Latest / Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona / Carrer Major | El sexe i els ritmes biològics influeixen en el dany hepàtic per obesitat, segons la URV

Transcript

Carrer Major | El sexe i els ritmes biològics influeixen en el dany hepàtic per obesitat, segons la URV · Carrer Major Tarragona | Seccions – Ràdio Ciutat de Tarragona

• 0:04
  Speaker 2: Un estudi liderat per investigadors del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rubira i Virgili,
• 0:12
  Speaker 1: la millor
• 0:12
  Speaker 2: del món, revela que el dany hepàtic associat a l'obesitat no depèn únicament... ...de la quantitat d'agraïs acumulats sinó que també està fortament condicionat pel sexe biològic i pel rellotge de l'organisme.
• 0:29
  Speaker 2: La recerca en la que han participat els nostres convidats, aporten noves evidències sobre com als ritmes biològics les diferències de sexe influïixen en la resposta del nostre fetge davant de situacions d'ubesitat.
• 0:46
  Speaker 2: Obrin la porta a possibles estratègies més personalitzades per cada pacient.
• 0:53
  Speaker 2: Saludem els nostros convidants que ens acompanyen des dels estudis de Radio Ciutat de Tarragona!
• 1:00
  Speaker 2: La Aina Girones i el Gerard Aragonès.
• 1:02
  Speaker 2: Gràcies per acceptar la invitació, benvinguts al carrer Magó!
• 1:10
  Speaker 2: Com he dit l'estudi apunta que el dany hepàtic no depèn només del greix acumulat.
• 1:16
  Speaker 2: Quin és el canvi conceptual més important... ...que porta aquesta recerca, senyora Agonès?
• 1:30
  Speaker 2: No el sento, senyore Agonés, potser hi ha algun problema amb el micròfon...?
• 1:37
  Speaker 2: Molt lluny, molt llunya deu ser algun problema en el micrófons, que espero que resolgui... el més aviat possible.
• 1:42
  Speaker 1: Si no, Aina... Ara!
• 1:46
  Speaker 2: Ara sí perfecte.
• 1:47
  Speaker 2: S'havien oblidat de pujar-li al piuet ja està.
• 1:49
  Speaker 1: Cap problema.
• 1:51
  Speaker 1: Doncs contents d'estar aquí tant l'Aina com jo per poder explicar-vos una mica la recerca que fem aquí a l'URB, com dius tu, la millor del món?
• 1:59
  Speaker 1: Aquest estudi una miqueta ens porta indicis.
• 2:03
  Speaker 1: Hem de pensar que és un estudi que hem fet amb animals i hi ha moltes recerques encara a fer per acabar de comprovar el que han vist.
• 2:09
  Speaker 1: Però el que mostra per primera vegada, o per una de les primeres vegades és que no només és important el greix que acumules en aquest fetge, és a dir, no és només important amb tota aquesta ingesta hipercalòrica i aquest acúmul del greix sinó que hi ha altres factors que potser fins ara no teníem tant en compte que també hem d'anar a veure com s'acumula aquest greix i com aquest grext pot provocar... doncs problemes en l'organisme.
• 2:37
  Speaker 1: I aquests dos factors que una mica descrivim en aquest article és que no és el mateix ser home o dona, o millor dit, en els nostres estudis amb animals, però no és al mateix ser mascle o família i tampoc és el mateix si aquest acumul de greix es dona en dies de moltes hores d'allum, és a dir, en dies que una miqueta voldríem reflectir l'estiu, o dies en què hi ha poques hores de llum... com seria un hiver.
• 3:05
  Speaker 1: Per tant, aquests dos factors amb més fisiològics com és el sexe o les hores de llum de l'entorn poden tenir una incidència molt important en com es dona aquesta acumulació de greix i com aquest greix dons quin comportament té en aquests òrgans que s'acomula.
• 3:21
  Speaker 2: Senyora Gonesc fins ara com se'm tenia la relació entre obesitat i malaltia pàtica?
• 3:27
  Speaker 1: Doncs la malaltia pàtica és una malaltía molt més comú del que pensem.
• 3:33
  Speaker 1: És una malalta silenciosa, pot ser que estiguem acumulant greix en el nostre fetge i que no ho sapiguem...
• 3:41
  Speaker 2: Quan fas-les, quan fem aquell..., ens fem una revisió tal i ja et diu al metge, ai!
• 3:47
  Speaker 2: Tens el fetge una mica..., una mica greixós, dius tu?
• 3:51
  Speaker 2: Ai...!
• 3:52
  Speaker 1: Clar, és una sintomologia que no... És una afectació que no et dona sintomologies.
• 3:57
  Speaker 1: No et fa mal o no et puja la febre o no tens coses que veigis.
• 4:00
  Speaker 1: Llavors quan anem al metge i ens fan aquestes analítiques de sang allà podem veure alguna cosa que el fetge no va bé o si no ja necessitem proves d'imatge, tipografia o d'altres que mostren aquesta acumulació de greix.
• 4:12
  Speaker 1: Aquesta acumul·lació de graix en el fetges a la majoria de persones és deguda a una dieta poc saludable Existeixen també altres factors com el consum d'alcohol, que també ens pot donar aquest augment de greix en el fetge.
• 4:25
  Speaker 1: Però bàsicament si deixem de parlar del consum d´alcohol significa una ingesta poc saludable amb dietes hipercalòriques.
• 4:33
  Speaker 1: El que fan és que aquest greix que s'hauria d'acumulant aquests teixits que tenim al nostre organisme per acumular greix, com és el teixit adipós, s'aturin de greis i aquest greig agida acumulant altres llocs que no toquin Això és el que s'anomena una acumulació autòpica, que vol dir fora del lloc.
• 4:50
  Speaker 1: I aquest greix en el fetge, el que provoca doncs és que al fetge el seu funcionament no sigui de tot correcte.
• 4:58
  Speaker 1: Fins a aquest punt, greix al fetget això és irreversible, per tant si nosaltres... adoptem uns àvids saludables en dieta, en exercici i en altres elements que podríem discutir.
• 5:10
  Speaker 1: Doncs aquest greix es pot anar reduint i podem al final tornar a tenir un fetge completament saludable.
• 5:17
  Speaker 2: I tenir uns bons resultats...
• 5:19
  Speaker 1: El problema és quan s'acumula massa i aquest fetge... S'inflama?
• 5:24
  Speaker 2: Molta bondat, per molta bondat que facis després,
• 5:28
  Speaker 1: clar!
• 5:28
  Speaker 1: Aquest greix... pot marxar, com dic, irreversible, però un cop aquest greix, que és una mica també el que veiem en aquest article, s'ucida i provoca una resposta inflamatòria.
• 5:37
  Speaker 1: Llavors ja no parlem de únicament fetge gras sinó que també parlem d'un fetge gràs amb aquest acumul inflamatori, el que s'anomena amb llenguatge científica, aquest estheàtop hepatitis.
• 5:48
  Speaker 1: I això podria desenvolupar després una fibrosi, que seria com una cicatriu al fetge... I això ja no és reversible Un cop tenim aquesta cicatriboal fetge de la lesió que hem tingut per culpa d'aquesta inflamació ja no és reversible i aquesta fibrosi al final podria portar una malaltia i acrònica greu com podria ser un hepatocersinoma o un càncer de fetge.
• 6:07
  Speaker 1: Per tant, hem d'anar molt en compte amb aquest acúmum de greix que són els primers indicis que alguna cosa no estem fent bé
• 6:13
  Speaker 2: Ja està parlant vostè, una persona que sena aquestes paraules i es posa nerviós.
• 6:18
  Speaker 2: Senyor Aragonès... Ai, senyora Gironés, perdón-hi!
• 6:21
  Speaker 2: Un dels resultats més destacats com ha comentat el seu company és mascles i famílies respondent de manera diferent.
• 6:28
  Speaker 2: Quines diferències clau han observat en el dany hepàtic tant en, bueno, en aquest cas, amb mascles y familias?
• 6:37
  Speaker 0: Sabem que en condicions normals, es mascareixen les famílies presentant nivells hormonals diferents.
• 6:45
  Speaker 0: En el cas de les familles tenen els nivells d'estrojants més elevats i fa que estiguin més protegides i presentin un perfil lipídic molt més favorable però el que hem vist nosaltres en aquest estudi és que tota aquesta millora que tenen les families pot no ser suficient quan estem parlant d'obesitat o malalties metabòlics, on nosaltres hem vist que tot i que les famílies presentaven aquest millor perfil lipídic els lípids en el fet ja estaven més oxidats.
• 7:14
  Speaker 0: De manera que és un resultat bastant interessant i ara estem seguint fent més experiments a investigacions per veure què pot implicar aquesta major oxidació tot i del seu millor perfill a nivell de greixos
• 7:29
  Speaker 2: aquest estrès oxidatiu a què es pot atribuir exactament?
• 7:37
  Speaker 0: O sigui, al final aquest estudi està fet en rates obeses induïdes per una dieta rica tan angreixos com en sucres intentant simular una miqueta una dieta occidental poc saludable.
• 7:54
  Speaker 0: Sí,
• 7:56
  Speaker 2: la que fem normalment
• 7:57
  Speaker 0: aquí.
• 7:57
  Speaker 0: Exacte.
• 8:00
  Speaker 0: Doncs aquest seria el major impulsor d'aquest estrès oxidatiu.
• 8:04
  Speaker 2: I ha parlat dels astrògens?
• 8:06
  Speaker 2: Quin paper tenen els astrònins en aquesta protecció apàtica de les famílies?
• 8:12
  Speaker 0: En aquests sentits, els astrógens poden modular diferents vies antioxidants com a la nostra cas l'aviat antioxidant que nosaltres hem analitzats però tot i aquestes millores que s'assaben i que estan descrites a nivell... basant en condicions normals, doncs semblen no ser suficients per poder estar mitigada en aquests efectes de l'obesitat que trobem en les nostres rates estudiades a manera que hem d'aprofundir quins mecanismes poden estar tocats en aquestes rates i podrà veure quin és el paper real dels estrojants en aquesta obesitat.
• 8:47
  Speaker 2: Senyor Agonès ha parlat vostè abans de la importància del cicles de llum, un dels elements centrals És el rellotge circadiari.
• 8:57
  Speaker 2: Com influeixen aquestes cicles de llum i de foscor en la resposta del nostre fetge?
• 9:04
  Speaker 1: Doncs té un efecte molt, molt important.
• 9:07
  Speaker 1: Si nosaltres en el nostre grup de recerca ja portem uns anys estudiant quin és l'efecte d'aquestes hores de llumb al metabolismo que està clar i el que hem vist durant aquests anys de recerca... Metabòlicament, el nostre fetge i altres teixits del nostre organisme no es troben en el mateix nivell d'activació a primeres hores del matí que a últimes hores de la nit per exemple.
• 9:32
  Speaker 1: I tampoc es troban amb el mateix grau d'activació en períodes on hi ha poc llum com serien periodes d'hiverns com en periodes més estivals en què ja en tenim moltes més hores Per tant, el nostre metabolisme i això és lògic.
• 9:48
  Speaker 1: I bé dels anys que portem vivint en el planeta Terra per tant de la evolució nosaltres metabòlicament estem diferents segons en quin moment del dia estem o segons a quina estació de l'any estem.
• 10:02
  Speaker 1: El que nosaltres hem vist en aquest experiment amb els nostres models animals és que aquells animals que estan sotmesos amb més hores d'allum Parlem de divuit hores de llum per sis hores d'afuscó.
• 10:14
  Speaker 1: Aquests animals, quan estan sota aquesta dieta rica en greixos i sucres que parlava l'Aina, aquest acumul de greixes és superior Per tant, podem dir que en hores o en dies en què hi ha més hores de llum som més propensos d'acumular greix i que el nostre fetge també acumuli més greix.
• 10:36
  Speaker 1: Per tant diguéssim que l'estiu estem més susceptibles a engreixar cosa que a l'hivern sembla que no.
• 10:45
  Speaker 1: Dins d'aquesta inducció o d'aquest estímul que tenim d' aquesta dieta rica en greixi i en sucres Nosaltres de manera molt clara hem vist que els mateixos animals menjant la mateixa quantitat de calories, l'única diferència són les hores en què estan exposats aquests animals d'allum o foscor.
• 11:04
  Speaker 1: Doncs els que tenen més hores de llum s'engreixen més i el fetge està més carregat de greixi.
• 11:09
  Speaker 1: Per tant un efecte claríssim d'aquests fotoperiodes en el metabolisme d'aquest animals.
• 11:17
  Speaker 2: La malatoninà té un paper importantíssim no llavors?
• 11:21
  Speaker 1: Doncs sí... Aina si vols!
• 11:24
  Speaker 0: A més, la melatonina ha de regular tots aquests processos metabòlics.
• 11:31
  Speaker 0: També té un gran poder antioxidant i a més en el cas de l'àmbit que nosaltres m'ha estudiat, l'havia antioxidat en NRP dos també hi juga un paper molt important a nivell d'emmodulació ja que la pot activar.
• 11:42
  Speaker 0: De manera que tenir un ritme circadians correctes o saludables també ens pot ajudar aquesta defensa antioxidant del nostre fet
• 11:54
  Speaker 1: Sí, cal recordar que la melatonina és aquesta hormona que se secreta quan arriba a la foscor.
• 12:02
  Speaker 1: És l'hormona de l'eson, quan marxa o quan arriba al final del dia el nostre sistema... bascular, diguéssim, somble de grans concentracions de melatonina que ens indiquen al nostre cos, doncs que és hora d'anar a dormir.
• 12:19
  Speaker 1: I el dematí quan ens despertem, doncé també la tonina baixa.
• 12:22
  Speaker 1: Llavors, quan tenim una bona regulació circadiana, diguésim que hi ha moltes diferències entre els nivells del melatonin en el que és la nit i el dia.
• 12:30
  Speaker 1: I això es regula de manera favorable el nostre metabolismo Aquests fotoperiodes que estem parlant de més hores d'allum o foscol, que fan també de manera indirecta regular aquesta melatonina i per tant la melatonin a les accions que té antioxidants com comentava l'Aina, també es veuen afectades.
• 12:49
  Speaker 1: I el que veiem és que aquesta melatonina és capaç de regular una miquesta tota aquella oxidació de greis japàtics amb aquests animals
• 13:03
  Speaker 2: L'estudi com han comentat s'ha fet en animals.
• 13:07
  Speaker 2: Senyores i on és, fins a quin punt aquests resultats es poden traslladar els seus romans?
• 13:15
  Speaker 0: Em deixé cautelosos però són reals veutats interessants reflexionar sobre el paper important d'inclobre els dos sexes quan dissenyem estudis tan clínics com a la nostra cas que són animals, com clíniques perquè ja com estem veient no funcionem de la mateixa manera als homes i les dones.
• 13:37
  Speaker 0: I a més de començar a incloure altres... factors que poden influenciar els nostres estudis com ara són els ritmes biològics o com els estacionats, que són els que nosaltres m'inclo.
• 13:48
  Speaker 0: O els circadiaris que també són molt importants.
• 13:51
  Speaker 2: I es podria arribar a plantejar una medicina més personalitzada segons el nostre sexe o segons els ritmens biolònics?
• 14:01
  Speaker 0: Sí de fet és per això que estem fent la... la nostra recerca, però encara queda molta investigació per fer-hi en un futur si continuem en aquesta línia.
• 14:13
  Speaker 0: Jo crec que es facilitaria bastant poder fer estratègies personalitzades entre homes dones i amb el seu perfil o la seva condició de vida.
• 14:27
  Speaker 1: Sí, sí... De fet ja estem realitzant algun estudi clínic al nostre grup I una de les variables que utilitzem per una mica classificar aquests voluntaris que participen en els nostres estudis clínics és una mica en quin cronotip tenen i passem un espècie de qüestionaris.
• 14:49
  Speaker 1: que pregunten sobre la qualitat del son, sobre les hores que dormen... I això ens permet classificar les persones si tenen un cronotip més diur, ho dic de manera molt general o un crionotip una mica més nocturn.
• 15:02
  Speaker 1: Això és una variable més que hem de començar a posar sobre la taula, que no tothom és igual i per tant hem d'anar una mica más dirigits tenint en compte, a vegades, aquestes variables que fins ara no es tenien en compte segons quin tipus de vida portes, si treballo a torns i jo sóc millor pel matí o per la nit... etcètera.
• 15:24
  Speaker 2: I en la vida que portem el nostre estil actual?
• 15:29
  Speaker 2: Jo estic tot el dia sota un flexor amb una pantalla, amb els horaris... Ara tenim horaris regulars però sabem a l'hora d'entrem aquí la ràdio, però no és el que sortim.
• 15:40
  Speaker 2: Quin impacte pot tenir això al nostre equilibri circadiari?
• 15:47
  Speaker 1: Doncs un impacte gran, i això no ho diem només al nostre grup de recerca sinó que hi ha evidència científica d'altres grups de recerca i diferents resultats que ho mostren.
• 15:58
  Speaker 1: Que quan hi ha una dessincronització d'aquest ritme circadiar doncs si hi ha més risc de patir alteracions i malalties relacionades amb el metabolismo Bàsicament perquè el que comentava abans, nosaltres portem molts anys, milions d'anys vivint al planeta Terra.
• 16:14
  Speaker 1: Que el planeta Terra gira sobre ell mateix i gira sobra el sol... I per tant això ens dona unes hores de llum i unes horas de foscor que se repeteixen de manera diària, circadiana o de manera anual, circanual.
• 16:27
  Speaker 1: I la nostra cosa està acostumat a anticipar-se amb aquests canvis de llums que han de venir, perquè així evolutivament ho sabem, i quan disruptem doncs aquest... Aquesta periodicitat de llum, el nostre metabolismo no sap molt bé el que ha de fer.
• 16:42
  Speaker 1: Llavors aquestes persones que treballen a torns, aquestes persones que no porten uns horaris per exemple demanjades periódics, que tenen un horari d'allums de divendres i de dissabte diumenge, tenen una altra horari, que és el que se n'ha menjat l'acte social o aquests persones que viatgen amb molt d'amisferi nor, amisferii sud... etcètera, doncs s'ha vist que tenen més risc de patir aquestes alteracions metabòlicues, bàsicament per aquesta desincronització amb els rimes circadians que tenien el seu dia a dia.
• 17:15
  Speaker 2: Senyora Gironers, quina és el següent pas en aquesta línia d'investigació i recerca del grup de la Universitat Rovira i Vigili?
• 17:23
  Speaker 0: Doncs bé... En el nostre grup el que fem és buscar estratègies per poder paliar aquestes disruptions circadianes.
• 17:30
  Speaker 0: Tenim en marxa diferents estudis per clínics amb animals com clínic on donem components viactius, suplementem en component viactiu com ara els polifenols i en el cas d'aquest estudi forma part de un estudi molt més gran on després suplementen aquestes rates amb mixos típics de fruites d'estiu i d'hivern enriquits amb aquests polifenol que a la vegada en aquest context que estem parlant són antioxidants.
• 18:03
  Speaker 1: Sí, treballem una miqueta, això com diu l'Aina.
• 18:05
  Speaker 1: Intentar buscar aquests suplements que ens podrien una mica prevenir la aparició d'aquestes malalties.
• 18:12
  Speaker 1: Estem parlant de prevenció, no parlem de tractament sinó de ficar un item més amb aquests àvids saludables que en parlàvem abans doncs no només tenir una dieta saludable, no només fer esport, no només dormir, unes hores de son correcte i tenia aquest ritme circadians ben... posats alhora, sinó també ajudar amb suplements nutricionals que ens puguin ajudar a prevenir i endarrerir l'aparició d'aquestes malalties.
• 18:38
  Speaker 1: I això és el que estem fent ara en els nostres projectes més actuals.
• 18:42
  Speaker 1: Vos intentar donar amb aquests animals en què els hi donem aquesta dieta rica en greixos i sucres, aquests suplemens rics amb polifenols, que són aquestes molécules anticcidents que trobem en fruites i verdures per veure si disminuim o atenuem on mitiguem una mica els efectes que veiem amb aquestes dietes... de noves higiéniques.
• 19:02
  Speaker 2: Aina Girones, Gerard Aragonès, investigador del Departament de Bioquímica i Biotenologia... ...de la Universitat Rubira i Virgíli com a la millor del món.
• 19:13
  Speaker 2: Gràcies per acompanyar-nos aquesta tarda al carrer Magó.
• 19:15
  Speaker 2: Una fort abraçada i enhorabona per la feina!
• 19:17
  Speaker 1: Moltíssimes gràcies, una abraçala.
• 19:20
  Speaker 2: Fins la propera.