Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / 2A HORA CM 02_06

Transcript

2A HORA CM 02_06 · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

0:18
Speaker 2: Carre Major, Toni Mateos.
0:21
Speaker 0: Hola, què tal?
0:22
Speaker 0: De nou és dimarts!
0:24
Speaker 0: Avui és Sant Eugeni, saben aquell que viu... Tal dia com avui del mil cinc-cent-seix-trenta-set a Roma el papa Paulo III obliquen un decret on reconeix que els indígenes americans
0:37
Speaker 2: són
0:38
Speaker 0: éssers humans de veritat dotats d'ànima i allà massacran-los des del mil quatrecient
0:44
Speaker 1: noventadós
0:45
Speaker 0: El mil setcentos vuitantadós tal dia com avui a Madrid es funda el Bank de San Carlos, al futur bank d'Espanya.
0:53
Speaker 0: Mil vuitcentos noventa-sis un dos de juny a la Gran Bretanya l'italia Guigliemmo Marconi patenta la ràdio.
1:02
Speaker 0: Mil nocents cincuanta tres a la badia de Wensmeester Isabel Saona és coronada com a reina dels anglesos Un dos de Juny del mil nocent setanta cinc a França Més de cent prostitutes van ocupar l'Església de Sant Nicièc d'Alió, amb la finalitat de crida a l'atenció sobre l'escalada de violència envers les prostitudes.
1:26
Speaker 0: Es van declarar en vaga per vuit dies i van mantenir l'ocupació de l'Elsgrésia fins aquell dia que van ser desallotjades per la policia.
1:35
Speaker 0: A partir de llavors va iniciar el moviment a favor dels drets de les treballadores sexuals, que avui celebren el seu Dia Mundial Dós mil catorze, a Madrid el rei d'Espanya Joan Carles I anuncia amb missatge oficial a l'una del migdia que et dic en favor del seu fill, el príncep Felip i que regnarà sota el nom de Felip Cisè d'Espanya.
2:05
Speaker 0: Tal dia com avui ens van deixar Giuseppe Garibaldi, Santiago Bernabeu o el músic Bo Titli!
2:12
Speaker 0: I si us trobeu pel carrer?
2:25
Speaker 0: El balor del camp de Tarragona.
2:39
Speaker 0: Carrima això!
2:49
Speaker 0: Fins als Estudis de Ràdio Ciutat d'Aterregoona ens espera el nostre company, la Diatreia Tella perquè té una entrevista amb el professor Esteve Almirall.
2:59
Speaker 0: Perquè avui fa una ponència en la jornada d'innovació de l'àrea metropolitana del Can Aterregona i té un munt de coses interessants per explicar-nos a Adrià Tella quan vulguis, company!
3:11
Speaker 0: Avui tenim el plaer de parlar amb Esteve Almirall, professor del Departament d'Edades Analítics, Tecnologia i Intel·ligència Artificial a ESAD.
3:17
Speaker 0: I un referent en innovació i ecosistema es col·laboratius.
3:20
Speaker 0: Aquesta tarda participarà en la segona jornada d'innovació de l'Area Metropolitana del Camp de Tarragona que té lloc al teatre de La del Serrallo aquí a Tarragone, amb l'aponència Innovació Motor de Progrés, construir ecosistemas que funcionen on voldrà explorar com la col·laburació entre agents públics privats i ciutadans pot transformar les nostres ciutats i el nostre territori en general.
3:38
Speaker 0: Senyor Almiralla, bona tarda i benvinguts!
3:40
Speaker 0: Sí,
3:40
Speaker 1: moltíssimes gràcies i moltíssima gràcies per a invitar-me a Ràdio Ciutat de Tarragona.
3:45
Speaker 0: Avui comença precisament fent referència al títol d'aquesta aponència, construir sistemes que funcionen com definiria vostè... un ecosistema que pugui funcionar.
3:54
Speaker 1: Bé, la cosa és molt senzilla i estàcta d'una servei seu ciutat.
3:58
Speaker 1: Si el ciutadans està happy, estan ser disfets amb els seus serveis o si pensa que va de conya vol dir que hi funciona... I si es vol encremar directament vol dir aquí per dentro un programa.
4:08
Speaker 1: Llavors, a vegades gent més o menys està content amb Amazon i agafa les coses i tot això i li funcionen o amb Netflix o en Tants Days o en Sara o... Bé doncs estàctada que el mestre això funcioni com Amazon o com Netflix o com ara, és tan senzill com això.
4:24
Speaker 0: Com es pot fer possible, això?
4:26
Speaker 1: Bueno, a veure... Hi ha molts temes, però probablement el tema més important són incentius.
4:31
Speaker 1: És a dir, sense solucionar el tema d'incentius no... Una de les preguntes quals és per què funciona l'administració chinesa?
4:38
Speaker 1: Això és una pregunta curiosa i hi ha moltes raons.
4:42
Speaker 1: Hi ha molta raons per a les quals funciona la administració chinesа, però n'hi ha una que és molt important.
4:49
Speaker 1: Tu a China Puges i tens un mil o sou, etcètera.
4:53
Speaker 1: Si compleixen són els que hi espiais.
4:55
Speaker 1: Uns que apiais que fa tant d'anys era molt senzill, que era producte interior.
4:59
Speaker 1: Tenies tots els amistadors xinesos oncenans, estan xonits amb la maleta de invertir-se alguna cosa a la Xina, sisplau perquè us hi pugeu el producte.
5:09
Speaker 1: Llavors si això ho fas tu compreses els teus que hi puges I si no ho fas, tu baixes i acabes així al tibet.
5:19
Speaker 1: Escolta, sembla que ningú vol anar amb els jacs i ningú veu anar el tibets!
5:23
Speaker 1: Llavors, la gent, les estructures, l'administració... Tot això funciona perquè els incentius estan avineats amb l'objectiu de l'organització.
5:34
Speaker 1: Si els adjectius no estan avaneats amb un objectiu d'organizació és dir si tu fotis o que fotis.
5:39
Speaker 1: Allò tenia igual i el mateix li passa a l'Organització, a l'sapartament, jo no pot funcionar!
5:44
Speaker 1: No pot funcionar de cap manera.
5:46
Speaker 1: Aquesta és una condició bàsica, si fas una bona feina has de poder progressar, guanyar més diners i avançar dins la teva organització.
5:55
Speaker 1: Si tu facis una pèssima feina, has de progressivament anar cap a baix fins que et foti el carrer.
6:01
Speaker 1: I si això no funciona, si això ho va així, doncs això no pot anar.
6:05
Speaker 1: El nostre model d'administració està molt lluny del model de caviner o incentius.
6:12
Speaker 1: No hi parlo, ni a més, sense dubte.
6:16
Speaker 1: Però si em dius una manera... Doncs mira, jo et diria aquesta.
6:19
Speaker 0: Com vostè comenta aquest model actualment aquí està molt lluny?
6:22
Speaker 0: S'han intentat fer alguns passos cap a aquest model o de moment no?
6:26
Speaker 1: No.
6:28
Speaker 1: Podem explicar més.
6:29
Speaker 1: Sí que s'han intentar fer petites passes... Si ho sentius no són significatius sinó mouen la voluntat de la gent, doncs no sabem per què.
6:40
Speaker 1: Si es comparteixen amb un petit bonus que tu tens, no sé on, que al final té tothom... Això és per què?
6:46
Speaker 1: Això és ensenyar els diners pel finestre.
6:48
Speaker 1: No t'hi cap interès.
6:50
Speaker 1: Tots aquests modeus han de ser significatius per a gent.
6:53
Speaker 1: Perquè si no, això no m'ho ha d'avuiar perquè els fas.
6:57
Speaker 0: Avui es presentarà un sistema d'innovació metropolità.
7:00
Speaker 0: Per què les ciutats, les àrees metropolitanes que ara aquí t'arreguen s'estan començant a treballar en això... S'están convertint en motors de la innovació ja en aquest segle XXI?
7:10
Speaker 1: A veure, sempre ho han estat.
7:12
Speaker 1: Això no és nou!
7:13
Speaker 1: És a dir, si anem a la revolució industrial... La revoluació industrial surteix a la ciutat.
7:19
Speaker 1: La revolució industrial no surtesse a llocs allunyats, etcètera.
7:23
Speaker 1: Les idees que empujen la revolucion industrial apareixen als pàps o a la reunió amb gent i aquí s'hi briden, i aquí fan la ciuta sempre en estat mútuers d'innovació.
7:35
Speaker 1: I va haver una època on les coses que estaven fora de la ciutança, o suburbis, com bala i tal, va agafar... més protagonisme, no?
7:43
Speaker 1: Però després ja vam tornar fa veinte i cinc anys amb la digital.
7:49
Speaker 1: Ja vam tornar a altra cop a la ciutat, ja vam tornar a Nova York, doncs tenia un apart molt important, ja estava sent a les ciutats de la cultura digital... Com va bé que ho tenien una mica a l'esforç, que és aquesta ciutad dispersa on San Francisco està allà però com va bé, està tot arreu.
8:06
Speaker 1: Doncs ja va seguir diferent.
8:09
Speaker 1: Per què ara això ens passa?
8:11
Speaker 1: Ens passa perquè estem davant de terravolució.
8:14
Speaker 1: Alguna és la rebobuació de la ja, que són els xapots.
8:18
Speaker 1: Ara els agents, tots els meus amics, els fan agents, que això ha fet xapot ja no de dir-ho al cota.
8:24
Speaker 1: Jo aquí vull que el tasto aquest em faci alguna cosa per mi.
8:26
Speaker 1: M'envius més, doncs no sé què, en cogeixeu les coses... Tots fan agents i jo estic espergadat d'aquella solució.
8:33
Speaker 1: Com a así, que he anat de pressa això.
8:35
Speaker 1: Fa quatre o cinc mesos que tenim alguns dits tenen open cloud i tot això.
8:39
Speaker 1: I parlen i al matí li preguntes, com t'ha passat?
8:42
Speaker 1: I la gent no s'hi explica.
8:44
Speaker 1: d'una cosa sàpiga físic al món, però en tenim dos més.
8:47
Speaker 1: Una és la mobilitat La mobilitat, ja està dit al final, mouen l'existència de la humanitat.
8:55
Speaker 1: La mobilitat ara és autònoma i és elèctrica.
8:58
Speaker 1: I això vau dir que podem tenir bussos autoconduïts gratuïtis... Vinti-quatre per cert que t'ho escrivis, i això existeix a la gent!
9:05
Speaker 1: No és una falàcia ni és una antelèquia, no, no!
9:08
Speaker 1: Existeix!
9:09
Speaker 1: Aquí no es tenim pròxim.
9:11
Speaker 1: Això et canvia molt la vida de la gent, això fa que la gent no tingui necessàliament que viure persona o senta persona perquè si... Si estàs a deu o quinze minuts de qualsevol lloc per què has d'avirar-ho?
9:22
Speaker 1: Sentes, tothom diga que teniu un jardí i una casa i un urtet.
9:25
Speaker 1: Doncs clar... El problema que no li agrada la gent és passar al segon hora i veure'ls amb la gent fer hi ha medif que cada dia això és el que la gent odia però no la casa i l'urgent.
9:37
Speaker 1: Això permet tot un canvi de vida important, no només amb les persones sinó també en les mercaderies.
9:42
Speaker 1: Tenim un plaer d'apreus que, de fet, no és un plaers d'appreus.
9:46
Speaker 1: No és que els pisos siguin mocats i no sé què... És que cobrem molt poc.
9:50
Speaker 1: És que els nostres ous estan dos o tres vegades per sota dels meus jocs d'Europa Ho descobrem molt poc, només ho podem recordar en productivitat i aquesta és una altra història.
10:00
Speaker 1: El problema això sí que es pot recordar una mica tenint una agusística que funcioni millor.
10:06
Speaker 1: Jo amb un agusista que funcionin millor puc dir-ho d'una agusistica elèctrica i autoconduïda.
10:10
Speaker 1: Si no tenim això, no baixarem els peus de l'agusístic.
10:13
Speaker 1: I si que hi ha un diferencial entre la poma i idea de la ploma del compresor súper i això amb una gran part... és de gota geogística i això ho podem baixar d'una manera brutal.
10:23
Speaker 1: I després tenim una tercera revolució, que són robots.
10:27
Speaker 1: Bé, tot això passa a les ciutats.
10:30
Speaker 1: Tot això passa en tenir les ciuts com aquests haps... i aquestes revolucions tenen sinèrcies entre elles no són coses diferents, sinó que són coses que s'imbriquen entre elles.
10:42
Speaker 1: Per això ara les ciUTATs estaven fent un proteonisme que probablement no havien tingut des de la revoluació industrial
10:48
Speaker 0: parlant d'un d'aquestes revolucions, la que comentava Brimela de l'AIA, l'Intel·ligència Artificial.
10:53
Speaker 0: Vostè planteja que l'aia pot transformar completament l'administració pública?
10:56
Speaker 0: Com serà la relació entre ciutadania i administració d'aquí deu anys?
11:01
Speaker 1: Depèn del lloc on estiguis... L'Aia és una eina!
11:06
Speaker 1: Que es faci servir o no i que es facis servir bé o no depèn de les administracions.
11:10
Speaker 1: No necessàrem-hi perquè la xisteixi l'aire atingiràs administracions o serveis o empreses que ho fan servir bé Bé, hi haurà moltes administracions que passaran de la via i aquí estarem el Mariano José de l'Aga del CQA nou com si encara estiguessin al CQN.
11:27
Speaker 1: Aquesta
11:27
Speaker 0: pregunta és per a la gent si continuarem un plim formularis o parlarem directament amb aquests assistents perquè ens resolgui?
11:32
Speaker 1: En moltes ciutats ja estem parlant amb assistents.
11:35
Speaker 1: A altres ciutades això està segles junts Això depèn de la societat, no preveu els polítics per dir que deixeu-vos d'anar i doneu servei.
11:46
Speaker 1: què és això que està passant?
11:49
Speaker 1: Ja tens moltes ciutats, són tots aquests serveis tan integrats i en comptes de tenir un plíformulari que no entén ningú amb una casuística que no en té ningú on t'has d'unplir cinquanta vegades les dades que ja té l'administració i li has donat vuitanta vegada a vuitante llocs diferents.
12:06
Speaker 1: Doncs ja ho he donat fet perquè... Qui tenim el ministre?
12:08
Speaker 1: És molt particular.
12:09
Speaker 1: I sent descapàs d'enviar-te la declaració feta.
12:13
Speaker 1: Però sembla que ningú més ho és!
12:15
Speaker 1: Amb aquest país, no hi ha cap més administració.
12:17
Speaker 1: Estic dissenda que sigui capaç de fer això.
12:20
Speaker 1: A totes les altres has d'onar les mateixes dades que has donat durant tota la teva vida i dius, escolti però què passa?
12:30
Speaker 1: Els dissendes ho fan?
12:31
Speaker 1: I vostè per què... Què
12:32
Speaker 1: passa?,
12:33
Speaker 1: és més tot tu que els dissendes o quin és el problema?
12:36
Speaker 1: Quin problema té vostès?
12:38
Speaker 1: És el concepte de servei.
12:40
Speaker 1: Llavors aquí tenim aquest tipus de problemes.
12:44
Speaker 1: Tenim el ministre Janss que ho estan fent servir, sí.
12:47
Speaker 1: Algunes a Europa, no masses, bàsicament a Àsia on la intel·ligència de l'administració... Per exemple, a la Xina amb els temes d'Auitxat, que és el nostre WhatsApp en mini-programes per fer ben bé qualsevol cosa des del teus edificis i si a la xina hi ha gent que no té claus entre el palacara però a la cara ho voldria ensenyar amb de cara.
13:10
Speaker 1: Però és a dir, totes aquestes coses passen ja fa molt temps.
13:15
Speaker 1: Aquests mini serveis estan perfectament integrats i tal altres administracions són les de sempre, són a Singapur, Corea... que tenen aquest sentit d'eficiència perquè això no es va dir Una democràcia funciona també, com va ser el ministre que és capaç d'implimentar aquesta democràció.
13:39
Speaker 1: Si tens una administració que no és capаç de implementar la democràcja, si dius tu tens dret a la vivenda però no hi ha vivendes... Tu tens dirt a la sanitat perquè no existes després que t'hi cagues!
13:49
Speaker 1: Tu tens de tot l'educació però ets últim del fil amb pizza!
13:55
Speaker 1: Si no tens una administració capaç d'implantar aquestes promeses i que es depinen de promeses buides sense cap mena de sentit, llavors el que fa és que ens estem carregant la democràcia.
14:05
Speaker 1: Perquè a més en diu tot això, no ho saps per què?
14:07
Speaker 1: Perquè al final a qui em diuen que no sé què, que tinc una colla de drets, que no existeixen... Per això és tan important que la administració funcioni perquè sense administració no hi ha democràció!
14:20
Speaker 0: Parlarem de mobilitat però en vull centrar en el nostre territori perquè avui es parlarà d'art i metropolitana, d'aquest sistema d'innovació.
14:27
Speaker 0: Estem en un territori... En general la Catalunya és complicada a la mobilitat, però aquí al sud ho veus especialment en molts sentits, però abans de parlar de mobilitat...
14:35
Speaker 1: Tu vés-te'n del judici de Barcelona i veuràs!
14:38
Speaker 0: No canvia gaire, no?
14:40
Speaker 1: Ai, això era una vasofia!
14:42
Speaker 1: Allò és per lapidar el que ha fet això directament.
14:47
Speaker 1: És que no té part d'ho de Déu.
14:50
Speaker 0: Ara en parlarem, la mobilitat però quines tendències globals en innovació creu que haurien de ser prioritaris?
14:56
Speaker 0: Quins trets hauríem de ser prioritaris per l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona perquè pugui tirar endavant i sigui un referent també a l'innovació
15:04
Speaker 1: A veure, un tema és què es pot fer teòricament i aquest doncs si vols en parlem.
15:11
Speaker 1: I l'altra cosa és donar les restriccions que tenim al nostre país, etcètera, podem acabar fent, no?
15:18
Speaker 1: Que és una altra... Què es pots fer ràpidament?
15:22
Speaker 1: Home!
15:23
Speaker 1: coses grans, elements de mobilitat per moure grans quantitats de gent com estean i metro.
15:29
Speaker 1: Això encara no té cap mena d'assortida.
15:32
Speaker 1: Has de fer això, no?
15:34
Speaker 1: I això, al decòp la Xina que té més tens d'alta bogidat que tot el rest del món sencer i bastant més... O Japó, que fa molt temps que en té o inclús frances que no funcionen ni moments tan bé com a Japó-Gina però, escolta'm!
15:52
Speaker 1: a més o menys següent.
15:53
Speaker 1: Doncs és un exemple de compradar les coses.
15:56
Speaker 1: El problema que aquí tenim, és que coses que hauria d'asseguir el tren no s'asseu.
16:00
Speaker 1: I en l'experiència que tenim si posem la solució amb Renfé Vadif, això no funcionarà.
16:08
Speaker 1: perquè no hi ha cap idea.
16:10
Speaker 1: Els catalans funcionen de conya, jo soc un usuari habitual dels catalans menys autíquets que en cada anem al paperet perquè la picació és una merda, el que a més funciona perfecte.
16:21
Speaker 1: Estic... et falta més horaris a venir i etcètera.
16:25
Speaker 1: Però al costat em va ser a fer i allò has d'acramar-ho directament.
16:31
Speaker 1: No té cap campment ni sembla que tingui el RECO.
16:34
Speaker 1: Llavors aquí hi ha soluctions alternatives es devenia una cosa interessant.
16:38
Speaker 1: Les següents alternatives, que òbviament no és això, però pot ser són els autobusos autoconduïts, amb el set electrics, sota la manda.
16:50
Speaker 1: Clar, això el canviem.
16:51
Speaker 1: Jo he vingut a Tarragona i he vings al Tentren.
16:54
Speaker 1: Entén bé, un intercity... etcètera.
16:58
Speaker 1: L'estació de Sant Sánchez absolutament desfeta com sempre, i tot això, no sé què.
17:02
Speaker 1: Arribo aquí a Camps de Tarragó.
17:03
Speaker 1: No m'ha costat el taxi, veient-hi uet!
17:06
Speaker 1: i em sembla que el temps m'ha costat força menys.
17:08
Speaker 1: Això no té cap sentit, vull dir... El que ha fet aquest ten què passa?
17:11
Speaker 1: Ha fet un negoci pels taxis o quina és la idea?
17:15
Speaker 1: Hem de muntar un egoixet pels teus taxis visquin bé tota la seva vida o quins són les idees fantàstiques que ha tingut aquest senyor?
17:23
Speaker 1: Clar, tots aquests temes es poden solucionar relativament bé amb aquest tipus de veïques.
17:29
Speaker 1: Aquest tipus d'veïqües en què són èxics i són autòctics tenen costos baixíssims.
17:34
Speaker 1: I per tant, com que tenien costos baixíssims, unes pot plantejar que siguin fins i tot gratis.
17:39
Speaker 1: M'ha dit, tens dues autobuses gratis, electris, s'han posat, doncs la línia ser-ho ui... La línie ser-lo dos, no?
17:44
Speaker 1: Que funcionen prou bé una mica tard, però bueno, funcionen... Prou bé,
17:48
Speaker 1: no?,
17:49
Speaker 1: clar això pot canviar Clar, dius això pot fer Barcelona-Madrid.
17:52
Speaker 1: Mira i no.
17:54
Speaker 1: Però et pot canviar moltes coses?
17:57
Speaker 1: Sí!
17:57
Speaker 1: No és la solució ideal?
17:58
Speaker 1: No, mira, la solución ideal sí que hi hagués una llançadera... I allà que fessis una mena de metro, ja ho sé, ja arribessis a Tarragona.
18:07
Speaker 1: Aquesta solució real és factible.
18:09
Speaker 1: Podem pensar que això que hem fet abans del dos mil cent doncs passarà?
18:13
Speaker 1: No.
18:14
Speaker 1: Llavors, com que aquesta és l'experiència en de tovaltes.
18:16
Speaker 1: Aquesta és una bona solució.
18:18
Speaker 1: La solució a través de privats també tenim altres.
18:22
Speaker 1: Tenim coses que avui en dia estan canviant.
18:25
Speaker 1: El tema del robotaxis és un tema que està funcionant molt bé, ha estat xonit, s'està funcionant bé la Xina o pot haver-hi tirumou i a més se't permet... Aquesta mobilitat són les molt remotes i hauràs molt remot.
18:39
Speaker 1: Si tens un taxi a l'escola de matinada, si hi ha persones ho tens complicat.
18:43
Speaker 1: A l'ascola d'acció no n'é igual que si amb l'scola de matinada, cada escola de la tarda.
18:47
Speaker 1: Més o sense fot.
18:48
Speaker 1: Jo sóc la màquina.
18:50
Speaker 1: T'ho crides?
18:51
Speaker 1: Bé, igual.
18:51
Speaker 1: Normalment et vindrà millor a l'Sscola de Matinada perquè no hi ha ningú i no hi et manda... No tens cap problema.
18:58
Speaker 1: I bé, aquesta és el tipus de solucions que en mobilitat també pensem en logístic També punxem amb mobilitat d'última mitja, que això es fa servir molt a la menys de mobilitat.
19:10
Speaker 1: De l'últim mitjà, de repartició... Tots aquests coses basen en mobilitat si tu tens camions autoconduïts no ho tenen perquè està al pic del migdia pels calateres.
19:22
Speaker 1: Pots fer que tots vagin a la nit i si tots vagi anant a la nid lliures molt els calaters però els humans no s'agraden a la nata.
19:28
Speaker 1: Llavors pots multiplicar per molt La capacitat de les ties vi es publica simplement perquè tens una part d'ou.
19:36
Speaker 1: Per exemple, en això tenim un problema important... Accidents en camions.
19:42
Speaker 1: Perquè bé, m'estan allà i tens les filles de camions, algunes vegades jo vaig a la Franca i tal... I a veure si vas amb moto o... Jo vaig bastant amb moto i tal, escolta!
19:54
Speaker 1: Fa aspecte tenir dos traïles d'avantatge ja fent carreres i t'un mic perquè aquí et trituraran.
20:01
Speaker 0: Senyor Esteve, mirar ja ha estat un autèntic pla poder parlar amb vostè i que passi pels microphones de ràdio a Ciutat de Tarragona.
20:06
Speaker 0: Moltes gràcies.
20:06
Speaker 0: Moltíssimes
20:07
Speaker 1: gràcies a vosaltres
20:09
Speaker 0: Les realitats del camp de
20:10
Speaker 2: Tarragona Carre Major.
20:27
Speaker 0: Aquesta sintonia ja us saben, amics i amigues... És la que ens porta als ODSs!
20:33
Speaker 0: És la qui ens porta fins a l'Eduard París!
20:37
Speaker 0: Oh, i avui enginyeria sense fronteres!
20:42
Speaker 0: Eduard Paris, bona tarda, com estàs?
20:45
Speaker 0: Bona tarda Toni doncs, nou dimarts aquí al Carre Maixó, en aquest cas, dimarts d'ODSs Avui parlarem amb una ONG en aquesta casa, un representant que ha bastat el seu moment a l'altra secció.
20:56
Speaker 0: Precisament aquesta secció quinzenal de ONGs però que avui la recuperem perquè parlarem d'initiatives, d'objectius de desenvolupament sostenible i que també impursen precisament des de la seva associació.
21:08
Speaker 0: Tenim avui una altra representant d'enginyeria Sense Fronteres on tindrem el seu home a la Lucia Fernández a l'Andrea Vides, que també és membre de la ONC i, a més, és enginyerà química.
21:20
Speaker 0: Andrea Vides molt bona tarda!
21:23
Speaker 2: Hola, bona tada!
21:24
Speaker 2: Moltes gràcies per convidar-me.
21:25
Speaker 0: A tu per estar aquí, com explicàvem.
21:28
Speaker 0: La teva acompanya a la Lucia va estar en el seu moment fa... crec que ara pot ser fara tres mesos ja.
21:33
Speaker 0: Va explicar la dinàmica de l'UNH però no es va donar cinc cèntims perquè al final també amb la feina que feu i la tasca que feu impulseu molts objectius de desenvolupament sostenible per a la població.
21:47
Speaker 0: Jo et volia comentar, Andrea, per entrar en matèria, que si ens vols explicar, en mode de petita introducció tots sabem que hi ha molts conflictes polítics, bèl·lics de la forma que sigui actualment al món però que després influïixen o tenen la seva interferència en temes d'ODS i precisament des de la vostra ONG tracteu.
22:10
Speaker 0: Nosaltres
22:12
Speaker 2: encentrem sobretot... L'ODS sobre energia i aigua ens centrem en treballar per garantir els suministraments bàsics.
22:23
Speaker 2: I, en la situació actual... En un moment geopolític, en què ja tenim en marxa el genocidi a casa o estem veient com s'està perpetuant també aquesta guerra aerant per part d'Estats Units i Raell.
22:40
Speaker 2: Veient com justament l'aigua i l'energia s'utilitzen com a arma de guerra però també estem veent com això repercuteix escala global en diferents capes.
22:53
Speaker 2: l'energia és una eina especulativa que està movent totes les dinàmiques que estan passant ara mateix al món.
23:01
Speaker 0: L'Andrea, en altres parlaríem aquí de què ens mourem o enginyeria sense fronterisme a nivell de Catalunya no diríem?
23:08
Speaker 0: Llavors com noteu o quina afectació veu que els conflictes internacionals... òbviament mirem primer que res a l'estret d'ormut però on passa aquesta energia que tu parlaves inclús d'un arma a nivells de guerra Com influïix aquest bloquejament de l'estret d'ormudia des de fa mesos a la pobresa energètica que poden experimentar famílies a nivell de Catalunya?
23:32
Speaker 2: Sí, nosaltres ens trobem que al final... L'estrat d'hormús hi passa una cinquena part del tot el petroli que s'utilitza globalment.
23:43
Speaker 2: Llavors aquesta dependència que tenim a Europa per fer arribar a aquest petrolu fins fins als consumidors i de prendre d'aquests altres països, fa que hi hagi també una dependència o volatibilitat de preus quan esclaten conflictes.
24:03
Speaker 2: Llavors, una de les afectacions que es trobem a les usuaries europees és en els preus de les factures de l'energia, tant d'electricitat com de gas... I llavors, en això pel que fa a la pobresa energètica sí que és veritat que de part de l'estat espanyol s'han impulsat algunes mesures que han intentat... És mort d'ahir aquest efecte de la guerra a Iran.
24:36
Speaker 2: Però de totes maneres, el fet que puguin augmentar els preus genera angoixa.
24:41
Speaker 2: Generer sobretot ens trobem ara a un moment al esport des del estiu en què ens estem trobant durant els darrers anys que les famílies pateixen per encendre l'aire condicionat, arribarem a temperatures molt extremes i aquesta situació de pobresa energètica que per definir-la d'alguna forma podria ser el fet de no poder mantenir casa teva a una temperatura adequada, que això crec que s'hi pot sentir representada gran part de la població.
25:18
Speaker 2: Llavors precisament ahir l'Ude Juny l'Estat espanyol va frenar aquestes mesures per esmorzar els efectes de la guerra Al començament hi havia una rebaixa en l'IBA del darrere del deu per cent i va ser ahir que aquesta mesura vam veure què queia.
25:43
Speaker 2: Això contraste després en altres resultats que hem estat veient d'aquesta guerra, com en empreses, com petroliers, com rapsols... que ha avisa augmentat els seus beneficis per sobre del cent cincuenta per cent durant el primer trimestre de dos mil vint i sis.
25:59
Speaker 2: Llavors, estem veient aquests conflictes perjudiquen a uns i beneficien encara més a uns altres.
26:07
Speaker 0: Clar, perquè, a més, Andrea just ho anava comentant, precisament des d'ahir van caure aquestes mesures a nivell nacional, jo t'anava comentar precisament en aquesta línia també... Des dels projectes que valdors impulseu des de la ONG diríem en aquest cas que es trobeu entre bancs, entre cometes a nivell nacional més els entrebancs a nivells internacionals que és el fet d'aquestos conflictes esclàtics.
26:28
Speaker 0: Al final voldria preguntar quines dificultats són les principals que us podeu trobar amb aquestes notícies d'actualitat respecte a les campanyes que vosaltres impulseu des de l'UNG?
26:39
Speaker 0: Nosaltres
26:41
Speaker 2: des d'enginyeria sense fronteres La temàtia, com deia el final, una de les missions principals és aquest garantir els submistraments d'aigua i energia.
26:50
Speaker 2: I llavors tot i que hi hagi ara que es clarin aquests conflictes que són més visibles... Sempre ens hem trobat que el problema d'arrell és que l'energia s'utilitza com una eina especulativa.
27:04
Speaker 2: Llavors ara en el nostre dia a dia seguim amb l'activitat habitual, que és denunciar aquestes dinàmiques extractivistes en què alguns països europeus depenen i per tant aquesta dependència fa que explotin els recursos de altres païso i per altra banda busquem maneres, busquen alternatives a aquest model energètic que perpetue aquestes dinàmiques.
27:35
Speaker 2: Llavors dues de les nostres campanyes més concretes pot ser en col·laboració amb l'aliança contra la pobresa energètica que hi treballem i llavors en aquest sentit sí que cada dues setmanes ens reunim persones afectades per pobresа energètics activistes que participin dels assemblers per veure de quina forma millorar o fer front els problemes que tenen respecte a les factures de la llum, del gas, dels suministraments en general.
28:11
Speaker 2: I a partir d'aquí això també ens doni una idea per fer incidència política amb allò que ens estem trobant.
28:22
Speaker 2: I després per altra banda també col·laborem estretament amb la xarxa per a la soberania energètica, per justament promoure un canvi de model que vagi més enllà del que l'energia sigui un bé privatitzat i que es faci un model que entengui l'enèrgia com a servei públic.
28:42
Speaker 2: Aquest seria el punt central que nosaltres veiem què cal canviar
28:49
Speaker 0: Clar, perquè just anava comentant per aquest model actual i per aquesta, diguéssim, aposta de canvi de model que estic segur que des de l'ONG impulsaríeu-hi.
29:00
Speaker 0: I segurament ja impulseu dintre de les vostres prioritats.
29:03
Speaker 0: Parlaríem d'un canvi del model no tan dependent de combustibles fòssils i directament de processos bèl·lics, conflictes polítics com els que hi ha ara cap a una evolució cap a un model més resilient.
29:17
Speaker 2: Sí, de fet, vam veure-ho molt també com està canviant la sensibilitat pública al voltant d'això.
29:25
Speaker 2: També no només donar aquest conflicte sinó també per exemple l'any passat el XXVIII d'abril quan hi va haver la pagada en què la societat... es va donar de quina forma necessitem aquesta energia i cal construir un sistema que sigui resilient a aquests canvis.
29:47
Speaker 2: Tot i així també apostem molt, i repetim, que el canvi del model no pot passar només per un canvi de tecnologies.
29:57
Speaker 2: És imprescindible acabar amb aquesta dependència dels combustibles fòssils i apostar per les energies renovables quan hi ha aquesta resiliència, però d'altra banda també és necessari que hi hagi un canvi en la gestió d'aquesta energia.
30:12
Speaker 2: Ara mateix a l'estat espanyol tenim un oligopoli de tres empreses en DSA hipertrola i Naturgi que prenen totes les decisions al voltant de l'energia llavors són grans empreses transnacionals que el que busquen és el benefici màxim que poden obtenir
30:32
Speaker 0: La lletesta estàs anticipant, Andrea?
30:34
Speaker 0: El que t'anava a comentar ja com a tancament l'última.
30:36
Speaker 0: Han parlat del territori espanyol, però també del que hi ha dins en nivell de gestió, en nivells d'aquest oligopòlic que tu molt bé has explicat.
30:45
Speaker 0: T'anava a preguntar ja, com a tancament com et diria, com veus la evolució d'aquest model energètic i de tot el que és el sector... I això,
30:53
Speaker 0: no?,
30:54
Speaker 0: la teua perspectiva de cara aquest futur a mitjallard termini, no?
31:00
Speaker 2: Precisament amb serveis de falca aquesta pregunta perquè justament acabem de publicar un informe juntant la xarxa per a la soberania energètica que es tituli quina energia necessitarem a Catalunya el dos mil cinc vanta.
31:13
Speaker 2: Llavors, aquí una de les apostes és poder treballar de forma aterrada en un model energètic que sigui suficient per cobrir les necessitats de la població, que és base amb les energies renovables i per aconseguir això cal aumentar la potència d'energies renovables.
31:41
Speaker 2: Llavors per fer això... el primer pas i que és important és tenir debats sobre entre la població, que sigui un canvi de model que sigui participatiu.
31:53
Speaker 2: I que es basi precisament en el principi d'esobrenia energètica, no?
31:57
Speaker 2: Que és aquest dret que tenen les persones a prendre decisions sobre l'energia que es genera, que es distribueix i que consumeixin... I això pugui fer que aquestes decisions siguin apropiades per les circumstàncies del territori i també que no afectin negativament a tercers, com estem veient en el dia d'avui, que generen aquests conflictes en altres països.
32:25
Speaker 2: El fet que hi hagi uns quants païdsos privilegiats que n'estén més energia que d'altres.
32:34
Speaker 0: Doncs Andrea Vides, com dius tanquem amb aquest recent publicació o d'aquest estudi posant-hi la mirada ni al dos mil trenten i al dosmil quarenta sinó al dosmils cinquanta.
32:45
Speaker 0: I de com poden ser aquestes ODSs per una banda i energies o canvi de model cap a energies renovables en la reducció de combustibles fòssils per per per un altre.
32:56
Speaker 0: Andrea Videz des d'enginyeria sense frontera ha estat un plaer tenir-te aquí a les ODS's de Carré Major.
33:02
Speaker 2: Moltes gràcies La proximitat del camp de Tarragona, carrer major.
33:18
Speaker 0: Six minutets sobre el punt de dos quarts de sis de la tarda... Crec que avui tenim a la Maria Arribas.
33:26
Speaker 0: És així?
33:28
Speaker 2: És així, és així, Dani.
33:36
Speaker 1: Bona nit!
33:37
Speaker 1: I marquia, què m'ha passat?
33:38
Speaker 2: Un problemes tècnics.
33:42
Speaker 2: També passen problemes d'hospitalet.
33:46
Speaker 0: Sí, sí... Ah!
33:47
Speaker 0: Amb les instal·lacions
33:48
Speaker 2: que teniu... Tenim problemes... Sempre passen coses i sempre me trobo jo.
33:54
Speaker 0: Les taules tan modernes i tan automàntiques i tan digitals... Sempre donen coses.
34:00
Speaker 0: Aquí està bé, que és... Sube-baja, sube-ajá... No falla mai.
34:06
Speaker 0: Tot això de la Maria sempre ens porta... va fer ella l'agenda, només
34:09
Speaker 1: el
34:10
Speaker 0: Lluís la va llegir i ja està.
34:12
Speaker 0: Però la que la vas creure va ser la Maria!
34:16
Speaker 0: Avui què ens portes, Maria?
34:18
Speaker 2: Avui comencem per Tarragona a les sis al seminari.
34:21
Speaker 2: Tindrà lloc la conferència alguns treballs de Ramon Sales com a arquitecte provincial de Tarragone, a càrrec d'Edida Gordillo-Bell, arquitecta i doctor en patrimoni arquitectònic per l'UPC A la CET, el col·legi oficial de farmacèutics de Tarragona hi haurà la presentació del Pugamar i Patjades d'allum de Carme Mas.
34:41
Speaker 2: Presentat
34:41
Speaker 1: per Rat
34:42
Speaker 2: Febrian Mestre Conta Contos Escriptora i Actriu amb la música de Ferran Imonse Torres.
34:50
Speaker 2: També a la Cet, al Teatre de Tarregona podrem gaudir del concert en remenor de Bach interpretat per la pianista Oriana Kemel Mayer, guanyadora del premi Rubinstein, de l'any d'octubre.
35:01
Speaker 2: Déu n'hi do!
35:02
Speaker 0: Ara anem arreu, no?
35:03
Speaker 2: Sí, Réus a dos quarts de set el mercat central tindrà lloc la visita guiada sobre l'arribada de la relíquia de Sant Pere a Réu el segle XVII.
35:11
Speaker 2: La duració aproximada és d'una hora i mitja i començarà la porta principal del Mercat Central I al set el centre de lectura hi haurà la xerrada eclipsi total una experiència per viure-la Carles García Gómez astrofísic i investigador del Departament d'enginyeria informàtica i matemàtiques de la
35:30
Speaker 0: URB Quines ganes d'eclipsi, eh?
35:33
Speaker 0: Té la gent.
35:33
Speaker 2: Sí... Sí,
35:35
Speaker 0: farem xerrates i a veure... Bueno, altres també... Alguna cosa farem per l'eclipsi...?
35:40
Speaker 2: Sí, alguna cosa fareu.
35:42
Speaker 0: Alguna coses farem pel eclipsic!
35:44
Speaker 0: Maria, gràcies.
35:47
Speaker 0: Parlem amb tu Dijous, no?
35:48
Speaker 2: Dijou, sí, sí.
35:49
Speaker 2: Ha sigut quartet, aquesta setmana.
35:51
Speaker 0: Disfruta una abraçada.
35:52
Speaker 2: Adéu.
35:54
Speaker 0: Amics i amigues, els deixem amb els serveis informatius del carrer Majó, amb la Léis Pérez y alerta perquè vull estar... L'Eduard París.
36:03
Speaker 0: Que vagi bé?
36:04
Speaker 0: Fins demà,
36:04
Speaker 2: adeu!
36:21
Speaker 0: Comencem parlant del cas i nova perquè ha sigut el tor de l'ex consellera de Salut, Marina Jeliquis.
36:38
Speaker 0: Ha desvinculat la contracracció de Carles Manté per aquesta empresa pública al març del dos mil set pocs mesos després que el cessés precisament com a directe del servei català de la salut en una nova sessió del judici qui va ser titular del departament en el dos mil tres i al dos mil deu amb els presidents Maragall i Montilla ha seguret que es sent orgullosa de la feina feta durant el seu mandat ja de secadar als vint anys de trajectòria previen l'àmbit sanitàri de manté.
37:04
Speaker 0: També he declarat que no coneixia els encàrrecs sets pel holding municipal ni als motius del cessament.
37:08
Speaker 0: Bona tarda, Eduard!
37:16
Speaker 0: si quan va ser destituït preguntada per els motius del cessament de manter com a director del CAC Salud ha dit que no el sabia i apuntat que responia la reorganització interna del servei després del canvi de president, a la Generalitat.
37:38
Speaker 0: D'altra banda, Geli ha explicat que es va sabentar, aposteriori, que manté... Va tornar cap al món municipalista concretament cap arreu, del sessament.
37:47
Speaker 0: Jelly també ha respost que no tenia cap constància a la pregunta de l'advocat de Manter sobre si havia fet alguna promoció perquè l'acusat fos contractat per l'Ajuntament d'Ereus, ho escoltem.
37:58
Speaker 1: I entre elles hi havia el nou hospital d'Areus.
38:02
Speaker 1: Per tant jo desconec exactament quin eren els encàrrecs i insisteixo amb l'autonomia municipal.
38:08
Speaker 1: Nosaltres el que en relacionem ara per nosaltres... Em parlo un passat perquè fa deu anys que no em dedico a la política, però en tot cas m'estimo el sistema de salut i crec que el conec relació amb els proveïdors.
38:21
Speaker 1: Llavors hi ha autonomia, evidentment, però ho desconec.
38:26
Speaker 0: d'aquesta manera s'ha desmarcat de la contractació de Manter Perín Nova i ha sobrellat els vint anys de trajectòria professional en el sector sanitàri.
38:35
Speaker 0: A més, s'han severat que els anys que ell va estar al capdavant de la conselleria de Salut fins a el dos mil deu van ser fructifers.
38:42
Speaker 0: Ja he recordat que el govern tenia la voluntat de descentralitzar el sistema sanitari del país i que llavors es van crear els regions sanitaris del Camp de Tarragona i les terres de l'Ebre.
38:51
Speaker 0: En la seva declaració, l'ex-consellera ha indicat a relació amb els proveïdors, és a dir en el cas de Reus, amb el centre hospitalari.
39:01
Speaker 0: En l'asseixó d'aquest dimarts també ha declarat Josep Maria Sabate i qui va ser director de cat-salud en el del set i al dos mil onze quan es van produir els fets que jutgen el testimoni afirmat que va mantenir diverses reunions amb Manter perquè era el seu prada de sessor i tenia projectes en
39:15
Speaker 2: marxa
39:16
Speaker 0: El testimoni també ha esmentat que algunes de les qüestions que van tractar en aquestes trobades, van ser sobre el grup Seguesa o sobre la descentralització dels serveis de l'hospital Sant Joan de Reus.
39:28
Speaker 0: Cap a Tortosa, finalment ha dit que sabia que feia encara experiment nova i que mai van parlar sobre la creació de la seva empresa, CCM Estratègies i Salut SL.
39:38
Speaker 0: En la jornada avui també han declarat diversos arquitectes que van participar en la construcció del nou hospital d'Ereus, els quals han explicat les feines que feien Jorge Batesteza un altre dels buits investigats en la causa.
39:51
Speaker 0: El judici continuarà demà dimecres amb més declaracions detestificats El Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible, a través d'edificats, ha judicat per l'import de quince com a vuit milions euros el contracte per executar les instal·lacions de seguretat del nou intercanviador d'amplà de Vilaseca.
40:08
Speaker 0: A més dels nous esviaments de la difucció del municipi El tram entre Castelló i el Núss de Vilaseca disposarà d'ample internacional amb aquests treballs, es vol garantir que la R-Setge de Rodalies entre Barcelona i Tortosa continuï operant.
40:23
Speaker 0: De Tortosa a Vilasec al Cervei serà per ample internacional i després per amble hivernic.
40:28
Speaker 0: L'actuació també inclou la renovació dels dos desviaments i la supresió d'un pas en nivell I la torsa de l'arroïtat en ninecentes quante set persones de Tarragona i l'Ebre durant el mes de maig, un dos com a cincuanta sis per cent.
40:41
Speaker 0: Menys l'agista neutral de treinta cinc mil cinc-centes persones aturades exacte del valor més baix des del juliol del dos mil vuit.
40:49
Speaker 0: I els legistes del Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social m'han tancat al maig amb una mica més de trescent sessenta uit mil persones afiliades del sud de Catalunya En total, hi ha six mil vuitcent cincuenta avui nous ocupats.
41:03
Speaker 0: Un un com a uitant anou per cent més que l'abril i un dos com a quaranta uit per cent respecte a l'any anterior Tarragona i Llebrea.
41:09
Speaker 0: Això sí són les demarcacions de Catalunya per darrere de Barcelona, que tenen més persones aturades en canvi el territori ocupa la tercera posició pel què fa l'afiliació a la seguretat social del total dels aturats.
41:20
Speaker 0: La desocupació impacta més en les dones amb més de vint i una mil que els homes amb només I el sindicat de treballadors de Repsol a Tarragona, l'estat ha representat una demanda als tribunals contra la restructuració organitzativa imposada per la direcció del complex industrial.
41:53
Speaker 0: Segons el sindicat, el procés iniciat per l'empresa al març s'ha desenvolupat amb poca transparència i sense voluntat de negociar en la representació dels treballadors.
42:04
Speaker 0: poden posar en risc la seguretat de les persones i de les instal·lacions.
42:08
Speaker 0: El sindicat també sosté que la direcció ha imposat unilateralment mesures que afecten l'organització del treball, per això recorrer a la justícia per determinar si la modificació complexa legalitat és compatible amb la realitat operativa i productiva del complex Tres, quarts i sis de la tarda en crònica local al candidat a l'alcaldia d'Esquerra Republicana a Tarragona.
42:35
Speaker 0: Xavier Puig ha presentat que minem amb tu una campanya que el portarà a recórrer tots els carlesi places durant els següents mesos amb l'objectiu d'escoltar i prendre-ne totes les necessitats i demandes de veïns i veïnes així com d'alta incitat associativa i comercial La campanya que ja ha realitzat amb èxit un parell de propers pilot recorrerà tots els barris de la ciutat des de Ferran fins a Bona Vista i des de Sant Salvador, fins al Serralho passant pel gran centre de Tarragona.
43:01
Speaker 0: I si ho he explicat l'alcaldable Ja vi puig!
43:04
Speaker 0: En què com a mínim una setmana visitaré un barri... o una part d'un barri, perquè com que hem de fer tots els carrers, doncs els hem seccionat, acompanyat d'algun dels meus companys o companyes i parlarem directament amb la ciutània.
43:17
Speaker 0: Sense intermediacions, sense quadrar una agenda, sense preparació prèvia, sense una entitat que representi ni una junta que representin.
43:25
Speaker 0: No, no, directament a la ciutania.
43:26
Speaker 0: Per exemple podíem parlar amb aquest senyor que està passant per aquí.
43:28
Speaker 0: Doncs directament, sense filtres anirem-hi parlarem amb la gent que ens trobarem pel carrer, que ens troubem asseguda al banc, que estarà fent gestions o parlarem amb els comerços.
43:37
Speaker 0: Amb la restauració parlarem a peu de carrer en la ciutadania de Tarragona.
43:41
Speaker 0: Aquest és el propós i què ens fem.
43:43
Speaker 0: En aquest sentit els republicans continuaran doncs defensant una política d'eproximitat que prioritzi sempre la participació de la gent en la construcció del futur de la ciutan.
43:53
Speaker 0: Passem als reus que tindrà una rèplica de la capilla de l'Assumpte, que caudiva projectar per a la segra de família i ens ho expliquen aquest cas de la nova ràdio d'Ereus, el David Fernández.
44:03
Speaker 0: En motiu de l'any Gaudí, la Fundació Grasol amb el suport de l'suport d'Ajuntament de Reus impulsa a la construcció o la ciutat d'una réplica de la capilla de l'Sumta una obra concebuda per Antoni Gaudís i integrada al projecte de la Sagrada Família de Barcelona L'ajuntament del reu s'adirarà al solar on s'obicarà al conjunt escultòric que s'instalarà al Pargandi molt a prop del santuari de Misericòrdia La iniciativa s'ha presentat aquest dimarts en rodes de premsa i suposa un pas rellevant la voluntat de recuperar i civilitzar la connexió de Gaudí amb la seva ciutat natal on no va arribar a materialitzar cap obra durant la seva vida.
44:35
Speaker 0: La futura capella, que podrà acollir culte o un cop ben aïda situa reus com la primera ciutad del món que acolliran una réplica d'una obra de gaudi fora de la Sagrada Família amb un impacte cultural i turístic que els promotors consideren de primer ordre El projecte té un cos que oscila entre els deu i els onze milions d'euros, i no se sap quan podrà ser una realitat.
44:54
Speaker 0: Ja que a hores d'ara encara s'està buscant el finançament per poder dur a terme la construcció.
45:04
Speaker 0: Una vintena d'actuacions amb un pressupost de cinccentos i vuitanta-un mil euros, va exclós i respon a les conclusions d'un estudi recent que ha analitzat l'estat de les estructures i edificis de la instal·lació per detectar-ne possibles.
45:35
Speaker 0: patologies i debilitats derivades del pas del temps, i de l'ús continuant.
45:39
Speaker 0: La inspecció finalitzada el desembre passat ha identificat diverses actuacions de reparació i rehabilitació que afectaran estructures edificis i altres elements de la depuradora comarascales hibaranes.
45:50
Speaker 0: Passem a Montblanc, que és en el primer any humanat, cent per cent sostenible.
45:54
Speaker 0: Ens en dona tots els detalls d'aquesta instal·lació en PP Ardila des de Radio Montblan El Montblanc s'ha estrenat al primer llum, ha anat cent per cent sostenible.
46:02
Speaker 0: L'Ajuntament ha instal·lat una vintena de fanals a la zona del cementiri d'autonatori que funcionen amb energia solar.
46:08
Speaker 0: Són en un camí que fins ara era molt fosc.
46:11
Speaker 0: Lajuntament considera que amb aquesta actuació s'han guanyat en eficiència energètica però sobretot en seguretat.
46:17
Speaker 0: Gerard Ferrer és el regidor de sabut públic i mèdia ambient de l'ajuntement Aquesta era una reivindicació històrica en què ara, fins ara teníem un punt molt fos i on volíem millorar la seguretat i l'inominació d'aquesta zona tan demandada.
46:31
Speaker 0: La inversió ha estat de trenta mil euros finançats amb vint mil euros de la Diputació de Tarragona i deu mil de l'empresa Pastis Fret del Montblanc que es troba també en aquesta zona del municipi.
46:41
Speaker 0: Moltes gràcies per aquesta crònica.
46:43
Speaker 0: Passem al projecte Pantalles amb sent que finalitza monetja l'adreça a les famílies a l'Hospitalet de linfant La iniciativa de la Regidoria de Salut tancar el curs amb una sessió de reflexió sobre l'ús de les pantalles entre adolescents i el paper d'elles famílies.
46:59
Speaker 0: Ens ho explica des del Ràdio L'Hospitalet, Maria Arribas.
47:02
Speaker 2: L'Institut Baranguer d'Entensa va acollir a Idi Llunzu de juny una xerrada adreçada a les famílies de l'alumnat de Primer Acuardesso en el marc del projecte Pantalles Amseny, impulsat per la Regidoria de Salut de l'sjuntament de Vandellós i l'Spitalet de linfant La sessió titulada Quantes Hores, la pregunta trampa que ens va perdre el seny van a càrrec de la psicòloga Silvia Severino del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
47:26
Speaker 2: L'aponent va abordar els reptes que planteja l'entorn digital i veu feriaïnes perquè les famílies puguin acompanyar els seus fills i filles en un ús responsable de les pantalles L'activitat dona resposta a les necessitats detectades a través de les enquestes i dels tallers desenvolupats durant el curs.
47:42
Speaker 2: La regidoria de salut destaca que l'objectiu del projecte és fomentar àvids saludables, i promoure el benestar emocional dels adolescents.
47:49
Speaker 2: Amb aquesta xerrada, el projecte Pantalles Emseny posa punt final a les activitats d'aquest curs amb la voluntat de continuar treballant aquesta temàtica en futures edicions
48:06
Speaker 0: Moltes gràcies, Maria.
48:07
Speaker 0: Per aquesta crònica des de Radio L'Hospitalet en esports a la secció d'avui posem el focus al gimnàstic de Tarragona després de confirmar la seva permanència a la primera federació.
48:17
Speaker 0: El club ha començat amb moure fitxant-la per ser l'esportiva per parlar de tot allò que escou el Club Grana.
48:22
Speaker 0: Saludem el periodista de la disciutat de Taragona, l'Adriate i ja molt bona tarda!
48:26
Speaker 0: Bona tarda, Lais, bona tardada, Eduard... Bé, la qualitat del grup té noms i conombs, no?
48:32
Speaker 0: Tomeu Nadal Ja ho comentàvem ahir, precisament aquí a Carré Major.
48:49
Speaker 0: Havia sortit als mitjans fins ara, sí que és cert que el club manejava altres opcions però al final l'ha estat a l'escollet.
48:56
Speaker 0: Recordem que tomeu una de la direcció esportiva del castelló on ja estava treballant no com el director esportiu en cap però sí dins d'aquesta amplia part de l'Esportiva que tenia al Castelló treballant més com un club innovador, oi?
49:09
Speaker 0: És una realitat ara mateix amb un club que... que fitxa sobretot a partir del Big Data.
49:13
Speaker 0: Per tant, tomeu una dalt que arriba per primera vegada de la seva vida per encapçalar una direcció esportiva serà l'adelnàstic d'un club el que li té molta estima, el que va jugar diversos anys i amb què va pujar, per exemple, la segona divisió.
49:24
Speaker 0: No ho has deixat entreveure?
49:25
Speaker 0: En aquest Big Data podrem esperar també una dirección sportiva també basant les dades... Que tingui ganes d'utilitzar-les o no tinguin cap mena de dubte un altre tema serà que el Club tingui els recursos i li facilita els recursos suficients com perquè això es pugui implementar amb certa lògica.
49:41
Speaker 0: Crec que és una pregunta que se li haurà de fer quan arribi aquí, perquè crec que va molt més enllà de la voluntat sinó que va també molt de mitjans no només dels mitjants tecnològics que la gent pot pensar al Big Data, sinó també de mitjaens humans, que facin que aquests mitjons tecnologics serveixin per alguna cosa i en això no sé fins a quin punt serà tot tan fàcil com pugui pensar tothom.
50:00
Speaker 0: Així que veurem!
50:03
Speaker 0: Adrià, la temporada és vertiginosa.
50:04
Speaker 0: Fa uns dies es va acabar el curs però ja se li tira la feina al damunt com qui diu a Tomeu Nadal primer dilema entenc que és la banqueta no amb el cas d'Alfaro.
50:13
Speaker 0: Al faro sí, al faro no?
50:15
Speaker 0: Què passarà?
50:16
Speaker 0: Veurem... No ho sabem!
50:17
Speaker 0: Jo tinc la sensació que Tomeua arriba aquí en una idea que s'alluny a força de la idea de tenir el Pablo Alfaro com entrenador Aquesta és la sensació que tinc, sense saber-ho.
50:26
Speaker 0: És una sensació i crec que ell tindria altres propostes de perfils d'entrenadors a qui li agradaria força més.
50:33
Speaker 0: Veurem com acaba tot.
50:34
Speaker 0: Jo tinc certs dubtes que tomeu volgui el faro però també tenim la certeza del club l'agradaria que fos al faro potser no a tothom del consell d'administració però sí a una part Hi ha damunt de la taula també renovacions, fitxatges, noms que sonen i possibles incorporacions.
50:51
Speaker 0: Com està aquest tema?
50:53
Speaker 0: I quin impacte pot tenir també Tomeu Nadal en totes aquestes decisions?
50:56
Speaker 0: Bé, és evident que hauria d'anir-lo al cent per cent.
50:58
Speaker 0: Crec que a nivell de renovacions la més probable que s'executi per les dues parts és la de Camus com a futbolista... Jaume Jardí i Úscar Sant, rebollos estan pràcticament cent per cent fora del club.
51:11
Speaker 0: Marc Montal, botecontractor... Veurem la resta de peces i si es queden alguns o demés jo crec que alguns més es quedaran tot i l'enval a temporada aquesta darrere però el primer serà l'entrenador i perquè com comentava si és al faro serà una cosa i jo crec si és el perfil que vol tomeu serà un altre També l'incertesa s'ha traslladat en l'àmbit de la directiva amb l'anunci per a eixeces socials de Fred Wester, d'un dels principals accionistes del club de fer un arreu de la premsa.
51:39
Speaker 0: Què podem esperar també d'aquest moviment?
51:43
Speaker 0: Quina ànims genera aquesta decisió de prendre partit directament de Fred?
51:49
Speaker 0: Sí, sorprèn una mica perquè precisament era una cosa que li veníem... posaran una mica el dit a Wester, que a nivell comunicatiu no havia acabat d'estar alçada.
51:58
Speaker 0: Segurament és el que més li hauria faltat.
52:02
Speaker 0: És la realitat.
52:03
Speaker 0: No ha acabat de explicar bé el seu projecte.
52:05
Speaker 0: Ha fet arribar algun PDF aficionats que també ha arribat als mitjans però no s'ha dirigit mai públicament a tothom a partir d'una roda de premsa o d'alguna trobada oberta com ara sembla que sí que vol fer perquè serà obert a tant de mitjants com a aficions i en això no tenim cap mena de problema, ningú ni aficionats ni mitjans però sí fer-ho extensible a tothom.
52:23
Speaker 0: Ara sembla que ho farà sorprèn una mica el moment perquè és just després d'haver sortit del Consell d'Administració, però la vegada crec que hi ha factors i circumstàncies que l'han fet replantejar que potser és el moment de provar-ho jo crec que per darrere a vegades entre aquestes coses és la realitat, jo crec, que és que Rubén Vinyoal és obrir-hi la porta que l´Ajuntament pugui vendre part de les seves accions.
52:44
Speaker 0: Crec que sense aquest moviment, Western no s'hauria replantejat tornar-ho a intentar i això no vol dir que l'Ajuntament li vengui les accions a Western, crec que és una cosa que queda encara molt lluny però crec que aquí ha vist una porta oberta poder aconseguir tenir una majoria d'accions al Consell del Club que fins ara no ni es plantejave.
53:02
Speaker 0: Veurem com va aquesta combatòria, de moment no hi ha ni tants els dies, però sí que és veritat que és un moviment de Fred Western de la única alternativa de qui ara mateix és el màxim accionista del club, això no vol dir que tingui majoria perquè no la té.
53:14
Speaker 0: Per això no pot decidir però sí que és al màxim accionista i que ara mateix ha plantejat aquesta possibilitat.
53:20
Speaker 0: Molt bé, Uteya, pot apuntar a la Presidència?
53:23
Speaker 0: Bé, evident que si aconsegueix aquesta majoria d'accions serà qui decidirà.
53:27
Speaker 0: Jo crec que serà molt complicat, molt més del que a ell li pot semblar el fet que l'alcalde hagi obert rapport a aquestes accions Doncs bé, tancarem aquí l'informatiu de Carremajó.
53:37
Speaker 0: Volíem fer una repassada també en aquesta actualitat tan indensa del nazi que en aquests últims dies agraïia Adrià, té ella la teva presència.
53:43
Speaker 0: Moltes gràcies!
53:44
Speaker 0: Gràcies, Lluís!
53:45
Speaker 0: També a l'Eduard París per haver-me acompanyat durant aquest informatiu d'Acarremajo.
53:49
Speaker 0: Bona tarda, Eduard!
53:51
Speaker 0: Bona tard i merci a Lluis com sempre... I ara trobem demà a partir de les quatre de la tarda amb Toni Mateus i companyia fins demà!