Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / La pobresa infantil a Tarragona afecta gairebé la meitat de les famílies becades

Transcript

La pobresa infantil a Tarragona afecta gairebé la meitat de les famílies becades · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:00
  Speaker 1: La pobresa infantil continua cronificant-se a les comarques de Tarragona i a tot el país.
• 0:06
  Speaker 1: Segons les arregles dades de la Fundació Pereterres, gairebé la meitat de les famílies beneficiàries de les beques d'estiu viuen en situació de pobreza extrema i tres de cada quatre es troben per sota del llindar de la pobresă.
• 0:24
  Speaker 1: Li forma alerta de l'augment de les familiars monomàremtals les dificultats que tenen per accedir a un habitatge digne i també de la precarietat, que afecta a infants i joves.
• 0:40
  Speaker 1: En aquest context volem parlar amb el senyor Rafael Ruiz de Gauna, que és adjunta al director general de la Fundació Peraterres sobre totes aquestes terribles dades.
• 0:53
  Speaker 1: El tenim avui amb nosaltres al Carremajó Senyor Ruiz de Gauna, gràcies per acceptar la invitació del nostre programa.
• 1:01
  Speaker 1: Benvingut.
• 1:02
  Speaker 0: Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me i fer-vos sensibles una mica aquesta situació.
• 1:07
  Speaker 1: Una situació que informa aquest informe, que diu aquest informen de la Fundació, que alerta d'un augment de la pobreza entre les famílies vegades a les comarques de Tarragona.
• 1:18
  Speaker 1: Quin retrat fan d'aquestes dades sobre la realitat social actual?
• 1:25
  Speaker 0: A veure, primer de tot cal dir que en el conjunt de Catalunya del país la pobresa infantil de l'últim any s'ha incrementat en dos punts.
• 1:33
  Speaker 0: Hem passat al trenta-quatre com a set, al trente-six com a cinc, que això demostra que a tot el país la situació és molt colpidora i a Tarragona també passa el mateix Nosaltres el que fem és una informa de les mil duescentes vegues que ho tornem i intentem fer una radiografia de la situació de les famílies.
• 1:56
  Speaker 0: Aquesta radiografie que ens diu, doncs que realment les familles tenen una mica més d'ingressos que havien tingut l'any passat però que estan amb el conjunt diguem-ne de rende que tenen, estan en una situació pobresa molt important que, quasi bé en el cas de Cesavera, arriba al cinquanta per cent de la població.
• 2:18
  Speaker 0: Vol dir que aquestes famílies no es poden fer càrrecs de les despeses d'habitatge, de l'alimentació... No poden evidentment pagar les activitats del Lleuca perquè acaben sent l'últim precús que tenen i que la Fundació intenta donar suport, donar beques perquè es puguin gaudir d'aquestes activitat que hi hem que donin oportunitats a tots els nens i als nenes
• 2:41
  Speaker 1: Com ha dit vostè, cinquanta per cent.
• 2:43
  Speaker 1: Una de cada dues famílies vacades està vivint aquesta pobresa extrema.
• 2:48
  Speaker 1: Què significa exactament viure aquesta situació?
• 2:53
  Speaker 0: Doncs el que una mica ja apuntàvem no vol dir no tenir accés a una alimentació saludable, equilibrada... No tenir perquè hi ha alguns indicadors internacionals que parlen que no poden menjar cada Dos cops a la setmana proteïnes suficients, ni car, ni peix, ni altres tipus de proteïdes.
• 3:17
  Speaker 0: També vol dir que tenen habitatges molt precaris.
• 3:21
  Speaker 0: En molts casos comparteixen habitacions si es arriben a tenir una estabilitat habitacional.
• 3:28
  Speaker 0: Tambè vol dir tenen pocs recursos comunitari és a dir... que es troben molt soles, que no saben com afrontar la complexitat de la situació que tenen i que van fent de més i de menys com poden.
• 3:42
  Speaker 0: També vull dir precarietat laboral, en molts casos condicionada a tenir una situació irregular o també feines molt precàries que van encadenant com bonament poden o treballant en l'economia informal, vol dir tota aquesta realitat.
• 3:56
  Speaker 0: I també ho puntava una mica a la primera exposició que fèieu de la situació de les famílies monomarentals.
• 4:03
  Speaker 0: Aquest és un factor crític de pobreza.
• 4:06
  Speaker 0: És a dir, quan una família és d'un i cúnic membre, normalment dones, que s'han de fer càrrecs de la cura dels fills com malauradament... les condicions salarials de les dones encara són pitjors que les dels homes, s'accentua més la precaritació de la situació dels infants.
• 4:26
  Speaker 0: Que estan en situació encara de més pobresa que podien estar en un altre context de famílies d'una parella o que el home es faci arreglar els fills.
• 4:37
  Speaker 1: L'informe també apunta a que gairebé un setanta set per cent de les famíliques analitzades es troben per sota de l'indad a la pobresa.
• 4:46
  Speaker 1: Estem parlant d'una situació, com he dit jo al principi, cronificada?
• 4:51
  Speaker 0: Estem parant d una situació cronifikada.
• 4:53
  Speaker 0: Si la paradoxa del país és que tenim uns creixements del producte interior brut d'aquesta macroeconomia significatius, creixent el votant del tres percent però això no reaberteix en la situació de moltes famílies que continuen patint... de manera extrema, doncs aquesta precarietat i aquesta falta de recursos.
• 5:14
  Speaker 0: I fixeu-vos quan vam documentàvem la pobreza infantil ha augmentat dos punts.
• 5:18
  Speaker 0: Estem a dretes sis com a cinc per cent que això vol dir quasi bé mig milió d'infants a tot Catalunya en situació de pobreza.
• 5:26
  Speaker 0: Per què es dona aquesta situació?
• 5:28
  Speaker 0: Doncs ho apuntàvem abans.
• 5:30
  Speaker 0: Ara has parlat d'un fenomen que es parla dels treballadors pobres, és a dir, treballadors o per arribar al salari mínim i interprofesional, o per estar en l'economia submergida... O pel que sigui.
• 5:45
  Speaker 0: No arriben a final de mes ni a poder fer front a les despeses ordinàries.
• 5:48
  Speaker 0: Vol dir un habitatge, vol dir l'alimentació, la roba, etcètera.
• 5:54
  Speaker 0: Estem en un punt en què les despesses són tan altes que els salaris no van suficientment acompanyats tot i les pujades que s'ha fet als últims anys.
• 6:03
  Speaker 1: Uns ingressos anuals de mitjana d'uns doig a mil cinc-cents euros per família?
• 6:08
  Speaker 1: és que no es pot pagar ni lloguer, ni menjar.
• 6:11
  Speaker 1: És les dificultats més habituals que detecteu en aquestes llars?
• 6:17
  Speaker 0: Sí, tenen la veuga amb l'habitatge ja ho apuntem abans, clar els lloguers s'han incrementat molt, potser no tant i de manera uniforme a les comarques terregonines... un municipi ser més que l'altre.
• 6:34
  Speaker 0: Això és evident, que condiciona i que limita molt la possibilitat de tenir despeses i després tot el que són les... la inflació dels productes, diguem-ne, que habitualment consumeixen aquestes famílies.
• 6:47
  Speaker 0: Tot plegat fa una bomba que si els ingressos no augmenten de manera molt significativa, no es pot abordar.
• 6:53
  Speaker 0: I a més tensió en molt les famílias pel patiment que està generant, amb problemes de salut mental, amb problems de relació i conflictes que es donen internament.
• 7:02
  Speaker 0: El mal està, però què faríem nosaltres si estiguessin en una situació d'aquest
• 7:08
  Speaker 1: tipus?
• 7:09
  Speaker 1: Això afecta aquesta precarietat amb l'habitatge, l'alimentació... Com ha afectat els infants i els joves mentalment?
• 7:19
  Speaker 1: Com els afecta també amb altres àmbits?
• 7:22
  Speaker 0: Sí, els infants ens afecta molt malgrat.
• 7:26
  Speaker 0: Són moltes vegades... poc capaços d'explicar què els està passant, com ho estan sentint perquè estan desconsertats.
• 7:33
  Speaker 0: Puc posar un fet molt que ens arriba, que és colpidor... Un nen i una nena que no pot convidar mai a casa seva, a uns amigüets,
• 7:42
  Speaker 1: a jugar,
• 7:44
  Speaker 0: a celebrar el seu aniversari, perquè el seu habitatge té unes condicions tan precàries o està tan compartit que és impossible.
• 7:53
  Speaker 0: quan tens només una habitació és impossible fer qualsevol tipus de festa.
• 7:57
  Speaker 0: Això, clar, els nens diuen... pensen què he fet jo perquè el meu company de classe sí pot fer això i jo no tinc dret, no puc organitzar aquests tipus del celebració.
• 8:09
  Speaker 0: Això fa molt mal a l'autoestima però a més a més totes les situacions de precarietat que viuen les famílies i que genera intencions, malestats etcètera es traspassen als infants xuclen que perceben aquest patiment i que està demostrat que els afecta des del punt de vista psiquiàtric, psicològic... I que per tant limita les seves des d'autoestima, capacitat de relació, situació a l'escola i predisposició a la prenentatge.
• 8:41
  Speaker 0: No sé condicionar absolutament la seva vida.
• 8:44
  Speaker 0: I això, en alguns casos, quan tens més predisposició, doncs acaba desencadenant problemes de salut mental que sí que després ho s'han de poder tractar i, de vegades, la sanitat pública o moltes vegades la sanità pública no té les condicions d'apoguer-les prestar de manera adequada i s'espaien molt les visites i els tractaments.
• 9:05
  Speaker 1: Senyor Rizagauna, si a més a més somem que són famílies... monomerantals o monoparentals, aquest tipus d'allars també són especialment vulnerables?
• 9:18
  Speaker 0: Clar, clar.
• 9:19
  Speaker 0: Primer són més monomerrantals que no monoparrentals perquè normalment la cura dels fills en casos de separacions... Va
• 9:26
  Speaker 1: parar a la mare, sí, sí.
• 9:28
  Speaker 0: Van apagant a la mara i llavors l'hem... la mare amb l'habitatge i els enviesos que té fa mans imàniques.
• 9:35
  Speaker 0: I forma part d'aquestes llargs que es comparteixen habitacions, que tens drets a uns determinats espais i que limiten molt tant la convivència com les possibilitats.
• 9:48
  Speaker 1: En aquest context arriba la campanya transformar al seu estiu quin és l'objectiu principal d'aquesta iniciativa?
• 9:55
  Speaker 0: L'objectiu principal és que aquests nens i nenes tinguin oportunitats educatives, socials com la resta d'infants.
• 10:03
  Speaker 0: I cap d'ells es quedi fora per aquesta manca de recursos.
• 10:08
  Speaker 0: Per nosaltres, lliure educatiu és una opció i una oportunitat de primera magnitud.
• 10:18
  Speaker 0: Allà es treballen tot un seguit d'hàbits de competències, de valors... que creiem que són imprescindibles, que la pròpia escola reconeix que els infants que no han gaudit aquestes oportunitats a l'estiu venen més descol·locats, diguem-ho així quan comença el curs i per tant el que volem és que estiguin com els altres.
• 10:38
  Speaker 0: Ni més ni menys si siguin uns infants menys que puguin tenir un estió el més feliç possible.
• 10:43
  Speaker 0: I de fet la societat té una paradoxa, en té moltes però una d'elles és sobre les beques menjador o sobre el menjadors escolar a Catalunya es donen més de cent vint mil beques menjador durant tot el curs.
• 10:57
  Speaker 0: I sembla ser que la nostra societat i la nostra administració pública, l'estiu pensa que aquests infants no mengen perquè ningú es preocupa d'aquestes beques manjador de si eren necessàries durant el curs, què passa durant l'Estiu i qui s'enfacarra.
• 11:14
  Speaker 0: Per això per nosaltres també per garantir una alimentació saludable i plena d'oportunitats educatives, són tan importants els casals, les colònies, els campaments, totes aquestes activitats estiu.
• 11:27
  Speaker 1: Com ha dit vostè és molt important garantir aquest accés als casals i a les colónies però moltes vegades es veu el lleure com una activitat complementària però vostès defensen la eina educativa i social que és anar a casals ja colònia quin impacte té en els infants?
• 11:48
  Speaker 0: Posaré un exemple, me'n vaig una mica però per a aterrar.
• 11:52
  Speaker 0: Una de les preocupacions del camp educatiu són els informes PISA que reflecteixen un baix rendiment acadèmic en les matemàtiques, en les llengües, en la ciència socials o naturals... Per paliar aquesta situació Portugal va instaurar dues tardes d'alleure obligatòries per tots els infants d'unes determinades franges d'edat, i deu nidol que s'han en sortit.
• 12:22
  Speaker 0: I com han millorat significativament resultats pisa de prenentatges insisteixo a les competències bàsiques, lingüístiques, matemàtiques... Això vol dir que en aquests espais, també als casals, les colònies es treballen tot un seguit d'espectes indirectament alguns relacionats amb les competències lingüístiques, matemàtiques i altres relacionades en la autoestima dels infants el major coneixement, el major desenvolupament d'aquestes capacitats que els ajuden.
• 12:54
  Speaker 0: I poso un exemple si en un casal es fa una representació teatral i els infants han hagut de prendre un determinat text doncs han de llegir-lo, han de poder-se expressar i amb tot això estan a favor de les competències dinàstiques.
• 13:11
  Speaker 0: Per això és tan important que aquest tipus d'activitats estiguin endavant, i cada cop més hi ha molt consens en la comunitat científica i educativa, que l'aula pot fer moltes coses però també necessita rescomplements com és el llei educatiu perquè puguin assolir aquestes capacitats que els nens i les nenes del segle XXI necessiten
• 13:34
  Speaker 1: L'any passat es va envecar més de mil dosis infants i joves només a les comarques de Tarragona.
• 13:41
  Speaker 1: Quines respostes esperen rebre en aquesta campanya d'estiu?
• 13:47
  Speaker 0: Volem arribar almenys a mil doscent cincuanta, una mica més perquè les necessitats cada cop són més grans el que ens fa falta són els recursos econòmics per poder-les desenvolupar recursos que venen de les administracions públiques però també donatius de particulars d'empreses que solidàriament volen col·laborar amb aquesta iniciativa perquè cap infant es quedi sense viure aquesta experiència extraordinària, que és anar de casals o fer colòniers a l'estiu.
• 14:14
  Speaker 1: I com poden colaborar els particulars o les empreses?
• 14:18
  Speaker 1: Com ha dit vostè en aquesta campanya solidària?
• 14:21
  Speaker 0: Si entren a la web de la Fundació Terra Terres veuran una casella que posa donatius i allà poden clicar i veure les diferents maneres de poder col·laburar i fer aquestes aportacions També recollim, i si no també ens poden trucar en el telèfon de la fundació.
• 14:38
  Speaker 0: La seu central és al noventa-tres, quatre trentes, sense zero sis, no?
• 14:44
  Speaker 0: Noventa tres, quatre trents, sense zerosis... I allà doncs es poden gestionar aquestes col·laboracions.
• 14:52
  Speaker 0: Qui no només de carter monetari sinó per les empreses, hi ha empreses solidàries que col·laboren amb... donacions en espècies, des de productes solars o farmacèutics.
• 15:05
  Speaker 0: També amb motxilles, sacs a dormir, cantim plores... Perquè realment després quan els infants van en aquestes activitats han d'apoguer anar en condicions i caldricar tot aquest equipament per poder fluir el més possible dels
• 15:22
  Speaker 1: activitets Des del carrer Majop laudim les actuacions i la feina que fan a la Fundació Pereterres.
• 15:29
  Speaker 1: Aquesta tarda hem parlat amb Rafael Ruiz de Gauna, adjunta director general de la Fundación Pereterrés.
• 15:36
  Speaker 1: Gràcies per acompanyar-nos aquesta tarda, molta sort i molt bon estiu!
• 15:40
  Speaker 0: Moltes gràcies