Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carrer Major | La nova normalitat: viure amb calor extrema i risc d’incendis

Transcript

Carrer Major | La nova normalitat: viure amb calor extrema i risc d’incendis · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:00
  Speaker 0:
• 0:13
  Speaker 1: Catalunya està vivint uns inicis d'estiu dels més exigents dels últims anys.
• 0:17
  Speaker 1: Les onades de calor són cada cop més freqüents, el risc d'incendi surt-se llarga durant mesos... Els grans focs ja no són una excepció sinó un escenari amb què els serveis d´emergència convíuen cada temporada.
• 0:33
  Speaker 1: Els darrers dies ho hem tornat a veure en diversos incendis forestals que han mobilitzat centenars efectius.
• 0:39
  Speaker 1: Ho sentíem ara als nostres titulars mentre les temperatures extremes continuen marquant records.
• 0:45
  Speaker 1: Aquí, a l'ordinador, tinc una alerta de temperatures.
• 0:50
  Speaker 1: Els experts alerten que el canvi climàtic no és un problema del futur, és una realitat... ...que condiciona al nostre territori la nostra economia i també el model turístic!
• 1:00
  Speaker 1: Per analitzar aquesta situació avui ens acompanya des dels estudis de Ràdio Ciutat d'Aterragona l'Òscar Saladié, investigador del grup de recerca Gràtet especialista en canvi climàtic i turisme, d'agada a la Facultat de Turisme i Geografia de l'URB... I, a més a més, Bombé Voluntari que aquest cap de setmana també ha participat en tasques d'extinció sobre el terreny.
• 1:24
  Speaker 1: Senyor Saladi, gràcies per acompanyar-nos un cop més del Carremajón.
• 1:27
  Speaker 1: Com està?
• 1:28
  Speaker 0: Bona tarda i gràcies a altres per convidar'm!
• 1:32
  Speaker 1: Aquest cap de semana vostè no només analitzava incendis des d'un despatx o desde la universitat sinó que ho feia sobre el terrain com a bombbé voluntari Què ha vist que potser des de casa no es percep?
• 1:47
  Speaker 0: Per les imatges de la tele ja es veu bastant clar, però és la virulència en segons quins casos com avança les flames.
• 1:56
  Speaker 0: I per altra banda és que no únicament està cremant vegetació sinó que ens trobem en segon quinze incendis forestals on hi ha una important presència d'una urbanitzada, urbanitzacions, cases aïllades que posen risc la vida de persones, en aquest cas les vivendes o les infraestructures.
• 2:23
  Speaker 0: Per tant això canvi l'estratègia dels bombers quan es fa necessari protegir vides i a cases.
• 2:35
  Speaker 1: Quan arriba vostè un incendi què pesa més?
• 2:39
  Speaker 1: El científic que intenta entendre per què aquell foc és tan virulent o el bomber que només pensa en com aturar-ho?
• 2:47
  Speaker 0: Bé, jo estic a la part final de la baula de la cadena de bombers.
• 2:52
  Speaker 0: Per tant... Jo no pregunto decisions sinó que jo... doncs seguir-se les ordres i les decisions que prenen els comandaments superiors, perquè això es coordinen.
• 3:03
  Speaker 0: I van baixant les ordre i la informació sobre l'estratègia de seguir fins a arribar als que estem a baix de tot i la cúmplim.
• 3:10
  Speaker 0: Òbviament jo com a... amb l'experiència que tinc d'anar a pagar focs i d'aquests trenta o tres anys que fa que soc molt voluntari.
• 3:17
  Speaker 0: I també com a geògraf una mica coneixedor de les interaccions entre els diferents elements del món natural Puc donar una bona opinió, però en definitiva la meva funció com a voluntari és per baix de l'escalfor i seguir les ordres que se mos encomanen.
• 3:36
  Speaker 1: Cada estiu, senyor Saladié sentim la paraula citació excepcional, però hem d'assumir que aquesta excepcjonalitat és la nova normalitat
• 3:47
  Speaker 0: Sí, jo crec que cada any podem estar dient que és excepcional i potser el que canvia és en alguns casos la zona... amb més perill que costumen ser les mateixes, però després també d'un any a l'altre canvia si la recordeu.
• 4:02
  Speaker 0: Jo crec que també era més o menys de la mateixa època, finals de juny, començaments de juliol, sinó recordo malament que hi va haver tant els incendis aquests de la Cegarra que era, de la zona sud-de-Lleida, tocar la Provincia Tarragona i també l'incendi de Pauls, no?
• 4:15
  Speaker 0: I ara doncs l'incenti que he hagut o que hi ha a la zona del Vaja Empordà, la Visval i Agostera... i tots els que han anat sortint aquests darrers dies Com comentàveu abans també aquí a les nostres comarques.
• 4:29
  Speaker 0: Però sí, la nova normalitat és estar amb excepcionalitat i per tant quan l'excepcionalitat s'hi fa recorrent doncs deixa ser excepcionant.
• 4:42
  Speaker 1: Quan coincideixen temperatures extremes, baixa humitat, zones de vent... Què passa exactament perquè un incendi es devingui tan difícil de controlar?
• 4:55
  Speaker 0: Bé, aquesta és la combinació més propícia perquè un incendi sigui difícil de controlar.
• 5:02
  Speaker 0: Temperatures elevades, unitats baixes, velocitats de vent també elevades i per tant si amb aquestes condicions hi afegim una orografia complicada i afegem unes masses forestals... poc gestionades, perdut d'alguna manera.
• 5:21
  Speaker 0: Amb una alta carrega, amb una altra densitat que segurament estan ja bastant assegades, en poca humitat de guta que ha plogut ràdiament poc i a més a més hi afegim... degut al despoblament rural, hi ha una mena presència de camps de conreu que en algun moment podrien servir d'allafocs.
• 5:48
  Speaker 0: No tant per aturar el foc sinó com a mínim per reduir la velocitat de propagació.
• 5:53
  Speaker 0: Doncs això fa que quan trobem tot aquestes condicions sigui bastant complicat poder-ho aturar a curt termini.
• 6:05
  Speaker 1: Fa temps que... Vostè defensa que el problema no és només el canvi climàtic, sinó la gestió del territori.
• 6:12
  Speaker 1: Estem fent prou per tenir boscos més entre cometes preparats?
• 6:19
  Speaker 0: Doncs no està clar... Que no!
• 6:23
  Speaker 0: El canvi climátic farà que en cas d'ignicions, una flama per a la raó que sigui, amb l'origen que sigui..., que aquesta flama es compleixi amb un incendi i aquest incendi propagui més ràpidament Tenim en compte totes les condicions que he comentat anteriorment.
• 6:40
  Speaker 0: Per tant, fem una millor gestió dels boscos si també aconseguim no creixer els camps de conreus i com a mínim no es disminuïsim aquest mosaica agroforestal que des del punt de vista... És fantàstic des del punt de vista paisatgístic, d'ecosistèmic però també des dels boscos.
• 7:04
  Speaker 0: Si no aconseguim que hi hagi aquesta pèrdua de camps de conreu... Doncs bé i a més més fiquem o ja urbanitzacions i assentaments humans en llocs que potser fins ara els rics d'incendi eren menors però al canvi és que el rics de incendi també hi és doncs correm-hi tot i en conseqüència respondeu la teva pregunta No s'ha fet prou queda molt per fer.
• 7:28
  Speaker 1: Després del que ens incendi, sempre ve la fotografia amb els dirigents polítics darrere l'agenda emergències al camp cremat, als boscos cremats... Sempre prometen canvis però realment s'aprèn alguna cosa o estem repetint els mateixos errors, senyor Saladié?
• 7:52
  Speaker 0: Bé, s'està replicant els mateixos processos que fa uns quants anys que funcionen.
• 7:59
  Speaker 0: Ningú pot dir que aquests canvis siguin fàcils de fer.
• 8:03
  Speaker 0: Aquests canvis és el punt de vista com gestionar les masses vegetals, com també intentar que no hi hagi aquesta cada cop major abandonament del camps de Conreu, que hi hagui d'una vegada per totes... les franges perimetrales de seguretat, les urbanitzacions, per tal que quan arribi el foc no hi hagi risc per a les cases i per tant els bombers se puguin, mos puguem dedicar a seguir l'estratègia que des dels comandaments superiors hagin definit perquè en definitiva sí.
• 8:41
  Speaker 0: Si els urbanitzacions hi ha una suficientment franja perimetral, doncs el foc arribarà fins al llig de la vegetació i no passarà d'allà.
• 8:48
  Speaker 0: Per tant, no caldrà esmerçar recursos com estem fent ara que és el que toca però no caldria esmercer recursos en protegir, que és allò que s'ha fet, en protegint les urbanitzaciones i sobretot que n'hi ha aquí pèrdua de vida... Humanes, i per tant això ja se sap de fa molt temps totes les mesures.
• 9:06
  Speaker 0: Repeti això segur que no és fàcil d'implementar segur que té uns costos econòmics però bé potser els costos economics de l'incendi i la destrucció i no diguem si hi ha morts degut als incendis doncs són infinitament superiors i en aquest cas irreparables les pèrdues de vídeos humanes
• 9:27
  Speaker 1: Catalunya és una potència turística mundial Vostè ho sap com ha d'agar de la Facultat de Turisme i de Geografia.
• 9:34
  Speaker 1: Com pot afectar aquesta successió que tenim d'onades de calor, de sequera, de restriccions d'aigua... ...de incendis a l'imatge del país com a destinació turística mundial?
• 9:48
  Speaker 0: Bé, pot impactar negativament aquí la qüestió és preguntar-nos cadascú perquè tots som... o han sigut turistes en algun moment donat.
• 9:56
  Speaker 0: Quan decidim quina destinació per passar un temps dels nostres vacances, què tenim en compte?
• 10:04
  Speaker 0: Jo vull anar amb una destinació de sol i platja, òbviament.
• 10:07
  Speaker 0: Hi ha d'haver platja... Hauria d'anar a veure la platja i ja sabeu que això és un risc d'estar desapareixent de hagut els fenòmens... Adversos, no?
• 10:16
  Speaker 0: Tempest és més freqüents i intenses a la línia litoral.
• 10:20
  Speaker 0: Més la puja del nivell del mar.
• 10:21
  Speaker 0: Per tant, associada amb una ocupació no adequada de l'litoral, infraestructures perpendiculars a la llínia de la costa... Passejos merítims que estan a dos passes o en alguns casos a dos passos de la platja.
• 10:33
  Speaker 0: Per tan això menors arribades de sediments als rius, que en definitiva són els que transporten i fan que també hi hagi arena.
• 10:39
  Speaker 0: I per tant això posa en risc la platge però si tu vols un turisme sol i platge, doncs obviament que hi hagui la pla... que hi hagi el mar, que hi agil sol... Però és per això també el que li interessa.
• 10:49
  Speaker 0: Hi ha les infraestructures de transport i comunicació adequades?
• 10:53
  Speaker 0: Sí o no?
• 10:54
  Speaker 0: Hi ha uns serveis, hotels, campings, apartaments... depèn del que cadascú vulgui anar adequats, sí o
• 11:01
  Speaker 0: no?,
• 11:02
  Speaker 0: amb aquesta territori estan garantits més o menys els recursos...?
• 11:08
  Speaker 0: parlant, principalment com dius tu d'aigua, energia perquè s'agaudixi durant l'estada.
• 11:16
  Speaker 0: Sí o no?
• 11:16
  Speaker 0: Hi ha més o menys conflictivitat social amb aquest territori que vull anar a fer turisme.
• 11:22
  Speaker 0: Sí ou
• 11:22
  Speaker 0: no?,
• 11:23
  Speaker 0: doncs tu agafes el conjunt d'aquests variables i després diguis, mira, aniré a la costa dourada.
• 11:29
  Speaker 0: Clar!
• 11:30
  Speaker 0: Si hi ha algun d'equits elements que se percep... el que sigui dels que he dit abans.
• 11:34
  Speaker 0: El sol no, el sol el cementer l'aigua del mar no tenim però si algun dels altres elements se percep per part dels turistes abans de vindre o bé alguns que han estat quan marxen expliquen situacions negatives adverses des del punt de vista d'alls d'aiguas o problemes amb la energia elèctrica o que no hi ha platja o algun tipus d'element la desaparició de la platja o algun tipus riscos naturals, pujos torrencials amb risc d'inundació.
• 12:07
  Speaker 0: Si això dels turistes ho perceben, doncs poden decidir buscar destinacions similars a la que anaven però on no hi hagués aquests riscos.
• 12:16
  Speaker 0: Per tant, sabent quins pot ser els elements de decisió en la presència dels turístes hem de mirar de garantir de què cap d'aquests riscs... que es poden gestionar des de la destinació, succeixin per tal que el nombre de turistes no sé si... com anin mantindres a estable.
• 12:42
  Speaker 0: Ja sabem que interessa aquesta desestacionalització, que no hi hagi tanta concentració al pic de la temporada, bàsicament a l'estiu perquè això també comporta molt més consum d'entrègia elèctrica, molt més consume d'aigua, més generacions de riscosòlids, més genació d'agües residuals que també s'han de gestionar i per tant s'ha de buscar l'equilibri en l'objectiu últim del que l'actitat turística... també a casa nostra, la costa d'agrada.
• 13:11
  Speaker 0: Continuï sent un dels motors principals de l'economia generant riquesa, que és el territori, llocs de treball, que siguin condicions aguràries i salaris adequades... I per altra banda, aquest turisme no ha de ser no siú des del punt de vista d'impacte ambiental sinó que hauria de ser un motor... des del punt de vista d'aconseguir el desenvolupament sostenible del territori on aquesta activitat se desenvolupa, que és l'escomarques a la costa d'obrada.
• 13:46
  Speaker 0: I entenem desenvolupaments, que això és important... penso que és important rebre calcau, entenent desenvolupamento com qualitat de vida de les persones que vivim i treballem i no som turistes a la Costa d'Obrada perquè esteu a la Coste d'Orada.
• 14:01
  Speaker 1: I això pot canviar fins i tot al calendari turístic?
• 14:06
  Speaker 1: Vull dir, veurem cada vegada més visitants habitant els mesos de juliol i agós per les fortes temperatures, per les donades de calor, per aquestes restriccions d'aigua, per aquests incents possibles incendis... I poden venir més cap a la primavera o la tardor.
• 14:26
  Speaker 1: Pots canviar aquest calendari turístic?
• 14:29
  Speaker 0: De moment ha patit escala perquè les persones que tenen la capacitat de decidir Quan fer les vacances al llarg de l'any és un segment de població encara petit, perquè m'ho regim bastant a l'hora d'haver pogut fer vacances que no siguin de dos o tres dies.
• 14:47
  Speaker 0: Pensa en caps de setmana i pons.
• 14:48
  Speaker 0: M'ho esbazem bastant encara amb el calendari laboral, calendari acadèmic si ets una estudiant... I per tant, és més difícil poder anar tenint deu dies el mes d'abril o el mes de maig i resulta que Tu les teves vacances o les vacances escolars o laborals les tens a l'agost.
• 15:10
  Speaker 0: I, per tant, hi haurà segments de població... Estic pensant, bàsicament, amb les persones més grans que potser sí i ho estan fent d'esponjar-ho.
• 15:20
  Speaker 0: I nascen finals de primavera, inicis d'estiu.
• 15:25
  Speaker 0: A finals d'esitiu comença abans de tardor per fer vacances però, en altres casos, serà més difícil mentre... Com a mínim vacances que no siguin de únicament dos o tres dies, o periodes de temps inferior, superiors de dos o três dies... debuta el calendari laboral, el calendarí acadèmic.
• 15:45
  Speaker 1: Vostè que treballa també amb l'impacte del canvi climàtic sobre activitats que fem a l'aire lliure haurem de replantejar-nos horaris, festes populars i... Per exemple, una dia de castellera o les festes de Sant Pere o de Santa Tecla.
• 16:09
  Speaker 1: O fins i tot la manera de convivir-me als estius, senyors de l'Àdia?
• 16:13
  Speaker 0: Bé... Estàs parlant d'activitats a l'aire lliure, has parlat dels castells, n'has parlat d'altres, òbviament.
• 16:20
  Speaker 0: Anem amb un projecte ara de la Catedral URB per l'estudi del fet casteller, ho estem analitzant concretament les diades castelleres principalment l'eslistiu i que se celebren a les hores centrals del dia, però està clar que qualsevol activitat a l'aire lliure en qualsevo l'època de l'any està condicionada per la meteorologia.
• 16:37
  Speaker 0: perquè fred, perquè plogui o perquè fa molta calor o una ventada.
• 16:43
  Speaker 0: Per tant si ens centrem en les activitats de l'aire lliure que s'heren a l'estiu, moltes festes majors, que hi ha moltes activitades que es fan al carrer a l´aire lliuré, el canvi climàtic, el que està fent és que les situacions meteorològiques adverses per fer aquestes activits a l·liure augmentin.
• 17:00
  Speaker 0: Les situacions metològicues adverses i per tant... la probabilitat que una d'aquestes situacions meteorògiques adverses per fer activitats de l'aire lliure a l'estigua, des d'hores centrats del dia coincidixi amb la celebració d'una d'aquests activitits sin castells siguin... El que vulgueu.
• 17:20
  Speaker 0: De refocs!
• 17:21
  Speaker 0: Si voleu el més plenit.
• 17:23
  Speaker 0: Doncs que hi ha aquesta coincidència entre una situació metròlogica adversa i l'activitat, la que sigui a l´aire llliure augmentarà Per tant, davant d'aquesta realitat el que s'ha de fer és mirar i començar a adaptar les activitats, siguin diades, sigui qualsevol tema, tipus d'activitat cultural, social, esportiva també.
• 17:43
  Speaker 0: La nova realitat és que a les hores centrals del dia l'estiu ja fa molta calor... El estiu fa molta caló, per tant aquí no estem descobrint res però el que està clar és que ha d'haver hagut al canvi climàtic els estius sobretot als hores centrals del dia Fa molta calor.
• 18:01
  Speaker 0: I activitats que tot i pati calor, fins no fa massa, s'ha de fer a l'estiu per dir-me'n és que el cal que hem d'essoar ja hem de patir alguna cosa de calor perquè estem al mig de l'Estiu però clar entre patir calor i dir si fa calor o suor... i la risc que cada cop hi hagi més situacions... d'insolacions, cops de calor mentre serà lits en segons quin tipus d'activitats s'ha de valorar i, per tant, prendre mesures d'adaptació que se n'obre la realitat.
• 18:34
  Speaker 0: Tu has mencionat els castells?
• 18:35
  Speaker 0: No, tu estàvem amb aquest projecte on han fet tallers amb una quinzena de colles castelleres de Catalunya o no us hi apuntem els castellers i castellerers?
• 18:44
  Speaker 0: Quines creuen que són les mesures d adaptació que s'havien d'aplicar a les diades?
• 18:49
  Speaker 0: a l'estiu, sobretot les mesures, tenen compte la prioritat i la viabilitat de les mateixes.
• 18:54
  Speaker 0: I quan en alguns casos ens diuen que passau a la tarda, amb altres no, passau una tarda o no.
• 18:58
  Speaker 0: Passeu més aviat al matí, genera més hombres, totes són sanitàries, que l'aigua no pari d'efluir, aigua fresca... Que cada dia... Cada activitat a l'aire lliure té en compte les característiques de la mateixa, el moment que celebra el lloc on es celebra que prengui les mesures d'adaptació necessàries per tal d'evitar risc.
• 19:19
  Speaker 0: És a dir, mesures preventives, les reactives quan passa alguna cosa s'han de prendre però els reactives ja sabem que... Poden sortir bé o no poden sortir tan bé.
• 19:31
  Speaker 0: Si fem més hores preventives és més fàcil que quan se produixi, quan se manifesta el risc, que estiguem preparats i el puguem parar i que l'incidència sigui almenys possible.
• 19:44
  Speaker 1: Òscar Saladié, investigador del grup de recerca gratis especialista en camí climàtic amb turisme, de gada a la Facultat de Turisme i Geografia de l'URB I a més a més, molt bé voluntari.
• 19:55
  Speaker 0: Barretx per
• 19:56
  Speaker 1: un to pel cartó.
• 19:59
  Speaker 1: Moltíssimes gràcies per la feina que tinguin un molt bon estiu i que sigui un estiu tranquil.
• 20:03
  Speaker 1: Això ho esperem.
• 20:04
  Speaker 0: Gràcies, Valto.
• 20:04
  Speaker 0: Sí, esperam que això... que sí, sí.
• 20:06
  Speaker 0: Gracis.
• 20:07
  Speaker 1: Una
• 20:09
  Speaker 0: abraçada.