ajudat molt el fet de tindre eines d'intel·ligència artificial perquè ens ajuda a accelerar processos d'anàlisis de dades.
• 10:09
  Speaker 0: Però continua sent un repte poder veure d'aquestes dades quina informació és rellevant, quina no és... Tenim senyals a vegades que són interferents i el gran reptari és tenir la capacitat computacional.
• 10:33
  Speaker 1: quin seria el repte potser d'un superordinador aquí arreu?
• 10:37
  Speaker 1: Seria una opció.
• 10:39
  Speaker 0: Sí, de fet nosaltres estem ja treballant per molts dels agurims que estem utilitzant i algun dels processos passarà a la computació quàntica i poder accedir a grans computadors perquè això pots tenir aquí al costat o actualment no fa falta que el tinguis d'aquí però que sigui que estigui accessible i per poder accelerar, sobretot quan treballem amb moltes dades, moltes variables... Per alguns processos ens anirà molt bé poder traslladar-ho a la computació quàntica.
• 11:17
  Speaker 1: I hi ha una miqueta per tancar.
• 11:20
  Speaker 1: Sempre és difícil fer prediccions en tot això, però dos anys, cinc anys com us veieu quines... Quins són els objectius?
• 11:31
  Speaker 0: Això és ja.
• 11:32
  Speaker 1: Sí, depèn molt de cada una les hores.
• 11:38
  Speaker 0: Jo espero que podem continuar sent un referent en ciències hòmiques com estem sent ara a nivell... a nivell del territori, però també a nivella estatal.
• 11:51
  Speaker 0: També estem en moltes xarxes europees, per tant poder continuar estant allà al capdavant veient com camí de tecnologia i poder-la portar aquí i aplicar-la.
• 12:03
  Speaker 0: I també ser un referèndum al territori en tot el que és la innovació, aquesta col·laboració estreta amb la universitat, tenim molts estudiants de pràctiques... Jo crec que aquest paper espero que el pugui continuar fent en els grupes anys.
• 12:21
  Speaker 1: Doncs moltes gràcies Núria, un plaer tenir-te... Molt
• 12:23
  Speaker 0: ràpid!
• 12:24
  Speaker 0: Moltes graces a vosaltres.
• 12:25
  Speaker 1: Això és un moment, sembla que no però és un bon moment.
• 12:28
  Speaker 0: Moltes gracias a vosotros per donar-me l'oportunitat d'explicar una mica el que fem.
• 12:33
  Speaker 1: I amb això acabem aquí aquesta entrevista amb la Núlia Canela, directora de tècnica del Centre de Ciències òmiques i Directora de la Unitat de Ciència d'Òmics també Déurecat.
• 12:43
  Speaker 1: Avui hem conegut una mica aquesta feina que es fa des dels centres de recerca del territori i el paper que juga a la universitat ajuntament amb Eurecat, i altres agents científics dins d'aquest projecte com us anem esclicant en aquest programa de reus ciutat de la ciència i la innovació.
• 12:59
  Speaker 1: Moltes gràcies per acompanyar-nos!