Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carrer Major | FOET reivindica més infraestructures i menys burocràcia

Transcript

Carrer Major | FOET reivindica més infraestructures i menys burocràcia · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

0:00
Speaker 1: Seguim aquesta tarda aquí al Carre Major, el programa de les sis a més hores del camp i la xarxa de comunicació local.
0:07
Speaker 1: Després de la desaparició de l'accepte... ...el teixit empresarial d'Alcant de Tarragona torna a tenir... ...veu pròpia amb la creació de Foet, el fumet empresarial del Camp de Tarragoona Una nova patronal que espira... ...a representar una part significativa de la activitat econòmica del territori Al capdavant i el Xavier Rigau, empresari i expresident de l'ecepta que defensa la necessitat de recuperar competitivitat.
0:37
Speaker 1: El tenim avui als estudis de Radio Ciutat a Tarragona i al qual agraïm que hagi decidit participar en la cremació.
0:44
Speaker 1: Senyor Rigau bona tarda benvingut.
0:46
Speaker 0: Bona tarda a Valtrus.
0:49
Speaker 0: Creieu-se a Veltrus donant-nos l'oportunitat de parlar?
0:53
Speaker 1: Fue't neix com la voluntat de continuar... De donar continuïtat a l'Ecepta Quines són les principals diferències entre la nova patronal i el model anterior?
1:12
Speaker 0: El tema de la fundació és que la patronal espanyola és la COE, bàsicament.
1:19
Speaker 0: La única patronal que hi ha de Espanya que representa i que parla amb el govern és la CEO.
1:28
Speaker 0: I la COE està representada o té com a principal afiliat, Catalunya és foment del treball que és la patronal catalana que ara farà els doscent setant i cinc anys.
1:42
Speaker 0: A partir d'aquí Tarragona s'havia quedat sense una patronal que estigués lligada a la COe, el fomenta al treball de la COè.
1:52
Speaker 0: Llavors en algun moment quan va tenir que desaparèixer l'accepta li vaig comentar al Sánchez Llibre que muntés una delegació a Tarragona i ell va dir que els empresaris de Tarragons, si volien una patronal se l'havien de muntar.
2:09
Speaker 0: Avui en dia el tema de les patronals i empresariales n'han nascut moltes no hi ha molta associació, hi ha molt de grup que d'alguna manera es reivindica com com a associació empresarial.
2:27
Speaker 0: Totes tenen el mateix objectiu que és defensar els interessos de les empreses, una mica com els sindicats defensant els interesss dels treballadors, doncs les patronals defensant les interesses de les empresas.
2:43
Speaker 0: Com ho fem?
2:43
Speaker 0: Doncs cada dia està més complicat perquè avui en dia el tema del sociacionisme també està molt... Cada dia està més qüestionat perquè tenim molt d'acces a internet i es permet, d'alguna manera accedir a informació que abans s'havia de aconseguir per mig dels col·legis professionals o per mig de les associacions.
3:10
Speaker 0: I avui en dia és més fàcil arribar-hi.
3:12
Speaker 0: El tema del per què tenim una patronal?
3:19
Speaker 0: La majoria de les grans associacions dels abans sectors de la Provincia de Tarragona, contant que a Tarragone hi ha dos patronals.
3:28
Speaker 0: Una de les terres de l'Ebre, que és la Efe i d'altres que estem en les sis comarques del nord, diguem-ne, de la provincia, com cada barbarà el camp baix penedès priorat i tarragonès, doncs el que intentem... és aglutinar el màxim d'empreses i sectors per fer sentir la nostra veu.
3:53
Speaker 0: L'objectiu bàsic és fer sentir l'ejectiu de la veu de l'empresari, perquè fer sentir-la veu i intentar demostrar que l'empresa és la base de la creació de riquesa, que l´empresari no és cap... amb somriure de copa i puro, sinó que és una persona normal i corrent.
4:18
Speaker 0: Que risca el seu patrimoni, que risca els seus temps per intentar crear llocs de treball, crear arquesa... i lògicament guanyar-se la vida.
4:28
Speaker 1: Vostè mateix ha reconegut que l'acceptava creixent molt i que va cometre errors.
4:33
Speaker 1: Quines liçons ha après d'aquella experiència?
4:37
Speaker 1: I com pensen evitar repetir-los?
4:41
Speaker 0: En aquell moment i ara també, en general totes les associacions i clubs esportius i fundacions es basen molt amb les subvencions que venen de diferents excuses.
5:00
Speaker 0: Poden ser la formació, la creació d'estudis, algun bé social... el que s'intenta d'alguna manera, quan creu una associació o un club, és intentar que els poders públics t'adonen dins subvencions per tirar endavant.
5:19
Speaker 0: Llavors es mongen les estructures fictícies basades en les subvençons que aquestes subvençons poden anar i poden ser... que no es presenten, que no hi ha arribes o que el que sigui doncs no tens accés o que esredueixin aquestes subvencions.
5:38
Speaker 0: Llavors tu a l'accepte s'havia muntat una gran estructura basada en les subvenccions de temes d'informació, en temes de estudis i de representació territorial... I quan totes aquestes subvencions van anar baixant, no es va tindre la flexibilitat suficient de reduir plantilla i buscar altres formes d'afinançament.
6:03
Speaker 0: Això va obligar a anar-nos en patrimoni.
6:06
Speaker 0: I al final per una causa que és coneguda, que és el fet que els cursos que s'havien fet del dos mil quinze, dels mil sets i dels mil XVII, que s's havien fet, que estan documentats... durant la pandèmia es van demanar uns explicacions que, com que estava tothom enverton, no es van poder donar amb el temps que arreglaria l'agència tributària.
6:29
Speaker 0: I llavors tot això va passar a l'Agencia Tributària amb els recàrrecs i els interessos que de seguida pugen... Quan jo em vaig fer càrrega de l'accepte, doncs vaig fer una auditoria, com és lògic perquè se detecten aquestes irregularitats i l'editoria va dir que s'havia de tancar, que no era viable.
6:54
Speaker 0: Aplicant la llei quan veus que una cosa no té futur, lògicament has d'anar a fer un concurs de creditors... I així ho van fer.
7:07
Speaker 0: Per no cometre els mateixos errors, com et preguntaves tu, el fet és no basar-nos en les subvencions només exclusivament amb les cuotes dels socis.
7:21
Speaker 0: Aquest és la idea que tenim a la nova junta, que només basar-nos en els ingressos que tenim segurs amb els socis que s'han compromès de tirar endavant l'associació, la confederació.
7:35
Speaker 1: Senyor Ricard, ho sap que en comú podem ha demanat a la Generalitat que estudiï si la Foet podria assumir alguna responsabilitat?
7:45
Speaker 1: del deute acumulat per la Antigacepta.
7:48
Speaker 1: Quina és la seva resposta a aquesta petició?
7:50
Speaker 1: I si, en el cas que la Generalitat conclogués que hi ha elements de continuïtat entrecepte i foet... per exigir algun tipus d'responsabilitat, què en faria vostè?
8:04
Speaker 0: Bueno, jo considero que ells han fet la seva feina.
8:06
Speaker 0: Jo no vull discutir el que fan altres grups o altres gent, cadascú fa el que creu que haig de fer.
8:13
Speaker 0: Si ells consideren que han de fer aquest escrit, doncs m'assembla bé.
8:16
Speaker 0: Naltros han fet les coses correctament, se va fer el concurs d'acreditors... El jutge ho ha donat fortuit amb la qual es va comprovar que no hi havia ningú que s'havia enriquit i que havia posat mà a la caixa.
8:29
Speaker 0: I naltros van fer les coses bé i hem aplicat la llei, que dic que quan una institució empresa que sigui no és viable té l'obligació de fer un concurs de creditors Això ho ha fet amb tots els passos que marca la llei, el jutge ens ha donat a la roba i ja està.
8:47
Speaker 0: En partir d'aquí el dic que hi ha continuïtat, lògicament, tenim una patronal i la patronal no té les associacions que té.
8:57
Speaker 0: L'associació de transports, l'associación d'hostaleria... La química i tal no crearan entitats noves per entrar a la nova patronal.
9:10
Speaker 0: Són associacions que existeixen, que estaven en l'antiga patronal... I ara estan a la Nova com és lògic perquè d'altres tenim el teixit empresarial que tenim.
9:19
Speaker 0: No es creen empreses noves pel muntar una patronal nou.
9:23
Speaker 0: Si li veus contenituat a una nova patronals que té associats semblants, doncs lògicament.
9:30
Speaker 0: A la provincia Tarragona tenim els que tenim Hem
9:34
Speaker 1: de parlar de l'actualitat de la foet.
9:38
Speaker 1: Vostè ha estat molt crític amb el sistema educatiu actual, que fins i tot l'ha clasificat de massa tou.
9:45
Speaker 1: Molts joves podrien interpretar aquestes paraules seves com una crítica a tota una generació d'estudiants.
9:51
Speaker 1: Creu que els problemes són els estudiants?
9:53
Speaker 1: El sistema educatif o la capacitat de les empreses de captar i retenir talent?
10:03
Speaker 0: Naltros, des de fa uns anys cada dia més la gent que ens arriba, sobretot la gent jove no trobem que no tenen el compromís i no tenien la visió del treball.
10:15
Speaker 0: No tenen l'idea que el treball és la base d'una vida... ordenada i crec que feliç.
10:25
Speaker 0: El posar el treball com a primer, el treball és el que et dona els mitjans suficients, perquè després tu puguis fer el resta, tindre un pis o una família, puguis tindre uns joves... Si tu no tens clar que el treball es la vas deia tot anem molt malament.
10:42
Speaker 0: I actualment l'idea que s'està transmetent des de tots els àmbits, la Yolanda Diaz que vol reduir encara més el treball, perquè considera que el treball és un càstig de vi i que no hauria d'existir.
10:57
Speaker 0: Doncs no sé com s'ho farem, perquè d'altres competim amb tot el món i els chinos i la majoria dels països tenen una altra visió del que és el treball.
11:08
Speaker 0: I d'altres que... No sé què pensem, que som rics, que tenim petroli, que tenim tecnologia.
11:16
Speaker 0: Catalunya només té la seva gent La seva gent, no tenim res més per vendre i la seva gent és la que d'alguna manera tira endavant.
11:29
Speaker 0: Les empreses són la gent, les països són la gente.
11:33
Speaker 0: Estem notant aquesta baixada d'interès pel treball, per l'afènia ben feta, pels forts... Per això som crítics perquè cada dia tenim més dificultats per trobar personal tot i que tenim tres anys mil aturats i tenim dificultats per trobar les coses de treball.
11:52
Speaker 0: Què vol dir?
11:53
Speaker 0: Que la gent que ens ve no en serveix a la majoria dels casos, vinguin o no, de formació professional com d'universitat, des del temps de les escoles... No trobem l'implicació que necessitem per tirar endavant la feina que els se'ls demana.
12:13
Speaker 0: Parlem-te!
12:14
Speaker 0: Per tant, doncs sóc crític, teòricament aquest agent que ens arriba en agafat d'aquesta idea de les famílies, de les escoles... Cada dia tu vas a les escales i hi ha més relaxació.
12:29
Speaker 0: Els obliguen a fer-los passada curs amb tres o quatre suspensos.
12:34
Speaker 0: No els pots cridar.
12:37
Speaker 0: Quan arriben a l'empresa li dius que les vuit daltre matires estan aquí o les sis del dematí i no pots fallar Ja s'ha d'ordenar que facin certes coses, agafen depressions i els dos dies marxen o agafan la baixa, que són tots els problemes que tenim.
12:56
Speaker 0: No parlaríem...
12:58
Speaker 1: L'absentisme és també una de les altres preocupacions.
13:02
Speaker 1: Quines mesures defensen des de la foet per abordar aquest fenomen sense porçar en risc dels drets dels treballadors?
13:13
Speaker 0: Els drets dels treballadors són els mateixos que els drets de les empreses.
13:17
Speaker 0: El intentar-se per als treballadores és el gran error i tots formem part de l'empresa, els treballadors, igual que els directius o els propietaris, formen part del mateix projecte.
13:30
Speaker 0: Al pensar que els treballadores són els que pateixen més és totalment absurd.
13:37
Speaker 0: És una idea que hauríem d'anar traient dos del cap Avui en dia, amb totes les lleis de riscos laborals, del complai... Tot el que hi ha, el treballador està molt ben cuidat.
13:49
Speaker 0: I el fet d'aquella agitant descentisme, que estem arribant a alguns punts al sis per cent i alguns sectors estan ja prop del deu, i això amb les grans empreses pot, a vegades doncs pots suplir-ho.
14:04
Speaker 0: subcontractant o més gent que tens, o que tens altres llocs de treball que pots compensar per a les petites empreses... Terrible.
14:13
Speaker 0: Una empresa amb quatre treballadors que te'n falli un és el veient i cinc per cent de la plantilla i una feina que tenia que fer no la podria fer.
14:21
Speaker 0: I una persona que ha format molta cos i molt d'esforç del fet que t'acafi la baixa, que lògicament la salut és la primera però Entenem que hi ha un cert abús anotat.
14:34
Speaker 0: Hem fet alguna trobada amb el Departament de Salut per intentar que els metges no donuin tan alegrement les baixes, que siguin més àgils a l'hora de fer les proves d'un copse perquè les motos no poden donar l'alta de la donada d'una altra, en veig de la sovet social.
14:55
Speaker 0: En proves fetes de sovets socials.
14:57
Speaker 0: Amb el qual tot això ja sabem com es dil·lat amb el temps.
15:01
Speaker 0: Hi ha molta cosa a arreglar.
15:02
Speaker 0: Jo crec que l'absentisme no és tan sols els treballadors, perquè ells aprofiten una figura que existeix per fer el que ells creuen però per un altre part hi ha un cert relaxament a l'hora de controlar això".
15:20
Speaker 1: Per aquí pel Carre Major, senyor Rigau han passat moltíssims convidats.
15:24
Speaker 1: També hem donat veu a la gent de La Noa-La Mat, la qual ens va parlar de les més de mil al·legacions que han presentat en compte d'aquest projecte.
15:35
Speaker 1: Hem parlat de l'impacte sobre el territori.
15:38
Speaker 1: Foets ha posicionat a favor d'aquesta línia de molta tensió entre l'Aragó i Tarragona.
15:45
Speaker 1: Com respon vostè?
15:47
Speaker 1: als col·lectius que alerten d'aquest impacte ambiental i paisatgístic d'aquesta mega infraestructura.
15:56
Speaker 0: D'entrada, la nova línia no és una línie nova, és substituir la vella.
16:03
Speaker 0: Lògicament abans de desmuntar-la, s'haurà d'amuntar la nova.
16:07
Speaker 0: Però, bàsicament, seguirà la mateixa línia que té l'antiga línie des d'escatron.
16:13
Speaker 0: Llavors
16:13
Speaker 1: tindrem dos durant un temps?
16:15
Speaker 1: Durant
16:15
Speaker 0: un temps, lògicament perquè no pots tallar una i no es poden aprofitar les torres ni part de la estructura que hi ha actualment.
16:26
Speaker 0: Llavons se necessita... No sols per la indústria ni per les empreses, sinó per la gent.
16:36
Speaker 0: Hi ha moltes activitats que si no tenim més electe, tot el tema del cotxe elèctric, si no ve més energia... Si no canviem la majoria de les estructures que tenim actualment a l'èctrica, no es podrà avançar en aquest camp.
16:51
Speaker 0: Llavors... El tema de les renovables, que tot s'amplim la boca i necessitem renovables.
16:56
Speaker 0: Que no nuclears, que no cicles combinats, que creen sobretot els cicles combinats que es basen en el carbó o malmetar... Doncs això crea el CO² i això s'ha d'eliminar.
17:09
Speaker 0: Estem totalment d'acord.
17:10
Speaker 0: S'han de posar renovables a Catalunya, doncs hi ha molt de densitat de població, que en molts casos fa complicat o no adequat al col·locar grans estructures o grans ors solars a l'Aragó.
17:28
Speaker 0: Hi ha menys de ciutat d'aprovació, molt menys ciutats, hi ha espai el govern d'Arago està apostant per això però necessiten la vacua aquesta energia que... que tenen i d'altres la necessitem.
17:41
Speaker 0: Ja et dic no sols per a l'industria, perquè a vegades diuen és que és la indústria química que no necessita el port, necessita la ciutat, necessiten l'Austreria, necessite quan s'ho vol en presa, quan s's vol activitat avui en dia ara demanes una ampliació de capacitat i no te la donen perquè no existeixi, hi ha aquesta possibilitat.
18:02
Speaker 0: Llavors l'amat és imprescindible, és imprescendible.
18:09
Speaker 0: Totes les estructures, jo recordo quan... no sé si ho recordo o he llegit que quan van voler posar rap sol a Quiterragona, doncs clar i va haver negant costa d'un testació perquè hi havia els millors terrenys de la ballana, s'he posat en una indústria química.
18:24
Speaker 0: I era terrible que menys mal que es va posar rep sol, sinó que se n'haurien despoblat molts pobles perquè la Vallània estem basats en subvencions i es mantenen perquè tenim l'entrada de la Turca i molta competència, que és aquelles coses que Europa no entenc gaire bé com no es blinda una mica més i protegeix més els seus pagesos a les seves indústries.
18:49
Speaker 0: Posa unes lleis molt estrictes aquí i, en canvi, deixa entrar producte que ve d'afora amb condicions que no sabem com s'ha fabricat ni com s ha conregut.
19:00
Speaker 0: Llavors necessitem aquesta línia d'alta tensió.
19:04
Speaker 0: Com s'ha farà?
19:05
Speaker 0: Jo crec que ha de ser un pacte de país, que tingui clar què vol avançar, però la màt donaran al dia tot el recorregut.
19:17
Speaker 0: Quan se va tirar la primera línie, que és de fa set anys, també va haver contestació... Es va tirar i tothom està d'acord, tothoms la necessita.
19:30
Speaker 0: Doncs ara necessitem ampliar perquè volem anar cap a la descarmorització, volem anar cap a l'electrificació i necessitarem una nova línia, perquè s'ha quedat curta el que tenim.
19:40
Speaker 0: Necessitem més nuclears, necessitiem les gines netes que donin futur a la descarmorització i electrificació del país.
19:47
Speaker 1: També defensa vostè la llargament de la vida dels nuclears?
19:50
Speaker 0: Naturalment!
19:52
Speaker 0: Naturalment.
19:53
Speaker 0: La pagona del mes d'abril, de l'any passat, els semblars... Això va ser culpa que com que estava generant molta energia renovable...
20:05
Speaker 1: No sabem de qui va ser culpa, eh?
20:06
Speaker 1: No,
20:07
Speaker 0: sí, no
20:08
Speaker 1: sé,
20:09
Speaker 0: se sap perfectament i ho t'ho explico.
20:12
Speaker 1: No, ja t'hi
20:14
Speaker 0: explico!
20:16
Speaker 0: L'energia renovable dona corrent continua Si no hi ha un alternador que doni la sinusoida, per transportar l'energia necessita la sinusoida de la corrent alterna perquè si no se cremen les línies i no pots traspassar quattrecents d'equilobols.
20:33
Speaker 0: Llavors com que l'enegia renovable és molt més barata, van anar baixant la producció tant dels nuclears com dels cicles combinats que fan la sinusoida I la sinosoïda és capaç d'absorbir una part, normalment pot haver un ximple de renovables i un xime de les altres.
20:54
Speaker 0: Si no, la sino-soïda no s'aguanta.
20:57
Speaker 0: Com que l'altre dia és més barata va anar baixant fins i tot per alguna nuclear i el sistema va col·lapsar perquè no suportava tant d'entrada de corrent continua Aquest va ser, a partir d'ara, tothom els nuclears, els que ho saben no saben que no es poden nuclear sinó que de més s'han anat de posar perquè ara tots els països fins i tot Alemanya que havia eliminat el seu programa nuclear ja s'estan replantejant com una única alternativa possible a l'electrificació i al manteniment de les sinusoides.
21:32
Speaker 1: Senyor, senyor... Ens està acabant el temps.
21:35
Speaker 1: Però no volia deixar-me anar al Tinte.
21:37
Speaker 0: Jo no he començat encara si encara no m'he començats.
21:40
Speaker 1: No volia deixar-me en el Tinte a què em pensa la... la foet del moment clau en el que està vivint Tarragona, amb projectes com el Corridor Mediterrani, El Por, la descarbonització de l'Indústria... La transició energètica.
21:56
Speaker 1: Estem preparats?
21:57
Speaker 1: El territori està preparat per aquesta oportunitat?
22:00
Speaker 1: Si
22:00
Speaker 0: tu m'has preguntat per la línia d'alta tensió si no tenim línie d'altra tensió no hi ha descarmonització.
22:06
Speaker 0: Vull dir que fem sua mirada!
22:09
Speaker 0: Jo crec que és clar, el territori s'ha d'explicar bé.
22:13
Speaker 0: S'han de compensar la gent que d'alguna manera ha de suportar aquesta línia d'alta tensió que després ha de desmontar a la vella, amb el qual la nova estructura serà molt millor i més segura.
22:24
Speaker 0: I segurament amb menys impacte que l'antiga.
22:27
Speaker 0: Llavors pensem-s'ho... Amb el tema del corredor meterrani, això és una broma.
22:34
Speaker 0: L'altre dia surti a l'estudi que s'estan gastant tres vegades més al corredo de l'Atlàntic que al cor redó meterrani.
22:40
Speaker 0: Espanya ha decidit que passi per Madrid per xemretín I aquí portem vint i cinc anys, va estar a última reunió que va fer l'última trobada empresarial a València, que va ser el Roig, allà el Roix Arena.
23:00
Speaker 0: Va venir el ministre Puente i li van passar els vídeos de les promeses dels antics... dels antics administres de transport, que des de l'any two mil onze anàvem prometent que dos anys després això estaria fet i d'això estem a l'anys two mil vint i sis.
23:19
Speaker 0: I de moment no hi ha previsió que el corredor metrari funcioni com ha de funcionar amb el que estan fotent una broma.
23:29
Speaker 0: El tercer fil es diu perquè calleu us posem al tercer fil molt bé Per Madrid estan fotent el Saragossa.
23:40
Speaker 0: No m'hi facis parlar, perquè...
23:43
Speaker 1: Parlarem més endavant, senyor Rigau.
23:45
Speaker 1: El tornarem a convidar al Xavier Rigau, el president de la foet d'aquest foment empresarial del camp de Tarragona i el carrer Majo.
23:53
Speaker 1: Gràcies per accedir-te a l'invitació i fins la propera, molta sort!
23:56
Speaker 0: A vosaltres i quan vulgueu