Latest / Uns minuts i a clapar / 23. Per què brillen les cuques de llum?
Transcript
- 0:01Hola, sóc jo, la Clàudia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més...
- 0:08i crec que val la pena que coneguis una història.
- 0:12Avui parlarem de per què brillen les cuques de llum.
- 0:17Tot comença fa uns noranta-nou milions d'anys, quan una cuca de llum es va quedar enganxada en una gota de resina d'arbre.
- 0:26La resina és aquella substància enganxosa i daurada que a vegades veus regalimar pel tronc d'un arbre.
- 0:34Amb el pas de milions i milions d'anys, aquella gota es va endurir i es va convertir en ambre,
- 0:42una mena de pedra transparent que sembla caramel.
- 0:47I a dins, la cuca de llum s'hi va quedar...
- 0:51quieta, protegida, com una fotografia del passat.
- 0:57Aquell tros d'ambre és de Myanmar, un país del sud-est d'Àsia,
- 1:01molt lluny d'aquí.
- 1:03Quan l'equip que l'estudiava el va mirar de prop, va veure una cosa preciosa:
- 1:08encara es distingien els òrgans de la llum, les parts del cos que brillaven.
- 1:13T'imagines?
- 1:14En aquella època encara hi havia dinosaures a la Terra...
- 1:17i de nit, entre els arbres, ja s'encenien petites llums vives.
- 1:24Però...
- 1:24per què brillen, les cuques de llum?
- 1:27I com ho fan, sense cremar-se?
- 1:30Anem a descobrir-ho plegats.
- 1:33Primer, coneguem-les una mica.
- 1:36La cuca de llum que viu a Europa té un nom científic que sembla un encanteri:
- 1:41Lampyris noctiluca.
- 1:44I tot i que en molts llocs en diuen cuc, no és cap cuc...
- 1:47és un escarabat!
- 1:48Un insecte, amb les seves sis potes.
- 1:52A l'estiu, de juny a agost, quan es fa fosc, la femella s'enfila per la tija d'una planta i encén la llum que té al final del cos.
- 2:03És una llum suau, groguenca i verdosa.
- 2:07La femella no té ales, no pot volar.
- 2:12Els mascles, en canvi, sí que en tenen, i volen buscant aquests puntets de llum.
- 2:19Saps des de quina distància la poden veure?
- 2:22Fins a quaranta-cinc metres!
- 2:25Gairebé la llargada d'una piscina olímpica.
- 2:29La femella brilla unes dues hores cada nit.
- 2:32I quan troba parella...
- 2:33apaga el llum.
- 2:35Missió acomplerta.
- 2:38I de petites?
- 2:39Abans de ser adultes, les cuques de llum són larves, una fase de creixement,
- 2:44com l'eruga abans de ser papallona.
- 2:47Totes les larves de cuca de llum brillen.
- 2:50Però no ho fan per trobar parella, és clar.
- 2:52Ho fan per avisar els animals que se les voldrien menjar: compte,
- 2:56millor que no em mengis!
- 2:59Aquestes larves surten de nit, de l'abril a l'octubre, a caçar llimacs i cargols.
- 3:04I a l'hivern hibernen, que és com dormir molt de temps, amagades sota troncs,
- 3:09pedres o fulles seques.
- 3:12Ara ve la part que sembla màgia...
- 3:15però és química.
- 3:16Dins del cos de la cuca de llum hi ha una substància que es diu luciferina.
- 3:21I hi ha també una ajudant molt especial: la luciferasa.
- 3:26La luciferasa és un enzim, una peça minúscula que fa que una reacció química passi,
- 3:32com una clau que obre un pany.
- 3:35Quan la luciferina, la luciferasa i l'oxigen de l'aire es troben,
- 3:40amb l'ajuda d'altres ingredients com el magnesi...
- 3:43apareix la llum.
- 3:45Així de senzill, i així de meravellós.
- 3:49Aquests noms tan curiosos els va inventar un farmacòleg francès,
- 3:53Raphaël Dubois, a finals del segle dinou.
- 3:57Un farmacòleg és algú que estudia com actuen les substàncies i els medicaments.
- 4:03Abans, molta gent pensava que aquesta llum venia del fòsfor.
- 4:06Però Dubois va demostrar que no: venia d'una reacció química.
- 4:11I va triar un nom del llatí, la llengua dels antics romans: lucifer,
- 4:16que vol dir portador de llum.
- 4:20I ara, el més sorprenent.
- 4:22Segur que t'han dit que no toquis una bombeta antiga encesa,
- 4:25perquè crema.
- 4:27És que aquestes bombetes només converteixen en llum una desena part de l'energia,
- 4:32més o menys...
- 4:33la resta s'escapa en forma d'escalfor.
- 4:36En canvi, en alguns éssers vius que brillen, gairebé TOTA l'energia es converteix en llum.
- 4:42Per això en diem llum freda.
- 4:45Fa uns dos mil quatre-cents anys, un savi grec molt famós, Aristòtil,
- 4:51ja havia escrit sobre una llum estranya que, a diferència del foc,
- 4:55era freda en tocar-la.
- 4:57Grècia és un país del sud d'Europa, a l'est del mar Mediterrani,
- 5:02el mateix mar que banya les nostres platges.
- 5:05Però aquella llum no venia de cap insecte.
- 5:08Venia...
- 5:09de fongs!
- 5:11Els fongs són la família dels bolets.
- 5:14Alguns que creixen a la fusta podrida fan una llum blavosa i verdosa,
- 5:19normalment molt fluixa, però de vegades prou forta per poder-hi llegir.
- 5:24En anglès en diuen foc de guineu, i també foc de fades.
- 5:29El savi romà Plini el Vell ja parlava de fusta que brillava als camps d'oliveres.
- 5:35Oliveres, com les de les terres de Lleida, del Baix Ebre o de Mallorca.
- 5:40Però no va ser fins al segle dinou que es va descobrir que la llum venia dels fongs que creixien a la fusta.
- 5:47I per què brillen, aquests fongs?
- 5:50Doncs...
- 5:50encara no se sap del cert.
- 5:52Hi ha qui pensa que la llum atreu insectes que després escampen les seves llavors,
- 5:57que en els fongs es diuen espores.
- 5:59I hi ha qui pensa que és un avís per als animals afamats.
- 6:03La ciència encara ho investiga, i això també és bonic: hi ha preguntes que esperen resposta.
- 6:10I al mar?
- 6:11Allà sí que n'hi ha, de llum!
- 6:13El naturalista anglès Charles Darwin, fa gairebé dos-cents anys,
- 6:17viatjava pels oceans amb un vaixell que es deia Beagle.
- 6:22Una nit va veure el mar brillar, i va escriure al seu diari que era un espectacle meravellós i bellíssim.
- 6:30Al mar hi ha criatures que brillen tan petites que amb prou feines es veuen a ull nu.
- 6:36Una es diu Noctiluca.
- 6:38I a les profunditats de l'oceà, on la llum del sol no arriba MAI,
- 6:43hi ha peixos que fabriquen la seva pròpia llum.
- 6:46Uns mil cinc-cents tipus de peixos diferents!
- 6:49I no és cosa d'ara: els peixos ja brillaven, com a mínim, a l'època dels dinosaures.
- 6:55Ara, una dada que fa pensar.
- 6:58La capacitat de fer llum no va aparèixer una sola vegada.
- 7:02Va aparèixer com a mínim noranta-quatre vegades, en éssers vius diferents,
- 7:07per camins diferents.
- 7:09La primera, fa uns cinc-cents quaranta milions d'anys, en uns corals.
- 7:15És com si molts inventors, sense conèixer-se, haguessin tingut la mateixa idea genial.
- 7:22I ara viatgem al Japó, un país format per illes, a l'extrem est d'Àsia.
- 7:27Allà, l'any mil nou-cents vint-i-vuit, va néixer un nen que es deia Osamu Shimomura.
- 7:35Va créixer en temps de guerra.
- 7:37Quan tenia setze anys, va viure de prop un dels moments més tristos de la història:
- 7:43la bomba atòmica que va caure sobre Nagasaki, una ciutat del sud-oest del Japó.
- 7:49L'escola de medicina de la ciutat havia quedat destruïda, i ell va haver d'estudiar en un campus provisional,
- 7:55a prop de casa.
- 7:56Li va costar molt d'esforç...
- 7:58però no es va rendir.
- 8:01De les coses difícils, també se n'aprèn.
- 8:05De jove, li van encarregar un trencaclosques complicat: esbrinar per què les restes triturades d'un animalet del mar,
- 8:13un petit crustaci, un parent llunyà de les gambes, brillaven quan les mullaven amb aigua.
- 8:20Ho va aconseguir: va ser el primer a obtenir la luciferina d'aquell animal en forma de cristalls.
- 8:28Després se'n va anar als Estats Units.
- 8:30Durant molts estius, va recollir meduses a la costa oest de l'Amèrica del Nord,
- 8:36en un laboratori anomenat Friday Harbor.
- 8:39Aquella medusa, l'Aequorea victoria, brilla.
- 8:43I a principis dels anys seixanta, Shimomura hi va trobar dues proteïnes:
- 8:48una que feia una llum blava, i una altra que la tornava verda.
- 8:53Aquesta segona brillava d'un verd intens sota la llum ultraviolada.
- 8:58Es diu proteïna verda fluorescent.
- 9:01Anys més tard, el mil nou-cents noranta-quatre, el laboratori de l'investigador Martin Chalfie va aconseguir que aquesta proteïna brillés dins de bacteris i de cucs minúsculs.
- 9:13I la sorpresa va ser que funcionava tota sola, sense res més de la medusa!
- 9:18Després, Roger Tsien va fer que brillés molt més...
- 9:22i que tingués altres colors.
- 9:24Un calidoscopi de colors, com ho va descriure l'Acadèmia de Ciències de Suècia.
- 9:31I per què és tan útil?
- 9:33Imagina't que poguessis posar una llanterna petitíssima a una cèl·lula i seguir-la amb la mirada.
- 9:41Doncs gràcies a aquesta proteïna, científiques i científics poden veure coses que abans eren invisibles:
- 9:49com creixen les cèl·lules dels nervis al cervell, o com s'escampen les cèl·lules d'un càncer.
- 9:55Sense fer mal, només il·luminant amb llum blava.
- 9:59En un experiment, fins i tot van pintar les cèl·lules del cervell d'un ratolí amb molts colors diferents.
- 10:06L'any dos mil vuit, Shimomura, Chalfie i Tsien van rebre el premi Nobel de Química,
- 10:13un dels premis més importants del món.
- 10:15I la luciferasa de les cuques de llum també ajuda la medicina:
- 10:19als laboratoris permet seguir com creixen els tumors en animals,
- 10:24i com responen als tractaments.
- 10:27Però avui les cuques de llum tenen un problema.
- 10:30Sembla que n'hi ha cada vegada menys arreu del món.
- 10:33Una de les causes és la contaminació lumínica: massa llums de nit,
- 10:37als carrers, a les cases, als aparadors.
- 10:40Un estudi va descobrir que, fins i tot amb molt poca llum artificial,
- 10:44als mascles els costa més trobar les femelles.
- 10:47És com intentar veure una espelma en un camp de futbol amb tots els focus encesos.
- 10:53Per això, la foscor de la nit també és un regal.
- 10:57Quan apaguem els llums que no fan falta, les cuques de llum poden tornar a parlar-se amb el seu idioma de llum.
- 11:06I potser, alguna nit d'estiu, en un camí fosc, en veuràs una.
- 11:12Un puntet groguenc i verdós, quiet entre l'herba.
- 11:16Una llum petita, freda...
- 11:19i tan antiga com els dinosaures.
- 11:24Ara tu també pots apagar el llum.
- 11:26Tancar els ulls...
- 11:28i deixar que la foscor faci la seva feina.
- 11:32I fins aquí la història d'avui.
- 11:35Descansa bé...
- 11:37i bona nit.