Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carrer Major | Josep Pallarès inicia un nou mandat al capdavant de la URV

Transcript

Carrer Major | Josep Pallarès inicia un nou mandat al capdavant de la URV · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:00
  Speaker 0:
• 0:17
  Speaker 1: Josep Pallarés afronta els terres dies abans de ser investit, oficialment rector de la Universitat Rubirei Virgili després d'obtenir una victòria contundent a les eleccions celebrades a finals del mes de maig.
• 0:30
  Speaker 1: L'actual rector va revalidar el càrrec amb el setanta dos per cent dels vots davant de la candidatura de Dominic Puig en uns comissis que marcaran al futur de l'institució durant els pròxims sis anys Aquest i vendre es prendrà punxació del càrrec, el perenit del rectorat en un acte presidit per la consellera de recerca i d'universitats, Núria Montserrat.
• 0:55
  Speaker 1: En què també assumiran les seves responsabilitats la gerente, la secretària general... ...i la resta de membres del nou equip de govern.
• 1:03
  Speaker 1: Avui el tenim els estudis de nou aquí als Estudis de Radio Ciutat de Tarragona.
• 1:09
  Speaker 1: Senyor Pallarés, gràcies per acompanyar-nos!
• 1:13
  Speaker 0: Molt bona tarda, un plaer.
• 1:14
  Speaker 0: Com sempre està una altra vegada aquí a Radio Ciutadé Terra-Una.
• 1:18
  Speaker 1: Ha obtingut una victòria molt amplia de les urnes!
• 1:22
  Speaker 1: Quin significat dona aquest resultat i quin missatge creu que li ha enviat la comunitat universitària?
• 1:30
  Speaker 0: Realment és un resultat que dins del sistema universitari català i espanyol és molt poc habitual.
• 1:36
  Speaker 0: Tindré tanta diferència de vots per tant... El missatge que arribo és un missatge de confiança, de tota la comunitat.
• 1:44
  Speaker 0: Han guanyat en tots els quatre col·lectius que participen a la votació i en tots el campos i totes les seus electorals.
• 1:50
  Speaker 0: Per tant... Un missatge clar de la feina feta, de suport a la feinafeta i també d'encorajament per tirar endavant tot el projecte que plantejàvem.
• 2:00
  Speaker 0: Sempre diem que tenim un projecte d'un equip i volem passar al projecte de l'universitat amb la participació de la comunitat un suport tan gran que han rebut ens anima a seguir en aquesta direcció.
• 2:14
  Speaker 1: Aquesta suposo que van ser les seves primeres reflexions, però què s'hi va passar pel cap quan va conèixer els resultats definitius de les eleccions?
• 2:23
  Speaker 0: Te passen moltes coses per al cap.
• 2:26
  Speaker 0: Cada vegada és diferent.
• 2:29
  Speaker 0: Fa quatre anys, quan vaig saber directament el resultat era amb el Comitè Electoral, la Junta Electoral en un aspecte molt reduït.
• 2:36
  Speaker 0: Estàvem tots els candidats allí però va ser més... més tranquil perquè hi havia tota la gent i havies d'aguantar-te una mica.
• 2:47
  Speaker 0: Aquesta vegada va ser diferent perquè va ser una persona de l'equip que sabia del resultat, que va pujar on testaven tots l'equip esperant els resultats i llavors va ser un crit d'una explosió d'alegria perquè estàvem amb tot l'équip que ho sabíem tots en directe.
• 3:02
  Speaker 0: Per tant, va ser molt més efusiu aquesta vegada que no pas fa quatre anys.
• 3:07
  Speaker 0: La primera reacció, aquesta vegades la primera...
• 3:10
  Speaker 1: Què creu que ha valorat la comunitat universitària per tornar-li a donar confiança?
• 3:18
  Speaker 0: Bé, el nostre lembre de la campanya era de les paraules al fets.
• 3:21
  Speaker 0: Per tant, el que n'altres proposàvem i crec que ens han recolzat aquesta idea és la qüestió de portar una experiència de quatre anys a la direcció de l'universitat presentar un equip que està parcialment renovat presentar-hi un projecte de cara aquests propers sis anys, que és una diferència respecte... el que havia tradicionalment, perquè aquí canviar la llei és un sol mandat de sis anys ara i per tant jo crec que és una il·lusió amb aquest sentit del projecte que presentem.
• 3:56
  Speaker 0: És el projecte en què la comunitat veu pels propers anys que seran... No ho olvidem, serà que l'universitat farà quaranta anys al desembre del XXI.
• 4:05
  Speaker 0: Per tant sembla molt allum però el project que plantegem és aquest a llarg termini.
• 4:11
  Speaker 1: Com valora?
• 4:12
  Speaker 1: el paper del seu rival, el Domènec Puig durant la campanya i quines aportacions del seu projecte consideren interessants per a l'universitat.
• 4:22
  Speaker 1: A més a més ha reconegut la seva victòria i li heu fet col·laboració.
• 4:28
  Speaker 0: No, però igual que fa tres anys en aquest sentit tampoc ha hagut... Fa quatre anys perdó les tres candidatures que hi havia.
• 4:36
  Speaker 0: Al final, el projecte és un projecte de tota la comunitat i per tant no es tracta que un tingui una idea o que l'altre tingui un altre.
• 4:44
  Speaker 0: El que es tracti és que les coses que fem a nivell d'universitat estiguen consensuades, estiguem parlades, avalades per tota la comunitat, que és el que hem fet durant aquests quatre anys.
• 4:54
  Speaker 0: Per tant totes les idees són valorades, són benvingudes, són discutides... I en la mesura que considerem portules, integrem amb el dia a dia.
• 5:03
  Speaker 0: Penseu que un programa electoral Hi ha una sèrie d'idees, un projecte concret de doscent cinc quants anys, portàvem fa quatre anys.
• 5:12
  Speaker 0: Però durant quatre anys, com ha sigut aquest element passat o durant els propers sis anys com farem ara de Carl Futur, fas molt més de doscient i cinquanta i pico d'accions.
• 5:20
  Speaker 0: No fas moltíssim més més.
• 5:21
  Speaker 0: Per tant el que es tracta és fer allò que vas dir que faries al programa electoral, això està clar... I aprofitar totes les oportunitats que van aparèixer en què durant sis anys hi ha moltes, per tant d'estar sempre amb temps a aquestes noves possibilitats fer créixer la universitat que al final és el que tots
• 5:37
  Speaker 1: volem.
• 5:39
  Speaker 1: Parla vostè dels quatre anys anteriors, què ha après quin és el principal aprenentatge que n'extreu d'aquests quatre anys?
• 5:45
  Speaker 0: Molt, molt... Quan arribes a un lloc te penses que saps moltes coses i quan surtes tendones que no sabies res.
• 5:51
  Speaker 0: Jo penso que em passava mateix aquests propers sis anys.
• 5:54
  Speaker 0: Hi havia un filòsof grec famós que ja se l'ho sé que no sé nada sobre l'encastellà perquè jo van ensenyar en castellà el seu dia doncs una mica aquesta sensació Per molta experiència que tinguis, per molta vegatge que hagis tingut el dia a dia és molt intensiu.
• 6:11
  Speaker 0: Sempre van apareixent situacions inesperades sempre hi ha situacions sobrevingudes que has d'anar respondent al dia a día.
• 6:18
  Speaker 0: Per tant jo sempre dic que el cap de fer és seguir amb el tarannà que ens caracteritza, seguir amb la forma de ser que som cadascun de l'equip perquè si hem arribat aquí això vol dir Al web ho hem fet i, per tant, continuar de cara al futur en aquesta mateixa dinàmica.
• 6:35
  Speaker 0: Per tant no es tracta de canviar ni pensar que estàs ja arribat allò entre sí o no perquè el final això és un pas en un viatge que és molt important no a nivell personal sinó a nivells institucionals.
• 6:47
  Speaker 1: Vostè va dir que l'URB avui està en una millor situació que fa quatre anys, quins indicadors?
• 6:53
  Speaker 1: o àmbits li fan reformar-se en aquesta firmació?
• 6:58
  Speaker 1: No,
• 6:58
  Speaker 0: ho dic jo i les dades ho sostenen.
• 7:01
  Speaker 0: Un pot dir el que vulgui però al final si no hi ha dades de tras que ho refermen malament rai.
• 7:05
  Speaker 0: Mira els dos altres rankings que han aparegut.
• 7:08
  Speaker 0: Un va aparèixer just després de les eleccions, el ranking de la Fundació NCEID, que a nivell espanyol compara les diferents universitats... públiques i privades sortíem amb l'alloc número deu.
• 7:20
  Speaker 0: A ell mateix va sortir un altre rànquing a nivell espanyol, el rànquin sortim a la posició número nou.
• 7:26
  Speaker 0: Cada rànquer mira una cosa diferent i cadascú analitza un paràmetre diferent.
• 7:30
  Speaker 0: L'important és que sistemàticament de les més de vuitanta universitats aquí hi ha a nivells d'espanyol i de les más de quaranta públiques que hi han, nosaltres sempre apareixem en aquest primer quartiu.
• 7:42
  Speaker 0: Si passem a endades internes... El nombre de professorat a temps complert ha augmentat.
• 7:48
  Speaker 0: Pensem que en aquests darrers quatre anys hem incrementat un veinte i cinc per cent la plantilla de professorats de temps compler, això és algo inimaginable fa quatre anys.
• 7:57
  Speaker 0: Per tant, en aquest sentit un gran pas endavant.
• 8:01
  Speaker 0: A nivell personal d'administració, tècnic de gestió d'Administracio i Serveis ha hagut un increment del deu per cent en aquits quatre anys Ara ja si s'aproven finalment les pressupostes de la Generalitat, on sé que un increment té un altre deu per sempre?
• 8:14
  Speaker 0: Per tant, el dos mil veinte i uits s'acaba desplegant.
• 8:17
  Speaker 0: Això també serà un increment del vint per cent.
• 8:19
  Speaker 0: Tenim un increment dels deu per cent dels estudiants de grau.
• 8:22
  Speaker 0: Teníem pràcticament els cinquanta per cent als estudiats de doctorat que són internacionals.
• 8:28
  Speaker 0: Teniu molts indicadors de la taula que fa que estiguem orgullosos de l'ONCAT que tenim.
• 8:35
  Speaker 1: Senyor Pallaré si quins són els seus objectius?
• 8:40
  Speaker 1: de cara al dos mil trenta dos perquè és una etapa ja definitiva el camp davant de l'universitat, perquè després no es pot tornar a presentar.
• 8:48
  Speaker 1: Quins serien els seus objectius?
• 8:51
  Speaker 0: El primer és que la salut m'ho respecti, això és el principal.
• 8:54
  Speaker 0: És molt mundà i... Tendràs compte de les coses importants quan realment te fan falta.
• 9:01
  Speaker 0: Jo sempre dic que el pitjor que tens quan ets rector és tindre canals enterraments, companys d'EFN o persones que s'han jubilat.
• 9:07
  Speaker 0: Per tant, parlant seriosament més enllà de la salut, tiran davant aquests projectes que tenim damunt de la taula.
• 9:14
  Speaker 0: Estem parlant a dia d'avui, sis anys podem semblar molts perquè són molt de temps però... de consolidar aquests projectes, que ara estan d'un munt de la taula i que sigui una realitat.
• 9:25
  Speaker 0: Això és molt rellevant.
• 9:27
  Speaker 0: Hem d'estabilitzar aquest vint i cinc per cent del professor Atcarentrat, que no és evident, hem d'aconseguir els nous graus que tenim de munt a la taul en farmàcia, els nous greus que teníem de mund a la Taula en dades intel·ligents artificials, el desplegament de medicinats terres de l'Ebre... Aquests projectes han de ser una realitat i d'altres que podem vindre.
• 9:49
  Speaker 0: A nivell d'infraestructures, evidentment la gran infraestructura és el trasllat de la Faculdade de Medicina i Ciències de la Salut dels Centres de Reus al Campos de Villicents pensant que només amb infraestructures estem parlant de més de cent cinquanta milions quan en aquests darrers quatre anys han mobilitzat vint milions d'euros per tant una xifra molt significativa.
• 10:09
  Speaker 0: Per tant són projectes engrescadors coneguts, la majoria dels conegut Per tant, no hi ha cap conill amagat al darrere.
• 10:17
  Speaker 0: Poden passar en moltes més coses però a dia d'avui si aconseguim consolidar tots aquests projectes que he comentat ara, afirmaria més que tranquil.
• 10:27
  Speaker 1: A part del vostè dels graus d'intel·ligència artificial, de farmàcia i els estudis de medicina.
• 10:34
  Speaker 1: Hi ha algun calendari o quines expectatives tenen per aquests projectes?
• 10:38
  Speaker 0: Al final tots aquests graus el que impliquen és més feina si em permets l'explosió.
• 10:44
  Speaker 0: El nivell interès, a nivell de societat dona resposta a una demanda social amb molts alumnes que volen estudiar aquests graus.
• 10:51
  Speaker 0: Hi ha empreses que necessiten contractar professionals en aquests àmbits i en altres com a universitat han de donar resposta, això està clar.
• 10:57
  Speaker 0: A nivell inter, aquests graves impliquen nou professorat, impliquem noves instal·lacions, implica nou personal tècnic de gestió d'administració i serveixi per tant... Això el que estem fent és negociar-ho amb la generalitat Hi ha el desplegament plantejat sempre de la mà del col·legi professional corresponent, o de l'asteràtica amb el cartes d'alegies.
• 11:22
  Speaker 0: Anem per parts farmàcia.
• 11:25
  Speaker 0: La previsió és que comença el setembre del XXVII.
• 11:29
  Speaker 0: Per tant, d'aquí un any en guany, però les persones que facin la selectivitat l'any que ve haurien de tenir la possibilitat de posar com a opció farmàstia a la Rovira i Virgil·li Les dades intel·ligències edificials això està planificat pel XXVIII, perquè en guany el Departament d'Informàtica i Matemàtiques està fent un redigent del pla d'estudis que estan implementant durant el XXVII.
• 11:53
  Speaker 0: I aquest nou grau adicional els vindria de cada al XXVVI.
• 11:57
  Speaker 0: I medicina a Tortosa, que seria el tercer element que està dimunt de la taula.
• 12:02
  Speaker 0: Aquí això va més lent perquè necessitem més infraestructures i la contractació en personal més especialitzat que dia d'avui encara no està cridada a Tortoso però aquí estem per l'any de l'àmbit del dos mil trenta o dos mil treinta-un, probablement.
• 12:13
  Speaker 0: Per tant ja dic que sis anys són molts però ja tenim objectius pel vint i set, pel vinte i uit i pel trente
• 12:21
  Speaker 1: I un dels altres objectius és captar i retenir talent, perquè és un dels grans reptes del sistema universitari.
• 12:27
  Speaker 1: Quines mesures impulsaran des de l'URB?
• 12:30
  Speaker 0: Talent a tots els nivells.
• 12:31
  Speaker 0: Al final les coses les fem les persones.
• 12:33
  Speaker 0: Hi ha molts projectes, hi ha molt rànquings, hi han moltes coses però darrere si no hi ha persones directament implicades, les coses no surten sols.
• 12:40
  Speaker 0: On se pot pensar que cauen del cert... És que has tingut sort i ha passat això.
• 12:44
  Speaker 0: No hi ha res que et vingui gratis ni molt benos ni res de bé donat.
• 12:49
  Speaker 0: Necessitem telèfon a tots els nivells, necessitem que a nivell dels estudiants aconseguir que la majoria d'estudiants trien la Rúbida i Virgil·li per formar-se tant a nivelle grau com de màster com de doctorat... I a nivells treballadors necessitam persones qualificades.
• 13:05
  Speaker 0: A nivell d'administració i serveis, evidentment les necessitats tècniques, el suport, la tecnificació que diem especialitzades molt diferents de l'ADFAT o trenta, cinc anys quan va començar la Universitat d'Obiria i Vergili.
• 13:19
  Speaker 0: Per tant necessitem perfils molt especialitzats, per tant en una formació no només una formación básica sinó també llocs molt especialisés en formació molt concreta... I a nivell de professorat necessitarem per estals rankings, per continuar generant coneixement, sàvia nova, que s'incorporien nous investigadors, noves investigadores, no professorat, que puguin desenvolupar la seva carrera professional.
• 13:46
  Speaker 0: a la Rovira i Virgíli.
• 13:46
  Speaker 0: Per tant, sempre diem en retenció de talent perquè hi ha gent molt bona a la casa que està fent la seva carrera acadèmica o la seva carreta professional però també sempre les aspectes actives albertes per poder captar més talent per poder assolir fites que a dia d'avui encara no m'has solit.
• 14:05
  Speaker 1: Ha parlat vostè de les terres de l'Ebre?
• 14:07
  Speaker 1: I la relació entre universitats i territoris és una de les idees centrals del seu programa i del seu discurs Com es traduirà aquest compromís en accions concretes per les comarques de Tarragona i Llebre?
• 14:23
  Speaker 0: Jo no intento, quan faig el discurs, no intenten diferenciar entre Ceu de Vilafranca, Ceu Baix-Penedès a Terres del Llebré.
• 14:30
  Speaker 0: No, al final el projecte és un projecte d'universitat que ho dic a tot arreu.
• 14:35
  Speaker 0: Que el campus Terres de Llebra sigui un campus complet que es pugui fer el màxim de graus En aquest cas, incluem medicina.
• 14:43
  Speaker 0: És bo per la universitat i per tant és bo pel territori.
• 14:47
  Speaker 0: L'objectiu final no és que l'universitat tingui a cinc quants estudiants més de medicina a terres de l'Ebre.
• 14:58
  Speaker 0: un bon hospital i que la població que viu a les terres de l'Ebre tingui una qualitat d'assistència sanitària superior a aquest actualment.
• 15:05
  Speaker 0: Jo poso això com un exemple concret de les teres del Llobre però que es poden extrapolar als diferents projectes, per tant n'altres sempre pensem en projectes globals d'universitat que llavors tenen la seva localització geogràfica en un lloc o en un altre.
• 15:21
  Speaker 1: El món... I la universitat senyor Batales està vivint una transformació tecnològica a vegades massa accelerada.
• 15:30
  Speaker 1: Com s'imagina l'URB del futur de la intel·ligència artificial?
• 15:35
  Speaker 0: Jo sempre dic que si ho sabéssim no seria rector, sinó que faria una espionofia i em forraria jo qualsevol.
• 15:45
  Speaker 0: Jo vinc de la mitja d'enginyeria i els câmbits tecnològics sempre han estat damunt de la taula i fa molts anys que estem convivint-hi amb noves tecnologies quan apareix intel·ligença artificial a nivell... Pública en general, la Ràbia i Virgil està ben posicionada perquè té grups de recerca que fa molts anys que estan treballant en aquest àmbit.
• 16:06
  Speaker 0: No és un volet nou que t'apareixi, no vius mai jo, és una espècie nova.
• 16:10
  Speaker 0: Això ja ho tenim, evidentment ara s'ha popularitzat, cosa que és bona... I per tant altres el que hem de fer com a universitat és capacitar els alumnes i capacitar als treballadors perquè aquestes noves eines que van apareixent a dia d'avui doncs li puguem traure el màxim de rendiment.
• 16:29
  Speaker 0: Sempre des del punt de vista dium humanístic, no és allò que la màquina et diu vint i dos i tu te ho creus?
• 16:35
  Speaker 0: Tu has de tenir el raonament crític per saber si en aquell número que et diu aquella proposta que et fa aquella gent o un efectiu que podria ser el mateix, doncs és veritat o no.
• 16:45
  Speaker 0: Sí que és veritable que tots aquests canvis tecnològics se van accelerant de forma molt ràpida i això ja en grafiques molt bones del temps que tarda a endoblar-se el coneixement a nivell de la societat de fa mil anys, doncs tardava cent anys en doble coneixement ara pot ser en tres anys ja ho tens.
• 17:05
  Speaker 0: Per tant diguem-ne la quantitat d'informació que hi ha a l'avançament, la velocitat del ritme de creixement és molt gran i per tant la nostra obligació no és tan que les persones a dia d'avui estiguin capaç de ser una tecnologia o un altre sinó que siguin capaces d'adaptar-se en aquestes noves tecnologies que a dia pot ser bilgeix, ho sap o pot ser algun altre, però a dia d'avui la resta de mortals encara no ho sabem.
• 17:30
  Speaker 0: Aquesta capacitat d'adaptació és el que nosaltres podem treballar i en un camp de ser forts a formar el talent dels nostres comarques.
• 17:39
  Speaker 0: A
• 17:40
  Speaker 1: aquest divendres tindrà posició del carreg al perenif, del rectorat, quin valor simbòlic té per vostè aquest acte?
• 17:51
  Speaker 1: de presa de possessió després del suport rebut a les urnes.
• 17:55
  Speaker 0: Bé, els actes són simbòlics?
• 17:59
  Speaker 0: Doncs tenen això el simbolisme, tota la liturgia.
• 18:03
  Speaker 0: Ho veiem ahir mateix amb el papa, l'inauguració de la Sagrada Família.
• 18:09
  Speaker 0: Clar... Si tu vols... Tira aigua en un lloc, però no és això.
• 18:14
  Speaker 0: És tot el simbolisme del que representa de tras.
• 18:16
  Speaker 0: Per tant, no és només un acte on se firma un document conforme jo seré el rector dels propers sis anys.
• 18:23
  Speaker 0: De fet, hauria estat publicat al DOC, per tant tècnicament ja ho sóc.
• 18:27
  Speaker 0: Però sí que té tocat un simbolismes de la institució... i també d'aquesta simbiosi amb el territori, en la societat.
• 18:36
  Speaker 0: Una cosa que ens diferencia de l'arresta d'universitats, que ho diem moltes vegades però en actes com el de demà se veu molt clarament i les persones que no són de la Rúbia i Virgíli, universitàries que no son de la rúbia y virgílie venen sempre queden molt... Són sorpresos d'aquesta capacitat, és aquesta comunió que hi ha en tota la societat.
• 18:55
  Speaker 0: El fet de castiguer tots els agents locals, socials i econòmics, tota la representativitat del tèxic industrial... Dona una potència, dona una visibilitat de cara a fora, de cara la mateixa consellera.
• 19:11
  Speaker 0: Si no ho veus, no te'l creus.
• 19:13
  Speaker 0: Li puc explicar que el Paranif demà se'ns quedarà petit i que haurem de fer una sala externa i que molta gent que no és universitària no podrà vindre aquest acte o no podran entrar al Paranip perquè se'n queda petit.
• 19:27
  Speaker 0: Però quan això et deveu veure... és molt diferent a què t'ho expliquen.
• 19:30
  Speaker 0: I tot aquest simbolisme que té, doncs li dona una liturgia sin permets d'exposició més religiosa i que parla'm abans del Sant Pari de Gaudí, que fa... Que et doni també aquest sentiment de pertinència com a institució.
• 19:43
  Speaker 0: Per tant són elements positius i reafirmació d'unes capacitats o potencialitats que tenen com a universitat i com a territori.
• 19:53
  Speaker 1: Després de més de tres décades vinculat a l'URB i d'haver ocupat diversos càrrecs i responsabilitats, què és encara el motiu per continuar d'iderant aquest projecte universitari?
• 20:05
  Speaker 0: La mateixa que motiva al primer dia.
• 20:07
  Speaker 0: Jo dic que els professors de l'universitat tenim una avantatge, com que sempre treballem en alumnes de dievuit anys... I cada vegada entren a alumnes dels dievits anys, doncs és la mateixa motivació.
• 20:18
  Speaker 0: Jo l'enquivé d'una regla.
• 20:19
  Speaker 0: El setembre... Aquests quatre anys no he donat.
• 20:28
  Speaker 0: El que et motiva és que t'agradi allò que estàs fent, jo crec que això és el bàsic la majoria de persones que estem a la universitat, siguem professorats, sigui personal d'administració i serveis, el PTGAS.
• 20:39
  Speaker 0: El que ens motiva és veure aquests resultats, veure com alumnes que t'entren al primer aquest creixement, aquesta maduració que fan com a persones, aquesta capacitació professional que tenen que quan el cap de deu anys te'ls trobes, no ho sé, saps?
• 20:54
  Speaker 0: T'he passat a Estavalèar que celebraven els setanta-cinq anys, no?
• 20:57
  Speaker 0: Clar veus allà molts exalunes teus recordo... una persona que jo li vaig dirigir, no que ara és el TFG, abans era el projecte final de carrera.
• 21:08
  Speaker 0: Veus aquestes persones tot aquest desenvolupament professional que han fet?
• 21:12
  Speaker 0: Doncs això és el que dius... va la pena tirar al projecte endavant i no només a nivell d'estudiants sinó també veure la nova formació dels doctors Continuar bé en què la Universitat va solint aquestes fites, continuant bé en aquest reconeixement a nivell de la ciutat, territorial.
• 21:31
  Speaker 0: Per tant, anem pel bon camí i per tant hem de continuar remenent aquesta direcció.
• 21:35
  Speaker 0: Aquesta és la motivació del primer dia i la que em manté viu
• 21:40
  Speaker 1: Josep Patedés, director de l'Universitat Rovira i Virgili.
• 21:43
  Speaker 1: Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un com més aquí al Carre Major.
• 21:47
  Speaker 1: Disfruti demà i els propers sis anys.
• 21:50
  Speaker 1: Gràcies a un com más!
• 21:51
  Speaker 1: Moltes
• 21:51
  Speaker 0: gràcies, Abatros...