Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / RAMBLA 54 10-09

Transcript

RAMBLA 54 10-09 · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:00
  Speaker 0: La teoria temporal sempre sona així.
• 0:02
  Speaker 0: Trobo que Verdi la va clava, que l'atraviata converteix en una melodia preciosa a la necessitat de fer allò que ens agrada i gaudir cada moment davant el pas del temps però tots són gustos, eh?
• 0:15
  Speaker 0: Avui l'Ona Fàbrega del nou FMA ens presenta una botiguera de taradell que amb seixanta anys s'ha presentat ella al món com una gran escriptora Ona benvinguda al Rambla cincuenta-quatre
• 0:29
  Speaker 1: Bona tarda, Anna.
• 0:29
  Speaker 1: Què tal?
• 0:30
  Speaker 0: Doncs prou bé, aquí començant la darrera jornada.
• 0:34
  Speaker 0: Ona, abans no ens presentis aquesta convidada com que avui t'estrenes el programa... ens pots parlar una mica de qui sou al nou FMA i qui ets tu?
• 0:44
  Speaker 1: Doncs mirant, avui parlarem de passions per tant et faré un petit abans és que l'una de les meves passions és la música però també ho és comunicar Per tant, soc periodista i tinc vint-i-quatre anys i treballo al grup El Nou-Nau.
• 0:58
  Speaker 1: En aquest cas, el nou FM Pro va néixer fa setze anys i des de llavors ha anat evolucionant cap a una programació variada amb continguts i programes propis pot que és d'actualitat també de caire més lúdic tot un equip de diversos generacions que també comés en aquest cas participem en programes de la xarxa, com ho és, al ramle cincuanta quatre.
• 1:17
  Speaker 0: Doncs benvolgut oient?
• 1:19
  Speaker 0: Benvolguda oient ja saps... Quina és la veu del ramble avic?
• 1:23
  Speaker 0: Ona, i tu com deies estàs amb una dona de lletres al costat avui.
• 1:29
  Speaker 1: Exacte, la Mireia és.
• 1:30
  Speaker 1: La Laura Autunell és de Taradell i com us avançaven fa pocs minuts és propietària d'una botiga d'esports del municipi però fa poc mesos li va fer un canvi de guió El maig va publicar a la seva segona novel·la la llibreria De Les Hores Mortos I per sorpresa de ningú si heu tingut l'oportunitat de llegir-la ha estat tot un èxit de vendes
• 1:51
  Speaker 0: Doncs Laura ben vinguda al Rambla cincuanta-quatre i gràcies per ser aquí avui amb nosaltres
• 1:56
  Speaker 2: Moltes gràcies per haver-me convidat, bona tarda.
• 1:59
  Speaker 0: Bona tarda!
• 2:00
  Speaker 0: Per posar en context els nostres ullents... Laura, l'onem ha explicat que ara fa més de quaranta anys que treballes a la botiga d'Espors i aquest any has publicat aquest llibre, La Llibreria del Les Hores Mortes, que ja és tot un exitàs però tu ja fa temps que escrius no?
• 2:15
  Speaker 0: No és pas el teu primer llibra, deien?
• 2:18
  Speaker 2: No Efectivament.
• 2:20
  Speaker 2: Al principi vaig escriure... de fet, d'en tinc una d'escriure el auto-publicada que és un púlcim de sal i aquesta la llibreia Les Hores Mortes és la segona.
• 2:33
  Speaker 1: Clar, la primera novella com dèiem, un pún cim de salt, la vas auto-puplicar i ara t'ha dit a columne?
• 2:41
  Speaker 1: Com ha anat això?
• 2:42
  Speaker 1: Com comences a endinsar-te en el món de l'escriptura?
• 2:46
  Speaker 2: Bé, escriuria molta gent que escrivim.
• 2:50
  Speaker 2: Primer comença a escriure-se a casa fent coses que penses que no importen a ningú només en tu i després va ser qüestió d'escriure la novel·la.
• 3:04
  Speaker 2: Vaig guanyar tres premis literaris de narrativa i llavors el fer la novel... i veure que la gent els agradava, vaig decidir formar-me.
• 3:18
  Speaker 2: I llavors vaig dir quan vaig anar durant tres anys a la teneu barcelonesta, t'ho vaig fer online... I dels dos anys de novel·la em va sortir la llibreria De Les Hores Mortes.
• 3:31
  Speaker 0: Laura, i aquests insiscents deies?
• 3:33
  Speaker 0: Aquest al principi escrius a casa, penses que no li importes a ningú?
• 3:38
  Speaker 0: Això et ve de jove o et va agafar de gran?
• 3:42
  Speaker 2: La ficció d'escriure fa petites coses, tonteries.
• 3:49
  Speaker 2: Va escriure per escriure i ja fa uns vint anys que feia coses sense importància perquè em venia de gust fer-ho però la vida a vegades et porta... Per exemple, quan estàs casat i tens fills, doncs tot aquell temps ni tens temps de llegir ni tens temes d'escriure ni fer res.
• 4:16
  Speaker 2: I fins que els fills no van ser grans, no vaig tenir l'oportunitat en dinçar-me més amb el món de l'escriptura.
• 4:25
  Speaker 2: Això ve del llum però ve de prop...
• 4:28
  Speaker 0: I t'esperaves aquest èxit que ha tingut la llibreria De les Hores Mortes?
• 4:33
  Speaker 2: Ni ho somiava.
• 4:36
  Speaker 2: impensable.
• 4:38
  Speaker 2: Mai, és que... És que és impossible perquè hi havia tota una sèrie de condicions que jo sempre deia que era un hàndica, que tenia l'edat que tenien, que en aleshores eren xixantos dos anys, que no tenia carrera universitària o literària amb un corrupció fantàstic i a més a més que treballava quaranta, sis anys que treballem una botiga d'esports, llavors era Lo més atípic que hi ha.
• 5:08
  Speaker 2: I això em pensava que era un gran problema, però resulta que no ho és tant de problemes.
• 5:14
  Speaker 2: Tot de ben el que fas!
• 5:16
  Speaker 1: I Laura, parlem una miqueta sobre l'argument.
• 5:19
  Speaker 1: Tenim una protagonista, que és Letno i et volia preguntar perquè tu he comentat a mig treballes en una botiga d'esports... i en aquest cas, Letno treballa a una llibreria.
• 5:31
  Speaker 1: Això té alguna relació?
• 5:33
  Speaker 1: Et vas inspirant tu mateixa com va ser?
• 5:35
  Speaker 2: No, la veritat és que a vegades m'ho han demanat i no.
• 5:40
  Speaker 2: Potser entenc el fet del negoci, és a dir, el que costa és que la persona cada dia, això sé quant tenia però va ser... tot va venir com rodat l'història per tant No va ser un punt de partida pensar-me en una llibreria perquè jo tenia una botiga.
• 6:01
  Speaker 2: Va ser l'argument, la història que volia explicar que va venir per si sola i va aparèixer la llibraria.
• 6:09
  Speaker 2: Tot i que t'haig d'anar a dir que sí que és veritat que sempre ho explico... El detonant de tot va ser en l'escola, quan ens van dir que busquéssim un tema o el que volguéssim escriure.
• 6:21
  Speaker 2: Doncs jo tenia una fotografia d'una taverna tancada a l'escala perquè em va agradar al Rètol que posava la taverne de les Hores Mortals i a les hores vaig pensar guarda't-la perquè això és molt guai per fer alguna cosa.
• 6:38
  Speaker 2: Laura, així va ser!
• 6:39
  Speaker 0: Laura... I com...?
• 6:42
  Speaker 0: Se surt de Taradell, es passa per l'escala perquè enrètol i vas a patar el Raval.
• 6:46
  Speaker 0: Per què?
• 6:47
  Speaker 0: L'ambientació al barri del Raval de Barcelona.
• 6:51
  Speaker 2: A veure l'argument també m'ho demanava, la història m'hi ho demanava... La Etna també em sembla que bueno, l'Etna poder no!
• 6:57
  Speaker 2: Però tot m'o demanàve.
• 6:59
  Speaker 2: És a dir, havia de buscar un indret on la diferència de la vida que dulla amb la que acabaria doent havia de ser abismal.
• 7:09
  Speaker 2: I això t'ho dona a Barcelona perquè hi ha una part la petalta més rica, en fi amb una zona ben estant i en canvi tenim el Raval per exemple.
• 7:22
  Speaker 2: Malauradament és una molt castigada, molt humil... I jo necessitava aquest contrast.
• 7:31
  Speaker 2: Per tant, per mi Barcelona al Raval eren indispensables per la història.
• 7:37
  Speaker 2: I a part de per trobar tot un món d'uns personatges que eren els personatxes que necessitava, i allò era fantàstic, era l'escenari perfecte...
• 7:49
  Speaker 0: Però haguessis pogut no ubicar-ho enlloc?
• 7:52
  Speaker 0: No sé si m'explico, haguéssis poguut inventar-te una ciutat i un barri i un...
• 7:58
  Speaker 2: Sí!
• 7:59
  Speaker 0: I no et fan això vas baixar a Barcelona?
• 8:01
  Speaker 2: Sí, perquè és que... És una de les coses que m'agrada.
• 8:07
  Speaker 2: A vegades li agafo el mòpul, em va passar al mateix, em vaig anar a Súria i a Barcelona.
• 8:13
  Speaker 2: Vaig buscar els llocs, tenir-los a mirar-los, veure'ls... Flairà en el cas del Raval, a tot allò que s'ha de flair allà!
• 8:24
  Speaker 2: Tot allò servia com a inspiració.
• 8:29
  Speaker 2: Si tu inventes, és evident que m'ho podien inventar.
• 8:32
  Speaker 2: Però estres!
• 8:32
  Speaker 2: És que tenint-ho aquí a prop qui ho deixaria perdre...
• 8:38
  Speaker 0: Doncs és veritat.
• 8:42
  Speaker 1: I Laura, ja estem a punt d'acabar però et volem... Et vull fer una pregunta i és que vas guanyar un premi.
• 8:50
  Speaker 1: Això t'està venint de nou?
• 8:53
  Speaker 1: Tens ganes de continuar?
• 8:55
  Speaker 1: Et fa il·lusió tot això que t'espera a partir d'ara?
• 8:58
  Speaker 2: Tot em fa ilusió.
• 8:59
  Speaker 2: Jo premi, com que és una cosa... Una cosa és que et presentis però aquí em vaig veure amb els quins anominats que hi havia, que ja vaig quedar així com... Després quan vaig entrar als cinc finalistes, vaig pensar, això és gros!
• 9:21
  Speaker 2: Però clar, guanyar-lo... quan hi ha altres obres també importants i que el millor part també recorregut, doncs és que no m'ho pensava gens nímic que seria jo l'escollida.
• 9:35
  Speaker 2: I ara encara me n'haig de fer una mica el càrrec a la veritat.
• 9:39
  Speaker 0: Laura, com deia l'Ona ens anem acomiadant però abans volíem demanar-te si podríem... també aquesta vinculació amb el Rebalans ajuda, nomenar-te Ramblera del nostre programa.
• 9:51
  Speaker 0: No et preocupis que no demanem calés ni compromisos periódics ni res de tot això.
• 9:57
  Speaker 0: La cosa és que si ho acceptes de tant en tant ens puguis enviar a nosaltres Ualona, que és la nostra interlocutora usona, doncs alguna nota de veu explicant-nos alguna cosa curiosa que hagis vist o viscut o fins i tot escrit o que t'agradi o simplement com et va la vida?
• 10:12
  Speaker 0: I nosaltres ho compartirem tots aquests que passegem El Rambla, cinc, quatre.
• 10:16
  Speaker 0: T'hi ànimes?
• 10:17
  Speaker 2: Sí... Si
• 10:20
  Speaker 0: s'hi ha posats
• 10:21
  Speaker 2: a fer jo, eh..., a totes!
• 10:23
  Speaker 0: Doncs, escolta, serà un honor que sàpigues que ets la nostra... Un, dos, tres és la quarta, oi Arnau?
• 10:29
  Speaker 0: Sí, la nostra quarta ramblera nomenada.
• 10:34
  Speaker 2: Moltes gràcies pel títol,
• 10:36
  Speaker 2: eh?!
• 10:36
  Speaker 0: Gràcies, Laura, Ona, moltes graccis a tot es dues persem nosaltres al Ramble.
• 10:41
  Speaker 0: Una abraçada i parlem i ens escoltem molt aviat.
• 10:44
  Speaker 2: Fins aviat.
• 10:45
  Speaker 1: Gràcies,
• 10:46
  Speaker 0: Anna!
• 10:47
  Speaker 1: Ivan?
• 10:48
  Speaker 1: Digues...
• 10:49
  Speaker 0: Escolta'm, no desconectis els estudis del nou,
• 10:51
  Speaker 0: eh?,
• 10:51
  Speaker 0: que ens quedem amb ells una estona més d'acord?
• 10:53
  Speaker 3: Sí, sí,
• 10:54
  Speaker 1: sí..., no siguis patidora, ja veig l'escaleta.
• 10:58
  Speaker 1: Ara tinc un indicatiu i ja pots donar pas a l'Isaq.
• 11:07
  Speaker 1: Estàs escoltant Rambla-Cinquanta-Quatre
• 11:11
  Speaker 4: al nou EFIMA.
• 11:20
  Speaker 0: Isaac Moreno benvingut al Ramble-Cincuenta-Quattra
• 11:23
  Speaker 3: Moltes gràcies i anemorgades.
• 11:25
  Speaker 0: Bona tarda.
• 11:25
  Speaker 0: Tens les teves companyes aquí al costat a l'estudi?
• 11:27
  Speaker 0: Sí, aquí
• 11:28
  Speaker 3: de la
• 11:29
  Speaker 0: Laura que acabem d'anomenar Ramblera.
• 11:30
  Speaker 0: Quin honor poder comptar amb la Laura en aquest grup d'escullits que tenim, aquests ramblers!
• 11:39
  Speaker 0: L'Isa com diem com l'Ona és un periodista del nou, un dels veterans.
• 11:44
  Speaker 0: L'hem convidat perquè és el responsable d'un docopot que s'acaba d'estrenar, està acabat de sortir de l'ordinador, com aquell qui diu... El títol, la unitat que va fer trontollar el franquisme, Assemblea de Catalunya, en excepció.
• 12:01
  Speaker 0: Aquest podcast de capítol únic és una coproducció de la xarxa i ràdio quadra... ...que recupera l'història de l'Assemblèia de Catalunya a La Comarca d'Ozona.
• 12:10
  Speaker 0: Ja el teniu escoltable a la plataforma de la Xarxa, a la xerxa més?
• 12:15
  Speaker 0: I Isaac, d'aquest podcast avui no ens en parlaràs tu sol oi?
• 12:19
  Speaker 0: Qui t'acompanya!
• 12:20
  Speaker 3: Doncs ens acompanya també en Jordi Molet, si m'hi has presentat com a periodista o atrar.
• 12:24
  Speaker 3: En Jordi redobla l'aposta per entendre-nos i ja ha estat qui ha dirigit tot el projecte.
• 12:29
  Speaker 3: I dic projecta perquè aquest projecte no només inclou al podcast sinó que tenia una primera part... que era un reportatge audiovisual del nou TV, que ja s'ha estrenat més de novembre.
• 12:40
  Speaker 3: I de tot el projecte ara se n'ha fet una versió podcast no és allò d'agafar el documental i passar-lo per la ràdio sinó que hi hem afegit altres elements com escenes dramatitzades o converses de context entre el director del projecte Jordi Mollet i l'ascensor històric que era Joaquim Alvareda
• 12:57
  Speaker 0: Doncs Jordi Molet batarà, batará benvingut al RAP la cincuenta a quatre!
• 13:02
  Speaker 4: Bona tarda
• 13:03
  Speaker 0: Ara mateix suposo que l'Oient de Vilafan o del Prat del Llobregat s'està preguntant per què la història de l'Assemblea concretament a Osona, que què va tenir d'especial l'assemblea en aquesta comarca?
• 13:17
  Speaker 4: Home... La veritat és que l´Assemblée Catalunya a la comarque d'Osona va tenir una importància rellevant.
• 13:25
  Speaker 4: Sobretot perquè hi havia diverses entitats que estaven lluitant contra el fracisme, que s'havien posat d'acord ja per fer diverses activitats abans de l'Assemblea de Catalunya, i que quan es va constituir l'assemblè s'hi van apuntar.
• 13:41
  Speaker 4: El mil novecent setanta tres, és a dir, quan feia dos anys el seu aniversari del assemblee de Catalunya es va intentar fer una manifestació unitària a Vic.
• 13:53
  Speaker 4: Vic es va intentar bé perquè en realitat la policia, la Guàrdia Civil ho van impedir.
• 13:58
  Speaker 4: i la comarca d'ozona van quedar preses per les forces de seguretat en aquells moments franquistes, per a la policia armada als grisos famosos i la Guàrdia Civil que van impedir que es fes aquesta concentració.
• 14:09
  Speaker 4: Per tant, diguem-ne que l'importància d'Ozona en aquell moment amb la lluita antifranquista era important.
• 14:17
  Speaker 0: I tu has dit que hi va haver una unitat de causes, de moviments.
• 14:21
  Speaker 0: De quina mena de moviment estem parlant?
• 14:23
  Speaker 0: Només parlem de l'espectre més entre moltes cometes nacionalistes català no?
• 14:30
  Speaker 4: No, en fet qui va impulsar... Qui va ser el pal d'apallé per entendre l'assemblament de Catalunya a la comarca d'Usuna va ser al Pesuc el PSUC i en quin cap de vil, que era un militant històric del PSUC, doncs per ser una mica els que vam vertebrar al moviment algú zona.
• 14:48
  Speaker 4: Però també van participar al PSAN i van participar gent relacionada amb els moviments socialistes perquè recordem que d'aquell moment el PSC com a tal no existia, es vivien diversos partits socialistes després va fer l'humificació dels socialistes però això va ser més endavant Però bé, en aquell moviment hi van participar diverses entitats.
• 15:11
  Speaker 4: Per exemple, avui que es va fer la coordinadora d'entitats o entitats coordinades que s'endèia concretament en aquell moment, en què hi participàvem, per exemple el Cinecrup, La Jovecambra, òmnium Cultural... etcètera.
• 15:23
  Speaker 4: És a dir, entitats venen diversos i a Mallleu, per ejemplo, doncs hi va haver un moviment sindical molt important.
• 15:30
  Speaker 4: Mallleuo era una ciutat industrial i ho era molt més en aquell moment i es van posar d'acord a tots els sindicats que eren clandestins en aquells moments, recordem-ho, eren caldestins, eran il·legals per fer la coordinadora de sindicat.
• 15:48
  Speaker 0: Es podria... potser és molt agusadada aquesta pregunta però es podria fer un paralelisme amb el procés tant pel que fa l'engegada, l'euforia, l´Unió, l''intent d'unitat i una mica el resultat?
• 16:03
  Speaker 4: Mira!
• 16:05
  Speaker 4: Un dels promotors o dels impulsors d'aquella primera assemblea en Lluís Solasà, que era el Pessant en aquell moment quan vam fer el reportatge parlava sempre de la primera assemblee a Catalunya.
• 16:19
  Speaker 4: No la segona.
• 16:20
  Speaker 4: La segona era la assemblea catalana actual, la que coneixem, no?
• 16:23
  Speaker 4: Parlava de la primer assemblea i podia... hi ha paral·lismes.
• 16:27
  Speaker 4: El que passa és que en aquell moments la veritat és que tots Tots els demòcrates van posar de got en quatre punts.
• 16:35
  Speaker 4: Libertat, amistia... Ha estat autonomia i un quart punt que gairebé la gent ni recorda que era solidaritat amb l'arresta de pobles de la Península Ibérica.
• 16:46
  Speaker 4: Que té el quart punt, que va quedar despenjat i... i ja pràcticament ningú se'n recorda.
• 16:51
  Speaker 4: Però els ceres...
• 16:51
  Speaker 0: No hi cabia l'eslogan, era massa llarg, no?
• 16:55
  Speaker 0: Aquest
• 16:56
  Speaker 4: no servia a partidular, però sí la veritat és que es van posar d'acord, hi havia gent de la dreta democràtica i gent de l'extrema esquerra democràtic també, que estaven tots d'accord.
• 17:10
  Speaker 4: Es van posant d'ocord defensar els interessos d'una societat que vivia Recordem que això ha dit de començar al setanta dos, el setanta cinc mor Franco.
• 17:19
  Speaker 4: Hi ha molta gent que diu en el setenta cinc es va acabar el franquisme, mentida!
• 17:26
  Speaker 4: El mes de febrer, l'ull vuit de febri ens vam fer dues concentracions a Barcelona, organitzades per l'Assemblea de Catalunya, que van ser durament reprimides pels grisos i hi ha imatges d'això.
• 17:39
  Speaker 0: I com que m'has acabat tot plegat?
• 17:42
  Speaker 4: Home, es va acabar que quan va arribar... Aquí va haver un gran debat perquè el mil novecent setanta sis i el règim va intentar fer allò del referèndum per la reforma política.
• 17:54
  Speaker 4: És a dir, vam fer un referèntum demanant a veure si els gens estarien d'acord amb una reforma.
• 18:00
  Speaker 4: Hi havia una gran lluita entre la gent antifranquista que molts volien la ruptura no la reforme però finalment es va aprovar la reforma, van endavant.
• 18:13
  Speaker 4: I aquí a l'Assemblea de Catalunya la veritat és que la gent optava per la ruptura majoritàriament però des de Madrid el Pc de Santiago Carrillo va arribar un gran acord per la reforme i van donar instruccions a la gent comunista de Catalunya, que eren els que estaven al entorn del PSUC, que era majoritaris en aquell moment de dir-me que hem d'anar per la reforma perquè la ruptura és inviable en aquests moments.
• 18:39
  Speaker 4: I això és el que s'ha acabat imposant i no només això sinó que el peço, que va ser el gran impulsor del Sabler Catalunya a tot el país, va haver un moment que va dir-ne que l'Assemblea ha estat molt bé però ara s'han donat pas als polítics els que tenen representació parlamentària.
• 18:57
  Speaker 4: Per tant, ha arribat l'hora dels polítics.
• 18:59
  Speaker 4: És el moment en què els polítics facin política S'ha mogut en la diferentisme, doncs deixin pas a la gent que s'ha presentat a les eleccions.
• 19:10
  Speaker 0: Isaac i tot això, disculpa-hi, sóc coneixadora, que has estat moltíssimes hores davant d'un ordinador editant coses però tot això com ho expliques en només una hora?
• 19:20
  Speaker 3: Aquesta és bona la pregunta perquè de fet el primer compacte pensava que durava a noventa minuts... No, la idea és aquesta.
• 19:29
  Speaker 3: Partíem de la matèria prima, que era compartida amb el reportatge de televisió que eren les entrevistes, una entrevista a una corentena de testimonis que van ser protagonistes principals d'aquest moviment, l'assemblament de Catalunya i llavors li vam donar una forma de podcast, una forma audible, radiofònica... I aquí va ser quan vam pensar en aquests altres dos elements.
• 19:52
  Speaker 3: El context que ens li posaven a Jordi i en Joaquim Alvareda, van introduint les diferents fases de l'assemblea amb una conversa dinàmica i divulgativa que ens permet situar-nos... I llavors, escenes dramatitzades.
• 20:09
  Speaker 3: De coses que ens havien explicat els mateixos protagonistes de situacions que ells havien viscut, doncs n'hem fet algunes escenes, en sembla que total n'hi ha set o vuit que ens permeten anar explicant l'evolució de tot plegat i amb aquests tres elements, els testimonis, les escenes... I al context intentem fer un fil conductor que durant cinc-quanta-sin minuts explica el naixement, la evolució a la història del que va ser aquest moviment, l'assemblament de Catalunya
• 20:34
  Speaker 0: Us ho heu plantejat una mica com un homenatge d'aquesta primera assemblea a la Comarca dosona?
• 20:39
  Speaker 0: No sé si consideràveu que no la tenim prou present o que no reconeixem prou el que van fer aquella gent.
• 20:45
  Speaker 3: Un homenatge i és això de recuperar l'amoure històrica, perquè jo vaig néixer l'anysseganta set que li faltau tenir un any de vida més, pràcticament l'assembler... i és una cosa que em sonava molt llunyant.
• 20:58
  Speaker 3: Havies dit parlar de l'Assemblea de Catalunya, sobretot quan en parlàvem de figures... Algú les hem arribat a conèixer, com recordo.
• 21:06
  Speaker 3: Per exemple, l'Essegi Montserra llonga quan ho coneixia la figura de l'Estatge Montserrallonga tothom en parlava del paper que havia tingut a l'Assemblea de Catalunya i era una cosa que en aquell moment em semblava llunyana.
• 21:17
  Speaker 3: I almenys com aquest, a les generacions que ha vingut el darrere i els darreres nostres encara més, doncs encara ha estat més divulgatiu.
• 21:24
  Speaker 3: En Jordi em sembla que té l'anècdota de que quan feien el rodatge... i hi havia persones al rodatge, a producció, arredir les càmeres de generacions.
• 21:32
  Speaker 3: Enquere bastant més joves que jo... I quan els havien dit que anaria a fer un reportatge sobre l'Assemblea es pensava que anava a fer el reportatge de la
• 21:39
  Speaker 3: N.C.,
• 21:40
  Speaker 3: res més lluny del realitat.
• 21:41
  Speaker 0: És així, Jordi?
• 21:42
  Speaker 4: Sí, sí, va ser així.
• 21:44
  Speaker 4: Jo a l'enja tantes hores ja havíem escoltat, eh!
• 21:46
  Speaker 4: Per tant... Que això ho vaig viure no.
• 21:51
  Speaker 4: La veritat és que l'equip que portava jo per fer el rodatge em vaig adonar Es pensaven que anàvem a fer un reportatge sobre l'Assemblea de Catalunya Actuar.
• 22:01
  Speaker 4: I quan vam veure que desenforbàvem, traiem les pols, coses... que fa cinquanta anys van passar, doncs van quedar una mica sorprès i van descobrir-ho.
• 22:12
  Speaker 4: I sí!
• 22:13
  Speaker 4: I una mica el plantejament que vam fer nosaltres va ser dir, home, hem d'intentar fer un documental sobre això perquè quedi per la història, perquè alguns i ja han desaparegut.
• 22:26
  Speaker 4: Jo he citat abans que hi hagués cap debil, ara he visat que ha citat en Sergi Montserrellonga, tots els han mort, tots dos han desaparegot... Però és que hi havia algunes persones que podien aparèixer al documental i que no hem pogut aparèixe'n perquè tot i que continuen vives el seu set o seguit no permet.
• 22:47
  Speaker 4: D'acord?
• 22:47
  Speaker 4: Una de les persones que surt del documental que vam tenir la sort d'aprovar-li té problemes convictius i el rodatge va ser una mica... va estar una estona rodant.
• 22:59
  Speaker 4: Però vam poder aprofitar alguns fragments a l'entrevista, molt interessants tot i que ell està malaltic, per tant hi havia dubtes de veure si ens aguantaria o no ens aguanta la entrevista?
• 23:12
  Speaker 4: I sí, sí!
• 23:13
  Speaker 4: Hi va haver moments en què van dir coses realment interessants
• 23:18
  Speaker 0: Doncs molt important aquest exercici, com deieu?
• 23:19
  Speaker 0: De recuperació i memòria històrica.
• 23:21
  Speaker 0: I d'aquestes veus que no hem de deixar perdre... Jordi i Isaac, moltíssimes gràcies per aquesta feina.
• 23:27
  Speaker 0: Ja hem dit el pot que s'acaba d'estrenar.
• 23:29
  Speaker 0: Jo crec que hem generat curiositat en tots els ullens que tinguem.
• 23:35
  Speaker 0: Es pot escoltar.
• 23:36
  Speaker 0: Entran a la plataforma de La Xarxa, La xarxa més.
• 23:38
  Speaker 0: Moltíssimes Gràcies per totes aquestes paraules aquí al Ramles Iquanta
• 23:43
  Speaker 4: IV.
• 23:43
  Speaker 4: Moltes gràcies a vosaltres!
• 23:47
  Speaker 2: Vale.
• 23:47
  Speaker 0: El primer que has de dir és... Ramba, cincuenta-quatre.
• 23:51
  Speaker 0: És de pensar que és un programa
• 23:52
  Speaker 1: que
• 23:53
  Speaker 0: així molta gent del poble, molt de cosa així, molt atarrat el que et tingui.
• 24:06
  Speaker 1: Ramba cincucenta-cuatre és... D'acord.
• 24:08
  Speaker 1: Rambla, cintuenta i quatre
• 24:13
  Speaker 0: és poble.
• 24:22
  Speaker 0: El nostre entorn determina molt, molt més del que ens pensem la manera com parlem i no em refereixo només als accents o a si fem una E més oberta o més tancada.
• 24:33
  Speaker 0: Em vull aturar en expressions o paraules que surteixen perquè vivim a la muntanya o, com en el cas de l'escala, arran de mar.
• 24:42
  Speaker 0: Sergi Corral, benvingut al Rambla cincuenta-quatre!
• 24:45
  Speaker 1: Molt bona tarda... A tothom des de la lamporda.
• 24:48
  Speaker 0: Escolta Sergi, em vas dir L'altre dia que tenies unes paraules escalenques, concretament escalenques, que em volies explicar.
• 24:56
  Speaker 1: Sí, sí, mira... I una mica són com a l'estal sud del gols de Roses i anem sempre a la nostra.
• 25:01
  Speaker 1: Jo sempre dic que som una mica al món al revés però primer de tot et diré una paraula quan et trobes algú pel carrer, la paraula de presentació aquí a l'scala quan et creues amb un amic conegut o saludat, que allà hi ha en pla, has d'anir... Ego!
• 25:18
  Speaker 0: Ego?
• 25:19
  Speaker 1: Una salutació molt senzilla, però que és molt identitària d'aquí de l'escala.
• 25:24
  Speaker 1: Tu et creus per un carrer?
• 25:25
  Speaker 1: Eo, què tal?
• 25:25
  Speaker 1: Bon dia!
• 25:26
  Speaker 1: Bona tarda!
• 25:27
  Speaker 1: Com va tot?
• 25:28
  Speaker 1: Com ha anat el dia?
• 25:28
  Speaker 1: Com anà la feina?
• 25:30
  Speaker 1: EO... És la salutació d'entrada.
• 25:33
  Speaker 1: Tan és així que hi ha algun comerç que ha fins i tot adquirit el nom d'aquest paraula,
• 25:36
  Speaker 1: eh?,
• 25:36
  Speaker 1: per tema màrquetings i tot plegat.
• 25:40
  Speaker 1: Així que ja sabeu que si algú de vosaltres veniu a tastar unes enxobes o porall digueu EO quan us trobeu algú pel carrer fareu una mica més poble.
• 25:50
  Speaker 0: No sé si amb aquest EO també, Roi Bindikeu a Freddie Mercury?
• 25:53
  Speaker 1: Potser aquella cançó de concert pot ser i jo ho he pensat a vegades.
• 26:00
  Speaker 1: I aviam...
• 26:02
  Speaker 0: Doncs ens ho apuntem.
• 26:04
  Speaker 0: Freddie Mercury podria haver estat de l'escala.
• 26:07
  Speaker 1: Podria haver fet el gran titular de la tarda.
• 26:10
  Speaker 0: Exacte!
• 26:10
  Speaker 0: Ja tenim un vestit de camuflatge per venir a l'escala i que no es noti tant que valim de fora.
• 26:15
  Speaker 0: Eo, Sergi, i la paraula número dos...?
• 26:18
  Speaker 1: Doncs mira, deixeu-me portar una mica tot plegat al meu terreny meteorològic i avui que encara fa una mica de tramontaneta, l'ha bufat durant el dia d'ahir i fins aquest matí us preveré dels polvereus.
• 26:31
  Speaker 1: Ojo't!
• 26:32
  Speaker 1: Els polvereu és aquell roxim de l'aigua del mar que s'aixeca per sobre de les onades quan tenim una altra paraula molt... clàssica d'aquests temporals de Tremontana, que és grupada en cesa de Tramontana.
• 26:42
  Speaker 1: És a dir quan les ratxes superen els cent quilòmetres per hora.
• 26:45
  Speaker 1: És allò que si veniu un dia l'hivern que fa molta, molta Tremuntana veureu tot el mar de color blanc.
• 26:50
  Speaker 1: Això són els polvereus.
• 26:52
  Speaker 0: Teniu Tremundana?
• 26:53
  Speaker 0: Molta!
• 26:53
  Speaker 0: Ja ho sabem, surten les cançons i totes aquestes coses però també teniu Levant
• 26:58
  Speaker 1: Exacte, els temporals són aquests que xiquen més mala mare.
• 27:01
  Speaker 1: Unades de fins a nou, deu, onze metres d'alçada... Doncs mira les grans onades, de les grants onades picant sobre les roques d'aquí a l'escala en diem esbutzades.
• 27:10
  Speaker 0: Que bonic això!
• 27:11
  Speaker 0: Esbutzadas?
• 27:12
  Speaker 1: És molt maco.
• 27:13
  Speaker 1: Un clàssic de clàstics, si veniu un dia a fer turisme de temporal són les esbutjades passant per sobre de l'Illot del Cargol, que és una illa o un illot que hi ha just davant de la plaça de les barques i de l'scala... I quan fallaven les onades el cobreixen tot pel sobre.
• 27:28
  Speaker 1: És un espectacle de la natura.
• 27:31
  Speaker 0: Doncs ja us ha dit tres paraules noves, que els no escalencs no crec que coneguéssim com a mínim jo no ho feia.
• 27:38
  Speaker 0: Sergi, aquesta és la primera vegada que parlem amb tu, i jo volia demanar-te si ens pots fer una petita presentació de qui és ràdio a l'escala.
• 27:52
  Speaker 0: I més enllà d'aquesta passió parlamentiu que ja ens has explicat, doncs qui és el Sergi?
• 27:57
  Speaker 1: Doncs mira, ràdio a l'scala és una misora que va fer poc... ha fet poc més de quaranta o un anys, tinc... té la mateixa edat d'un servidor de vostès que us està parlant ara mateix.
• 28:07
  Speaker 1: I en quant a mi, mire, les coses de la vida m'han portat fins a treballar en el ràdio, fins a trabalhar mitjans de comunicació però jo us diré una coseta, va un secret.
• 28:17
  Speaker 1: Una de les meves grans passions és la pesca, anar a pescar.
• 28:20
  Speaker 0: Doncs escolta'm, volem anar a pascar un dia amb tu des del ramble cincuenta-quatre ens convidaràs?
• 28:25
  Speaker 1: Ui tant!
• 28:26
  Speaker 0: Fantàstic doncs apuntat Arnau apunta al Sergi Pesca Sergi, moltíssimes gràcies.
• 28:32
  Speaker 0: Una abraçada per l'emaviat.
• 28:33
  Speaker 1: Igualment a vosaltres.
• 28:41
  Speaker 0: I ara veurem, anem a escoltar la ràdio
• 28:42
  Speaker 1: no?
• 28:45
  Speaker 0: Jo escolto Rambla-Cinquanta-Quatre a la meva ràdia local.
• 28:50
  Speaker 1: Molt bé!
• 28:57
  Speaker 3: Quan mirem un vitrall el primer que veiem són els colors... La llum que travessa al vidre les formes als dibuixos però darrere d'una peça acabada hi ha moltes hores de feina i sobretot un procés que comença molt abans que el primer tros de vidre arribi al taller Per descobrir-lo hem anat fins a l'espai de treball de Valentí Camps, vitreller per afició.
• 29:20
  Speaker 3: I avui seguirem amb ell pas per pas com es fa un vitrell des de zero i començarem exactament pel principi en un dibuix.
• 29:31
  Speaker 3: Abans d'atallar cap vidre primer cal saber què volem fer.
• 29:35
  Speaker 3: En el cas del projecte que ens ensenya Valentí al vitrelli formarà part d'una farola decorada amb elements de la natura, frills del bosc fulles, cireres, castanyes... Però aquest dibuix no es pot quedar simplement sobre el paper.
• 29:49
  Speaker 3: Cal convertir-lo en les dejenes o centenars de peces que després formaran al vitrell.
• 29:55
  Speaker 4: És un projecte
• 29:56
  Speaker 0: que va amb una ferola, que és de fruits d'aquí del món negre.
• 30:00
  Speaker 0: La majoria són
• 30:01
  Speaker 4: fruits
• 30:03
  Speaker 0: de bosc i això anirà amb un lateral.
• 30:07
  Speaker 0: Aquests dibuixes esteren de retallar Folla per folla, si és una castanya el castanya i si la castanya té tres trossos tens de retallar els trets trosses.
• 30:17
  Speaker 3: Cada element es divideix en diferents parts Si una castanha té tres zones de color seran tres peces Si una flor té diferents folls cadascuna tindrà la seva pròpia peça És en realitat començar a convertir un dibuix en un pudler i per poder construir aquest pudler valentí en fa còpies que serviran com a plantilla.
• 30:37
  Speaker 3: Un cop
• 30:38
  Speaker 0: fet el projecte, aquest projecte s'enfant còpiens.
• 30:41
  Speaker 0: Una d'aquestes còpie són les que serveixen per anar fent el vitrella sobre...
• 30:47
  Speaker 3: I ara sí!
• 30:48
  Speaker 3: El paper ja està preparat.
• 30:50
  Speaker 3: Ara toca passar al vidre.
• 30:56
  Speaker 3: Aquesta és probablement una de les parts més reconeixibles del procés La rulina o el tall de vidres permet marcar sobre el vidre exactament per on haurà de passar al tall.
• 31:07
  Speaker 3: No es tracta d'atallar a ull, la peça ha de seguir la forma del dibuix que tenim a la plantilla.
• 31:13
  Speaker 0: Amb la
• 31:14
  Speaker 2: rulina
• 31:15
  Speaker 0: és una peça
• 31:16
  Speaker 3: que
• 31:17
  Speaker 0: serveix per atallar,
• 31:19
  Speaker 1: estalla
• 31:22
  Speaker 0: tot els contors, tot el perímetre de la fulla i de la flor en aquest cas
• 31:27
  Speaker 3: de la flora.
• 31:28
  Speaker 3: Una línia... un tall i una peça que comença a tenir forma.
• 31:32
  Speaker 3: Però aquesta flor només és una petita part del vitral, ara imagineu-vos fer el mateix amb totes les fulls, fruits i formes que apareixen al projecte!
• 31:41
  Speaker 3: I aquí hi ha una de les claus d'aquest ofici la precisió perquè després totes aquestes peces han d'encaxar Quan ja tenim els vidres tallats, comença el muntatge.
• 31:50
  Speaker 3: Cada peça torna al seu lloc original sobre el dibuix i entre peça i peça hi haurà l'element que donarà estructura del vitrall, el plom.
• 31:59
  Speaker 3: Valentí treballa principalment amb la tècnica tradicional de l'amplomat.
• 32:03
  Speaker 3: L'amplemat és el que més
• 32:04
  Speaker 1: es coneixe.
• 32:06
  Speaker 0: Es van encaixant en el plomb que tu consideres que estigui de posar perquè hi ha moltes mides de plom, hi ha mides a partir de quatre, quatre i mig, cinc, sis, set... vuit, doigze,
• 32:19
  Speaker 1: quinze
• 32:20
  Speaker 0: de moltes mides.
• 32:22
  Speaker 0: El dibuix és el que determina sobretot les mides dels ploms".
• 32:27
  Speaker 3: I aquí també hi ha una manera concreta... ...de començar a muntar la peça.
• 32:31
  Speaker 3: No es comença pel mig.
• 32:33
  Speaker 0: Si és un sistema d'emplomar, es tenen d'iniciar l'emblomat amb una cantonada perquè en cavat és com una taca d'oli que es va extenguent Doncs l'amplomat és el mateix, comença per un costat no pots començar pel centre.
• 32:52
  Speaker 3: A poc a poc el vitrall va creixent vidre plom vidre plum i així peça enrere peça El plum també s'ha d'anar tallant a mida que de tram ha d'arribar exactament fins a la unió amb el següent No és només qüestió d'encaixar en peces cal anar construint una estructura que mantingui tot el vitral unit Vas
• 33:13
  Speaker 0: encaixant els vidres una amb l'altra
• 33:32
  Speaker 3: i arribem a un dels moments més importants, la soldadura.
• 33:41
  Speaker 3: Quan dos trossos de plom es troben cal fixar-los, i per fer-ho s'utilitza estany.
• 33:46
  Speaker 3: Però abans les zones que s'han d'assoldar es preparen amb un decapant.
• 33:50
  Speaker 0: Totes les juntures allà on t'esté de soldar està de decapar... I quan tens el decapat la soldadora a partir...
• 33:58
  Speaker 3: de
• 33:58
  Speaker 0: vuit
• 33:59
  Speaker 1: cens,
• 34:00
  Speaker 0: més o menys.
• 34:01
  Speaker 0: De vuit cent graus
• 34:03
  Speaker 3: de temperatura
• 34:04
  Speaker 0: et pot començar a soldar.
• 34:07
  Speaker 3: El soldador escalfa la zona i l'estany uneja els punts on es troben els ploms... I això es fa a totes les interseccions una vegada i un altre i un altra fins que tota la xarxa queda subjectada i no només per una cara.
• 34:21
  Speaker 3: Quan una banda està acabada el vitrall agira amb molta cura i es treballa també l'altra
• 34:26
  Speaker 0: Un cop Estanyat, el vitrell és molt delicat però ja el pots girar i acabats fer-ho de l'altra
• 34:40
  Speaker 1: banda.
• 34:41
  Speaker 3: Però l'amplomat no és l'única manera d'unir els vidres.
• 34:45
  Speaker 3: Valentí també treballa amb la tècnica Tiffany.
• 34:48
  Speaker 3: Aquí al lloc de construir la xarxa en perfils de plom es treballa al contorn de cada peça i després es solda.
• 34:56
  Speaker 0: Esté d'amploma tot, esté de soldar tot.
• 35:00
  Speaker 0: És tot el contorn
• 35:02
  Speaker 3: del
• 35:02
  Speaker 0: vidre que estic de soldat.
• 35:05
  Speaker 0: Dona molta més feina...
• 35:07
  Speaker 3: És una tècnica que requereix més soldadura però que permeta aprofitar peces petites de vidre i en el cas de Valentí això també és important.
• 35:14
  Speaker 0: El tifo n'hi ha al faig perquè aprofituo el vidre petit".
• 35:17
  Speaker 3: Amb el vitrall soldat ja tenim la estructura pràcticament acabada, però encara falta donar-li l'especte final.
• 35:24
  Speaker 3: El plom i l'estany tenen un color gris metàlic.
• 35:27
  Speaker 3: Si es vol donar una acabat més fosc, es pot aplicar una patina.
• 35:31
  Speaker 1: Si vos
• 35:32
  Speaker 0: el plom et posa d'una altra color, li poses
• 35:37
  Speaker 4: la
• 35:38
  Speaker 0: patina de color negre o bé de coure.
• 35:42
  Speaker 0: I en que vaig se li té de passar per sobre, la patin i et queda negre
• 35:47
  Speaker 3: I aquí passa una cosa curiosa.
• 35:49
  Speaker 3: El que abans semblava una estructura metàlica, que separava els vidres ara queda integrat dins del dibuix.
• 35:55
  Speaker 3: Les línies fosques marquen les formes i fan destacar encara més els colors.
• 35:59
  Speaker 3: I arribem a l'últim pas... L'hem mesillat!
• 36:02
  Speaker 3: Pot semblar un detall menor però té una funció important.
• 36:05
  Speaker 3: Umplia als petits espais entre el vidre i el plomb i ajudar a donar solidès al conjunt.
• 36:11
  Speaker 3: Un
• 36:11
  Speaker 0: cop posada la massilla, que es fa amb cerradures es fan sorredores i massilla tot borreja, la que serveix per tapar l'amica de poro que
• 36:22
  Speaker 1: hi hagi
• 36:23
  Speaker 0: entre vidre i vidre.
• 36:24
  Speaker 3: Es reparteix la barreja, es neteja l'accés... I després d'aquest procés, la peça ja està acabada!
• 36:36
  Speaker 3: Hem començat amb un dibuix sobre un paper, l'hem convertit en plantilles, després han arribat els vidres una a un.
• 36:43
  Speaker 3: Els hem tallat encaixat, emplomat, soldat i acabat i, finalment, tenim un vitrell.
• 36:48
  Speaker 3: Però potser la millor manera d'entendre què significa tot aquest procés és preguntar-li al mateix valentí què sent quan acaba una peça.
• 37:03
  Speaker 3: Des d'un esbós fins a una peca que, quan la toca a la llum, cobra vida!
• 37:16
  Speaker 1: Em pos... em pos... No, esteu escoltant.
• 37:20
  Speaker 1: Vale, molt bé.
• 37:23
  Speaker 1: Esteu a espòl... Ah!
• 37:25
  Speaker 1: Esteu escolant.
• 37:26
  Speaker 2: Rambla
• 37:26
  Speaker 1: cincuanta-quatre.
• 37:40
  Speaker 1: Jo escolto Ramble cincuentacuatre a ràdia polemollerusa.
• 37:55
  Speaker 1: Hola, Anna, soc l'Eduard i tinc una història
• 38:00
  Speaker 0: molt xula
• 38:01
  Speaker 1: que té d'explicar.
• 38:02
  Speaker 1: És relacionada amb els gegants.
• 38:05
  Speaker 1: Ara ja estic a la escola I si envies un periodista i bars i que m'entrevisti?
• 38:12
  Speaker 0: Doncs dit i fet, fa dos dies l'Eduard ens va enviar aquest missatge i ens vam comprometre anar-lo a veure.
• 38:18
  Speaker 0: El Julen Andrés es va posar en marxa immediatament cotxe i capa i bars oi, Julen?
• 38:25
  Speaker 1: Sí, així ho han fet perquè... A veure, jo et diria que t'he de vendre la història però quan l'escoltin els oients veuran que valien molt la pena d'agafar el cotxe i anar a parlar amb l'Eduard.
• 38:38
  Speaker 0: Doncs de seguida fem un repàs del resultat d'aquesta visita, però abans com que ets debutant al Rambla cincuanta-quatre, què hem de saber, Julen?
• 38:46
  Speaker 0: De radio oponent Mollerosa i de tu?
• 38:49
  Speaker 1: Doncs mira, radio oponent se met a la cent sis punt vuit i també a internet perquè si no avui dia malament... I va començar el one mil novecentos vuitanta u a mirar al camp.
• 38:59
  Speaker 1: No ha mullerussa, mira, el camp està molt a prop d'aquí la capital del pla Durgell però bueno... La seu principal no va ser aquí mulleroça i després pel que fa a mi, a mi m'agrada molt l'esport i soc una aficionat dels videojocs, llegir i com no de la ràdio
• 39:14
  Speaker 0: Doncs queda apuntat algun dia et trucarem per parlar d'algun videojoc Julen, presentacions!
• 39:19
  Speaker 1: I per jugar-lo també Ah, també,
• 39:21
  Speaker 0: també Presentacions feta sets de play o hets de Nintendo Switch?
• 39:25
  Speaker 1: Play, play.
• 39:26
  Speaker 0: Vale, apuntat.
• 39:28
  Speaker 0: No sigui casca... que l'avassem, que això és com una religió gairebé o una punxola o l'altra.
• 39:33
  Speaker 0: Julen, avui ens portes la història de l'Eduard, que és una cultura popular als gegants d'Eduart.
• 39:42
  Speaker 1: Sí, és una colla gigantera divers d'urgell que està a uns quinze minuts d'aquí de Mollerussa perquè la gent es pugui ubicar.
• 39:51
  Speaker 1: I el protagonista de la colla com ja l'he presentat, com el seu nom indiques, l'Eduard... Que atenció!
• 39:57
  Speaker 1: Només té deu anys.
• 39:59
  Speaker 1: Però és que la colle està formada per Larez, la seva germana de set, que és l'edat amb què va començar l'Edward I després també a la colla hi ha el seu pare, que és en Josep i la Natàlia.
• 40:12
  Speaker 1: La mare.
• 40:13
  Speaker 1: Si et sembla anem amb els orígens... i que ens ho expliqui el mateix Eduard?
• 40:18
  Speaker 1: Doncs jo quan era petit, els meus pares em portaven a casa del gegant ser Lleida, que es allà on es guarden tota l'imatgeria festiva que hi ha a Lleira.
• 40:29
  Speaker 1: I llavors em van impressionar moltíssim els gegants!
• 40:34
  Speaker 1: I llavons vaig anar creixent i vaig voler anar a trobades, ah... i gigantades.
• 40:45
  Speaker 1: Fins que el dos mil
• 40:46
  Speaker 4: vint-i-dots,
• 40:48
  Speaker 1: ehm... El grup Vivalge de les Borges Blanques em van regalar un gigantor, que va ser construït per Manel Viral, que és el fundador del grup Vivall de les borges blanques, i aquest gigantó que em van regarà és lluv Caballé Narcís i aquí ja va començar quan ja vam començar a ser com una mini colla gigantera.
• 41:14
  Speaker 0: I a partir d'aquí, Julen?
• 41:15
  Speaker 0: Què va passar?
• 41:17
  Speaker 1: Doncs el que fan amb aquest regal és publicar-lo a les xarxes... Llavors comencen a rebre invitacions de diferents colles de Catalunya que abans de continuar deixem dir que estan molt agraïts a totes les colles que els han invitat perquè clar Ells són una colla, però de quatre persones i d'un poble petit.
• 41:37
  Speaker 1: I estan molt agraïts de la resposta del món gigante.
• 41:41
  Speaker 1: Només et diré que van començar a fer unes set o vuit sortides... ...i ara de mitjana ens anem a les quaranta.
• 41:47
  Speaker 1: Si tenen els caps de setmana, l'agenda dels caps de Setmana plena!
• 41:51
  Speaker 1: I el Josep, que és el pare de l'Eduard Ilares, ens explica com es viure l'afició ara des de dins
• 41:58
  Speaker 0: que fins a aquell moment nosaltres participàvem d'aquesta cultura popular del
• 42:03
  Speaker 1: món giganter, però des de la vorera al costat dels gegants.
• 42:08
  Speaker 4: I
• 42:09
  Speaker 1: gràcies al Caballé Narcís, la il·lusió de l'Eduard Idelares i el nostre acompanyament
• 42:14
  Speaker 0: van poder participar
• 42:15
  Speaker 1: de
• 42:17
  Speaker 0: les trobades giganteres des de dins.
• 42:19
  Speaker 0: I això
• 42:20
  Speaker 1: és una il·lusion molt bonica perquè el món giganter hi transpu en uns valors
• 42:27
  Speaker 0: que avui en dia a la societat d'aquest segle XXI, cada vegada són més
• 42:31
  Speaker 1: difícils de trobar.
• 42:33
  Speaker 1: I
• 42:34
  Speaker 0: dins la bombolla de la cultura popular, doncs encara el valor de
• 42:39
  Speaker 1: la puntualitat,
• 42:40
  Speaker 0: el
• 42:40
  Speaker 1: valor
• 42:41
  Speaker 0: del companyerisme i de la solidaritat... Tot això encara t'ajude
• 42:45
  Speaker 1: a formar-te
• 42:46
  Speaker 0: en tu mateix.
• 42:47
  Speaker 0: Quina entusiasme al Josep i que bonic que converteixin aquesta activitat a nivell de família?
• 42:52
  Speaker 1: Sí, és que en Allens com podeu comprovar una família molt engrescadora.
• 42:57
  Speaker 1: Els agrada fer moltes coses i, en aquest cas, una aposta per la cultura popular... I sobretot, que per mi és el més important, però parlar als més joves i intentar garantir aquest relleu generacional.
• 43:11
  Speaker 1: A més, l'Història del Caball en Arcís ha donat peu a un conte.
• 43:16
  Speaker 1: L'any passat van fer cinc-cents exemplars doncs bé, només els hi queden una vintena Pugeu escoltar tots els membres de la família i d'aquesta colla gigantera, el conte del Caballé Narcís ens explica la seva mare, la Natàlia.
• 43:30
  Speaker 1: Podríem dir que té tres pilars, primer donar foment a la cultura popular catalana,
• 43:37
  Speaker 0: que són els evans.
• 43:38
  Speaker 1: Després posen valor al territori, parlar de l'Estat en diverses, i parlar de la terra on es va construir el Caballè
• 43:46
  Speaker 2: Narcis,
• 43:46
  Speaker 1: que son les Garrigues...
• 43:48
  Speaker 0: I després...
• 43:49
  Speaker 1: Volem treballar algun valor, alguna por.
• 43:52
  Speaker 1: En aquest cas una por de l'Eduard del protagonista del conte que és el vent per ell quan fa vent en una gigantada vol dir perill, vol dir que poden caure
• 44:03
  Speaker 2: els gegants
• 44:05
  Speaker 1: petits com el nostre
• 44:06
  Speaker 0: o
• 44:07
  Speaker 1: molt grans i aquesta por per ella és irracional i es posa molt nerviós, molt temps... Quan fa vent podrà veure un Eduard molt diferent
• 44:16
  Speaker 2: i llavors vam
• 44:16
  Speaker 1: veure amb el content una manera de canalitzar aquesta
• 44:20
  Speaker 2: por.
• 44:21
  Speaker 0: Doncs esperem que hagi servit per canalitzar aquesta poca d'altra banda, Julien.
• 44:25
  Speaker 0: Té a dir que em sembla bastant lògica i jo no m'havia plantejat mai... Que el vent fos un enemic dels gegants però evidentment si ho fa fort doncs els pot fer anar malament, no?
• 44:34
  Speaker 0: Clar,
• 44:34
  Speaker 1: i además el Eduard, que sobretot quan va començar són set anyets portant un gegant, doncs imagina.
• 44:40
  Speaker 0: Clar, li devia dir aquí fa un cop de vent i anem a terra al gegant i jo.
• 44:45
  Speaker 0: Molt, molt lògic, bastant normal.
• 44:46
  Speaker 0: Esperem que l'hagi superat i a mesura que vagi creixent doncs anirà... que ha fet una mica més de contrapés, suposo.
• 44:53
  Speaker 0: I doncs bé, et deia això?
• 44:56
  Speaker 0: Que espero que li hagi servit!
• 44:59
  Speaker 1: Sí, per exemple.
• 45:00
  Speaker 1: Aquesta, quan no he dit que era una família molt engrescadora és que veieu que no m'invento res perquè el conte ha servit a fer un compte en comptes i quan fan aquesta activitat del conte a comptes o complementen amb una exposició de tensió de més decents gegants, hem format petit figuretes de goma perquè ens entenguem que jo l'he vist, és espectacular, gegants darrere de Catalunya... I hi ha més a més fantalles de cacrossos Ells tenen el llegant de la Minya Mal.
• 45:27
  Speaker 1: Tallés
• 45:28
  Speaker 0: de Capgrossos vol dir en canalla
• 45:30
  Speaker 1: o... Sí, exacte i llavors un mateix dia tens aquesta versió, trescent sixanta perquè tens una activitat per la canalla d'escoltar al conte després amb els padrins o els pares poden fer el tallé de Cap Grossos mirar-les la col·lecció com pots veure ho tenen tot molt ben pensat.
• 45:48
  Speaker 1: I a més Ara ens queda escoltar a la més petita de la família, l'Ares de set anys que també
• 45:55
  Speaker 0: té la seva pròpia gigantona.
• 46:21
  Speaker 0: No sé si l'Ares s'inclinarà per les matemàtiques, les quatre lletres i l'art.
• 46:26
  Speaker 0: Però en qualsevol cas és molt tendre aquesta explicació.
• 46:29
  Speaker 1: Sí... En la beu dels protagonistes se veu la il·lusió que tenen el projecte amb aquesta motivació per no parar de difondre la cultura popular i malament no s'ho passen perquè escolta els dos germans!
• 46:44
  Speaker 1: Per a mi és molt guai, molt chulo poder fer ballar gegants perquè m'encanta i, a més, amb el caballé Narcís que li tinc molt de carinyo.
• 46:59
  Speaker 1: M'agrada perquè puc ballar amb la cultura i també amb els sons del tambor... I desgraïe si està amb els altres fills.
• 47:16
  Speaker 0: I als pares, Julen, quina valoració em fa en què hem d'estar canda tota aquesta experiència gigantera?
• 47:21
  Speaker 1: Doncs per ells és absolutament tot positiu.
• 47:27
  Speaker 1: Per mi, com a pare i com a marit... És un orgull
• 47:30
  Speaker 0: perquè
• 47:31
  Speaker 1: evidentment que
• 47:32
  Speaker 0: tot va començar amb l'afició de l'Eduard però també em dérreconeixer que he tingut
• 47:39
  Speaker 1: bastanta part de culpa perquè
• 47:41
  Speaker 0: li he continuat
• 47:42
  Speaker 1: potenciant, no?
• 47:43
  Speaker 0: I veure com la filla petita
• 47:45
  Speaker 1: i la dona
• 47:46
  Speaker 0: segueixi en aquest camí
• 47:48
  Speaker 1: que hem anat traçant amb l Eduard doncs és un orgul
• 47:52
  Speaker 0: Estem convençudíssims que aquest camí del món de la cultura popular encara és un camí tradicional i no està contaminat de les amenaces
• 48:01
  Speaker 1: que comentà
• 48:02
  Speaker 0: a l'inici de l'entrevista,
• 48:05
  Speaker 1: que té avui en dia
• 48:06
  Speaker 0: la societat.
• 48:07
  Speaker 0: Per posar-me
• 48:08
  Speaker 1: un exemple, l'amenace
• 48:09
  Speaker 0: de les pantalles... Ara acabem
• 48:12
  Speaker 1: d'aquest període vacacional de lestiu on molts nens
• 48:15
  Speaker 0: han estat amb la calor que he fet, han hagut d'estar dins a casa I clar, un dels distraccions
• 48:24
  Speaker 1: que es podien distraure
• 48:25
  Speaker 0: és les pantalles.
• 48:26
  Speaker 0: I
• 48:27
  Speaker 1: evidentment
• 48:28
  Speaker 0: hi ha diversos estudis
• 48:29
  Speaker 1: que diuen que això
• 48:30
  Speaker 0: bo no és.
• 48:31
  Speaker 0: En canvi el fet giganter et permet descobrir tots aquells valors que parlem abans i per tant és a nivell educatiu i també familiar
• 48:42
  Speaker 1: doncs és un camí que ens omple d'orgull fer-ho els quatre junts
• 48:47
  Speaker 0: Quanta raó, doncs...
• 48:49
  Speaker 1: Deixa'm afegir una cosa molt ràpida.
• 48:52
  Speaker 1: La Natàlia no va posar perquè no sabia com aniríem de temps però la Natània també va comentar que destacava la bona gent que s'han trobat les facilitats que li han posat i que se'ns dubte fa que tot el sacrifici que fan valgui la pena.
• 49:04
  Speaker 0: Doncs un visc a Palmón Gigante, Julen, se'n dubta.
• 49:07
  Speaker 0: Valia la pena agafar al cotxe anar fins a Ibarres per descobrir-nos aquesta història.
• 49:11
  Speaker 0: Moltíssimes gràcies per portar-nos-la fins al Rambla.
• 49:16
  Speaker 0: Si tu ets gegante o t'has quedat amb més ganes de gegants.
• 49:20
  Speaker 1: M'he quedat tan més ganis.
• 49:21
  Speaker 0: Doncs, escolta'm... S'ha m'ha acudit així sobre la marxa que podem fer una crida a tots els companys de les cincuanta-quatre ràdios de La Rambla perquè ens expliquin cadascú als seus que segur que hi ha històries magnífiques com les del Caballet Narcís, no?
• 49:35
  Speaker 0: Què et sembla?
• 49:36
  Speaker 1: A mi em sembla molt bé tot el que sigui donar feina als companys.
• 49:42
  Speaker 0: Perquè amuller-ho centeniu de gegans!
• 49:44
  Speaker 0: O sigui, si ja dono feina.
• 49:46
  Speaker 1: Sí, sí.
• 49:46
  Speaker 1: Entenem si hi ha l'Operot i la Marietta, el Pepito i la Carmen que són gegants nous... ...i el Comte y la Comtesa que són els gegants vells?
• 49:54
  Speaker 0: Doncs escolta, et sembla que no cal ara aquí que el Lluyent sàpiga com encarreguem les coses, com decidim..., però ens fem una trucada quan acabem al programa i decidim com ens ho expliques.
• 50:06
  Speaker 0: Si ens fan un reportatge, si ens portes algú que ens expliqui la història d'aquests gegants, qui són, què representen i aquesta mena de coses...?
• 50:14
  Speaker 1: O mirem, o mire.
• 50:15
  Speaker 0: Doncs vinga, apuntat, Arnau!
• 50:17
  Speaker 0: La llibreta!
• 50:18
  Speaker 0: Anem a fer una crema a les ràdios de la xarxa perquè cadascú ens expliqui els seus gegants.
• 50:24
  Speaker 0: Moltíssimes gràcies, Julen!
• 50:25
  Speaker 0: Parlem un dia d'aquests... Què m'has dit?
• 50:28
  Speaker 0: Pepito i Carme, Parrot, Marieta, Comte... Exacte.
• 50:32
  Speaker 0: Doncs en parlem un día d'aquestes.
• 50:34
  Speaker 0: Un abraçada.
• 50:35
  Speaker 1: Abraçada, Anna, vagi bé.
• 50:39
  Speaker 0: Jo escolto
• 50:40
  Speaker 1: Rambla-Cinquanta-Quatre, la meva
• 50:42
  Speaker 0: ràdio local.
• 50:43
  Speaker 0: No,
• 50:43
  Speaker 2: a la meva radio local.
• 50:46
  Speaker 1: Jo escolto
• 50:47
  Speaker 0: Rambre, cincuanta-quatre a la meva ràdio locao.
• 50:52
  Speaker 2: Que ja està!
• 50:53
  Speaker 2: No?
• 50:54
  Speaker 2: M'ho
• 50:54
  Speaker 3: sé... Tu et deixes.
• 51:00
  Speaker 1: Hola, Anna.
• 51:01
  Speaker 1: El meu nom és Antonio Vanell.
• 51:03
  Speaker 1: Soc matemàtic
• 51:04
  Speaker 4: ara
• 51:04
  Speaker 1: jubilat
• 51:05
  Speaker 4: però continuï implicat
• 51:06
  Speaker 1: en la formació del professorat
• 51:08
  Speaker 0: i en la divulgació matemática.
• 51:10
  Speaker 1: M'apassiona.
• 51:11
  Speaker 4: Us proposo un rente.
• 51:14
  Speaker 1: Una ampolla i el seu tap valen
• 51:17
  Speaker 4: conjuntament un euro i deu cèntims
• 51:21
  Speaker 0: Si sabem
• 51:21
  Speaker 1: que l'ampolla val
• 51:23
  Speaker 4: un euro més
• 51:23
  Speaker 1: que el tap,
• 51:24
  Speaker 0: volem saber
• 51:25
  Speaker 1: quan va a l'empolla
• 51:27
  Speaker 0: i quan va al
• 51:28
  Speaker 1: tap.
• 51:30
  Speaker 4: En l'entrevista propera
• 51:32
  Speaker 0: solucionarem aquest repte.
• 51:44
  Speaker 0: Doncs això ha passat volant, oi?
• 52:10
  Speaker 1: La xarxa de comunicació local Una cigarreta O un bosc cremant Una barbacoa O les balaces de milers d'actàries
• 52:20
  Speaker 2: Foc és foc
• 52:21
  Speaker 1: Habita una catàstrofa
• 52:22
  Speaker 0: Està a les teves mans
• 52:23
  Speaker 2: Si tens fum o foc
• 52:24
  Speaker 1: Truca el cemdoze.
• 52:26
  Speaker 1: Més informació i incendis punts gencat.cat Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya, al govern
• 53:16
  Speaker 4: de
• 53:59
  Speaker 3: tothom.