Latest / Reus Ciutat de Ciència i Innovació / Pòdcast RCCI: Biotecnologia per millorar la salut i la qualitat de vida amb Eurecat

Transcript

Pòdcast RCCI: Biotecnologia per millorar la salut i la qualitat de vida amb Eurecat · Reus Ciutat de Ciència i Innovació

0:00
Speaker 1: Avui posem el focus a Eurecat i en la recerca aplicada sobretot en biotecnologia, nutrició i salut des d'aquí, des de Reus.
0:08
Speaker 1: La ciutat que va ser reconeguda com a Ciutat de la ciència i innovació, una distinció que posa en valor un ecosistema científic amb l'Universitat de Rovira i Virgil·li, l'Hospital Universitari Sant Joan... Li rebecatsut, Eurekat, que precisament és la que avui ens ocupa Només el voltant del Tecnoparc de Reuses desenvolupen més de siscentes activitats a recerca cada any amb projectes, assajos clínics i grups d'investigació centrats en àmbits com la salut pública, la nutrició o les malalties metabòlics.
0:36
Speaker 1: Per saber què s'hi fa a Eurecat i com és aquesta investigació i com pot acabar tenint impacte de la vida de les persones ens acompanya avui Antoni Caimari, director de l'àrea de biotecnologia d'Eurekat.
0:53
Speaker 1: Molt bones i benvingut, Antoni!
0:55
Speaker 0: Moltes gràcies ja per convidar-me en aquest programa.
0:59
Speaker 1: Comencem per l'inici que s'explica una miqueta de l'Audiència, què és Eurecat i què hi feu a Grans Trets?
1:06
Speaker 0: Bé, Eurekat és el centre tecnològic de Catalunya I com a centre tecnologic la principal missió del centre és millorar la competitivitat de les empreses i ajudar-les a arribar abans al mercat i en garanties puguin implementar els seus productes de fòrmacs i totes, no?
1:26
Speaker 0: I això ho fem gràcies a la recerca aplicada que és una recerca com... La diferència de la recerca bàsica el que preténs en mig o curt termini pot arribar a la societat.
1:39
Speaker 0: I ho fem fent aquesta recercaplicada desenvolupant tecnologia i innovacions biot, en aquest cas, en cada d'ara de biotecnologia, biotehnològiques amb l'objectiu final de contribuir a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones.
1:57
Speaker 0: I això ho fem màgicament en col·laboració amb empreses, principalment de trets sectors d'alimentari, farmacèutic i biotecnològic però també treballant en altres institucions.
2:09
Speaker 0: Centres de recerca o instituccions d'hospitalaris que fan recerca, altres centres tecnològics de l'estat, universitats... i altres col·legues que poden tenir en aquest propòsit
2:22
Speaker 1: el tema de ubicar-vos arreus, com surt una miqueta?
2:26
Speaker 1: Com s'inicia tot això d'estar aquí.
2:30
Speaker 0: Això ja es remonta al dos mil vuit quan va fondar el centre tecnològic en nutrició i salut que després et va integrar... com a àrea de biotecnologia Eurecatel del año quince.
2:41
Speaker 0: I és bàsicament per donar resposta la necessitat del teixit empresarial, el baix camp i el camp de Tarragona, que un teixi empresarial on hi havia molta indústria, molt d'industria agroalimentària, empreses del sector alimentari, del sector agro... on van detectar un que es podien col·laborar molt amb ells per innovar, per fer recerca i permetre innovar en aquestes empreses per poder treure el mercat productes en garanties científicues i incrementar la competitivitat d'aquestes empresES.
3:17
Speaker 0: El centre va afundar el del VIII, el director era el Lluís Herola, que era catedràtic de la Universitat Rovira i Virgíli.
3:25
Speaker 0: I a partir d'aquí hem anat creixent, i després com ha comentat el del XIV ens vam unir a Eurecat.
3:33
Speaker 1: El tema de biotecnologia és sobretot el que tu portes?
3:37
Speaker 0: Sí.
3:38
Speaker 0: En
3:39
Speaker 1: línies molts generals pot semblar una cosa molt estranya què és la biotecnologia?
3:44
Speaker 1: Què és exactament o sigui què és el que fa?
3:47
Speaker 0: Bé, clar.
3:49
Speaker 0: La biotecnologia si ho traduïm literalment és tecnologia aplicada a la vida perquè vius vida i tecnologia és el que és, no?
3:57
Speaker 0: Per tant, el que nosaltres incitim en lo que és l'àrea de biotcnologia és bàsicament intentar com he dit contribuir millorar la qualitat de vida i la salut de les persones, darrere principalment estudiar com... la nutrició, i també impacten de salut.
4:20
Speaker 0: Però no només la nutració.
4:22
Speaker 0: També podem estudiar com determinats fàrmacs o determinades intervencions poden millorar l'estiu d'aquestes persones.
4:30
Speaker 0: Des d'un punt de vista metcentrat en nutricció és a dir el que fem és intentar validar desenvolupar patron dietètics, ingredients, suplements que puguin contribuir a millorar la salut dels persones.
4:43
Speaker 0: I això Ho fem bàsicament d'ara de diferent punt de vista.
4:47
Speaker 0: Primer ho podem fer en el que seria la ciència i tecnologia d'aliments, és a dir com poden millorar el perfil nutricional d'elements o incloure-li aquests elements i ingredients que els afacin més funcionals, de forma també sostenible... O d'un altre punt de vistes una vegada tenim aquests ingredientes, aquests aliments, com podran tenir evidències que poden fer un efecte sobre la salut?
5:10
Speaker 0: I això primer ho fem amb models més senzills, no per cent directament humans sinó que depenent una mica del nivell d'evidència i primer ho hem de validar en models que diem preclínits.
5:20
Speaker 0: Per exemple cultius celobàs o el que serien cèlboles que estan en plaques.
5:24
Speaker 0: O bé models de mammifers... I després una vegada han tingut aquestes evidències, el que fem és arribar a estudiar intervenció clínica nutricional en persones.
5:38
Speaker 0: I després tot això el que fem és avaluar amb aquests estudis quin impacte pot tenir sobre la salut d'aquests ingredients, aliments i estudiar el mecanisme d'acció.
5:47
Speaker 0: És a dir també molt important saber per què, aquí, a través de quin mecanismes turen aquests ingredients i aliments.
5:53
Speaker 0: I això ho fem gràcies a que tenim molt de coneixement en bioquímica, en biologia molt clar... i en ciències hòmiques, que són aquestes cièncis que ens permiten detectar de forma simultània una mostra, sigui una gota de sang, sigui un teixit, gran quantitat de molecules integrant tota aquesta informació podem arribar a tenir una gran evidència científica de l'impacte que tenen els ingredients, els elements i també els fàrmacs si és el cas sobre la salut.
6:21
Speaker 1: Tot el que em comentes, una mica als dos grans reptes que teniu vosaltres, quin serien sobretot des de la biotecnologia?
6:29
Speaker 0: Sí, home... Si parlessim d'endors retes globals a nivell jo penso Ja més a nivell mundial on treballem, si ho englobem en dos grans retes per resumir-ho podríem dir que un seria la salut i el benestar de les persones al llarg de la vida.
6:50
Speaker 0: I l'altra reta seria la resilència climàtica d'un punt de vista de solució amb biotecnològiques.
6:57
Speaker 0: Principalment treballem enfocats de salut humana que és el nostre principal coneixement, com pot millorar aquesta qualitat de vida i la salut de les persones.
7:09
Speaker 0: I això ho fem bàsicament en diferents estratègies.
7:14
Speaker 0: Una per exemple és la nutrició de medicina de precisió.
7:17
Speaker 0: Bàsicment... Jo crec que la gent t'ha sentit a parlar de nutrici o de medicino personalitzada.
7:24
Speaker 0: I què suposen aquest tipus d'intervenció?
7:29
Speaker 0: Generalment La tendència de fa uns anys era que, per exemple, si us centrem en nutrició o alimentació la gent seguia la recomanació dietàtica amb base a un espiramide nutricional.
7:43
Speaker 0: Sabien quins aliments estaven més abans de la piràmida i més dalt, quins ens poden menjar més i quins menys... I després també les ingestes diàries de referència.
7:52
Speaker 0: I això està molt bé perquè pot anar molt bé les recomanacions a tota la majoria de població.
7:56
Speaker 0: Però sempre hi ha persones que te diuen no, és que jo això em diuen que mengi això però Això a mi no em va bé.
8:02
Speaker 0: I és aquí on afegim una capa més, que és el que veiem la personalització.
8:06
Speaker 0: Com podem adaptar aquestes recomanacions generals a cada persona en particular?
8:12
Speaker 0: I això passa per estudiar la genètica de la persona.
8:15
Speaker 0: És a dir les persones tenim els nostres gens amb unes variants genètiques que poden explicar perquè una persona no respon a un determinat aliment o nutrient i perquè una pessoa no respona Si caracteritzem molt bé aquesta part genètica ja tenim molta guanyat.
8:29
Speaker 0: És a dir, ja podem prescriure dietes o ingredients que puguin ajudar en aquesta persona a millorar la seva salut i a distingir aquells que no els hi van bé.
8:40
Speaker 0: Què passa?
8:41
Speaker 0: Que la genètic és estàtica, les persones tenim gent però aquests gens sempre són iguals al llarg de la vida.
8:48
Speaker 0: Per tant, a mesura que la ciència ha avançats han anat afegint cap arder profunditat I ara el que hem vist és que per fer aquesta nutrició de precisió, a més del que seria la nutricció personalitzada basant en la genètica necessària crataritzar en profunditat al metabolismo.
9:03
Speaker 0: Per què?
9:03
Speaker 0: Perquè el metabolismo és dinàmic.
9:04
Speaker 0: És a dir, al llarg del dia quan mengem, quan estem endaju, el nostre nivell de sucre i de glucosa canvien, el nivell d'ecolesterol també poden canviar l'etapa de la vida, que mesura que ens poden fer més grans, hi pot haver uns paràmetres que canvin baixin o puguin... Per tant, com que el metabolismo és dinàmic, complementa molt bé la part genètica.
9:25
Speaker 0: Per tant si ajuntem el que seria el metabolismo i la genètic de la persona més altres components, com poden secretar-se molt bé l'estil de vida... ...de les persones i els seus àvids de son, si fa xercici físico o no en fa.
9:40
Speaker 0: Tot això engraixi també a interdicitats, que avui en dia el boca diem, els wearables que es diu amb anglès, que te permeten monitoritzar tota aquesta part tot junt la part metabòlica, la part genètica i tota aquesta carterització de l'estiu de vida.
9:55
Speaker 0: Ens pot permetre arribar a una nutrició de precisió que té com a objectiu final millorar aquesta qualitat de la vida de persones i les seves salut d'una manera capaç de allargir la vida.
10:07
Speaker 0: Amb la medicina personalitzada és exactament el mateix però aplicat en medicina.
10:11
Speaker 0: És a dir, la nutricció personalitzant o la precisió com una estratègia preventiva per l'hermalalties i la medicina de precisió com una estratègia per refinar els trataments fermecològics que es fan.
10:24
Speaker 0: Per tant, el mateix un tractament, per exemple, antipartensius per baixar la presió sanguínia a una persona segon quin tipus de tratament li va bé i a una altra pot no anar-hi bé.
10:34
Speaker 0: Sí, també gràcies a la genètica i l'anàlisi molecular i hòmits podem tenir la caracterització de la persona, poden refinar aquests trataments i poden fer... Que el pronòstit d'una malaltia sigui millor perquè adaptem el tractament en aquell percent.
10:50
Speaker 0: En tot això és molt necessari el que diem l'autorització de tota aquesta visió global lística d'ara diferent punt de vista.
10:59
Speaker 0: Quins inconvenients, això?
11:01
Speaker 0: Que clar!
11:02
Speaker 0: Tot té una part pura i una part negativa.
11:04
Speaker 0: Els inconvenients són diferents... Són uns quants,
11:07
Speaker 0: no?,
11:08
Speaker 0: la part econòmica.
11:10
Speaker 0: Tot aquests anal·licis adicionals impliquen un cost elevat que no totes les persones estan disposades a pagar en molt de casos no són subvencionats per l'estat.
11:20
Speaker 0: Després hi ha la part de privacitat d'edades, la gent t'ha devoladonada a la seva informació genètica... Com ha regut això?
11:26
Speaker 0: Com et sap que aquesta informació no passarà a segons
11:30
Speaker 0: qui?,
11:30
Speaker 0: perquè imagina que tens una predisposició amb base a la genètics de que saps que d'aquí uns anys té més ritme patir una mà del tio.
11:37
Speaker 0: Tot això, quin maneja ho poden utilitzar per exemple...?
11:43
Speaker 0: No hauria de ser, però el tema d'assegurador és el tema del contracte o no.
11:48
Speaker 0: Aquesta informació està molt ben guardada i tots aquests reptes s'estan solucionant, però encara anem avançant... Però encara falta!
11:57
Speaker 0: El que dèiem de la part econòmica és la democratització d'aquestes eines, una persona es pugui permetre fer aquests análisis.
12:04
Speaker 0: Per tant, anem en la bona direcció pensem que aniran cap a aquestes nutricions i medicines de precisió, que milloraran la salut de les persones i implementarà l'esperança de vida.
12:14
Speaker 0: Però encara s'han de resoldre alguns reptes com els que comentava.
12:19
Speaker 1: I un altre dels reptes que em comentaves és aquesta resilència al canvi climàtic.
12:25
Speaker 1: Com afrontem tot això?
12:26
Speaker 1: A més més estem vivint ara mateix, estem en plena onada de calor.
12:30
Speaker 0: Sí... Aquesta és una reta que ha complicat té difícil solució Jo crec que té difícil solució perquè realment quan es fan aquestes trobades en les grans potències mondials sembla que tot i que es van fent, es van aplicar mesures no acaba d'haver aquesta voluntat de reduir emissions.
12:54
Speaker 0: I era molt complicat de resoldre.
12:55
Speaker 0: És un punt de vista biotecnològic com podem ajudar en això?
13:00
Speaker 0: Per exemple, hem encant treballat en relacionat amb el tema... del que demanem dir en la transició proteca.
13:08
Speaker 0: La transicció proteca, segurament, que l'any de l'anim d'anir al cinquenta les estimacions són el que haurà... ...nou mil tèixer milions de persones, deu mil milions.
13:16
Speaker 0: Clar!
13:18
Speaker 0: L'erfons de proteïna animal convencional si porti la vaca o la verina.
13:23
Speaker 0: És veu que això... És molt insostenible, perquè produir un quiló d'aquest tipus d'animals és molt còstaos energèticament i s'ha de donar... S'ha d'alimentar una gran quantitat de població.
13:35
Speaker 0: Per això, de cada vegada més han sortit aquestes tendències últimes de fa ja deu anys,
13:41
Speaker 0: no?,
13:41
Speaker 0: de substituir aquestes proteïnes d'origen animal per proteïnets vegetals, no?
13:46
Speaker 0: De productes que en principi molts poden voler imitar la textura i l'esperta... visual del que seria la proteïna animal i això és una tendència que ha anat a l'altre.
14:03
Speaker 0: El que passa és que... Això està molt bé, però quin problema poden tenir les proteïnes vegetals?
14:09
Speaker 0: Que la qualitat nutricional, és a dir, en altres tenim una sèrie de aminoàcis que diem essencials, que són els aminoàcids que no poden sintetitzar dins el cos, que no podem produir, per tant els necessitem de la dieta la proteïna vegetal en general té una qualitat proteica més baixa que l'animal.
14:26
Speaker 0: Per tant, això d'alguna manera s'ha de solventar perquè si fem productes vegetals però realment l'impacte sobre la salut no és el adequat, no arribarem en lloc.
14:35
Speaker 0: De cada vegada el que s'està anant més és el que es diu la convivència proteic, els aliments híbrids.
14:42
Speaker 0: Combinar reduir la quantitat de proteïn animal d'un producte i barrejar-lo amb proteïne que sigui d'origen vegetal, però no només vegetal sinó també el que seria, per exemple, proteïnes produïes per fons o per microorganismes.
14:56
Speaker 0: Aquí també tota aquesta part de fermentació per produir aquesta proteïna, el que es diu single cell protein, proteína de cell de l'únic.
15:05
Speaker 0: Bàsicament és microorganisme que produeix en aquesta proteina i de forma molt més sostenible i energèticament amigable.
15:11
Speaker 0: I tu incorpores aquesta proteína... alternativa a la proteïna convencional i fas aliments que siguin híbrids.
15:21
Speaker 0: I en aquest sentit també hem estat treballant molt, i també ara comença, s'ha començat i la gent ja n'és conscient de comercialitzar la proteína dinsetes.
15:31
Speaker 0: Per tant és una altra font de proteïne alternativa, que sí que ardua origen animal perquè els insets són animals però és molt més sostenible perquè és una proteïna d'una qualitat proteca lavada.
15:43
Speaker 0: És a dir, té una quantitat de aminoácids i una qualitat d'aquests aminoácics ètima.
15:48
Speaker 0: I evidentment per produir un quilo d'aquest proteïne la quantitat dènergia que necessites... ...i l'espai era molt més reduït.
15:55
Speaker 0: Per tant anem per aquí, no?
15:57
Speaker 0: És allà a produir nova font de proteïn a partir d'inceptes o de la fermentació, a partir de microrganismes combinant-la amb aquesta proteïina llibertat inclús per tancar el cercle Amb el tema de sostenibilitat i regència climàtica, el que han treballat molt és obtenir nous ingredients a partir de les subproductes de l'industria agroalimentar.
16:19
Speaker 0: És a dir, su producte és que la indústria no els troba una sortida com per exemple el xerigot... el serum de la llei que es forma quan tens prou de faig dels canes formatges, tota aquesta part del seu producte com el poden revaloritzar i obtenir nous ingredients per tancar el cercle i intentar anar al residu zero.
16:42
Speaker 0: Reprofitar tot el que se genera a la indústria per poder obtenir ingredients d'alvolofegit que poden ser per aplicació de salut humana o si no és possible Perdona, el que seria aplicació de nutrició animal.
16:55
Speaker 0: És a dir, per poder fer pinces de nutració animal, que això també és un tema... Que si pots aprofitar aquests sub-productes per fer això, també tanques una mica al cercle després d'aquests animals demanant aquella proteïna o aquell producte i els humans ens mengem molts animals, no?
17:08
Speaker 0: Vull dir.
17:08
Speaker 1: O inclús podries sortir de noves aplicacions en cosmètica o
17:13
Speaker 0: en
17:13
Speaker 1: productes...?
17:14
Speaker 0: I tant!
17:15
Speaker 0: Sí, això ho treballem molt també perquè ara la nutricosmètica és una línia que hem treballat molt perquè el tenir nous ingradients a partir d'aquest subprodut és que puguin tenir un impacte sobre la salut de l'AP.
17:30
Speaker 0: És un tema molt interessant i, de fet, ens han capacitat molt en models de pell tresD que simulen lo que seria una pell humana però el laboratori.
17:41
Speaker 0: Però hem aquests nous ingredients a nivell de pells del laboratori, per veure si poden tenir una efecte potencialment saludable i han tingut casos d'empreses que han fet aquestes aproximacions i després han fet estudis de intervenció nutricional en aquest cas amb un nutre cèl·lic o un suplement per mirar si millora la salut de la pell dels homes i dones.
18:03
Speaker 0: Vull dir que sí que és un tema molt interessant també.
18:06
Speaker 1: Sí, sí no, no... Dintre d'aquest món toqueu tot el que podeu ajudar, sobretot el que comentaves abans de les empreses.
18:15
Speaker 1: I abans una mica fora de micros em comentaves que tenia una altra línia també, que és tot aquest tema del disruptós endocrins.
18:23
Speaker 1: Què és una miqueta això?
18:24
Speaker 0: Això és un tema molt interessant perquè... A vegades fins i tot al principi quan vam començar a estudiar aquest tema La gent pot pensar que és difícil de creure, però realment els dirotors endocrins són compostos químics que poden estar en productes... i que estan de fet amb productes que utilitzen diàriament.
18:48
Speaker 0: És a dir, amb menjar embassat, amb els cosmètics, amb les productes de neteja.
18:53
Speaker 0: I són productes el que fan és interaccionar amb el nostre sistema nerviós i el nostres sistemes hormonals i alterar aquest sistema.
19:01
Speaker 0: És una exposició molt constant, encara que sigui a molt baixa exposicio però al llarg del dia i al llar de la nostra vida, aquesta exposicó pot alterar el sistema.
19:11
Speaker 0: Què passa per exemple?
19:12
Speaker 0: Per preparar un exemple... Ara hi ha tota una sèrie d'estudis en persones que han associat els nivells elevats d'un d'aquests dirotors endocrins, l'aurina o la sang.
19:25
Speaker 0: En per exemple la pubertat precòs en nenes o nens.
19:31
Speaker 0: Això no vol dir que estigui demostrat, que aquest compost els facin aquesta afecta amb humans sinó que és una associació.
19:39
Speaker 0: Tu associes que les nenes que tenen el nivell més alt d'un determinat compost en orina han desenvolupat davant la pubertat.
19:48
Speaker 0: Per tant tu inferèixers de qui els científics del que diem és aquí hi ha alguna cosa.
19:52
Speaker 0: Sembla que aquests productors poden produir això I en base a totes aquestes evidències, vam estar llegint també un llibre d'un investigador de l'Universitat de Granada que és molt bon amb aquests temes, que es diu Nicolás Oleà i van plantejar un projecte europeu.
20:07
Speaker 0: En la idea d'estudiar o tenir més evidència com aquests disruptors endocrin poden afectar dues poblacions sensibles molt importants, que són les dones embarassades i els nens de set i vuit anys.
20:21
Speaker 0: És a dir, els nents que encara no han arribat a la pubertat I el que vam fer és plantejar tot un projecte europeu, que li direm de l'Ari de Biotecnologia d'Ebrecat on volíem tenir evidències com barragis d'aquests dirrotors endocrins perquè moltes aproximacions que s'havien fet fins a aquest moment es basaven en dirrotor endocrines un per un.
20:42
Speaker 0: Però això no acaba de ser realista, és a dir tu per exemple que faves el dirrotó endocrí i ho posaves una cel o... Un animal hi veu que realment això produirà un efecte negatiu.
20:51
Speaker 0: Va, està bé però aquella concentració que utilitzaves era més altes que les exposicions reals i el que s'ha vist en diferents projectes abans de fer el nostre era que el més important són la barreja de dirutors endocrins perquè cada... com que poden tenir una exposició a través del menjar, a través d'una cosmètica, amb a través de l'aire, de la pols, a través del producte de netejament si necessitem fer estudis on barregem aquest dirutor endocrin i a concentració molt baixes, apliquem aquests dirutors a models preclínits i vegin realment que produixen efectes negatius.
21:26
Speaker 0: I això és el que fem.
21:28
Speaker 0: Fem una aproximació en computacionals, a nivell d'aquí informàtica, i mirem quins són els dirutores endocrínics més prevalents, que estan més presents a la població europea... Després, a partir d'aquestes barreges, el que fèiem és mirar models préclinits quins efectes produeixen a nivell d'alteració d'aquest sistema hormonal i nerviós.
21:48
Speaker 0: I després, el que fem és dos estudis d'intervenció amb dues poblacions grans de dones embarassades on, i de nens en set o vuit anys, el què fem és fer una intervenció de canvi d'estil de vida per diminuir l'exposició en aquestes barres dirutors endocrins que trobaran que tenen efectes negatius.
22:12
Speaker 0: No compreu, és un exemple.
22:14
Speaker 0: No compreu productes de neteja que tinguin aromes.
22:18
Speaker 0: Si no poden comprar fruita i verdura ecològica, peleu-la.
22:23
Speaker 0: No us mengeu la pell perquè la pell té més pesticides.
22:25
Speaker 0: Cosmètic donem alternatius a cosmètics més naturals, clar.
22:29
Speaker 0: S'ha de trobar l'equilibri entre el que seria la part econòmica, perquè, esclar, si en uns quins tipus de persones... No els hi pot demanar que comprin fruita y verdura ecològic però sí que els hi pots dir com que... Pela la verdura, pela de la fruita.
22:42
Speaker 0: I l'idea és que comprovem en aquestes dues poldacions... ...que al llarg d'un seguiment que fem, a més de dos o tres anys,... ...la concentració d'aquests disruptors endocrins, l'orina i la sang, disminueix.
22:58
Speaker 0: No té un impacte favorable en el que seria la pubertat.
23:01
Speaker 0: És a dir, aquest nen de set o vuit anys no desenvolupa pubertats abans i amb el tema de les mares embrassades i els seus nadons fins a un any de vida que no tenen cap alteració afalciada en aquests elevirrotors endòcrims.
23:15
Speaker 0: I és un tema molt interessant perquè... Bé, amb aquesta contaminació que tenim a nivell global tot el que tenim al aire i també el que ens mengem I la part cosmètica és intentar demostrar sense ser alarmistes.
23:32
Speaker 0: Això era molt important, perquè no hem estat mai tan segurs com ara.
23:35
Speaker 0: La gent es pensa que ara avui en dia tot el que ens mengem no s'ha d'enqueter, això se sent molt.
23:42
Speaker 0: com a expert en biotecnologia, però d'alguna manera sí que puc dir que no m'estan mai tan segurs com ara.
23:47
Speaker 0: El que passa és que de cada vegada se saben més coses i com més sabem els científits intentem trobar solucions.
23:54
Speaker 0: I evidentment els cientifics han de demostrar aquesta evidència i després els polítics han delegir-la d'acord amb aquesta evidencia.
24:00
Speaker 0: I la idea aquí és anar-me a tenir més evidències que realment algun d'aquests productes, tot i que estan a concentració molt baixa, poden produir aquesta feina negatiu per tant... Sí, després això pot servir.
24:13
Speaker 0: Perquè es regulin aquest compost o es trobin alternatives, haurem de convertir en l'objectiu que tenim.
24:20
Speaker 0: Però no estic diguent aquí... Tots els productes són insegurs.
24:25
Speaker 0: No, els productets són segurs.
24:26
Speaker 0: Però sí que hi ha coses que pensem, hi ha evidències i que n'hi haurà més S'hauran de retirar aquests químics i això ja ha passat.
24:38
Speaker 0: De fet, ja n'hi ha haguts que s'han treuat més.
24:41
Speaker 1: Al final l'evolució científica i les escobertes també fan
24:47
Speaker 0: sense anar
24:47
Speaker 1: més juny abans a les farmàcies d'Esba i es venia a Cocaïna.
24:51
Speaker 0: Sí, sí... I
24:52
Speaker 1: es pensava que era positiu i sabés que no.
24:54
Speaker 0: Sí i trobes
24:55
Speaker 1: un exemple molt exagerat però...
24:58
Speaker 0: Però sí, i no tant.
25:00
Speaker 0: Perquè els anys trenta hi ha cartells de gent que agafa el cotxe... I tu vols una marca de whisky d'això a l'Espanya?
25:06
Speaker 0: Que te diuen abans d'agafar al cotxe veu-te una copa de whiskey.
25:09
Speaker 0: Vull dir que això, càrens per les mans del cap, això passava realment!
25:14
Speaker 0: Per tant, el coneixement científic evoluciona continuament i s'han d'anar premposant les mesures perquè la seguretat encara sigui major.
25:26
Speaker 0: I és un procés natural.
25:27
Speaker 0: No és que aquí esteguem ara pitjor que fa trenta i quaranta anys que va a estar millor.
25:31
Speaker 0: El que passa és que tenim més eines de cada vegada i de cada vez coneixements i això fa que refinem de cada cop més el que serien les recomanacions millorar la qualitat de vida i allargar l'esperança de vida a les persones.
25:48
Speaker 1: I per tancar, quina és la part més difícil?
25:52
Speaker 1: La transferència al mercat o la part de recerca?
25:57
Speaker 0: Ostres...
25:58
Speaker 1: Sí, per una mica de tancament,
26:00
Speaker 1: eh?,
26:00
Speaker 1: què seria el que dius?
26:01
Speaker 1: Això sí que sí, és el que més ens...
26:04
Speaker 0: No!
26:04
Speaker 0: A veure..., jo crec que depen dir la recerca... Sempre té una part de risc, que tu tens una hipòtesi i tu... Art d'avalidar aquella hipòtese i a vegades el que penses no surt però tenim un equip humà i d'investigadors molt bons.
26:28
Speaker 0: I realment estem fent, penso, una bona feina, evidentment no tot surt a la primera.
26:33
Speaker 0: I aquí l'important és pensar bé els projectes amb una hipótesi robusta I després, a nivell de disseny experimental dels estudis tenim un equip molt potent i pensem que evidentment anem avançant molt bé.
26:50
Speaker 0: Ara sempre tenen component riscos.
26:52
Speaker 0: I la referència és una nostra feina com el sentit tecnològic que estem especialitzats en fer aquesta referència de tecnologia.
26:58
Speaker 0: No posar aquesta tecnologia a disposició de les empreses perquè puguin innovar.
27:02
Speaker 0: I ens va molt bé, és a dir... Tenim... poden treballar simultàniament l'àrea Et diré que més de cinquanta projectes di més bé amb empreses simultàniament.
27:14
Speaker 0: I les empreses, quan fas les enquestes satisfacció és molt alta, repeteixen, confien en la feina.
27:22
Speaker 0: Donem un servei integral ràpid i eficient i això fa que les empresES confinin a la nostra feina Per tant, les dues coses tenen els seus inconvenients o la seva dificultat més que inconvenient.
27:41
Speaker 0: Però són inerents el que és aquesta feina que fem però realment és una feina... És molt de direc que és molt demandant perquè la recerca necessita donar-ne... He invertit moltes hores en pensar i és exigent a nivell d'hores que ha de dedicar, però també m'ho volucicionar, vi molts edificatòries si les coses surten bé.
28:07
Speaker 1: Doncs moltes gràcies, Antonio, amb aquest missatge.
28:10
Speaker 1: A més gent ha seguit aquest camí.
28:13
Speaker 0: Gràcies a tu I em ple.
28:15
Speaker 1: Doncs acabem aquí aquesta entrevista amb Antoni Caimari, directora de l'àrea biotecnologia d'Eurecat Avui hem parlat d'aquesta recerca feta des de reus, biotecnologia, de nutrició i de salut però sobretot de coneixement científic.
28:28
Speaker 1: I seguirem aquí en aquest programa descobrint per què reus ha sigut una ciutat de ciència i innovació.
28:35
Speaker 1: Moltes gràcies i fins al següent programa!