Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carrer Major | Els psicòlegs alerten de la normalització d'insults entre infants i adolescents

Transcript

Carrer Major | Els psicòlegs alerten de la normalització d'insults entre infants i adolescents · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:00
  Speaker 0: Un de cada tres estudiants al món ha patit assajament escolar durant l'últim mes, segons dades de la UNESCO.
• 0:05
  Speaker 0: Una problemàtica que afecta directament el benestar emocional i la salut mental d'infants i adolescents i que continua plantejant reptes importants a la comunitat educativa.
• 0:13
  Speaker 0: Per reflexionar-hi, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya amb la col·laboració del Departament d'Educació organitza el pròxim quatre de novembre... ...el Palau de Congressos de Tarragona, la quarta edició de la jornada debat a bat en guany dedicada a l'assetjament escolari.
• 0:27
  Speaker 0: Avui em volem parlar precisament A més, amb el secretari de la Junta Rictura de la Delegació Territorial de Tarragona del Col·legi de Psicologia i també amb la tresorera de la mateixa junta.
• 0:39
  Speaker 0: Només tenim nosaltres a la Montse esperant que es pugui incorporar al Lluís Montse.
• 0:45
  Speaker 0: Escolta Montse, arranquem a parlar-ne.
• 0:47
  Speaker 0: Esperem que el Lluís es pugui incorporar ben aviat però com deia amb les dades són preocupants.
• 0:52
  Speaker 0: Un de cada tres estudiants al món afirma bé petit assajament escolar des de la vostra experiència tenim prou consciència, la societat en general de la magnitud d'aquest problema on encara tendim a normalitzar determinades conductes entre infants i adolescents
• 1:09
  Speaker 1: realment tendim a normalitzar-les i ells mateixos també, perquè ells quan s'insulten diuen que jo parlo així sempre, però fer.
• 1:17
  Speaker 1: Jo com ho anico així... I clar, ells ho tenen molt normalitzat.
• 1:22
  Speaker 1: Nosaltres fem algun... Clar, cada any fem activitats de prevenció al assajament i una de les activitets que ens ha d'haver fet és que els fem anar a la pizarra no?
• 1:32
  Speaker 1: I els donem un guix i els diem Poseu aquí a la pizarra tots els insults que heu rebut i els que feu, no?
• 1:38
  Speaker 1: I bueno... Supa se'n bomba posant un munt d'insults.
• 1:43
  Speaker 1: Fem una foto i després us burrem!
• 1:45
  Speaker 1: I ara els diem... Ara, els demanem una altra cop al guix i diem, sortiu a la pissarra de totes les floretes, tots els piròpots, què dieu i qui us diuen?
• 1:54
  Speaker 1: I llavors surten molt poc a poc i van escrivint.
• 1:58
  Speaker 1: La pissarre no es queda tan plena com abans.
• 2:00
  Speaker 1: I fem aquesta reflexió de veure, escolteu.
• 2:03
  Speaker 1: Vosaltres creieu que us heu de relacionar així amb l'insult i els EDMA?
• 2:08
  Speaker 1: Aquesta setmana, intenteu no insultar-vos.
• 2:11
  Speaker 1: Però bueno, fa una setmana i després torno a anar al recop.
• 2:13
  Speaker 1: Què no, què no!
• 2:14
  Speaker 1: Ells es relacionen així segons ells hi van.
• 2:17
  Speaker 0: Fins i tot fent referència aquest exercici que em comentava és que em sembla molt interessant donar una mica la sensació a vegades d'aquí quan els hi proposes el contrari, que surten a parlar en aquest cas dels elogis i les coses positives, fa molta més vergonya que sortir a parlar dels insults
• 2:32
  Speaker 1: Totalment, sí.
• 2:33
  Speaker 1: És veritat no ho tenen interioritzat i llavors és veritat que hem de fer un treball des dels escoles, des dels centres educatius s'ha de fer des de les famílies i tot l'entorn perquè sembla que és més fàcil criticar què elogia.
• 2:49
  Speaker 1: Això ho veiem als mitjans de comunicació o a tot arreu
• 2:54
  Speaker 0: Montse, parlant una mica també del que comentaves tu de que des del punt de vista dels infants i adolescents defensen que aquesta és la manera de comunicar-se, de vegades també arriben situacions en les que es pot confondre el fet d'allà hi hagi bromes, conflictes, que potser són puntuals entre companys amb situacions de setjament constant.
• 3:12
  Speaker 0: Com es pot distingir?
• 3:14
  Speaker 0: I quina complexitat té el fet de distinguir-ho i localitzar-ho?
• 3:18
  Speaker 1: Tu has dit si és puntual... Llavors és una riña en un concreta, etcètera.
• 3:25
  Speaker 1: Quan hi ha un assetjament és que perduren el temps i després també la idea és que aquell que fa mal realment vol fer-ho mal.
• 3:33
  Speaker 1: Sí que és veritat que moltes vegades no se n'adonen, que s'estan portant tan malament.
• 3:39
  Speaker 1: Ells ho volem fer una mica de punyeta però no... Moltes vegadas no se ne donen que estan greus i és quan ens asseiem a veure la persona que ha quedat dit, que li diem no tenen dones, que estàs molestant tant.
• 3:53
  Speaker 1: I en majoria dels casos no se n'adonen, diuen sí, volíem fer la brumeta, volien molestar però no sabíem què tal.
• 4:01
  Speaker 1: Però això és tan important el paper de l'observador.
• 4:03
  Speaker 1: Per nosaltres, la manera de treballar per finalitzar i que no hi hagi més agressions... El que s'ha de fer és que tota aquella persona, tot aquell alumne que veu que hi ha una agressió ho digui.
• 4:16
  Speaker 1: I sí que treballem molt als centres escolars.
• 4:19
  Speaker 1: El paper del l'Observador com pot ajudar a que realment no empitjori i pararo?
• 4:27
  Speaker 0: Més enllà del que pugui passar dins les aules Montse, quines conseqüències pot tenir l'assetjament escolar en la salut mental i el desenvolupament emocional d'un infant o d'una adolescent?
• 4:37
  Speaker 1: Total.
• 4:37
  Speaker 1: No hi afecta moltíssim.
• 4:39
  Speaker 1: Pensa que quan un nen alumne o un jove s'ha sent assenyat, rep aquest assetjaments des de menjar, des de parlar... L'autòstima és molt més baixa.
• 4:51
  Speaker 1: Vull dir clar, afecten moltíssims.
• 4:53
  Speaker 1: I sí que és veritat Les persones que són agredides són aquelles que tenen aquesta tendència, que parlen menys.
• 5:00
  Speaker 1: Que l'autostima no està amb els seus millors moments i llavors... Ataques en aquella persona que és més dèbil de qualsevol punt de vista, potser és emocional, que estigui passant a un moment, que s'hagin separat als pares, que no se senti còmode i li afecta moltíssim.
• 5:19
  Speaker 1: Nosaltres tenim molta feina!
• 5:20
  Speaker 1: Realment, els psicòlegs a les escoles, als centres educatius tenim molta feina i el psicòlex a la consulta també.
• 5:28
  Speaker 1: El tema de salut mental és molt preocupant.
• 5:32
  Speaker 0: Precisament que per aquest sentit caminé aquesta quarta edició de la jornada de debat, en Gany heu decidit posar aquest focus en l'assetjament escolar?
• 5:40
  Speaker 0: Per què heu escollit aquest temps?
• 5:41
  Speaker 0: M'imagino precisament pel que dius perquè hi ha molta tasca per davant i sobretot qui voleu aconseguir amb aquesta edicció
• 5:48
  Speaker 1: El que volem aconseguir és una major conscienciació en tot l'alumnat, perquè ja sabeu que aquestes jornades estan adreçades als estudiants d'acord d'això, batxillerat, cicles formatius i que siguin molt més conscients de tota aquesta problemàtica.
• 6:01
  Speaker 1: I llavors per això convidem a ponents que són molt propers amb el alumnat, que tenen gajar-se, són molt actives les persones que hem convidat... puguin ser properes i puguin arribar als nostres alumnes, que realment es vegin interpel·lats i entenguin que és aturar l'assetjament de tot.
• 6:26
  Speaker 0: Bonso, precisament una de les ponències de la jornada i m'ha semblat molt interessant és centrar-se precisament.
• 6:31
  Speaker 0: I fer aquesta pregunta de com pot una persona arribar a convertir-se en aquella persona que esquifa mal als altres?
• 6:36
  Speaker 0: És a dir, el fet d'escentrar-nos només amb la víctima, que segurament és el que fem més sovint sinó centrarnos també en com evitar ser unes persones que podem fer mal.
• 6:45
  Speaker 1: El tema és que nosaltres hem d'ajudar i al secret ens ho fem això.
• 6:49
  Speaker 1: No només la persona que rep sinó la que fa perquè aquella persona que està agradant... ho fa perquè té una dificultat.
• 6:56
  Speaker 1: Pot tenir, també és la manera d'aquí ja baixar autostima de dir vinga faig o aquelles mancances que qualsevol mancança que per anular-la, per disfressar-la es fa com una mica el mató, no?
• 7:07
  Speaker 1: Llavors aquella persona que agraeix ho fa, perquè té la dificultats i té una problemàtica.
• 7:12
  Speaker 1: Llavors anem a veure com ajudar però aquí això no succeeixi S'han de fer tasques preventives i, quan hi ha succells, reactives.
• 7:20
  Speaker 1: Però s'ha de treballar amb tots.
• 7:22
  Speaker 1: No es pot treballar només en el que és agredit sinó en el què agraeixi... I en tota l'entorn escolar.
• 7:29
  Speaker 0: Precisament parlant d'aquest entorn perquè parlem del que és agreedit, el que agradaig i també dins aquest assajament moltes vegades hi ha testimonis.
• 7:36
  Speaker 0: Quin paper han de jugar?
• 7:38
  Speaker 0: Com s'havia de tractar una situació d'aquests tipus que no ho veus des de fora?
• 7:42
  Speaker 1: que és cent per cent als observadors, que nosaltres diem són els... No dic els més importants, però és un dels agents importantíssims.
• 7:49
  Speaker 1: És a dir, l'agressor, l´agradit i l´observador és vital perquè són ells qui quan tu observes tu pots dir stop.
• 7:58
  Speaker 1: Tu et pots sumar la festa, que llavors el que estàs donant és més força a l´aigressor o dir ei aturem-nos.
• 8:04
  Speaker 1: I és al paper de l´Observador d'anir anem a aturar no ens assumim a la festa anem avisar amb un adult Anem a ajudar la víctima i per a què ens posem al costat de la vítima?
• 8:16
  Speaker 1: I som uns quants que anem en contra, per tant d'agressor.
• 8:19
  Speaker 1: Per tant el paper és crucial, és... quasi que et podria dir que dels més importants.
• 8:25
  Speaker 0: Montse, insistiu que no n'hi ha prou amb intervenir quan precisament l'assetjament ja s'ha produït.
• 8:30
  Speaker 0: Tu veu un moment abans que els centres estan fent molta pedagogia i estan intentant tractar del tema però creus que hi ha prous eines i prous recursos destinats a que es pugui fer això?
• 8:39
  Speaker 1: Clar, a veure!
• 8:41
  Speaker 1: Això és tot.
• 8:43
  Speaker 1: Es treballa les tuturies, es treballa... També hi ha jornades de convivència, no hi ha dies de convivencia i dies de jornada de violència.
• 8:53
  Speaker 1: Sí és suficient?
• 8:54
  Speaker 1: Està clar que no és sufficent perquè si no n'hi hauria casos d'ascensament.
• 8:58
  Speaker 1: Ens trobem ara molt més greu el tema del ciberascençament, que ja és feliç de casa.
• 9:06
  Speaker 1: Necessitem una pedagogia preventiva espectacular i es fa, però també necessita treballar des de casa.
• 9:14
  Speaker 1: Es necessita trabajar des de la societat.
• 9:16
  Speaker 1: Què veiem en les setmanes socials?
• 9:19
  Speaker 1: Veiem molts insults a la classe política.
• 9:21
  Speaker 1: Molts insult's llavors, claro.
• 9:23
  Speaker 1: Nosaltres el que hem d'ajudar entre tots és que realment veigin que la manera de comunicar-se és a través de l'ajuda, de la logi, a través d'empatia, de certitat... que l'insult no és la base Ja us quedes cosa de tots.
• 9:40
  Speaker 1: La escola s'ha de fer, però si nosaltres a l'escola treballem des dels gabinets psicològics es treballa, però la família i la societat van amb una altra banda, doncs això serà complicat d'arreglar
• 9:52
  Speaker 0: Més enllà del que comentes també, de que això va més enlloc dels escoles i a la situació que ara mateix es dona a través directament des dels mòbils i també dels de les xarxes socials, aquesta jornada que comptaran professionals però també hi haurà testimonis.
• 10:05
  Speaker 0: Però vull acabar demanant-te un consell concret si hi ha una persona ara, un adolescent o un jove familiar que creu que té algun infant o adolescent que ho pot estar patint o que en coneix algú... La gent que es trobi en aquesta situació quin seria el primer pas que li recomanaria?
• 10:21
  Speaker 0: El
• 10:21
  Speaker 1: primer pas és comunicar, perquè moltes vegades ens trobem que diuen he patit assajament però no ho han dit a ningú.
• 10:28
  Speaker 1: Comunicar-ho al centre educatiu i a la família.
• 10:31
  Speaker 1: Nosaltres quan veiem un assajement ho comuniquem amb la família de seguida per acusar piga... I la família igual ens ha de comunicar el centre educatif.
• 10:39
  Speaker 1: Qualsevol persona que se n'adoni, per això els observadors si ho veuen també ho han de comunificar.
• 10:44
  Speaker 1: Per tant, la primera és comunicació.
• 10:45
  Speaker 1: Un cop ho sabem podem actuar.
• 10:47
  Speaker 1: Si no hi ha aquesta comunicació allò Clar, no es pot fer res.
• 10:53
  Speaker 1: Llavors després un cop està comunicat està la variguació pertinent per assegurar-nos a veure si és un tema puntual, si és de més entitat, quins són els agents implicats i llavors es parla amb tots els agents per solucionar el problema que hi hagi l'ascensió corresponent si és el cas i poder actuar concretament.
• 11:15
  Speaker 1: Però si no hi ha comunicació...
• 11:19
  Speaker 0: Doncs Montse Domenic, en aquest cas tresorera de la Junta Arrectora de la Negació Territorial de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
• 11:27
  Speaker 0: Moltíssimes gràcies per atendre'ns i que vagi molt i molt bé aquesta jornada de debat a bat al pròxim quatre de novembre.
• 11:33
  Speaker 1: Moltes gràcies!