Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carrer Major | Salomó Torres, d'Unió de Pagesos: "El temps se'ns acaba"

Transcript

Carrer Major | Salomó Torres, d'Unió de Pagesos: "El temps se'ns acaba" · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:00
  Speaker 1: i quan vulguis en podcast.
• 0:06
  Speaker 0: Com us explicàvem, la pagesia catalana ha tornat a sortir al carrer.
• 0:09
  Speaker 0: De fet, ahir mateix centenars de tractors i més d'un miler de pagesos van recórrer el centre de Barcelona per denunciar una situació que consideren insostenible.
• 0:17
  Speaker 0: L'encarriment dels costos de producció, els preus baixos, l'avorocràcia... I la competència desleial són algunes de les principals reivindicacions d'uns sector que reclama mesures estructurals i adverteix que està contra les cordes.
• 0:27
  Speaker 0: I com sabem això ja ve de força lluny.
• 0:30
  Speaker 0: Avui al Carre Major volem analitzar què hi ha darrere d'aquest nou crit d'alerta Parlem amb Salomo Torres, membre de la Comissió Permanent Nacional i responsable d'unió social de Pejeso.
• 0:41
  Speaker 0: Salomo, bona tarda i benvingut a Carrer Major.
• 0:46
  Speaker 0: I els tractors van tornar a culpa als carrers de Barcelona?
• 0:49
  Speaker 0: Quin balanç feu de la mobilització?
• 0:51
  Speaker 0: Esteu satisfets en la resposta per part del sector?
• 0:54
  Speaker 1: Sí, i molt perquè tenim un sector que està tirant la tovallola.
• 1:00
  Speaker 1: Hem de ser conscients que avui tenim... La meitat dels titulars d'explotació, que vol dir empresaris.
• 1:05
  Speaker 1: És a dir, gent que fa la d'un cada any i que, per tant, tira endavant una explotació agrària de més de sessanta-cinquants anys.
• 1:12
  Speaker 1: I el nombre que li segueix, que són els majors de cincuenta-cinc, és el gruix més important... ...i el menor, que no arriba al deu percent, és dels menors de quarenta anys.
• 1:21
  Speaker 1: Per tant tenim uns actius, és a dir..., una païsosia envellida cansada perquè el que reivindicàvem ahir no és nou, la majoria de les coses que denunciàvem fa anys que els portem a l'agenda i no ens en acabem de sortir.
• 1:38
  Speaker 1: I per tant va ser el penúltim crit d'alerta adreçat a les administracions perquè hi apuntava amb l'estrès a Europa, a l'Stat... i al Govern de la Generalitat del que el temps sense acaba.
• 1:50
  Speaker 1: i se'ns acaben les oportunitats per revertir aquesta situació.
• 1:53
  Speaker 1: Per tant, que més de dos cens pagesos amb els seus tractors i un miler amb autocars haguessin assistit a la convocatòria feta quatre setmanes abans ens sembla un èxit sincerament.
• 2:05
  Speaker 0: Com comentem tot això ve de molt lluny hi ha hagut grans protestes des de l'any d'anys del year-twenty-quatre però també n'hi va haver d'antariors i n'ha hagut deposteriós aquests últims anys I tu em deies, ara és el penúltim clit d'alerta.
• 2:16
  Speaker 0: Per què?
• 2:17
  Speaker 0: Perquè
• 2:17
  Speaker 1: sempre acabaràs en el pen últim.
• 2:19
  Speaker 1: Per tant, sempre hi haurà esperança i quan hi queda pagesia hem ganes de lluitar per millorar les seves condicions de vida però insisteixo al temps que ens acaba.
• 2:28
  Speaker 1: Quan... anys enrere va molt abans de la veinte i quatre eh!
• 2:31
  Speaker 1: De fet des del setanta o quatre que es va fundar el sindicat periódicament hem anat fent mobilitzacions i també a Barcelona.
• 2:39
  Speaker 1: Les que havíem fet més importants havíem aconseguit portar cinc mil pagesos o la marxa pagesa el dos mil setze a prop de mil tractors, però cada vegada són menys.
• 2:52
  Speaker 1: Per què també hi ha menys pagesia?
• 2:54
  Speaker 1: Per tant acumular força, acumular nombre de països al carrer manifestant-se i denunciant la situació que pateix el Païsesí a Catalana cada vegada ens costarà més.
• 3:05
  Speaker 1: I per tant sempre serà la penúltima.
• 3:07
  Speaker 1: És a dir, la penúltima oportunitat per reconduir aquesta situació.
• 3:11
  Speaker 0: Reglameu més o menys els estructurals als motius pels quals ho esteu reivindicant són els mateixos des de fa molt de temps.
• 3:16
  Speaker 0: Des de tots aquests reivendicacions mai canvia cap situació no n'hi ha cap punt que digueu això ha millorat, això inclús potser han pitjorat...
• 3:24
  Speaker 1: costaria molt trobar algun aspecte positiu d'alguna situació que nosaltres haguéssim posat sobre la taula, a no ser que siguin pedacets.
• 3:34
  Speaker 1: És a dir, a No sé què sigui el millor de finançament per incorporar joves?
• 3:38
  Speaker 1: A No sé qué siguin ajudes para renovar la maquinaria agrícola?
• 3:41
  Speaker 1: Però les de pes, les de contingut, aquelles que servirien per reconduir aquesta situació tenen una solució molt complicada Només perquè la gent que ens escolti necessituï.
• 3:55
  Speaker 1: Avui tenim sobre la taula tres possibles crisis generalitzades, que és la de l'habitatge.
• 4:02
  Speaker 1: També en el món rural, la gent jove té dificultats per trobar un habitatge amb condicions i apreus assequibles.
• 4:08
  Speaker 1: Una altra és la crisi energètica, òbviament, per qüestions de la guerra tant d'Iran... com d'Ukraine, i la tercera acaba sent també una crisi alimentària.
• 4:18
  Speaker 1: Mai com ara, la societat havia pagat tant per alimentar-se... I mai com ara la païsosia havia percebut tants pocs recursos pel que produeix.
• 4:26
  Speaker 1: Alguna cosa grinyola i alguna cosa falla de tot el que és la cadena de producció Curiosament, ni els productors, ni moltes empreses agroalimentàries que transformen acaben tinguent prou recursos per poder invertir i modernitzar.
• 4:41
  Speaker 1: Curiosamente el que és al final de la cadena alimentària, que és la gran distribució cada any genera mils de milions d'euros de benefici són els únics que poden invertir en fer supermercats nous i en fer instal·lacions noves i centres logístics com el de Montblanc, etcètera, alguna cosa està passant Alguna cosa falla.
• 5:02
  Speaker 1: Tinc gana en compte que, a més a més, tenim un país que es dedica a col·leccionar estrelles Michelin perquè la cuina catalana està jugant la Champions a nivell gastronòmic.
• 5:12
  Speaker 1: Som el primer sector econòmic amb producte anterior i producte de Catalunya si contem aigus mineral, cerveses i coca-coles però, en canvi, tenim uns sectors primaris que se'ns està quedant els dits.
• 5:23
  Speaker 1: Això fa anys que ho denunciem I, per tant, les polítiques que s'haurien d'activar haurem de ser de contingut, de calat... ...de promoció del producte autòcton.
• 5:32
  Speaker 1: De singularitzar les produccions agroalimentàries.
• 5:35
  Speaker 1: De valorar la feina que fa a la païsosia no només cada estiu que hi ha incèndies sinó tot l'any.
• 5:40
  Speaker 1: Si tot això no es fa, doncs hi queden l'oblit i només en recordem de la paysesia quan entrem els tractors a la carretera.
• 5:46
  Speaker 1: Com si fóssim als barrufets rondinaires, doncс acabem allà mateix, no acabem arreglant Aquelles coses que són de contingut i de calat.
• 5:53
  Speaker 0: Com tu ve dius, per resoldre-ho tot això i passen moltes d'aquestes crisis que necessiten més olors a llarg termini, en molt llarg termini... Això fa molt complicat que a curt termini es pugui fer alguna cosa i que segurament la política d'avui és molt curterminista pocs partits o pocs polítics ja acabin apostant i veu solució aquesta situació?
• 6:12
  Speaker 1: Bueno sí el dia que hi hagi un govern valent que tingui ganes de reconduir-lo o que la societat presioni perquè això recondueixi És a dir, el que ell reclamàvem que eren preus justos això ja sortia a l'època republicana amb la Unió de Rabasseires.
• 6:28
  Speaker 1: És a dire, entre era any això segueix posant-se sobre la taula Per això vam fer una llei de la cadena alimentària, que precisament prohibís la venda del producte alimentari per sota preu de cost.
• 6:40
  Speaker 1: No tenim prou inspectors, les administracions competents no s'ho creuen, segueixen entrant productes alimentaris de fora de l'Unió Europea fent competència deslletial... L'últim acord, Mercosur, això encara hi posa la guindeta.
• 6:55
  Speaker 1: Tu tens una comitja europea que et limita i et prohibeix segons quins pastissides o insecticides o fungicides perquè són dolents per les salut, són nocius però en canvi et metts que des de fora de l'Unió Europea t'entren productes alimentaris amb aquests continguts lluitar contra això És impossible.
• 7:14
  Speaker 1: Així em comentava un company del sector de l'arròs al Delta.
• 7:17
  Speaker 1: Serem els primers refugiats climàtics, el delta està en regressió no podem augmentar la productivitat.
• 7:24
  Speaker 1: El cos de produir el delta amb un parc natural a la zona Rámsar cada vegada se'ns fa més difícil perquè sembla que siguin més importants els flamencs i els patos que la païsasia que ha estat treballant al territori.
• 7:35
  Speaker 1: Europa és deficitària en conreu d'allòs, en canvi ens estan... en veïn d'arròs de fora de la Unió Europea.
• 7:43
  Speaker 1: Preguntava, què hem de fer?
• 7:46
  Speaker 1: I a més l'arrós és d'aquells exemples que és claríssim perquè la Canbra Rosera d'Emposta... Comercialitzar el vuitanta per cent del conreu de l'arròs, per tant la oferta ja està concentrada.
• 7:59
  Speaker 1: Al final de la cadera alimentària si al vuitant per cent dels que acaba pagant un consumidor pogués arribar al productor, celebríem la peixesia del delta, podríem salvar el delta, podríem salvar el par natural... I amb això?
• 8:11
  Speaker 1: Amb la resta i si volem parlarem també del camp de Tarragona que és de les zones de Catalunya on teníem la població més enverida.
• 8:19
  Speaker 1: I un conreu, que era emblemàtic com a Le Ballaner, també se'ns està quedant els dits.
• 8:24
  Speaker 1: Per què?
• 8:24
  Speaker 1: Doncs perquè el canvi climàtic fa impossible que un reu de La Ballané a nivells molts baixos d'altitud, perquè tenim els pou selenitzats... Perquè no tenim aigua, com fa dos i tres anys, d'agotar que el pantaló de rodacalles no n'hi ha però, ahir les resulta que l'indústria del turisme sí.
• 8:40
  Speaker 1: I, a més a més, se'ls hi garanteixi.
• 8:42
  Speaker 1: I es fa públic que es garanteixa A més a la campanya de l'estiu.
• 8:46
  Speaker 1: Conclusió, si vol fixar i vol fer un tom per constantir pel Morell, per Vilallonga, per La Selva, doncs veurà molts camps abandonats.
• 8:57
  Speaker 1: I què és el que vol la societat?
• 8:59
  Speaker 1: Això... o vol tenir un teixit productiu que cuida, gestiona i produeix-nos productes de qualitat.
• 9:05
  Speaker 1: Aquest és el debat.
• 9:06
  Speaker 0: En aquest escenari davant d'aquestes protestes que porten molts i molts anys sempre es parla del diàleg amb les administracions.
• 9:12
  Speaker 0: Entenc que aquesta es manté però explica'ns una mica en quina situació hi està i quina és la resposta que us donem perquè entenc que arribi un moment on no hi ha ningú que es faci creient.
• 9:20
  Speaker 1: Mira a l'Ònia de Peixesos va em canviar això a lendromeiaio que és un historiador de Montblanc que més a més fa anys que ens assegueix, diu la Unió de Pagesos als anys setanta va passar de la protesta o la proposta.
• 9:32
  Speaker 1: Què vol dir això?
• 9:33
  Speaker 1: Que en comptes del sol té el carrer cridar i cremar-ho tot, el que fa és fer propostes per mirar d'encorregir aquesta situació.
• 9:42
  Speaker 1: Quan entrem o ingressem a la Unia Europea les polítiques agràries se'ns venen condicionades amb bona mesura per a la Comissió Europea L'estat és l'encarregat d'aplicar-la, i la Generalitat acaba fent de sucurs sàlida gestoria dels ajuts de la UE.
• 9:55
  Speaker 1: Per tant no té capacitat gruixuda per establir inèrcies noves.
• 10:02
  Speaker 1: Quan parlem de interlocució, és senzillament que l'administració té l'obligació de consultar al sector tot allò que a l'agisla, tot allà que vol desenvolupar.
• 10:13
  Speaker 1: I ja se'ns fa cas amb aquelles coses que són importants però una mica perquè també la gent que ens escolta ens situa L'estat espanyol, que és l'interlocutor en l'Unió Europea és la que té la capacitat d'influir quan Europa s'estudi a la remodelació de la política agrària comuna de fer-hi propostes per modificar-la.
• 10:34
  Speaker 1: La Unió de Pagesos?
• 10:35
  Speaker 1: i l'Unió de Lleuradors i els dels Illes, anem a França a parlar amb el sindicat francès perquè és més fàcil conduir la proposta cap a Franca que no passen pel ministeri.
• 10:46
  Speaker 1: Per tant, aquelles coses que són de calat, com deia abans, de contingut i de trasgruixut, de cap allà on hauria d'anar... No s'acaba en moment.
• 10:59
  Speaker 1: Només un momentet.
• 11:00
  Speaker 1: Nosaltres tenim dos grans referents amb quanta polítiques agròries I també perquè la gent ens entengui.
• 11:06
  Speaker 1: Un i durant molts anys va ser un referent francès, es diu a França els sindicats sí que tenen pes, sí que se'ls hi fa cas... Sí que comercialitzen els seus productes per tot arreu és cert pot en bé tenen problemes.
• 11:18
  Speaker 1: En canvi tot amb base a Itàlia i a itàlia quan ja han mogut des de l'Unió Europea i amb tractors a la carretera no surten mai.
• 11:25
  Speaker 1: Els italians són els inventors de l'slow food del kilometre zero el nord qui manes la fiat i qui man·les la passarella de moda de Milà el centre Quimanes al Papa i el sud Quimane a la Màfia.
• 11:37
  Speaker 1: Són tres escenaris que governi i qui governi l'economia italiana ha anat per vi a lliure, i a Itàlia la païsosia també té problemes però de lluny no són els nostres perquè tenen aquest pacte entre la producció, la comercialització i la venda del producte de disseny, de qualitat i d'en valor afegit que nosaltres no hem sapigut fer.
• 12:01
  Speaker 0: Davant d'aquest escenari Tornar una mica el que comentaves abans de que sempre serà la penúltima.
• 12:06
  Speaker 0: Esperem com veus la situació o què pot arribar a passar, quin és el risc real d'aquí a cinc-deu anys si res canvia?
• 12:13
  Speaker 0: Doncs
• 12:14
  Speaker 1: si la demografia acaba sent tossuda i no hi ha un cataclat aquí... De cop i volta hi ha una avalanxa que no la crec, eh!
• 12:21
  Speaker 1: De gent jove que de cop i voltes desperta un dia i ho vulgui ser pagesa o pagesa doncs és que aniran plegant els pagesos que ja no puguin més enllà de jubilar-se, eh?
• 12:30
  Speaker 1: És a dir que ja no puc... En me'n tinc en compte que quan un païsès fa xicenta-cinq anys molts d'ells continuem amb l'activitat bàsicament per dos motius.
• 12:40
  Speaker 1: Un és perquè hi ha un cop arribat els xicent-cinc anys i van cotitzar molts dels més de quaranta anys aquella quantitat que li havien dit que havia de pagar avui s'està jubilant amb una pensió que just arriba als nou cents euros.
• 12:52
  Speaker 1: I un altre factor que fa que un paillés jubilat segueixi treballant és perquè amb ell se li va donar un patrimoni i té l'obligació moral de seguir-lo gestionant fins que es mori.
• 13:01
  Speaker 1: Però això ve un dia que s'acaba, i la terra s'abandona o s'amandona a la Terra o com també està passant, l'estan comprant grans tenidors de terres... I per tant estan foregitant a la païsosia, a la jove d'avui, que ja és pagesa, poder tenir accés a una terra per ampliar la seva base territorial Per tant, jo veig un escenari cinc anys vista complicat amb reducció encara més d'actius.
• 13:27
  Speaker 1: Els que queden treballant més terra produeixen més però van més de cul i d'aquí a deu anys ja veurem què ens passarà, però si això no canvia i no hi ha canvis estructurals, profuns i gruixuts el futur de la Païsas Dias és molt complicat
• 13:46
  Speaker 0: Una mica en aquest context de la possible reacció política d'un govern valent, que fins avui sembla que aquest escenari no és tan ni a prop de trobar-se i parlar una mica del context polític del que estem ara venint amb les eleccions generals.
• 13:59
  Speaker 0: S'ha donat tant a Espanya com a Catalunya, en un cas amb Vox l'altre amb aliança catalana, un discurs com que són aquests partits els que s'acosten més a la pagesia.
• 14:07
  Speaker 0: A la vegada crec que especialment a Catalunya hi ha molta pagesia que està molt arrelada a l'esquerra segurament ja... Hi ha de tot, però fins a quin punt aquest discurs realment simplista d'aliança i també de box convence la pagesia?
• 14:21
  Speaker 1: A l'estat espanyol molt.
• 14:23
  Speaker 1: És a dir jo recordo les penyores manifestacions que fèiem en Madrid amb la Coac i no hi havia cap bandera espanyola.
• 14:29
  Speaker 1: I de fer-los pancartes estaven escrites en català, castellà, gal·lec i basc.
• 14:34
  Speaker 1: Això avui ja no passa.
• 14:35
  Speaker 1: Avui la immensa majoria són banderes espanyoles i hi ha molts actors agraris a l'estat espanyol, que són votants amb el perfil de Vox.
• 14:45
  Speaker 1: A Catalunya aquest perfil no s'ha donat tant tot i que és veritat que les últimes eleccions al Parlament de Catalunya un percentatge significatiu de vots aliats a Catalana presentament provenien de les zones del Baixa Agrià i de l'Orgel precisament les zones més agràries aquesta gent utilitza un discurs molt simplista amb unes propostes de solució que se les deu encreure ells i qui se les cregui, però que són impossibles.
• 15:12
  Speaker 1: Per què?
• 15:12
  Speaker 1: Més a més si tu vols canviar les polítiques agràries com ha d'anar abans de fons i de calat t'ho vas detinguer a un fil conductor Catalunya-Madrid Brussel·les, és la única manera de fer-ho mentre Europa... I el Parlament Europeu i la Comissió Europea el que impera és el discurs ultraliberal, mentre l'estat espanyol algú potser pensarà que el PSOE ha fet polítiques d'esquerres, jo no.
• 15:37
  Speaker 1: Per tant, no hem tingut mai un govern valent amb quant a polítiques agràries progressistes i l'estat espanyol s'intenta... A Catalunya perdó si se s'ha intentat però no ens anem a sortir.
• 15:49
  Speaker 1: És a dir, el lobby alimentari europeu, espanyola i català té tanta força, que a més a més no és una força que es pugui visibilitzar Aquí hi ha gent que té telèfon directe amb el conseller d'agricultura i amb el ministre.
• 16:02
  Speaker 1: Nosaltres aquest telèfon directa el tenim perquè la païsosia ens vota cada quatre anys a les eleccions sindicals, i per què cada quan toquem el PITU la gent respon sinó de què?
• 16:12
  Speaker 1: I aquest tipus de propostes que fa el sindicat no les fan ningú més... No les fa la gran distribució, no les fa en la gran indústria només la pot fer a la paiesesia.
• 16:22
  Speaker 1: I l'única de païsesos també he tingut un... Un element que poca gent a vegades l'ha pogut identificar.
• 16:30
  Speaker 1: I nosaltres treballem amb un sostracte humà, que hi ha de persist conservador.
• 16:34
  Speaker 1: És dir la pagesia manté la propietat i per tant és de persiconservadora El miracle entrecometes és que aquesta mentalitat conservadora l'hem pogut traduir en propostes progressistes com ser solidaris, com no deixar que cap vegi esplegui i per tant se les ha d'ajudar.
• 16:52
  Speaker 1: Com per mirar que els propostes que nosaltres reivindiquem i proposem siguin per tothom i no excloure ningú etcètera.
• 16:59
  Speaker 1: Hi ha gent jove que s'incorporat als últims cinc anys que aquesta mentalitat no la té.
• 17:05
  Speaker 1: I a més a més són portaveus d'alguna organització que diuen si hi ha algun diner de sé per mi i si sobre també vull que sigui meu i clar, aquesta mentalitat segurament està collant més amb votants d'aliència catalana o de box que no pasen partits de centre o de centres guerra.
• 17:24
  Speaker 0: Salamuia para, que va!
• 17:24
  Speaker 0: Expliqui'm-nos una mica el que vindrà a partir d'ara també nivell de mobilitzacions.
• 17:28
  Speaker 0: Sé que el XXVIII d'octubre hi ha una convocada a Madrid però explica't quina és l'escenari que plantegeu a partir de ara?
• 17:35
  Speaker 1: Mira, l'escenari que plantegem és no baixar la guàrdia.
• 17:38
  Speaker 1: És a dir, a vegades hem fet grans mobilitzacions... ...que ens ha costat molt organitzar perquè intentaure que la gent no n'és conscient..., però portar dos instructors al Barcelona amb deu dies no és fàcil.
• 17:52
  Speaker 1: Els tractors han vingut de Batea, d'Emposta, de Figueres i de l'Aceau d'Urgell per tant utilitzar rutes, que la gent tingui un mecànic per si el tractor se li espatlla.
• 18:02
  Speaker 1: Que tingui disponibilitat de gasoil per poder repostar si és que li fa falta.
• 18:08
  Speaker 1: Les primeres mobilitzacions que es van fer al setanta-seat i al setenta o vuit del segle passat van durar vuit nou dies el resò mediàtic que van tenir aquelles manifestacions, per tant, diguem-ne, el resó social que tenen aquestes mobilitzacions en aquella època durava setmanes i mesos.
• 18:25
  Speaker 1: Avui tu, aquests periodistes, ho saps més que jo... la informació és líquida, es pim pam pum!
• 18:30
  Speaker 1: Avui és notícia de mai a no és.
• 18:32
  Speaker 1: Per tant si tu vols incidir en l'opinió pública i publicada t'ho has de ser perseverant, insistent i tossut.
• 18:40
  Speaker 1: Això vol dir que hi haurà més mobilitzacions?
• 18:43
  Speaker 1: Sí Quan veurem?
• 18:44
  Speaker 1: És a dir, veurem com van les respostes, veure'm com van els protestes i veurem també com està l'ànim de la gent.
• 18:50
  Speaker 1: Però que n'hi haurà més segur... En Madrid la teníem plantejada fa setmanes.
• 18:55
  Speaker 1: A Madrid ara tenim un element en contrafegit que és que hi ha eleccions convocades i per tant en què ens adreçem, en Madrid.
• 19:03
  Speaker 1: Contra qui disparem a Madrid?
• 19:06
  Speaker 1: S'està plantejant reorientar una mica la forma de la protesta i més d'anar contra l'administració, perquè evidentment no saps qui governarà d'aquí dos mesos.
• 19:15
  Speaker 1: Encara que molts ho intuïm... No sé si serà millor o serà pitjor.
• 19:19
  Speaker 1: Jo intueixo que anirà pitjo.
• 19:22
  Speaker 1: i en canvi la volem convertir amb una manifestació social, que vol dir... Nosaltres ens hem d'acostar com a sector que som en perill de extinció cap aquells actors socials que avui són el carrer protestant pels seus interessos.
• 19:35
  Speaker 1: Com et deia abans?
• 19:36
  Speaker 1: Energia, habitatge i alimentació.
• 19:39
  Speaker 1: I l'Unió de Pagesus i l'Aunió de Unions a l'Estat ha de poder incidir també al discurs de revolta social.
• 19:47
  Speaker 1: És a dir, quan la gent surt al carrer i acampa perquè el lloguer dels habitatges és impossible, perquè la compra ja ni somiar-ho... Nosaltres també tenim un problema amb els joves que es volen quedar a viure als pobles, sobretot en aquells que són turístics o que hi ha moltes segones residències que no tenen ni la capacitat de la possibilitat de ser-hi.
• 20:08
  Speaker 1: Amb quan l'energia és obvi i nosaltres entre fertilitzants i combustibles se'ns avala l'increment majoritari dels costos de producció i per tant també hem d'apoguer incidir.
• 20:19
  Speaker 1: I el tercer és el de l'alimentació i com et deia abans era obvi que la gent està pagant cada vegada més cara a l' alimentació per nosaltres estem cobrant més barata i, per tant, també hem d'introduir aquest discurs per buscar aliat socials i mirar de revertir aquesta situació.