Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carrer Major | Javier Capilla, viròleg: “L’hantavirus no és comparable amb la Covid-19”

Transcript

Carrer Major | Javier Capilla, viròleg: “L’hantavirus no és comparable amb la Covid-19” · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:00
  Speaker 0: Les
• 0:14
  Speaker 1: darreres setmanes, la paraula Antevirus ha estat protagonista en mitjans de comunicació i en xarxes socials.
• 0:21
  Speaker 1: Degut el brot antavírus detectat en un creuer generant dubtes... I preocupació entre la població tot i que no és un virus
• 0:28
  Speaker 0: nou,
• 0:30
  Speaker 1: continua sent un desconegut pel gran públic.
• 0:33
  Speaker 1: Una malaltia viral transmet a principalment per rossegadors i pot provocar afeccions respiratòries greus.
• 0:41
  Speaker 1: Per entendre millor!
• 0:42
  Speaker 1: Què és aquest virus?
• 0:43
  Speaker 1: L'Antivirus, quin risc representa i què diu la ciència avui sobre la seva evolució?
• 0:49
  Speaker 1: Conversem amb Javier Capilla, professor de biologia de l'URB.
• 0:54
  Speaker 1: De l'àrea de microbiologia investigador el qual donem les gràcies per participar avui al programa.
• 1:00
  Speaker 1: Professor Capilla gràcies!
• 1:02
  Speaker 0: Hola, bona tarda.
• 1:04
  Speaker 0: Ja res un plaer.
• 1:06
  Speaker 1: Què és exactament l'antivirus i per què n'estem parlant últimament, professor?
• 1:11
  Speaker 0: Bueno, doncs és un virus.
• 1:14
  Speaker 0: És un virus que no és un coronavirus nou encara que ens ho pugui semblar perquè normalment no escoltem notícies sobre els jantavirus però és un vírus cregut des de final de cent setanta que són quan se van descriure als primers i com ve has dit doncs es un virus principalment el seu hòstia és a dir l'animal on es manté la població d'aquest virus són diferents espècies de ratolins I el contacte directa amb el ratolí o amb els seus excrements, o urina.
• 1:48
  Speaker 0: Ja que l'animal infectat elimina grans quantitats de virus a través d'efenta i urina, doncs el contactes amb aquests excreiments és al principal risc de que la infecció arribi a les serumà.
• 2:03
  Speaker 0: I a sobre aquesta espècie que enjanta virus poso una miqueta de primer context, el terme antivirus és molt ampli perquè realment fa referència a una família on hi ha moltes espècies diferents víriques.
• 2:18
  Speaker 0: Aquest concretament és l'Àndez, virus Índez que és la família dels antivirus i és lúnic antivírus que sabem o que està reportat que es pot transmetre de persona per persona.
• 2:33
  Speaker 0: I això és bàsicament tot...
• 2:37
  Speaker 1: Com es transmet, principalment els humans ha dit vostè a través de l'aurina i contacte directa amb els rossegadors que ens hauríem d'amusegar o tocant altres l'orina.
• 2:49
  Speaker 1: O simplement respirar-la el olor de la urina i les fentes ja pots agafar l'antavírus.
• 2:57
  Speaker 0: La via de transmissió és principalment per inhalació no és descarta que una ferida provocada directament doncs també pugui ser infectiva però la forma més reportada d'infecció, de la que coneixem és a través de l'inal·lació aquestes restes de fenta o d'horina.
• 3:13
  Speaker 0: Pensa que això queda al medi ambient si nosaltres passem per allà, s'haig d'acabar pols i aquí podem atrecinalar el virus.
• 3:23
  Speaker 0: Aquesta seria la transmissió.
• 3:26
  Speaker 0: I després aquesta espècie en concret té aquesta capacitat de passar de persona a persona encara que no ho fa d'una forma molt eficient com... com els que sí són virus respiratoris, com la grip o la Covid.
• 3:41
  Speaker 1: Quan sentim a parlar de virus transmessos per animals molta gent pensa automàticament en una nova pandèmia.
• 3:49
  Speaker 1: L'antemírus podria arribar a ser-ho?
• 3:51
  Speaker 0: És molt difícil no... En principi no!
• 3:55
  Speaker 0: A veure, hem de deixar sempre...
• 3:56
  Speaker 1: També ho deia el senyor Fernando Simón.
• 3:58
  Speaker 1: En principi
• 4:00
  Speaker 0: o no?
• 4:01
  Speaker 0: Sí!
• 4:02
  Speaker 0: Hi ha algunes diferències, clar, però això dic que mai pots acabar de dir que jo no sé del senyor Simón què es va basar exactament, però la transmissió i una pandèmia, una pandemia la entenem quan el virus es manté de forma continuada en la població i a més travessa diversos països, inclús continents, això seria una pandêmia Llavors aquest virus, el virus Andes no compleix els requisits que poden haver virus que potencialment poden donar lloc a pandèmia.
• 4:35
  Speaker 0: Per exemple, no es transmet per via àrea sí que és veritat que la transmissió sembla ser que és a través especialment de saliva però requereix un contacte continuat i diguéssim doncs... una mica intens, no?
• 4:52
  Speaker 0: No és com el cas del coronavirus o la grip que amb una sala o una persona estornuda hi pot contagiar els que estan evitant aquesta sala.
• 5:00
  Speaker 0: En aquest cas és molt menys efectiu per a la seva transmissió i això fa que l'acadena de contagi doncs no tingui la magnitud que tenen altres virus respiratoris.
• 5:10
  Speaker 0: O sigui que en principi no compleix aquestes característiques.
• 5:14
  Speaker 1: Profesor, quins són els primers símptomes difícil detectar-lo a temps.
• 5:22
  Speaker 0: Sí, és problemàtic perquè el virus té diverses fases per donar la malaltia i llavors... És important que té una fase sintomàtica que vol dir que encara que la persona estigui realment infectada no manifesta una clínica, és a dir, no es troba malament.
• 5:44
  Speaker 0: Llavors parlem de persones que són assintomatiques Aquest temps assintomàtic, la persona no té consciència i no sap de manera de saber que ha patit l'infecció.
• 5:57
  Speaker 0: Afortunadament aquest període assintomatic sembla ser que el virus no és transmissible.
• 6:03
  Speaker 0: I per això s'està deixant aquesta quarantena d'uns quaranta dos o quaranta cinc dies se va parlant perquè és el període estimat d'incovació d'aquest virus.
• 6:13
  Speaker 0: Un cop ha passat aquests temps d'incovació es començaria amb una primera fase clínica on els símptomes són molt inespecífics.
• 6:22
  Speaker 0: Això vol dir que no hi ha cap pista per la sintomatologia del tipus d'infecció davant de l'equadestem.
• 6:28
  Speaker 0: Les sintomatologies són mals de caps, nàuseas, sefaleas, dolor abdominal, tonors musculars... Podria confondre com qualsevol altra infecció vírica i és ja més tardanament quan comença la fase aguda on ja sí que hi ha doncs... aquesta sintomatologia del virus Andes, que es caracteritza per un quadre o una síndrome cardiopulmonar.
• 6:51
  Speaker 0: I aquests ja sí que són específics.
• 6:56
  Speaker 1: Amb la Covid-di nou ens va enganxar perquè tot era nou... Però hi ha tractament específic?
• 7:02
  Speaker 1: O vacuna contra l'Antivirus?
• 7:05
  Speaker 0: No, contra aquest no.
• 7:08
  Speaker 0: Contra aquest, l'Andes és aquest espècie en concret.
• 7:12
  Speaker 0: No hi ha vacuna.
• 7:13
  Speaker 0: Sí que hi ha algun tractament amb algun antivíric, ribovirina, sembla que és el fàrmac, que sí que ha mostrat eficàcia contra altres antavírus.
• 7:27
  Speaker 0: Però no contra l'Andes, no contra aquest.
• 7:29
  Speaker 0: Contra el virus Hantan, que es dona al nom de tota la família i que et troba a Àsia... Contra les variants àsiatiques sí que hi ha un tractament, que és aquí anti-viral, que ha mostrar certa eficàció.
• 7:42
  Speaker 0: I hi ha una parella de vacunes, hi ha dos vacunes.
• 7:44
  Speaker 0: Una... que és monofactura a Corea del Sud i l'altre nòstic, no sé si a la Xina.
• 7:51
  Speaker 0: L'altra vacuna... Però són dos vacunes contra les variants asiàtiques.
• 7:56
  Speaker 0: Únicament es fan de forma local, no estan aprovades per l'OMS, per tant no es distribueixen a la resta del món.
• 8:02
  Speaker 0: I contra el virus Andes, contra la sintomatologia, aquesta cardiopulmonar que dona, doncs contra aquest no hi ha l'ONS, no hi han cap tractament estipulant ni cap vacuna.
• 8:15
  Speaker 1: Segons vaig llegir aquest antavírus que ve de l'Argentina, de la zona d'Osuaya... en aquella zona és endèmic.
• 8:26
  Speaker 0: Sí!
• 8:26
  Speaker 0: En aquella zona és endemica perquè la població de virus es manté allà amb els ratolins i a banda dels brots, que hi ha més o menys, hi ha hagut un parell, tres brots importants a Argentina, no?
• 8:40
  Speaker 0: Aleshores que es diu Epuyen y Río Negro va haver-hi un parell de brots al final dels anys noventa, que són els brots més grans que coneixem.
• 8:52
  Speaker 0: Una quarentena aproximadament d'afectats.
• 8:57
  Speaker 0: Clar, és endemic perquè la població de ratolí, aproximadment... No sé, els últims estudis que vaig revisar, un cinc per cent aproximadamente, cinc o set per cent dels ratolins d'aquella zona contenen el virus.
• 9:09
  Speaker 0: Per tant, són els que ho podem transmetre Per això considerem que és en dosi en d'allà, perquè hi ha una població veritat que es manté.
• 9:16
  Speaker 0: I això fa que periódicament hi hagi brots, especialment a Argentina i també a Chile.
• 9:26
  Speaker 0: Hi ha brots pràcticament anuals.
• 9:29
  Speaker 1: Quin és el nivell real de risc a Europa concretament aquí a Catalunya?
• 9:38
  Speaker 0: El risc és molt baix, és mínim perquè el ratudir que és l'ospegador, que manté aquestes poblacions vídiques no ho tenim aquí.
• 9:48
  Speaker 0: Per tant si no està l'uspedador el virus tampoc no hi és.
• 9:52
  Speaker 0: La única manera és el contagi de persona a persona.
• 9:56
  Speaker 0: Persones que per turisme o altres motius viatgen en les onades endèmiques i es contagien al tornar als seus països... a Europa o aquí a Catalunya, podríem contagiar amb l'altra persona si fos amb aquesta espècie en concret.
• 10:11
  Speaker 0: El risc per tant tot i que és un virus onòtic això vol dir què passa dels animals, a les persones o almenys aquest és el primer pas de la infecció doncs en aquest cas si no tenim l'esperador difícilment doncs podem tenir un problema
• 10:30
  Speaker 1: Mira, jo l'altre dia m'estava prenent el cafè i vaig posar telecinco al programa de la Narrosa mentre em prenia el café.
• 10:37
  Speaker 1: I sortia un dibuix del Covid-dineu... ...i d'Acepa..., i de l'Anteverus.
• 10:45
  Speaker 1: I surtien amb un color més escandalós, amb moltes més brots, molt més gran... Les xarxes socials també amplifiquen aquesta alarma.
• 10:55
  Speaker 1: S'ha exagerat el risc de l'santeverus en alguns casos, professor?
• 10:59
  Speaker 0: Sí, jo crec que s'ha accelerat però moltíssim, és a dir.
• 11:02
  Speaker 0: Però hi ha d'aquest alarmisme que de moment és totalment infundat.
• 11:07
  Speaker 0: Bueno, doncs això... Hi ha la feina periodística suposo que és l'informar a la població d'una forma veràsia i ben contrastada.
• 11:18
  Speaker 0: Però bueno, avui en dia les notícies ràpides el clic veït no?
• 11:23
  Speaker 0: I posem-nos tots una mica amb els pels de punta doncs... Ben més!
• 11:27
  Speaker 0: i no sé, s'està fent una mica un gran massa de la situació.
• 11:32
  Speaker 0: I aquesta comparació amb la Covid... Bueno, es pot realitzar perquè és una pandèmia i tots hem patit les conseqüències d'aquella pandèmia per a la Covid però no és comparable, sí que la mortalitat del Janta virus és més elevada, però la transmissibilitat aquesta tan baixa és un punt a tenir en compte Per tant, jo el posaria molt més empetit que no passa al coronavirus.
• 11:59
  Speaker 0: O que a una grip...
• 12:02
  Speaker 1: Després de l'ordre de les rates que saben nadar i que fan un constituent natació sincronitzada, jo ja estic...
• 12:08
  Speaker 0: I després
• 12:09
  Speaker 1: de la Covid, la comunitat científica i els sistemes sanitaris estan més preparats per detectar i gestionar les amenaces com d'aquest tipus professor?
• 12:23
  Speaker 0: Puf, és una pregunta molt difícil perquè no te sabria d'una resposta.
• 12:29
  Speaker 0: A partir de la pandèmia de la Covid algunes coses s'ha après la comunitat científica tot i que no ens posés la part política informativa no n'han après tant ni la periodística com he comentat anteriorment.
• 12:45
  Speaker 0: Ara el que tenim és... La capacitat ja la teníem quan la Covid però amb la Covid se va a pujar pur I això va fer que ràpidament, perquè va ser en qüestió d'uns mesos, vam aconseguir tenir uns mètodes diagnòstics.
• 13:01
  Speaker 0: Això és molt important per tal de diagnosticar la malaltia i es va desenvolupar una segre vacunes.
• 13:08
  Speaker 0: La tecnologia per aquests mètodies diagnòстics ràpis... i pel desenvolupament de la vacuna ja es coneixien de fa dècades però es van posar a punt amb la Covid i van demostrar la seva eficàcia Per tant, aquesta banda en principi ara seria més fàcil de fer.
• 13:25
  Speaker 0: Tot i que no és realment decidable una vacuna perquè és un virus que té poc impacte en zones molt concretes, no hi ha risc de pandèmia... No crec que fos molt recomanable com va passar la Covid, la formulació, la producció de vacunes massives, perquè la població en risc on... En putatiu contacte amb aquest virus és molt baixa.
• 13:54
  Speaker 0: Llavors és una altra situació i ho girarem diferent en la Covid.
• 14:01
  Speaker 1: Ens posaran perquè a la República Democràtica del Congo ha sortit un brot de èbola, tornaven... Tornarem a parlar de l'èbola, com va succeir fa uns quants anys en aquest país?
• 14:15
  Speaker 0: Sí.
• 14:17
  Speaker 0: M'esperava que sortís a l'Ébola i després tens un altre, que és el norovirus, que està volant una altra creuer, per allà donant voltes... Ah sí, cert!
• 14:26
  Speaker 0: Tenim els creuers... Però bueno, aquest intestinal, no?
• 14:31
  Speaker 0: El norovírus aquest és el que comunament anomenem grip intestinal I bueno, la unitat és molt baixa excepte en persones que tinguin uns factors de risc o persones d'edat avançada ja que pot causar una gran deshidratació.
• 14:47
  Speaker 0: Aquest és el norovirus i no és infreqüent que hi hagi brots del norovírus a l'escola, amb hospitals, a creuers, restaurants... Però com ja estem, ja m'ha agafat inerciar molts virus, doncs s'ha saltat també aquest norovirus.
• 15:02
  Speaker 0: I quan a lèvola, pues sí!
• 15:05
  Speaker 0: Un altre virus, en aquest cas a l'Àfrica la República Democràtica del Congo.
• 15:14
  Speaker 0: És un virus que també es coneix de fa molt de temps, des dels anys setanta també, setanta-six, crec que va ser la primera vegada que es va identificar un membre de la família perquè ebola virus torna a ser una gran família i aquí hi ha diferents espècies cadascun amb mortalitats ligerament diferents.
• 15:36
  Speaker 0: Aquest brot no és el que hi ha actualment, que si ara no recordo bé perquè no m'he ficat gaire en sèrio, no sé... Vuitanta casos o vuitanta mor?
• 15:50
  Speaker 0: No ho sé.
• 15:51
  Speaker 0: És una mortalitat...
• 15:52
  Speaker 1: Sí, sí.
• 15:53
  Speaker 0: Sí, no, a voltant d'aquí.
• 15:54
  Speaker 0: Bueno, aquest espècie es causa una gran mortalitat però ja hi ha un altre ebola virus, que és el Zaire que aquella mortalitat és de un vuitanta per cent aproximadament especial.
• 16:07
  Speaker 0: Aigual que passa amb el hantavirus, també la seva transmissió no és aèria, per tant es requereix contacte i específicament contacte en fluits d'un malalt.
• 16:21
  Speaker 0: L'altra cosa en comú que té una mica al hantavirus i aquest ebola virus és que un cop que comença la sintomatologia, sol ser una sintomatogia greu i que deixa el malalt molt indisposat amb una gran indisposició.
• 16:42
  Speaker 0: I això fa que sigui més difícil que aquesta persona infectada que es troba malament, que de casa no ho pugui transmetre.
• 16:50
  Speaker 0: Encontràs en virus que tenen etapes en les que són asymptomàtics tu no notes els efectes i en canvi tu ho pots transmetres Així, virus tan greus i que han fet pandèmies tan grans com el VIH, el virus de la sida.
• 17:07
  Speaker 0: És un virus que la persona infectada pot estar mesos sinó anys sense saber que està contagiat... I això facilita que extengui el contagi.
• 17:16
  Speaker 0: No és el cas d'aquests virus que són força virulents i que donen una sintomatologia molt que deixa al pacient amb una gran disposició
• 17:28
  Speaker 1: paraules expertes, paraules tranquil·litzadores del professor Javier Capilla, professor de biologia de la URB i de l'àrea de microbiologia i també investigador.
• 17:39
  Speaker 1: Professor, moltíssimes gràcies per tranquil·litjar-nos una mica jo desitjant agafar un creuer que no porta abraçada.
• 17:47
  Speaker 0: Pots agafar-ho.
• 17:47
  Speaker 0: Tranquil.
• 17:48
  Speaker 0: Moltes gràcies a vosaltres.
• 17:51
  Speaker 0: És la propera.
• 17:55
  Speaker 0: Adéu!