Latest / Reus Ciutat de Ciència i Innovació / Pòdcast RCCI: Biotecnologia per una agricultura més eficient i sostenible amb Atens

Transcript

Pòdcast RCCI: Biotecnologia per una agricultura més eficient i sostenible amb Atens · Reus Ciutat de Ciència i Innovació

• 0:00
  Speaker 0: Avui parlem d'innovació de agricultura sostenible i d'alimentació des del camp de Tarragona.
• 0:06
  Speaker 0: I ho fem a través d'Atens, una empresa biotecnològica ubicada a la Riera de Gallam que treballa amb microorganismes aplicats al camp per millorar la salut del sol i fer més eficient la producció agrícola que esta mirada connecta directament amb el Hub FoodTech and Nutrition de Reus, un espai que vol agrupar empreses, centres de recerca i institucions per impulsar la innovació en el sector agroalimentari sobretot de la Catalunya Sud.
• 0:31
  Speaker 0: El hub és precisament un dels sesentenou projectes que han contribuit al reconeixement del Reus com a ciutat de la ciència i innovació una distinció otorgada pel Ministeri de Ciència i Innovació d'Universitats.
• 0:43
  Speaker 0: I avui per parlar-ne de tot això tenim Gerardo Catalano Marketing Manager d'Atens per conèixer què fa l'empresa, quin paper poden tenir els micro-organismes en el futur de l'agricultura i com encaixa aquest projecte dins de Hub FoodTech and Nutrition de Reus.
• 1:04
  Speaker 0: Molt bona Gerard, benvingut!
• 1:06
  Speaker 1: Hola, gràcies per convidar-nos.
• 1:08
  Speaker 0: Comencem pel principi per una miqueta aquesta empresa a Atens... Què és Atens?
• 1:13
  Speaker 0: I què feu concretament?
• 1:15
  Speaker 0: Fes-me un resum
• 1:16
  Speaker 1: Va, t'ho intentaré explicar de forma senzilla perquè el que fem és molt complex i molt senzilla a la vegada.
• 1:22
  Speaker 1: La idea d'Athens neix fa uns trent anys com a projecte més di més bé tot i que es consolidarà com a empresa fa vint anys quan Perònica Cilinó l'acció actual l'adquireix I la visió des del principi sempre ha sigut la mateixa intentar fer servir microorganismes que ja existeixen en el sol, al planeta Terra que molts són fons vius, que són beneficiosos per les plantes per convertir-ho en productes que els agricultors poden aplicar als seus cultius i que els hi aportin beneficis.
• 1:53
  Speaker 1: I d'aquesta manera, en lloc de fer servir productes químics tradicionals podem fer servir una alternativa igual o més eficient però sense a les externalitats negatives, que això beneficia tant el sol com al resultat final de la producció i també la qualitat dels elements.
• 2:11
  Speaker 1: És senzill d'explicar, però és molt complex perquè estem parlant de microorganismes vius.
• 2:16
  Speaker 1: Estem parlant d'investigar quin és el millor, de produir-los a nivell industrial i de portar-los fins al càmic que funcioni.
• 2:22
  Speaker 1: Per tant com fer-ho realitat és la part complexa?
• 2:28
  Speaker 0: És això el que comentes si vosaltres el que feu és tenir aquests microorganismes i posar-nos en algun tipus de producte o sigui com és aquest producte són com unes pastilles pel camp
• 2:41
  Speaker 1: Un dels formats hi ha diversos formats perquè al final l'agricultor intenta adaptar-nos a les seves necessitats.
• 2:48
  Speaker 1: No és el mateix en el moment de fer la plantació inicial, no és el moment si tens un hivernacle o si plantes blat o cereal.
• 2:56
  Speaker 1: Llavors els formats central hi ha pastilla i hi ha microgranulat, es pot aplicar a través del rec, es poden aplicar també un tema molt important per tractar els llavors i per tant quan tu plantis aquest llavor ja estigui tractada I, per tant, podríem dir que hi ha dos reptes.
• 3:12
  Speaker 1: Un és el format i l'altre, el microorganisme en sí que hi posem en aquest format.
• 3:17
  Speaker 1: Pensa que ja en parlarem un des de la microrisa fa quatre-cents milions d'anys que existeix al planeta Terra.
• 3:23
  Speaker 1: Per tant... La nostra feina és seleccionar quin és el millor de tota la infinitat de sepes que existeixes.
• 3:29
  Speaker 0: El millor per cada un dels casos i ho ubicar-ho.
• 3:33
  Speaker 0: Mira, precisament comentant què és això de la Microrita exactament També en teniu una altra, veient una miqueta a la pàgina web que és les tricodermes.
• 3:44
  Speaker 0: Jo veig tot això i vaig dir jo aquí estic totalment perdut, això m'ho ha d'explicar bé.
• 3:48
  Speaker 1: Realment són microgranismes, en aquest cas tant la microriza com la tricoderma són fons.
• 3:55
  Speaker 1: Si hi ha algun viola que ens està escoltant... Ja demano perdó que intentaré fer el detall de l'abra texonomón, perquè aquests entenguin.
• 4:03
  Speaker 1: Són fons, per tant, éssers vius i microorganismes que existeixen al sols tu vas pel món i fas una palada a terra segurament trobaràs alguna sepa d'aquests... I la gràcia dels microrizes és com que precisament porten quatre-centis milions d'anys al planeta Terra han desenvolupat un assimbiós amb les arrels de la majoria de plantes i cultius beneficiosos per als dos parts Com la típica foto de que hi ha un ocell que a vegades li menja els paràsits a un hipopòtem, en aquest cas l'amicorriza fa simbiós amb les arrels de les plantes.
• 4:35
  Speaker 1: S'ajunten com si diguéssim i com que l'emicorrize és capaç de generar uns filaments molt més llars permet a la planta arribar llocs que la seva real no podria arribar absorbir més nutrients, absorbir més aigua i a canvi la microriza rep alguns exudats de la planta que no necessita.
• 4:53
  Speaker 1: I això fa que la plantaa estigui més sana, més forta des del primer moment també més adaptada als situacions d'estrès de poca aigüe de calor i és com una solució de la natura nosaltres fem que arribi de forma més fàcilment a l'agricultor.
• 5:09
  Speaker 0: Una miqueta us centreu sobretot en el... Tema a terra reduint el sol.
• 5:14
  Speaker 1: La clau, tot i que algunes de les productes també es poden aplicar per via foliaria, tenim un portfolio molt ampla... la base de tot és que si els arrels i el sol on es planta el cultiu està sà i és un sol de qualitat després la planta tot anirà millor Perquè si el sol no és de qualitat, està degradat... Les arrels no poden creixer bé.
• 5:38
  Speaker 1: La planta absorbeix menys nutrients i està més estresada.
• 5:41
  Speaker 1: Això després es nota a l'hora de generar fruits i es nota amb el que t'acabes ficant en la boca quan arribes al supermercat o a la botiga del barri et compres una tomàqueta.
• 5:49
  Speaker 1: Per tant, ens enfoquem molt amb arrels i sol.
• 5:52
  Speaker 0: Perquè el sol jo crec que també tenim una percepció que és molt important que pugui donar més producció Sí, el sol necessita descansar si no.
• 6:04
  Speaker 1: És interessant de veure com ha canviat una mica la percepció del que era el sol en el món negro en general, en els últims vint o trent anys perquè segurament, si haguéssim tirat molt enrere... El sol et derres bé simplement com l'espai on s'hi ficava la planta i on creixeria, però el sol en sí no se li donava segurament el valor que se li dona avui en dia.
• 6:27
  Speaker 1: Avui sabem que en el sol hi ha vida i la microbiòtica del sol és molt important.
• 6:32
  Speaker 1: No només ho sabem sinó que podem analitzar-ho perquè la tecnologia també ha avançat molt.
• 6:37
  Speaker 1: Hi ha eines com la meteorolòmica o la metagenòmia que són una mica a ciència ficció però fa anys que s'estaven aplicant a medicina i ara nosaltres ho apliquem també a agricultura que ens permet veure... com interactua tota aquesta vida del terra i, com hem vist que és fonamental per a la planta.
• 6:53
  Speaker 1: Per dos motius, per a l'aplanta en sí, però és que, si el terra està mort, tu cada any el pagès d'agricultor està obligat a afegir-li coses, afegirli nutrients o fertilitzants... I això, a part de desgastar al sol, també té un cost econòmic.
• 7:08
  Speaker 1: Per tant, la solució és renovar aquests sols i la microriça és una de les eines que permet que el sol vagi creixent.
• 7:15
  Speaker 0: Podríem dir que la microrisa podria substituir de certa manera els fertilitzants?
• 7:22
  Speaker 1: En aquest cas, més que substituirlos el que permet és haver-ne de fer servir menys.
• 7:26
  Speaker 1: Tenim més dependència perquè el que fa a la microriza és fer que la planta tingui una major capacitat d'arribar aquests fertilitzant.
• 7:33
  Speaker 1: Evidentment si tu agafes un terra inert a mort sense res... La microriça no per si sola, no al gener però la capacitat que té de poder aprofitar molt més arribar a microporos d'aigua i que això al final es transformen menys fertilitzants, però com més analitzem la microarrif dels últims anys, més beneficis hi trobes perquè la planta està més sana, està més forta, més resistent.
• 7:56
  Speaker 1: I això es nota en tots els estadis.
• 7:58
  Speaker 1: Això que podria semblar ciència-ficció fa molts anys ara la comunitat científica com agrícola ja té plena confiança.
• 8:05
  Speaker 1: No és un experiment amb un laboratori sinó... i trobem la micorrida de temps a camps i plantacions darrere del món amb excel·lents resultats.
• 8:14
  Speaker 0: Aparesteu a més en un món de països, més o menys... Quins països esteu ara mateix?
• 8:19
  Speaker 1: A veure, amb molts i creixem.
• 8:21
  Speaker 1: O sigui que és bonic de veure com un projecte del camp de la Riera de Gallà, el Camp de Terragona està present en cirarès de Chile, amb grans resultats.
• 8:31
  Speaker 1: Està present a l'Àfrica, amb alguns païdsos d'Òfrica... a Georgia mateixa o a molts camps europeus.
• 8:38
  Speaker 1: I s'han fet les pastilles que deies han arribat a Vietnam.
• 8:42
  Speaker 1: Realment encara hi ha molts més llocs on volem estar però... Estem creixent i tot el que és el Mediterrani.
• 8:51
  Speaker 1: És un lloc excel·lent per fer proves.
• 8:53
  Speaker 0: Fantàstic, digueu-ho, creixeu i sigui positiu.
• 8:58
  Speaker 0: El tema canvi climàtic, com us està afectant?
• 9:02
  Speaker 0: Us estàs sent una oportunitat per vosaltres?
• 9:06
  Speaker 1: El canvi climàtic està afectant al sector agrícola des de fa un any, això és un fet.
• 9:11
  Speaker 1: I per tant el que hem fet nosaltres és centrar-nos a oferir solucions que puguin compensar i permetre adaptar-nos aquestes noves condicions.
• 9:22
  Speaker 1: Un exemple concret, per exemple hi va haver un projecte en què van formar part, que es diu l'OPH Wine, que de diverses bodegues de l'estat espanyol, que el seu repte era... com fem que la vinya i el vi s'adapti al canvi climàtic.
• 9:38
  Speaker 1: I després de diverses solucions que es van provar, d'aquí em va néixer una sepa de micorriza que em seleccionar, que permet a la vinja específicament adaptar-se al canvi climàtic Està pensada per aquest cas, això és tenir les diferències de calor en la sequera però sobretot també molt interessant el cas de la vinha en la qualitat del vi perquè estàvem veient que el canvi climàtic també tenia incidència amb la qualitat final, amb els graus de sucre, del col, etcètera.
• 10:05
  Speaker 1: Per tant d'aquí em va néixer un Amico Rizek, que ara és un producte comercial, que ja s'està... El priorat també el pots trobar amb algunes vinyes pensades per això, canvi climátic i vinya.
• 10:15
  Speaker 1: I com a aquest cas en la resta de cultius també és un dels temes que està sobre la taula cada dia.
• 10:20
  Speaker 0: Una miqueta relativament mencionables del priorat tornant una mica cap a casa tot aquest tema del hub del Food Take and Nutrition, entreu com entreu vosaltres quines col·laboracions comenceu a veure que podeu tenir aquí.
• 10:38
  Speaker 1: Nosaltres hi vam entrar perquè al veure que existia aquesta iniciativa ens encaixava molt amb l'estratègia del futur de l'empresa perquè no volem incidir només en la part del sector primari i el moment del camp agrícola Si no creiem que tenim un paper jugant tota la cadena alimentària des del que fiquem els sols de les plantes i també podem analitzar i veure com això, que hem aplicat dels productes d'àtens, té incidència en la qualitat alimentària i de nutrició.
• 11:09
  Speaker 1: I realment reus sempre és un pol de tracció No transmovem el món biotec, el món negre.
• 11:14
  Speaker 1: Evidentment, l'internacional té molts centres de tracció i decisió.
• 11:19
  Speaker 1: Barcelona és un, el sud d'Espanya n'és un altre però els reus per proximitat i per talent sempre hi hem tingut molta relació.
• 11:27
  Speaker 1: I en aquest cas és la porta que ens ha permet començar a rebre notícies, a veure's de veniments, a tenir informació de la part, sobretot més aquesta alimentària, que potser històricament no ens hi havíem centrat tant.
• 11:39
  Speaker 1: Per tant, diguem que estem com... més amb una voluntat d'observar i aprendre, i sobretot anar a incidir i participar-hi més activament als propers anys.
• 11:47
  Speaker 0: Doncs fantàstic!
• 11:48
  Speaker 0: Amb això, Gerard, arribem al final de l'entrevista.
• 11:52
  Speaker 0: Moltes gràcies per deixar-nos conèixer tota aquesta feina d'últim temps.
• 11:56
  Speaker 0: No sé si ens estem deixant alguna cosa important...
• 11:59
  Speaker 1: Per què?
• 11:59
  Speaker 1: Jo només diria que un dels novetats més espectaculars per a una empresa tipopime del camp de Tarragona és que hem aconseguit fa poc el primer registre fito sanitàri de la empresa que és el tricot, una tricoderma precisament.
• 12:14
  Speaker 1: Això pot semblar una cosa menor però només estava a la base de grans multinacionals perquè són molts anys i molts milions d'inversió i això vol dir que hi ha un dels nostres productes ja es pot fer servir per combatre malalties al camp amb els registres que necessita i és una nova alternativa que els agricultors tenen per fer front a malalties que a molts cops costava de combatre en químics i ara ho podrem fer de forma natural
• 12:37
  Speaker 0: Doncs fantàstic, perquè això vol dir que pràcticament des de casa podem estar lluitant contra aquestes malalties del camp sense... bueno, habitant aquests problemes que hi ha en internacionals precisament.
• 12:49
  Speaker 1: I tant, el talent del camp de terra guana a tot el món!
• 12:51
  Speaker 0: Exacte!
• 12:52
  Speaker 0: Doncs moltes gràcies Gerard per aquest temps i recordeu que això és una proposta que connecta directament amb el HAP Futeca Nutrition de Reus un dels sessanta nou projectes que han contribuït al reconeixement de la ciutat de reus com a Ciutat d'Esciència i Innovació Ens veiem en els següents programes.