Latest / Reus Ciutat de Ciència i Innovació / Reus Ciutat de Ciència i Innovació: Parlem de les claus de la recerca al territori amb Alberto Salas, de la URV

Transcript

Reus Ciutat de Ciència i Innovació: Parlem de les claus de la recerca al territori amb Alberto Salas, de la URV · Reus Ciutat de Ciència i Innovació

• 0:00
  Speaker 0: Avui parlem de recerca, de salut i d'innovació des de Reus.
• 0:05
  Speaker 0: La ciutat, com bé sabeu va ser reconeguda com a Ciutat de Ciència i la innovació.
• 0:10
  Speaker 0: Una distinció que posa en valor el ecosistema científic precisament del territori.
• 0:15
  Speaker 0: Només l'Altecno Parc es desenvolupa més de siscentes activitats de recerca cada any amb centenars de projectes, assajos clínics i grups d'investigació treballant en àmbits com la salut pública, la nutrició, la salut reproductiva o les malalties metabòlics Avui volem conèixer aquesta realitat i algunes de les investigacions que s'estan duent a terme a la Universitat Rovira i Virgíli.
• 0:36
  Speaker 0: Per això ens acompanya avui Alberto Salas-Huetos, investigador d'una universitat rovira y virgílie i especialista en nutrició i salut reproductiva.
• 0:49
  Speaker 0: Molt bona, si benvingut!
• 0:50
  Speaker 1: Bon dia, moltes gràcies.
• 0:52
  Speaker 0: Comencem una miqueta per... quin paper té l'universitat en la recerca en aquest territori?
• 0:58
  Speaker 0: Comencemos així una miqeta més des del Gran
• 1:01
  Speaker 1: Bé, ho hem estat bé a Virgilis.
• 1:02
  Speaker 1: Sempre ha sigut un espai de recerca puntera i sobretot recerca molt bona en termes de nutrició i malalties cardioescolars o malalties... malalties de la vida.
• 1:21
  Speaker 1: I, en aquest cas, nosaltres estem fent diversos projectes entre els quals un projecte relacionat en la relació entre la nutrició i la fertilitat.
• 1:34
  Speaker 0: Bueno, una miqueta... Això ho feu tot présament a l'Universitat de Rovira i Virigiles molt grana que això concretament és tot des d'arreus?
• 1:41
  Speaker 1: Sí!
• 1:41
  Speaker 1: Concretament ho impulsem des de la facultat de medicina aquí al Bell Centre d'Areus i amb, òbviament, molta col·laboració, li he rebecat sud per exemple també, i ho impulsem des de l'aficultat des dels arreus
• 1:56
  Speaker 0: Això col·laboreu amb el IRB Katsut, també col·laboràvem a l'Hospital Universitari.
• 2:01
  Speaker 0: Tot connectat, tota ciutat.
• 2:04
  Speaker 1: Bàsicament l'hospital que fem són les visites i allí ens donen... ens cedeixen les instal·lacions per poder fer visites hospitalàries i fer les analítiques de mostres sanguines del seminograma etcètera
• 2:23
  Speaker 0: i ara entrem una mica més en el camp, aquest precisament de la recerca a banda d'aquestes col·laboracions clarament.
• 2:29
  Speaker 0: En quines línies esteu treballant ara més o menys?
• 2:31
  Speaker 0: Quines límies teniu sobre la taula?
• 2:34
  Speaker 1: Bé nosaltres som un grup bastant gran, multidisciplinari tenim metges, biòlegs, viutagnòlegues, nutricionistes etcètera i tenim diverses línias de recerca moltes d'elles relacionades amb estil de vida i malaltia cardioescolar o diabetes, i altres, com per exemple la que t'estava dient, relacionades entre la nutrició i la fertilitat.
• 3:00
  Speaker 1: En concret, la fertilitat masculina.
• 3:03
  Speaker 0: Sobre precisament aquest últim que m'estaves comentant... Teniu un projecte ara?
• 3:07
  Speaker 0: Com es diu aquest projecte?
• 3:09
  Speaker 1: Sí, correcte!
• 3:10
  Speaker 1: És un projecta finançat pel Institut de Salut Carlos III amb confinançament de l'Unió Europea i aquest projecte es diu MET FÈRTIL.
• 3:21
  Speaker 1: L'acronim seria MET fèrdil, no?
• 3:22
  Speaker 1: I seria bàsicament mirar la relació entre la dieta mediterrània... ...i la fertilitat.
• 3:27
  Speaker 0: Una miqueta en quin punt esteu ara, en aquest... La recerca sé que porta molta feina.
• 3:33
  Speaker 0: En quin punt podríem dir que esteu, ara, esteu encara molt a l'inici...?
• 3:38
  Speaker 1: Sí!
• 3:38
  Speaker 1: D'aquest projecte, bàsicamente, estem a l´inici.
• 3:40
  Speaker 1: vam començar el reclutament de participants ara al febrer.
• 3:44
  Speaker 1: Necessitem un cent vint i sis participants... ...y per ara en tenim pratiment uns trenta Per tant, estem a l'inici d'aquest projecte.
• 3:52
  Speaker 1: L'inizio, evidentment, consisteix en reclutar participants, arribar a una N mostral correcta, la n mostral que nosaltres hem calculat, que seria interessant arribar i, a partir d'aquí, doncs sí, quan tinguem totes aquests participants analitzar-hi i mirar a veure si hi ha alguna relació entre això que deia,
• 4:10
  Speaker 1: no?,
• 4:11
  Speaker 1: el dia també d'iterània... i fertilitat més
• 4:12
  Speaker 0: alta.
• 4:13
  Speaker 0: Enprofitem com s'hauria d'apuntar algú per participar-hi?
• 4:16
  Speaker 1: Doncs mira, és molt senzill!
• 4:17
  Speaker 1: Per participar-i han d'escriure un email a Fertility Projects, en anglès.
• 4:22
  Speaker 1: Fertilitatprojectsarrobaurb.cat Escriu un email allà dient... Mira, m'agradaria participar?
• 4:28
  Speaker 1: Sí que és important dir que només poden participar homes de divuita quaranta anys que tinguin una dieta més o menys occidentalitzada, s'anomena una dieta pobre, que no sigui una dieta mediterrània.
• 4:43
  Speaker 1: Per què?
• 4:43
  Speaker 1: Perquè el que volem veure és un canvi en la seva dieta Bàsicament això.
• 4:50
  Speaker 0: Una miqueta, voleu veure un canvi en la seva dieta o sigui voleu a veure com d'una dieta occidental si l'hi apliques la dieta mediterrània no?
• 4:58
  Speaker 1: Correcte.
• 4:59
  Speaker 0: Si canvia aquesta...
• 5:01
  Speaker 1: Correcte bàsicamente partim de que els participants que incorporem són participants amb una dieta occidentalitzada en què al llarg de tres mesos el que farem serà un canvi de dieta cap a una dieta més mediterrània Per exemple, suplevantar-los amb fruit sex o l'oliva que mengin més fruita i verdura i menys càrns o cans processades o productes ultraprocessats.
• 5:25
  Speaker 1: I per tant el que mirarem és a l'inici i al final d'aquests tres mesos com és el seu semiorama la qualitat esparmàtica.
• 5:34
  Speaker 1: A part de molts altres biomarcadors com podrien ser hormones, testosterona, LAA, FCA etcètera...
• 5:43
  Speaker 0: Ara s'entreu la investigació, sobretot en el grup masculí més endavant.
• 5:49
  Speaker 0: S'obrirà també a Salud Femenina i...
• 5:53
  Speaker 1: La idea, bàsicament era començar per aquí i després anar avançant a agafar posts també dones o fins i tot parelles que vulguin tenir fills.
• 6:07
  Speaker 1: Però perquè hem començat pel grup masculi?
• 6:09
  Speaker 1: Perquè antigament antigament, potser no tan antigament.
• 6:14
  Speaker 1: Potser fa cinquanta anys els problemes de fertilitat s'atribuien bàsicament a la dona i hi ha molta més investigació a nivell de fertilitats femenina que a nivells de fertilitar amb masculina per tant nosaltres volem mirar a veure què està passant si un estil de vida mediterrani incluent per exemple una dieta mediterrània pot influir en la qualitat esparmàtica i no només això sinó que també pot millorar la prioritat de tenir un fill.
• 6:44
  Speaker 0: Teniu alguna teoria sobre sort mateix?
• 6:47
  Speaker 1: No són teories, hi ha bastanta investigació sobre aquest tema en què es veu bàsicament que l'edieta tant a nivell femení com a nivells masculí té un impacte brutal sobre les prioritats de tenir-ho un fill no només de tenir el fill sinó de les prioritats de menys prioritat per perdre el fill durant l'embaràs Per tant, això està clar.
• 7:12
  Speaker 1: I el que també tenim clar és que l'estil de vida en general no només la dieta sinó també... Si es fuma o no es fume, si hi ha un estil d'avida actiu, etcètera, etcétera, això influït de manera dràstica a les qualitats dels llumfills.
• 7:34
  Speaker 1: Sí, sí.
• 7:34
  Speaker 0: De les altres línies que teniu per recerca?
• 7:37
  Speaker 0: Una miqueta, expliquem quines altres línies aprofundim una miquet també.
• 7:42
  Speaker 0: Expliquem l'altra principal que teníeu.
• 7:45
  Speaker 1: També tenim una nia de recerca que ara també estem començant és un estudi també d'intervenció el que volem veure en paris participants adults si un consum de fruita seca està disminuint al risc de tenir diabetes Això és una de les altres línies que estem duent a terme des del grup.
• 8:10
  Speaker 1: També tenim altres línees, entre els quals hi ha una línia que ja fa anys que portem, que és la del Reustarragona birth cohort... És bàsicament un quart de seguiment de dones embarassades en què mirem a veure quin és l'estat dels vitamines del grup B Bàsicament.
• 8:36
  Speaker 1: B-cis, beno o etcètera... I com això pot influenciar no només a nivell d'embaràs sinó també a nivells cognitius al cap de la infància i l'adolescència.
• 8:49
  Speaker 0: Que es diu aviat eh!
• 8:51
  Speaker 0: Les dues coses que has mencionat?
• 8:53
  Speaker 0: De cop estic dient Les dues són coses que es diuen molt aviat.
• 8:56
  Speaker 0: Sí,
• 8:57
  Speaker 1: tenim molts projectes en marxa.
• 8:59
  Speaker 0: En quin punt estan cadascun d'aquests projectes més o menys?
• 9:02
  Speaker 1: Mira l'estudi el primer que té mencionat de fruita seca i diabetes just ara ens han donat al finançament i per tant el començarem segurament de cara a principis d'any que ve.
• 9:15
  Speaker 1: L'altre estudi, la resta Tarragona Verzco Hort ja fa molts anys que el duem a terme I ara estem en el punt de reclutar els adolescents que van néixer... ...en el moment que vam agafar les dones embarassades.
• 9:30
  Speaker 1: És a dir, ja fa, com a mínim, dievuit anys.
• 9:33
  Speaker 0: Que sí?
• 9:34
  Speaker 0: Molt aviat això!
• 9:35
  Speaker 1: Sí, sí,
• 9:35
  Speaker 0: sí.
• 9:35
  Speaker 0: Ara estan acabant selectivitat pràcticament.
• 9:38
  Speaker 1: Pràcticment, sí!
• 9:40
  Speaker 1: De fet tenim alguna visita que és possible que els hi caigui pràcticament en la mateixa època.
• 9:47
  Speaker 0: Sí, no, totalment.
• 9:49
  Speaker 0: Una miqueta, aquestes són les principals línies que teniu d'investigació.
• 9:52
  Speaker 0: Tot això abans ho mencionàvem, ho feu amb col·laboració en aquestes institucions i tot es creu al final una sinèrgia com valores tota aquesta sinèrtia que es crea a través d'institucions.
• 10:04
  Speaker 1: Això és clar, òbviament perquè necessitem els edificis, els laboratoris, les clínicas... Necessitem gent necessitem gent que pugui portar el projecte a nivell econòmic.
• 10:23
  Speaker 1: Necessitem molta infraestructura, que sense aquesta sinèria entre URB i RBCTSUD, hospital... Seria impossible!
• 10:34
  Speaker 1: I moltes d'aquesta investigació que tenim també és a nivella internacional.
• 10:38
  Speaker 1: Tenim col·laboracions amb diverses institucions com per exemple l'universitat de Harvard o la universitat de Copenhagen,
• 10:44
  Speaker 1: etc.,
• 10:44
  Speaker 1: que ens permeten generar hipòtesis que ens donen peu a poder escriure projectes, encara i ulls, i poder-los dur a terme.
• 10:56
  Speaker 0: Perquè després de tot aquests projectes... Tot això com es baixa després?
• 11:01
  Speaker 0: Com ho rep la societat per dir-ho d'alguna manera?
• 11:03
  Speaker 0: Que a vegades potser és la gran pregunta que diuen... Sí, investiguen molt però això com em canvia mil dia a dia.
• 11:10
  Speaker 1: A veure, bàsicament la recerca per nosaltres acaba moltes vegades en un punt que és la publicació científica.
• 11:20
  Speaker 1: Nosaltres, com a investigadors el que fem és fer diversos projectes i aquests projectes n'ha traient resultats i aquells resultats divulgar-los a la comunitat científica El que crec que és molt important i ens costa moltes vegades als investigadors és fer aquest pas que estic fent jo ara aquí, que és agafar i dir... Tenim el resultat científic publicat Ara comuniquem-lo a la unitat no científica sinó a la població en general.
• 11:49
  Speaker 1: Sí que això regareix temps i regareja esforç, però això esteu vosaltres també, no?
• 11:55
  Speaker 0: Ho intentem.
• 11:56
  Speaker 0: Comunicador... Sí, sí, no, totalment ho intentem, sense dubte.
• 11:59
  Speaker 0: O sigui que al final és explicar resumidament.
• 12:04
  Speaker 1: Explicar!
• 12:05
  Speaker 1: I no embolicar-se amb paraules molt científices, molt pomposes sinó que el final, el que és més ja està.
• 12:11
  Speaker 1: Perfecte.
• 12:12
  Speaker 1: Hem de... Tenim compte que hi ha molta investigació, que fins que no es replica i res que t'esreplica en diferents quarts i amb diferents poblacions... No arriba a tenir una evidència científica molt evident com perquè sigui o hagi de ser comunicat a la població en general.
• 12:34
  Speaker 1: Hi ha moltes coses que són investigacions que comencen tenen uns resultats molt importants però fins que s'ha replicat amb molta gent Doncs això no pot ser agafat com a... com a missatge general.
• 12:53
  Speaker 0: I això, al final, comporta temps?
• 12:56
  Speaker 1: Tens diners i investigació.
• 12:58
  Speaker 0: Per tant el que fa falta són recursos i paciència.
• 13:02
  Speaker 0: Ja ho diuen, que és precisament la mare de la ciència.
• 13:04
  Speaker 0: Correcte.
• 13:05
  Speaker 0: Doncs amb tot això que ens expliques, sense optar arribem ja al final No sé si per tancar una miqueta On t'agradaria veure aquesta recerca que es fa des d'aquí a uns anys?
• 13:18
  Speaker 0: Com t'ha agradat veure-la?
• 13:19
  Speaker 1: A mi m'agrada tenir un grup d'investigació potent sobre estil de vida i reproducció.
• 13:29
  Speaker 1: Això sí, aquí estem començant però ens queda camí per fer això bàsicament en la solució amb temps i recursos econòmics
• 13:41
  Speaker 0: Totalment Doncs moltes gràcies, Albert.
• 13:44
  Speaker 0: Hem investigador de l'URB.
• 13:46
  Speaker 0: Hem conegut una mica aquesta feina de la recerca.
• 13:49
  Speaker 0: Recordem que la recerca és part del paper que juga a la universitat en reus ciutat de la ciència i innovació... I moltes gracias per seguir!
• 13:58
  Speaker 0: Ja estarem al següent programa.
• 14:00
  Speaker 0: Que vagi molt bé.
• 14:01
  Speaker 1: Gràcies, gràcies a vosaltres